Art algorítmic
El art algorítmic, també conegut com a art d'algoritmes, és un tipo d'art visual el disseny del qual està generat per un algoritme. Els artistes algorítmics són a voltes cridats algoristas.
Visió general
[editar | editar còdic]L'art algorítmic, també conegut com art generat per computació, és un subconjunt del art generativo (generat per un sistema autònom) i està relacionat en l'art de sistemes (influït per la teoria de sistemes). l'art fractal és un eixemple d'art algorítmic.[2]
Per a conseguir una image de tamany raonable, inclús els algoritmes més senzills requerixen massa càlculs per a poder eixecutar-los manualment de forma pràctica i, per tant, deuen ser eixecutats o be per un sol ordenador o per un grup d'ordenadors. El resultat final sol mostrar-se en un monitor d'ordenador, imprés en un tipo d'impressora ráster o dibuixat utilisant un plotter. La variabilitat pot ser introduïda utilisant números pseudo-aleatoris. No hi ha cap consens sobre si el producte d'un algoritme que opera en una image existent (o en qualsevol entrada que no siguen números aleatoris) pot ser considerat art generat per ordenadors, en lloc d'art assistit per ordenadors.[2]
Història
[editar | editar còdic]
Roman Verostko argumenta que els patrons geomètrics islàmics estan construïts utilisant algoritmes, de la mateixa manera que les pintures del Renaixença italiana que ampren tècniques matemàtiques, més concretament la perspectiva llineal i la proporció.[3]
Alguns dels eixemples més antics d'art algorítmic generat per ordenadors varen ser creats per Georg Nees, Frieder Nake, A. Michael Noll, Manfred Mohr i Vora Molnár a principis de l'any 1960. Estes obres d'art varen ser eixecutades per un plotter controlat per un ordenador, i per tant eren considerades art generat per ordenadors i no art digital com a tal. L'acte de creació recau en escriure el programa, el qual especifica la seqüència d'accions que seran eixecutades pel plotter. Sonia Landy Sheridan va establir els Sistemes Generativos com a programa en l'Escola d'Art de l'Institut de Chicago en 1970, en resposta al canvi social que va supondre la revolució de les comunicacions "ordenador-robot"[4] Les seues primeres obres en copier i art telemàtic estaven centrades en les diferències entre la mà humana i l'algoritme.[5]
A banda de les obres actuals de Romà Verostko i els demés algoristas, els següents eixemples que es varen donar varen ser les obres d'art fractales creades a partir de mediats de l'any 1980. Estes destaquen per utilisar diferents mijos d'eixecució. Mentres que l'art algorítmic més primerenc era "dibuixat" per un plotter, l'art fractal simplement crea una image en la memòria de l'ordenador i és, per això, art digital. La forma original d'una obra d'art fractal és una image almagasenada en un ordenador; açò s'aplica també a casi tot l'art d'equacions i a l'art algorítmic més recent . No obstant, en un sentit més estricte, el "art fractal" no és considerat art algorítmic perque l'algoritme amprat no ha segut creat per l'artiste.[2]
A causa del desenroll i els alvanços actuals, l'artiste algorítmic pioner Ernest Edmonds ha documentat l'important paper de l'art en els assunts humans. Per a això, s'ha remontat a la relació entre l'art i els ordenadors des de principis de l'any1960 fins a l'actualitat, en la que l'algoritme és àmpliament reconegut com un concepte clau per a la societat sancera.[6]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Hvidtfeldt Christensen. «Hvitfeldts.net». Consultat el 2 d'octubre de 2015.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Approximating Reality with Interactive Algorithmic Art». University of Califòrnia Santa Barbara. Consultat el 25 de decembre de 2015.
- ↑ 3,0 3,1 Verostko. «Algorithmic Art».
- ↑ Sonia Landy Sheridan, "Generative Systems versus Copy Art: A Clarification of Terms and Idees", in: Leonardo, Vol. 16, No. 2 (Spring, 1983), pp. 103-108. doi:10.2307/1574794
- ↑ Flanagan, Mary. "An Appreciation on the Impact of the work of Sonia Landy Sheridan." The Art of Sonia Landy Sheridan. Hanover, NH: Hood Museum of Art, 2009, pp. 37–42.
- ↑ «Algorithmic Art Machines».Arts.7
- 3.doi:10.3390/arts7010003.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Oliver Grau (2003). Art virtual: D'Ilusió a Immersió (MIT Série/de Llibre de Leonardo de Prensa). Cambridge, Massachusetts: El MIT Prensa. ISBN 0-262-07241-6.
- Varetes, Bruce (2006). Art de l'Edat Digital, Londres: Thames & Hudson. ISBN 0-500-23817-0.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arte algorítmico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.