Arquitectura quàntica

La arquitectura quàntica és la tendència de crear espais habitables per a un entorn quàntic, una resposta constructiva per a la nova percepció de l'espai i les seues relacions derivada de les aplicacions pràctiques i quotidianes de la física quàntica, caracterisades per la disponibilitat d'informació total i instantànea en un context de simultaneidad, superposició escènica i indefinició d'ubiqüitat, lo que obliga a l'eixercici d'enfocar les referències per a cada acció.

Erro al crear miniatura:

Arquitectura per a entorn quàntic, proyecte TELECOM per Ibo Bonilla

Erro al crear miniatura:

Image ilustrativa de la dualitat ona-partícula, en el que s'aprecia cóm un mateix fenomen pot ser percebut de dos modos distints.

Erro al crear miniatura:

Vista del vestíbul del Museu Ampare, una remodelació feta per l'arquitecte mexicà Enrique Norten. Pobla, Mèxic

Definició

Andrés Weil indica que “d'un modo anàlec al principi ona-partícula de la física quàntica, la fenomenologia arquitectònica opera baix el principi dual idea-matèria: l'observador és part i creador de la realitat que observa. Es pot afirmar que la fenomenologia arquitectònica correspon a l'estudi de la “física del sentit comú” que accepta els fets sense jujar-els prèviament i posa el foc d'atenció en el sentit de les coses que fem".

Precisant una miqueta més Ibo Bonilla ha definit l'arquitectura quàntica com “l'entorn arquitectònic a on els espais es caracterisen per medició relativa, superposició escènica, referències repartides, incertitut posicional, entrelazamiento, temporalitat, enfocament, voluntat, presència global i immediatea en ents i objectes considerats paquets d'informació. És l'arquitectura conseqüent en una nova relació persona-informació-espai-temps derivada de l'interrelació de la física quàntica en els sistemes d'informació quàntica i la comunicació multimèdia global instantànea.”

Emulant els principis de la mecànica quàntica l'arquitecte i matemàtic Bonilla, resumix alguns dels principis més comuns que per ara caracterisen la tendència:

• “Simultaneidad escènica compositiva de l'espai arquitectònic (minimisant la narrativa llineal). Percepció i interacció d'ents-objectes-espai en aspectes com: superposició, medició relativa, referències repartides, incertitut posicional, entrelazamiento, presència global i immediatea en ents i objectes considerats paquets d'informació.

• Superposició: espais que poden posseir més d'un estat al mateix temps, en atres paraules, es troben en realitat "repartida" entre tots els estats que li siguen accessibles.

• Medició relativa: les medicions no són un procés passiu com se suponia en la mecànica clàssica, ya que altera al sistema. Donar dimensions fixes a un espai distorsiona el seu espacialidad en separar-ho del seu entorn implicat activament.

• Referències repartides: Un espai que es troba repartit entre tots els seus estats accessibles, en ser definit per mides altera el seu estat superpost determinant en quin estat particular es troba, d'entre una varietat d'estats possibles.

• Incertitut posicional: En la teoria quàntica, alguns parells de propietats físiques són complementàries (per eixemple, la posició i el momentum), en el sentit de que és impossible saber el valor exacte d'abdós. Si es medix una propietat, necessàriament s'altera la complementària, perdent-se qualsevol noció del seu valor exacte. Quant més precisa siga la medició sobre una propietat, major serà l'incertitut de l'atra propietat.

• Entrelazamiento: Dos espais i/o perspectives quàntiques poden tindre estats fortament correlacionados, degut a que es varen generar al mateix temps o a que varen interactuar, per eixemple, durant un choc. Quan açò ocorre es diu que els seus estats estan entrellaçats, lo que provoca que la medició sobre una d'elles determina immediatament l'estat de l'atra, sense importar la distància que les separe.

• Presència global i immediatea: entre ents i objectes considerats paquets d'informació. Espais a on tots i cada u dels elements arquitectònics, equips, software i persones, són paquets d'informació immediata, mediata i lluntana pero instantànea entiempo real interactuant en el sistema global d'informació.

