Anar al contingut

Arribes del Duero

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Arribes del Duero
Per a atres usos d'este terme vore Arribes.


Arribes del Duero és un espai natural protegit espanyol —declarat parc natural,[1] zona d'especial protecció per a les aus, zona especial de conservació i reserva de la biosfera— que s'estén pel noroest de la província de Salamanca i el suroest de la província de Zamora, en la comunitat autònoma de Castella i Lleó, junt a la frontera portuguesa.[1]

Tant «arribes», com «arribes» i «arribanzos» són vocables lleonesos utilisats per a denominar la gola fluvial del riu Duero i la dels seus afluents Águeda, Camaces, Esla, Huebra, Tormes i el riu de les Uces en esta zona.[2][3] Esta geomorfología es caracterisa per una zona de depressió o d'altitut més baixa i una atra de penillanura o d'altitut més elevada, sent els arribes el conjunt d'abdós zones, que se situen a la vora d'estos rius.[2]

El seu territori està protegit per a preservar el nivell de conservació dels seus ecosistemes naturals i valors paisagístics en harmonia en els usos, drets i aprofitament tradicionals i en la realisació d'activitats educatives, científiques, culturals, recreatives, turístiques o socioeconòmiques compatibles. La Junta de Castella i Lleó va incorporar este territori al seu ret de parcs naturals l'11 d'abril de 2002 en el nom de parc natural d'Arribes del Duero.[1] El Govern portugués va fer lo mateix en la seua part alguna cosa abans, l'11 de maig de 1998, en el nom de parc natural del Duero Internacional.[4] Està catalogat també, casi en la mateixa extensió, com Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA)[5] i Zona Especial de Conservació (ZEC),[6] del proyecte europeu Ret Natura 2000. Ademés, el 9 de juny de 2015, els dos parcs són declarats reserva de la biosfera transfronterer per l'Unesco baix la denominació de Replanell Ibèric, junt en atres zones protegides espanyoles i portugueses, entre les que destaquen el parc natural Llac de Sanabria i serres Segundera i de Porte, en territori espanyol, i el parc natural de Montesinho, en la part lusitana, aixina com distints espais de la Ret Natura 2000.[7]

Els grans desnivells de la seua orografia, l'alt cabal del Duero i els numerosos rius que en ell desemboquen convertixen a esta zona en una de les de major potencial hidroelèctric de la península ibèrica. Els governs d'Espanya i Portugal varen firmar en 1927 un acort per a repartir-se l'aprofitament del Duero internacional en dos sectors, a raïl del com es va construir la ret d'embassaments de Bots del Duero.[8]

El profunt clavill obert pel encajonamiento del Duero i els seus afluents suavisa el règim tèrmic fins al punt de permetre el desenroll d'una inusual vegetació termófil'i de cultius típicament mediterràneus en bancals, ya que la gola del Duero es comporta com un condensador de calor. Aixina, mentres que en la penillanura imperen unes condicions climàtiques caracterisades per hiverns llarcs i molt frets, i estius curts i moderadament càlits, el escobio[9] fluvial representa un illot de calor que redunda que els hiverns siguen curts i suaus i els estius llarcs i calorosos. Ademés de la diversitat vegetal, els alvertents més escarpades s'han convertit en un lloc idòneu per al refugi de la fauna salvage, especialment per a les aus.[10]

La seua ubicació fronteriça, alluntada dels grans núcleus de població i en escasses infraestructures, ha propiciat un continu procés de despoblació dels seus pobles, encara que també ha permés la conservació d'un ampli patrimoni històric, cultural i natural, entre els que destaquen el seu paisage, arquitectura i tradicions. En els últims anys, en la protecció d'este territori, han aplegat algunes iniciatives inversores relacionades en el turisme i el comercie minoriste transfronterer. Esta circumstància ha evidenciat que siga necessari preservar i potenciar el seu hàbitat natural, el seu patrimoni i les seues tradicions socioculturals, principals propulsors de la seua economia.

Etimologia

Artícul principal → Arribes (geografia).

En la província de Salamanca es coneixen popularment com «les arribes» i en la província de Zamora com «els arribes».

