Anar al contingut

Arquets de Dalt

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Arquets de Dalt
Erro al crear miniatura:
Arquets de Dalt abans de la Dana 2024

Els Arquets de Dalt és un aqüeducte situat en el municipi de Torrent, en la comarca d'Horta Sur de la província de Valéncia (Espanya). Adquirix el grau de protecció com be de rellevància local (BRL) en l'any 2000.[1] Està classificat com ben immoble de la segona secció dins de la categoria d'espais etnològics d'interés local. Ademés, consta en el III Catàlec i Inventari dels Elements del Patrimoni Hidràulic en el número d'inventari 329.[2]

Descripció

Arquets de Dalt despuix de la Dana 2024

Arquets de Dalt és un aqüeducte d'época moderna que formava part del subsistema de rec de l'Horteta de Dalt. Es tracta d'una fàbrica de mampostería en morter de calç que, originalment, contava en tres arcs rebaixats de tipo carpanel insertats entre abdós extrems del talús de terra natural. Solament queda un en peu, ya que, els atres dos varen ser mutilats en 1973 en portar-se a terme la fonamentació del Camí dels Xarcs-Secs.[3]

Este arc rebaixat conta en dovelas de pedra sustentades sobre una cimbra de rajoles aparellades de vora de la que únicament s'han conservat les arrancades en el pas del temps. Ademés, conta en una chicoteta séquia, per la qual transportava aigua fins a 1970, quan va caure en abandó.[4]

Presenta greus afeccions despuix del pas de la riada el 29 d'octubre de 2024.[5] Entre les afeccions es troben les bases de l'arc descobertes i faltantes de material que podrien posar en risc la seua estabilitat. L'arc, en abdós costats, en ser zona de pas de la força de l'aigua, han quedat zones en la pedra descoberta. Ademés, es troba una part del mateix coberta per malezas, canyes i branques arrastrades per la forta corrent de l'aigua.

Context geogràfic-temporal

Els Arquets de Dalt és un dels testimonis materials de la necessitat d'aprofitament de l'aigua de manera racional i la tradició fortament agrícola de seca de l'espai torrentino i les seues hortes.[6]

El municipi de Torrent, s'ha mostrat com un espai d'interés, puix, encara que està insertat en la comarca de l'Horta Sur, s'ha considerat un espai marginal geogràficament rodejat pel restant de municipis.[6] Tradicionalment, ha segut un espai hidràulic independent dels grans aportes fluvials de grans rius com el Turia en Horta de Valéncia.[Nota 1][8]

El seu sistema hidràulic ha depés de la ret de barrancs que transporten l'aigua de les pluges de manera torrencial en determinades époques de l'any. Açò, a la seua volta, explica que el cabal dels mateixos siga constant, escàs i irregular a lo llarc del temps.[Nota 2][Nota 3] Contem en testimonis documentals del XVIII de Cavanilles sobre els barrancs i el seu caixer:

“Seguint cap al sur des d'Alacuás com a un quarto es travessa el barranc, que escomencen les montanyes de Buñol en direcció a Chiva, entra en esta vila i contínua pel terme de Cheste, a on rep un atre considerable: engrossat en este aument i en els alvertents d'aquells monts, creua el pla de Quart junt a la venda de Poyo, passa despuix per les rodalies de Torrent, que dexa a la seua dreta, com iguamente Catarroja, i desagua en la Albufera de Valéncia. El seu profunt i ample caixer sempre està sec, llevat en les avingudes, quan rep tantes aigües i corre tan furiosament que destruïx quanto troba”'''[11]

El regadiu històric de Torrent s'ha configurat al voltant del barranc de la Horteta i la Séquia dels Fonts. Este primer és un dels principals aportes de la Rambla de Poyo en el seu naiximent en el terme de Torís travessant-ho d'Oest-Este en tota la seua llongitut, uns 16 km.[8]

Històricament ha dut un cabal modest, pero permanent fins a inicis del XX gràcies a les aportacions d'alguns dels seus afluents com el barranc de Cabanes i de fonts en els seus màrgens (Font de Manyes, de Teula, de Bailón, de Gils, del Sapo, Carrasquera i la de Sant Lluís).[12] Destaquen, ademés, els clots, cavitats que actuaven a modo d'embassaments naturals que impedien que quedara completament sec com el clot de Bailón.

