Anar al contingut

Pou dels Fums

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pou dels Fums

El Pou dels Fums és un bot d'aigua situat en el curs del riu les Uces, al seu pas pels térmens municipals de Masueco en el seu marge esquerra i de Pereña de la Ribera en el seu marge dreta, al noroest de la província de Salamanca, en Castella i Lleó, Espanya.

És un dels llocs de major atractiu turístic del parc natural d'Arribes del Duero.

Característiques

El Pou dels Fums es produïx perque les aigües del riu de les Uces es troben en un abrupte canvi de les roques per una falla geològica, que posa en contacte un granit en roques metamòrfiques, més fàcils d'erosionar i que han desaparegut. En este punt el caixer del riu s'eixampla i busca una forma de continuar, que solament troba quan rebosar per damunt de l'obstàcul i es precipita formant el bot d'aigua que tot lo món vol vore.[1]

La granítica paret per la que fluïx la cortina d'aigua té una caiguda lliure de cinquanta metros, que en aplegar avall forma un núvol de vapor que s'eleva per tot el contorn sent un espectàcul inoblidable que no té parangón en la península ibèrica.

Uns pocs metros abans de la caiguda d'aigües del riu de les Uces, el seu torrent es bifurca, donant lloc a que ademés de la cascada dels Fums hi haja una atra per la seua banda dreta cridada el Pou de les Vaques, cridat aixina segons la llegenda del lloc que parla de que allí es despeñó un carro, tirat per dos vaques i carregat de blat, quan es dirigia en direcció a un molí propenc.

Passarela del mirador de Masueco

L'ala que baixa cap al riu per la part de Masueco es diu la Roblea, hi ha una senda que conduïx a la coronació de la cascada a on una passarela permet aguaitar-se al buit i per una angosta vereda serpenteante, cridada la Cañada de Zarzalino, es pot baixar al pou. Per la part de Pereña es diu Palla Rossa, a on una atra senda baixa fins a l'estany format despuix de la caiguda. Uns centenars de metros més avall el riu de les Uces tributa al Duero en el parage cridat el Trincalino en el reculaje de l'assut d'Aldeadávila.

Al no tindre embassament regulador, el cabal adequat en el riu riu de les Uces per a gojar del lloc és des de decembre fins a maig. En el Pou dels Fums i segons la tradició no ha nevat mai.

En Palla Rossa hi ha una cova natural en la roca a on es poden apreciar pintures rupestres.

Per la vora de Masueco, a cent metros del pou aigües avall es despeña des de trescents metros un regato cridat la Cribera i en el mateix estany del pou per la part de Pereña de la Ribera cau des de cinquanta metros atre regato conegut com el de Palla Rossa.

La zona té un microclima mediterràneu càlit, en la qual florixen roures, quejigos, ginebreres, castanyers, oliveres, jarals, prunyonera, granera rossa, cantueso, alguna carrasca i xara.

Animals com el javalí, rabosot, perdiu, buitre leonado, alimoche, àguila perdicera i multitut de chicotetes aus i rosegadors poblen la zona.

Lliteratura

Vista des del mirador de Masueco
Durant el periodo sec

El famós escritor bilbaí Miguel d'Unamuno va deixar per escrit la seua fascinació al vore la cascada des de Masueco.[2]

El primer poble de La Ribera a a on vaig aplegar va ser Masueco... Al següent dia de la meua arribada vàrem ser a vore la cascada dels Fums, en els arribes d'un dels afluents al Duero... És singular l'atractiu de l'aigua. Estaríase un les hores mortes contemplant-la fluir, deixant-se guanyar l'esperit per la sensació puríssima que el seu constant curs nos produïx. L'aigua és acàs la que millor image nos oferix de la quietud en el moviment, del solemne repòs suprem que del concert de les carreres dels sers tots sorgix. En l'estany dorm l'aigua reflectint al cel, pero en no menys purea ho reflectix en el cristal d'un assossegat riu, les aigües del qual, sempre distintes, oferixen la mateixa superfície sempre. I en la cascada mateixa, per a on es despeña bramando, presenta-nos una vena compacta, una columna que acaba per semblar sòlida. ¡Enorme força la que sense aparat algun, en la senzillea del colós, desplega!... És una de les més belles caigudes d'aigua que poden vore's entre aquells tajos adustos. Divídese la cascada major en dos cossos per un eixint de la roca, i va a perdre-se en un remanso d'a on sorgix el vapor que ha valgut al parage el nom dels Fums. Junt a l'immensa vena líquida, al seu abric, en les quebraduras i clavills de la roca, anidan colomes que revolotean en torno del colós. Est anirà desgastant poc apoco el desnivell que li produïx, i és segur que cada any es desgota la cascada, encara que només siga en un milímetro o en fracció d'ell. ¡Els sigles que hauria necessitat l'aigua per a excavar tals tajos i reduir anàlogues cascades!.
Part del relat publicat en la revista bilbaïna 'Ecos Lliteraris' (19 de març de 1898), Miguel d'Unamuno.

Vore també

Referències

  1. ↑ «El Pou dels Fums, quan el riu de les Uces es precipita a la seua trobada en el Duero» (en és-és). Consultat el 8 de juliol de 2020.
  2. ↑ «Un text inèdit de Miguel d'Unamuno i Suc: "Els arribes del Duero" (1898)».Quadern gris.(6)
    117-128.ISSN 0213-6872.Consultat el 14 de juliol de 2020.