Geografia

Artícul principal → Arribes (geografia).
Pou dels Fums

El parc natural d'Arribes del Duero afecta a 37 térmens municipals:

Dins d'estos 37 térmens municipals existixen atres localitats anexes o pedanies que també formen part del parc. Són Badilla, Carbajosa, Castro d'Alcañices, Corporario, Cozcurrita, Fonts de Masueco, Fornillos de Fermoselle, Formariz, Mámoles, Palazuelo de Sayago, Pinilla de Fermoselle, Bot d'Aldeadávila, Bot de Castro, Bot de Saucelle, Bot de Villalcampo, Tudera i Zafara. Pel contrari, molts dels térmens municipals del parc solament estan inclosos parcialment en la seua demarcació per lo que a alguns núcleus poblacionals d'eixos municipis no els afecta la delimitació del parc. És el cas d'Armela, Barruecopardo, Cap del Cavall, Fonfría, Lumbrals, Moral de Sayago i Villar del Bou.

En algunes localitats limítrofes encara existix interés per pertànyer al parc, com és el cas d'Olmedo de Camaces, Fuenteliante i Bañobárez que en 2004 varen solicitar la seua inclusió. De fet, estos municipis varen estar inclosos en l'anteproyecte del parc natural pero finalment varen ser exclosos de la demarcació definitiva.[11][12] Bogajo, Cerralbo, Encinasola dels Comendadores, El Milano, La Redona, Muga de Sayago i Villasbuenas també es varen considerar dins del parc en un principi.[12]


Les profundes incisions dels rius Duero i Águeda fan de frontera natural entre Espanya i Portugal en esta zona, dividint una zona d'idèntiques característiques entre abdós països. El Duero i els seus afluents són l'element comú i nexe d'unió de tot un territori que s'estén linealmente a lo llarc de més de 120 km.[13] El Duero és internacional des de l'assut de Castro fins a Barca d'Alba. En este lloc se li unix el riu Águeda, que és internacional des d'este llogaret fins al lloc a on se li unix el riu Turones, prop de La Bouza. La part espanyola, declarada parc natural d'Arribes del Duero, s'estén sobre una superfície de 106 105 hectàrees,[1] mentres que la part portuguesa, declarada parc natural del Duero Internacional, s'estén sobre una superfície de 85 150 hectàrees.[14] Els dos parcs sumen una superfície de 191 255 hectàrees, lo que convertix a esta zona en una de les àrees protegides més grans d'Europa.

l'Unió Europea també protegix la biodiversitat d'Arribes a través de les figures de zona especial de conservació i zona d'especial protecció per a les aus de la Ret Natura 2000. La protecció es deu a l'especial fisonomia d'este territori, caracterisat per la vertebración que sobre ell imprimix el Duero i els seus afluents, que ha donat lloc a una série de canons fluvials i l'existència d'una penillanura confrontant de paisage adehesado, que ademés és l'hàbitat i zona de reproducció d'aus com la cigonya negra, l'alimoche, la garza real, el milano real i el muçol real. La primera de les zones protegides és la denominada Canons del Duero (ZEPA-ÉS0000206, en 17 374 ha, i ZEC-ÉS4190102, en 13 611 ha) que comprén la ribera del Duero aigües dalt del llímit en Portugal, entre la confluència en el riu Esla i la ciutat de Zamora, i que inclou l'embassament de Villalcampo.[15][16] Este espai protegit llimita a l'oest en un segon espai protegit per la Ret Natura 2000 en la denominació d'Arribes del Duero, que inclou un àrea llaugerament superior al territori protegit com parc natural per la Junta de Castella i Lleó en la mateixa denominació (ZEPA-ÉS0000118, en 108 054 ha, i ZEC-ÉS4150096, en 106 178 ha).[5][6] Una tercera àrea és la denominada Riberes dels Rius Huebra i Yeltes (ZEPA-ÉS0000247, en 2194 ha) i Riberes dels Rius Huebra, Yeltes, Uces i afluents (ZEC-ÉS4150064, en 4743 ha) que protegix un espai que inclou varis trams dels rius Huebra, Yeltes, riu de les Uces, Maíllo, Morasverdes, Gavilans i Tenebrilla, aixina com de les rieres Zarzoso, Navia de Fiuncia, Zarzosillo, Moresna, Madriega, Vallefrío, Campocerrado i Cilleruelo. S'inclouen ademés els Estanys i pasturages associats de Tenebrón. En total sumen uns 240 km llineals de caixers tributaris del riu Duero.[17][18] Una quarta zona és la denominada Riu Águeda (ZEPA-ÉS4150087, en 552 ha) i Riberes del Riu Águeda (ZEC-ÉS4150127, en 934 ha) que està formada per un únic tram del citat riu, caracterisat per contar en un canó fluvial d'escarpades ales abruptes i tancades, una zona molt agresta i aïllada.[19][20] Per últim, està el denominat Camp d'Argañán (ZEPA-ÉS0000218, en 17 304 ha, i ZEC-ÉS4150098, en 9272 ha), que afecta als térmens municipals de La Bouza i Port Segur, i que destaca per l'existència d'un paisage adehesado en presència de quercus ilex sp. rotundifolia.[21]