Els Arquets de Dalt formava part del sistema de rec del barranc de la Horteta, a través dos subsistema coneguts com el de l´Horteta de Dalt i de Baix que quedaven conectats pel camí del Xarcs-Secs.[Nota 4][3] el subsistema de la Horteta de Dalt, contava en l'azud de la Font del Clot de Bailón, el més important per la gran cantitat d'aigua que acumulava. Contava, ademés, en la bassa del Manyet que acumulava aigua per a les época de sequia i regava en el sobrant les terres de l´Horta de Dalt. Testimoni d'este sistema és l'aqüeducte d'Els Arquets de Dalt datat en el XVIII.[3]

L'orige del sistema hidràulic de la Horteta

L'orige del sistema de regadiu tradicional es troba en els assentaments andalusíes, anteriors a la conquista cristiana del sigles XIII, despuix de la qual l'espai agrari es transformaria i organisaria.[14]

La primera notícia escrita sobre el rec de l'horta de Torrent es troba en la Carta pobla otorgada en 1248 pel maestre de l'Orde de Sant Joan de l'Hospital, senyor de la Vila despuix de la conquista del Regne de Valéncia.[15]En este document, els Hospitalaris fixen les condicions del seu domini feudal i les prestacions i servicis a que quedaven obligats els torrentinos. 

“Castra et viles de Torrent et de Cilla, que loca sunt in termine regni Valencie”[Nota 5]

A partir d'esta documentació es prova que el sistema de regadiu ya estava present en época andalusí. Tant el azud com les séquies de repartiment que figuren en la Carta Pobla ya estaven construïdes i en funcionament.[Nota 6][17]

Devem tindre en conte que les obres hidràuliques andalusíes responien a una modalitat i un sistema de rec distint. Es tractava d'un sistema socioeconòmic i cultural que primava l'us del regadiu i us de sistemes hidràulics coneguts en el Mediterràneu i el Ándalus. La comunitat llauradora adaptava la tècnica a les necessitats i disponibilitat d'aigua.[17]

Encara que en esta carta no és mencionat cap topònim que faça referència a assentaments en este moment d'ascendència àrap,[18] topònims com Prenxisa i el registre arqueològic donen testimoni de la alquería andalusí del districte catastral de Chiva.[Nota 7] Este assentament del sur de la Serra Perenxisa s'associa al sistema hidràulic de l´Horteta a través de séquies i sistemes de captació d'aigua que milloren i perfeccionen dels romans.[Nota 8]

Este sistema, distribuïa l'aigua per al rec de la cridada Horteta de Dalt d'a penes solament 3 hectàrees de superfície, que la seua séquia creuava el camí que és en realitat un atre chicotet barranc afluent del principal que discorre per la marge nort fins a aplegar a la bassa del Manyet. Creuava el camí a través de l'aqüeducte del Arquets de Dalt. Una volta a l'atre costat circulava cap a l´Horteta de Baix.[21]

Els Arquets de Dalt, com hem vist, són testimoni de la millora i introducció de sistemes hidràulics andalusíes i del seu manteniment i conte despuix de la conquista cristiana fins al seu us a mitan del XX. Pero, ademés d'açò, és també testimoni del sistema d'agricultura de seca predominant destinada al autoconsumo. Esta arquitectura responia a les necessitats del seu entorn.

Autors com Adrià Besò (1995) remarquen cóm esta dispersió de les arquitectura en el paisage rural torrentino, afegitó al caràcter marginal de l´Horta de Torrent abans mencionat, nos parla d'un us per al autoconsumo i l'àmbit local que podrien tindre estos aqüeductes per a chicotetes superfícies de rec de seca de l´Horteta de gran productivitat,[22] pero sense el desenroll de cultius exigents.[23]

En el temps, la distribució de la terra seria desigual destacant un chicotet grup de terratinents en mig d'una multitut d'agricultors en propietats mijanes i menudes.[24]Entre atres autors, Cavanilles també reflectix estes característiques del paisage torrentino a finals del XVIII:

