Artaxata

Artashat (Plantilla:Lang-hy, AFI: [ɑɾtɑʃɑ́t]), helenizada com Artájata (Error de Lua en Módulo:Unicode_data en la llínea 468: attempt to index field 'scripts' (a boolean value)., AFI: [ar.ták.sa.ta]) i Artajiásata (Plantilla:Lang-grc, AFI: [ar.tak.si.á.sa.ta]),^[1] va ser una gran ciutat comercial i la capital de l'antiga Armènia durant el regnat del rei Artaxias I; el fundador de la Dinastia artáxida del antic Regne d'Armènia. El nom de la ciutat deriva d' idiomes iranios i significa la «alegria d'Arta».^[2] Fundada pel Rei Artaxias I en l'any 176 AC, Artaxata va servir com les capital del Regne d'Armènia antic des de 185 a. C. fins a 120 d. C., i va ser coneguda com la Vostan Hayots que significa tall/sagelle dels armenis.

Història

Antiguetat

El rei Artaxias I va fundar Artashat en l'any 176 a. C. en el cantón Vostan Hayots dins del històrica província d' Ayrarat, en el punt a on el riu Araks es va unir al riu Metsamor durant eixa antiga era, prop de les altures de Khor Virap. El història de la fundació és donada per el historiador armeni Moisés de Corene del sigle quint: Artashes va viajar al lloc de la confluència del Yeraskh i el Metsamor i, com li agradava la posició dels tossals [adjacents al Mont Ararat], la va elegir com a ubicació de la seua nova ciutat, donant-li el seu nom..^[3] Segons els relats dels historiadors grecs Plutarco i Estrabón, es diu que Artashat va ser elegida i desenrollada per consell del general Aníbal:

Es diu que Aníbal el cartaginés, en acabant de que Antíoco fora conquistat pels romans, ho va deixar i va anar a Artaxias l'armeni, a qui va donar moltes sugerències i instruccions excelents. Per eixemple, observant que una part del país que tenia les majors ventages i atraccions naturals estava ociosa i descuidada, va traçar un pla per a una ciutat allí, i després va dur a Artaxias [Artashes] al lloc i li va mostrar les seues possibilitats, i li va instar a mamprendre la construcció. El rei estava encantat i li va pregar a Aníbal que dirigira l'obra ell mateixa, en lo que va sorgir una ciutat molt gran i bella que va ser nomenada en honor al rei i proclamada capital d'Armènia.^[4]

No obstant, els historiadors moderns argumenten que no hi ha evidència directa que recolze lo anterior.^[5] Algunes fonts també han indicat que Artashes va construir la seua ciutat sobre els restants d'un antic assentament Urartu.^[2] Estrabón i Plutarco descriuen Artashat com una gran i bella ciutat i la criden "la Cartago armènia". Un punt focal de la cultura helenística, el primer teatre d'Armènia va ser construït ací. Movses Khorenatsi senyala que ademés de numeroses coure estàtues paganes dels deus i deeses d'Anahit, que varen ser duts des del centre religiós de Bagaran (ciutat antiga) i atres regions a la ciutat, els judeus de l'antiga capital armènia de Armavir varen ser reubicats en Artashat.^[6]

Artashes també va construir una ciutadella (que més vesprada es va cridar Khor Virap i va guanyar prominència com el lloc a on Gregorio el Iluminador anava a ser encarcerat per Tiridates III d'Armènia) i va afegir atres fortificacions, incloent un fos.^[7] Donada la posició estratègica de la ciutat en la vall del Araks, Artashat pronte es va convertir en un centre d'activitat econòmica i comerç internacional floreciente, vinculant a Pèrsia i Mesopotamia en el Caucas i Àsia Menor. La seua riquea econòmica es pot medir en les numeroses cases de banys, mercats, tallers i edificis administratius que varen sorgir durant el regnat de Artashes I. La ciutat tenia el seu propi tesor i costums. L'amfiteatre de Artashat va ser construït durant el regnat del rei Artavasdes II (55-34 A.C.). Els restants de les enormes muralles que rodegen la ciutat construïdes pel Rei Artashes I es podien trobar en la zona.

Guerra contra els romans i els perses

Durant el regnat de Tigranes II, el regne armeni es va expandir i va conquistar molts territoris en el sur i l'oest, aplegant finalment al Mar Mediterrànea. Per la lluntea de Artashat en el context més ampli de l'imperi, Tigranes va construir una nova capital anomenada Tigranocerta. No obstant, en el 69 el general romà Lúculo va invadir Armènia, va derrotar les forces de Tigranes en les afores de Tigranocerta, i va saquejar la nova capital. Mentres les acossades forces romanes continuaven movent-se cap al noreste en busca del rei armeni, va tindre lloc una segona batalla important, esta volta en Artashat a on, segons fonts romanes, Tigranes II va ser derrotat una volta més. Artashat va ser restaurada com a capital d'Armènia en el 60 a. C.

No obstant, la ciutat va seguir sent un objectiu militar molt disputat durant els dos sigles següents. Va ser ocupada per les legions del general romà Cneo Domicio Corbulón, que la va arrasar en el 59 d. C. com a part de la primera i breu conquista romana d'Armènia. En acabant de que l'emperador Nerón reconeguera a Tiridates I com a rei d'Armènia en el 66, li va concedir 50 millons de sestercis i va enviar arquitectes i experts en construcció per a ajudar en la reconstrucció de la ciutat en ruïnes. La ciutat va ser temporalment rebatejada com Neronia, en honor al seu patrocinador, Nerón.