El bosc d'almeces de Mieza és el més extens d'Europa

l'Unesco va reconéixer en 2015 el nivell de conservació de recursos cinegéticos, espècies, ecosistemes i paisages d'Arribes, incloent el territori dels parcs naturals d'Arribes del Duero i del Duero Internacional dins de Replanell Ibèric, una reserva de la biosfera transfronterer que incorpora ademés el parc natural Llac de Sanabria i serres Segundera i de Porte, el parc natural de Montesinho, els Canons del Duero, les Estanys de Villafáfila, la serra de la Culebra i la pantà del Azibo i Romeo.[22]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 (2002).«LLEI 5/2002, d'11 d'abril, de Declaració de Parc Natural d'Arribes del Duero».Consultat el 4 de juliol de 2019.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Definició d'arribes» (en espanyol). Consultat el 29 de març de 2011. «Pendents escarpades a abdós costats dels rius Duero, Tormes, Huebra, Camaces i Águeda» També el riu Esla i el riu de les Uces presenten arribes en esta zona. Vegen-se les fotos dels Arribes del Esla i de les Arribes del Uces
  3. ↑ «L'excepcionalitat climàtica dels Arribes del Duero».
    45 i 46.Consultat el 8 de novembre de 2011.
  4. ↑ (1998).«Decrete-Llei nº 8/98, d'11 de maig, de Declaració del Parc Natural del Duero Internacional».Diário dona República.Consultat el 3 de març de 2011.
  5. ↑ 5,0 5,1 «ZEPA d'Arribes del Duero».Ret Natura 2000.
  6. ↑ 6,0 6,1 «ZEC d'Arribes del Duero».Ret Natura 2000.
  7. ↑ «L'Unesco aprova per unanimitat que Les Arribes siguen Reserva de la Biosfera». Salamanca 24 hores. Archivat des d'el original, el 10 de juny de 2015. Consultat el 9 de juny de 2015.
  8. ↑ El règim jurídic dels cursos d'aigua hispà-portuguesos
  9. ↑ Diccionario de la lengua española
  10. ↑ El patrimoni vegetal en els Arribes del Duero zamoranos: les formacions d'enebral Juniperus oxycedrus L. subsp. badia (H. Gay) Debeaux
  11. ↑ (2004).«Olmedo de Camaces, Fuenteliante i Bañobárez tenen previst solicitar la seua inclusió dins del parc natural».La Bestreta de Salamanca.Consultat el 29 de març de 2011.
  12. ↑ 12,0 12,1 (1992).«ORDE de 30 d'abril de 1992, d'iniciació del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de l'Espai Natural d'Arribes del Duero».Bolletí Oficial de Castella i Lleó.Consultat el 3 de març de 2011.
  13. ↑ (1864).«Tractat de Lisboa».Consultat el 20 de novembre de 2012.
  14. ↑ «Parc Natural del Duero Internacional».Consultat el 29 de març de 2011.
  15. ↑ «ZEPA de Canons del Duero».Ret Natura 2000.
  16. ↑ «ZEC de Canons del Duero».Ret Natura 2000.
  17. ↑ «ZEPA de les Riberes dels Rius Huebra i Yeltes».Ret Natura 2000.
  18. ↑ «ZEC de les Riberes dels Rius Huebra i Yeltes».Ret Natura 2000.
  19. ↑ «ZEPA de les Riberes del Riu Águeda».Ret Natura 2000.
  20. ↑ «ZEC de les Riberes del Riu Águeda».Ret Natura 2000.
  21. ↑ «ZEC del Camp d'Argañán».Ret Natura 2000.
  22. ↑ Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Mig ambient«Resolució de 16 de juliol de 2015, de Parcs Nacionals, per la que es publica l'aprovació per l'UNESCO de dos reserves de la biosfera espanyoles: Reserva de la Biosfera del Massiç d'Anaga, Tenerife, i Reserva de la Biosfera Transfronterizo Replanell Ibèric (Espanya i Portugal)».Bolletí Oficial de l'Estat núm. 205 de 27 d'agost de 2015.Agència Estatal Bolletí Oficial de l'Estat.ISSN 0212-033X.Consultat el 12 de juliol de 2019.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Arribes_del_Duero&oldid=1363151»