“A la dreta del barranc, i a molt curta distància, be que en un lloc elevat està Torrent, la major població del Reyno despuix de les ciutats i viles principals. el seu terme podrà tindre com a llegua i mija d'Orient a ponent, entre els de picaña i Chiva, i una de nort a sur, entre els d'Alaquás i Picasent. Hi ha en ell precioses hortes regades en fonts, pero més seca sense comparació, i en ell vàries lomas humils en les rodalies del poble, més altes a major distància pel rumbo de l'oest, aplegant últimament a formar cerros i montanyes. tot és fructífer, no tant per la calitat de la terra, quanto pel ciutadà i indústria dels Torrentinos. No contents en cultivar el seu terme, passant els contigus, i principalment al de Chiva i pla de Quart a satisfer la passió que tenen al treball. allí posseïxen en propietat o per arrendament dos voltes més terra que la que comprén el seu terme propi, i aumenten d'esta manera els fruts per a sostindre la població.”[25]

Este sistema hidràulic va estar en funcionament des del VIII fins a finals del XX. Ya a mitan del XIX el cabal de la Font de Sant Lluís era insuficient per a cobrir les necessitats de l'horta vella.[Nota 9] Una solució a curt determini, a principis del XX, va ser la construcció de mines o galeries per a extraure aigua subterrànea. Seria despuix de la guerra civil que la Comunitat de Regantes introduïra els pous a motor aplegant en els 70 a tindre 44 pous actius.[Nota 10] Este periodo de sobreexplotació va causar un descens del nivell freàtic i el barranc va deixar de dur aigua suficient per a mantindre este sistema hidràulic de l´Horteta.[3]

Esta transformació del sector agrari i del paisage va ser acompanyada de la pèrdua d'estes infraestructures hidràuliques. Entre ells els Arquets de Dalt varen quedar en estat de ruïna per la pèrdua de la seua funcionalitat en este sistema tradicional.[28]

Els Arquets de Dalt adquirix la protecció de Be de Rellevància Local (BRL) en l'any 2000.[1] A partir d'este moment es varen desenrollar iniciatives públiques per a la recuperació, posada en valor i difusió del patrimoni hidràulic de Torrent:[Nota 11]

  • La plataforma Ciutadana “Un Barranc Viu sense Formigó”: proyecte d'investigació en 1998, va tindre per objecte, a través de la publicació Un barranc viu. Medi natural i usos tradicionals del barranc de Torrent (2004), d'oferir un diagnòstic de l'estat ambiental, usos i percepció social d'este espai natural.[30]
  • Introducció d'estos Bens en Torrent guia d´itineraris (2009).[31]
  • Entre 2009 i 2010 els Arquets de Dalt i de Baix són restaurats en la subvenció de la Conselleria de Cultura, a través de la Direcció general del Patrimoni Cultural Valencià.[32][33][34]
  • 2014 es porta a terme el Pla Director del Patrimoni Hidràulic: Es porta a terme la publicació Ruta pel patrimoni hidràulic, natural i etnogràfic del barranc de l´Horteta i la séquia de Torrent.[35] En ella es presenta l'anomenada “senda del reg el meu. lenari” una ruta traçada durant 14 km per a visitar el patrimoni hidràulic de Torrent en el que estan inclosos Els Arquets de Dalt i de Baix.[36][37][38]
  • Introduïts en la Guia d'Espais Naturals de Torrent.[39]
  • 2024 es realisen llabors de neteja i creació de taulons informatius en els Arquets de Dalt i adequació de la senda del Barranc de l'Horteta.[40][41]

Actualisació de l'estat

“La memòria del barranc sol ser la memòria dels seus danys, de riuades recurrents i a sovint repentines.”[42]

El Arquets de Dalt, des de les seues construcció va ser testic de l'energia i la capacitat constructora i destructora de riuades, desbordament i inundacions. Esta memòria dels episodis cíclicos de riada a lo llarc dels sigles, queda reflectida en els seus danys, les pèrdues humanes i materials. Entre 1321 i 1957 es varen registrar 22 desbordament en el riu Turia, 11 avingudes i 15 inundacions.[43] Les inundacions més greus varen ser les de 1589, 1775 del que tenim testimoni de Cavanilles i el desastre que va supondre:

“En 1775 va causar moltíssimes desgràcies en Chiva, sorprehendiendo á mijanit els seus veïns; va assolar un número considerable d'edificis, apareixent per més de dos llegües els trists despojos i els cadàvers dels pobres que no pudiéron evitar la mort”[11]

Entre les més recents va ser la riada de 1957 i de la que s'ha tornat a ser testic el 29 d'octubre de 2024 els danys del qual en els Arquets de Dalt i de Baix són el reflex de la destrucció que ha dut en si esta riada.[44]

Bibliografia

  • ALBIACH DESCALS, Alba. “La Vila romana del Mas del Jutge”. En: ALBA PAGÁN, Ester (dir); HERMOSILLA PLA, Jorge (coor) et. al. Torrent: Història, Geografia i Art. Valéncia: Universitat de Valéncia,2015, pp. 59-61
  • Va besar Ros, ADRIÀ. “L'Horta de valència”. En: AGUILAR CIVERA, Inmaculada (coord.): AVE Valéncia - Madrit: diàlecs sobre el territori i escenes des del tren. Valéncia: Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, 2011, págs. 115-157.
  • Va besar Ros, ADRIÀ. “Les hortes històriques i els regadius de peu”. En: ALBA PAGÁN, Ester (dir); HERMOSILLA PLA, Jorge (coor) et. al. Torrent: Història, Geografia i Art. Valéncia: Universitat de Valéncia,2015, pp. 477-517.
  • CALAP, Pablo; COSTA, Gemma. Guia dels espais naturals de Torrent. Torrent: Ajuntament de Torrent.
  • CAVANILLES, Antonio José. Observacions sobre l'història natural, geografia, agricultura, poblacions i fruts del Reyno de Valéncia. Madrit: Imprenta Real, 1795.
  • Comunitat Valenciana. Llei 5/2007, de 9 de febrer, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià. BOE, 23 de març de 2007, núm. 71, p. 12661-12676.
  • ESQUILACHE MARTÍ, Ferran; ROCA FERNÁNDEZ, Lourdes. “Poblament i paisage agrari de Torrent en época Andalusí”. En: ALBA PAGÁN, Ester (dir); HERMOSILLA PLA, Jorge (coor) et. al. Torrent: Història, Geografia i Art. Valéncia: Universitat de Valéncia,2015, pp. 109-117.
  • FRESQUET GOZALVO, José Luís. “El regadiu de Torrent i la seua evolució a lo llarc del sigle XX”. En:SANCHIS IBOR, Carles(coord); PALAU SALVADOR, Guillermo (coord); MANGUE ALFERES, Ignasi (coord); MARTÍNEZ SANMARTÍN, Luís Pablo (coord). Irrigation, Society and Landscape. Tribute to Tom F. Glick. Editorial Universitat Politècnica de Valéncia, 2015,1205-1223.
  • GOZALVO LLÁCER, José Francisco; ÀVILA AGUILERA, Tirso; JORÀ PLA, Rafael et. al.“El regadiu històric de l’Horteta i la séquia dels Fonts de Torrent: Procés de recuperació i posada en valor”. En:SANCHIS IBOR, Carles(coord); PALAU SALVADOR, Guillermo (coord); MANGUE ALFERES, Ignasi (coord); MARTÍNEZ SANMARTÍN, Luís Pablo (coord). Irrigation, Society and Landscape. Tribute to Tom F. Glick. Editorial Universitat Politècnica de Valéncia, 2015,1205-1223.
  • JORDÀ PLA, Rafael; CISCAR JUAN, Salvador. Ruta pel patrimoni hidràulic, natural i etnogràfic del barranc de l´Horteta i la séquia de Torrent. Torrent: Ajuntament de Torrent, any.
  • PASTOR GRADOLÍ, Carmen; SANCHIS IBOR, Carles; BUCIEGA ARÉVALO, Almudena; V. PÉREZ MEDINA, Tomás. “La memòria del Barranc: usos històrics i aprofitament tradicional del barranc de Torrent”. En: PASTOR GRADOLÍ, Carmen (coord); SANCHIS IBOR, Carles (coord). Un barranc viu. Medi natura i usos tradicionals del barranc de Torrent. Torrent: Ajuntament de Torrent, 2004, pp. 19-51.
  • PÉREZ BORREDÁ, Josep Rafael. “Torrent: la transformació paisagística d'un municipi de seca en l'Horta de Valéncia. Evolució de la propietat agrària i dels cultius”. En: ALBA PAGÁN, Ester (dir); HERMOSILLA PLA, Jorge (coor) et. al. Torrent: Història, Geografia i Art. Valéncia: Universitat de Valéncia,2015, pp. 231-239