Artashat va seguir sent la capital d'Armènia fins a l'any 120 quan la sèu del poder es va traslladar a Vagharshapat durant el regnat de Vologases III de Partia 117/8–144. Despuix de la seua mort, els romans liderats per [Marco Estacio Prisco] varen invadir Armènia i varen destruir Artashat en l'any 162 d. C. Les excavacions arqueològiques realisades durant l'época [soviètica] varen descobrir una inscripció [llatina] en els títuls complets de l'emperador [Trajano] que provablement estava inscrita en el palau del governador, i que data del primer quarto de el II.<Artashat va seguir sent un dels principals centres polítics i culturals d'Armènia fins a l'any 369, quan va ser completament destruïda per l'eixèrcit invasor del rei Shapur II.

En l'any 449, just abans de la Batalla de Avarayr, la ciutat va ser testic de la reunió del Consell de Artashat, a on els líders polítics i religiosos de l'Armènia cristiana es varen reunir per a discutir les amenaces del rei sasánida Yazdegerd II. No obstant, despuix de perdre la seua condició de capital a favor de Vagharshapat i més vesprada a favor de Dvin, Artashat va ser perdent gradualment la seua importància.

L'ubicació exacta de l'antiga Artashat va ser identificada durant els anys 20, en excavacions arqueològiques a partir de 1970. El lloc arqueològic està 8 km al sur de la moderna ciutat de Artashat, prop del monasteri de Khor Virap.

Periodo soviètic i independència

La moderna ciutat de Artashat va ser fundada pel govern soviètic en 1945, 8 km al noroest de la ciutat antiga, dins de la SSR armènia. Se li va donar l'estatus de comunitat urbana en la fusió de tres pobles, Ghamarlu Superior, Ghamarlu Inferior i Narvezlu.^[2]

La ciutat va créixer gradualment com un centre industrial durant el periodo soviètic, principalment en l'esfera de l'elaboració d'aliments i la producció de materials de construcció.

En 1995, en la nova llei de l'administració territorial de la República d'Armènia, Artashat es va convertir en el centre provincial de la recent creada Província de Ararat.

Referències

↑ Estrabón, Geografia, § 11.14.6
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Tiratsyan, Gevorg (1976). Enciclopèdia Soviètica Armènia Volum 2 (en hy).
↑ Movses Khorenatsi. Հայոց Պատմություն, Ե Դար [History of Armènia, Fifth Century]. Annotated translation and commentary by Stepan Malkhasyants. Gagik Sargsyan (ed.) Yerevan: Hayastan Publishing, 1997, 2.49, p. 164. ISBN 5-540-01192-9.
↑ Plutarco. Life of Lucullus. 31.3-4.
↑ Bournoutian, George A. (2006). "Una concisa història del poble armeni": Des dels temps antics fins al present". Costa Taula, CA: Mazda, p. 29. ISBN 1-56859-141-1.
↑ Movses Khorenatsi. History of Armènia, 2.49, p. 164.
↑ Garsoïan, Nina. "El sorgiment d'Armènia" en El poble armeni des de l'antiguetat fins als temps moderns, Volum I, Els periodos dinàstics: Des de l'antiguetat fins al sigle XIV, ed. Richard G. Hovannisian. Nova York: St. Martin's Press, 1997, pág. 49.

Bibliografia

Rene Grousset, Histoire de l’Arménie dones origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p., p. 188-210.
Cyrille Toumanoff, Els dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au xixe siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome, 1990.
Christian Settipani, Continuité dones èlits à Byzance durant els siècles obscurs. Els princes caucasiens et l'Empire du vie au ixe siècle, Paris, de Boccard, 2006, 634 p. [détail dones éditions] (ISBN 978-2-7018-0226-8), p. 446-450.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Artaxata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Estrabón, Geografia, § 11.14.6

[SAE-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 Tiratsyan, Gevorg (1976). Enciclopèdia Soviètica Armènia Volum 2 (en hy).

[3] Movses Khorenatsi. Հայոց Պատմություն, Ե Դար [History of Armènia, Fifth Century]. Annotated translation and commentary by Stepan Malkhasyants. Gagik Sargsyan (ed.) Yerevan: Hayastan Publishing, 1997, 2.49, p. 164. ISBN 5-540-01192-9.

[4] Plutarco. Life of Lucullus. 31.3-4.

[5] Bournoutian, George A. (2006). "Una concisa història del poble armeni": Des dels temps antics fins al present". Costa Taula, CA: Mazda, p. 29. ISBN 1-56859-141-1.

[6] Movses Khorenatsi. History of Armènia, 2.49, p. 164.

[7] Garsoïan, Nina. "El sorgiment d'Armènia" en El poble armeni des de l'antiguetat fins als temps moderns, Volum I, Els periodos dinàstics: Des de l'antiguetat fins al sigle XIV, ed. Richard G. Hovannisian. Nova York: St. Martin's Press, 1997, pág. 49.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]