• Voluntat: la composició arquitectònica migra cap a l'enfocament, a on la “voluntat” origina resultats més líquits i maleables per a atendre les oscilacions de l'adaptació contínua, a on les voluntats sintonizades determinen la disposició d'us per a un temps-espai específic”

Antecedents

En complir 100 anys d'haver segut descoberta la física quàntica s'escomença a sentir en tota força l'impacte de les seues aplicacions quotidianes (veu i senyes global i instantànea, GPS, làser, radiacions ionizantes, nanotecnología, equips en general en microchips, entre uns atres) modificant la percepció de l'espai arquitectònic, a on este i els seus usuaris s'entenen i relacionen com a paquets d'informació.

La física quàntica coneguda com mecànica quàntica és, cronològicament, l'última de les grans branques de la física. Es va formular a principis d'el XX, casi al mateix temps que la teoria de la relativitat, encara que el gros de la mecànica quàntica es va desenrollar a partir de 1920 (teoria de la relativitat especial en 1905 i la teoria general de la relativitat en 1915).

La física quàntica va ser descoberta ara, pero sempre ha estat ací, com indiquen els estudis antropològics de cultures ancestrals com la cultura asiria, egipcíaca, hebrea, grega, maya, hindú, hopi, bribri, el chamanisme ancestral de totes les cultures, l'islàmica o l'antiga chinenca Una volta més l'acadèmia està en procés de revisar les bases del coneiximent arquitectònic de modo que es puga restablir una coherència entre teoria i pràctica.

Segons Andrés Weil, “alguna cosa similar va succeir en el Moviment Modern el que, inspirat esta volta en la plàstica de la Bauhaus, va pretendre establir la “manera correcta” de fer arquitectura a partir de lleis objectives conseqüents en l'ideal científic que va movilisar a la societat de mitan d'el XX. L'arquitectura, com a expressió física de la seua fenomenologia, és espill de la societat que l'origina i també un mig per a la seua transformació”.

Salvador Jara (2003) en “La revolució conceptual de la mecànica quàntica” menciona que “en l'arquitectura nos trobem en sorprenents eixemples, apropiant-se i d'eixes característiques d'incertitut, inestabilitat i complexitat”. L'arquitecte Bernard Tschumi (1995) afirma: “La complexitat de l'arquitectura comença en l'impossibilitat de qüestionar la naturalea de l'espai i al mateix temps construir o experimentar un espai verdader”. Shusaku Arakawa i Madeline Gins varen dissenyar una unitat habitacional en el propòsit d'imaginar un espai a on “serà possible estar exactament en a on un està i simultàneament estar exactament en algun atre lloc”, “com qualsevol gat de Schrödinger”.

Una atra fita més recent (2014) és el “Centre de creativitat” dissenyat per l'arquitecte i escultor Ibo Bonilla per a una institució rectora de telecomunicacions, en l'encàrrec de dispondre d'un entorn apropiat per a la busca de solucions innovadores en la seua àrea, un espai que als seus ingeniers els fera eixir de l'inèrcia de les solucions tradicionals generades en espais de referències cartesianas convencionals.

En esta obra amplia la gama de recursos per a, segons el seu autor, “caracterisar els espais per la seua percepció difusa donada la superposició escènica de transparències i veladura en variats tons i textures esguitats de lluentors, efectes de llum, multitonos, degradats, claroscuros, matisos, vaporositat, moviment, potenciats per reflexos tridimensionals multicapa, efectes holograma i caleidoscopio, us del ciclorama fotogràfic per a integrar pisos, cels i parets, pantalles tàctils interactives gran format tipo finestra inteligent, entre lo que es mouen els habitants de les fases espacials, integrant informació immediata, multireflejo, virtual, d'interfase, adimensional, remota i global”

Bibliografia

• Salvador Jara i atres (2003). La revolució conceptual de la mecànica quàntica, Sigle XXI Editors. ISBN 968-23-2441-6.
• Umberto Eco (1992). Els llímits de l'interpretació, Lumen, Barcelona.
• Luis de la Penya (2006). Introducció a la mecànica quàntica, Fondo de Cultura Econòmica. ISBN 968-16-7856-7.
• Galindo, A. i Pascual P.: Mecànica quàntica, Ed. Eudema, Barcelona, 1989, ISBN 84-7754-042-X.
• Andrade i Silva, J.; Lochak, Georges (1969). Els quants, Edicions Guadarrama. ISBN 978-84-250-3040-6.
• Tschumi (1994). Architecture and Disjunction, Cambridge: The MIT Press.
• Venturi (1966). Complexity and Contradiction in Architecture, New York: The Museum of Modern Art Press.