Notes

  1. ↑ Tan sol 14 hanegades es regaven en aigua procedent del Turia.[7]
  2. ↑ Vejau en esta investigació la recollida de testimonis de diferents persones propenques al Barranc de Torrent reflectint la visió social i contrastada en estadística eixa irregularitat del cabal i les seues fortes riada.[9]
  3. ↑ Vejau els índexs pluviométricos i la dependència de les pluges per a obtindre recursos hídrics en époques d'autumne-primavera característic del clima mediterraneo. [10]
  4. ↑ Vejau l'apartat de la toponímia. El propi nom Xarcs-Secs manifesta l'escassea de recursos hídrics.[13]
  5. ↑ Vejau la traducció i el seu text en castellà. citat: ARV, Real Justícia, 1.15,f.292, vto.
  6. ↑ Vejau en el text citat la menció de l'azud i séquies. Este azud s'ha identificat en el conegut com Pantà. Vejau mencionat en: ESQUILACHE MARTÍ, Ferran; ROCA FERNÁNDEZ, Lourdes.2015p. 114[16]
  7. ↑ Es va trobar despuix de l'ampliació del Camí del Xarcs-secs en 1973 tombes de la necròpolis del poblat i registre ceràmic .[19]
  8. ↑ Consta un caixer en el marge dret del barranc podent ser l'antic aqüeducte romà que regava la vila de Mas del Jutge.[20]
  9. ↑ L'ajuntament va tindre que regular el rec aplegant inclús a impondre severes sancions per a assegurar el seu compliment. Vejau esta regulació en IBORRA LERMA, Manuel José, 1982, p.109-111: “En febrer de 1849, davant la minva del cabal es decidix regar tota l'horta en 42 dies, a raó de mija hora per hanegada. En juny del mateix any es rebaixa la tanda a 15 minuts per hanegada i en juliol a 4 minuts, a l'hora que se sanciona extraure aigua a gavetes per a regar arbres (...)”.[26]
  10. ↑ Vejau, ademés en les pp. 111-112 com a partir d'este moment canvia la fisionomia i el paisage agrari torrentino en la gràfica IX-4 transformant-se l'agricultura de seca en un predomini del regadiu a través de l'aigua subterrànea.[27]
  11. ↑ Les administracions públiques tenen per llei mantindre i conservar el seu patrimoni. Esta determinació llegal s'aplicarà a elements arquitectònics, jaciments arqueològics, conjunts històrics, etnografia i manifestacions de cultura popular en general. El sistema hidràulic, entés com una ret a escala territorial, les seues infraestructures i els usos tradicionals de l'aigua, participen en casi totes d'estes categories.[29]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Secció 2ª. Bens de rellevància local - Patrimoni Cultural - Generalitat Valenciana
  2. ↑ HERMOSILLA PLA, Jorge, 2007, p9.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 GOZALVO LLÁCER, José Francisco et. al, 2015,  p.1230
  4. ↑ VA BESAR ROS, Adrià, 1995, p. 10.
  5. ↑ «De barraques a ponts centenaris: el patrimoni cultural sucumbix a la DANA» (en és). Alce-EMV. Consultat el 2024-12-10.
  6. ↑ 6,0 6,1 VA BESAR ROS, Adrià, 1995, p.18.
  7. ↑ VA BESAR ROS, Adrià, 1995, p.57-58
  8. ↑ 8,0 8,1 GOZALVO LLÁCER, José Francisco et. al, 2015, 1225.
  9. ↑ PASTOR GRADOLÍ, Carmen et. al, 2004, p. 20.
  10. ↑ VA BESAR ROS, Adrià, 1995, p.45-46
  11. ↑ 11,0 11,1 Cavanilles, 1795, p. 159.
  12. ↑ FRESQUET GOZALVO, José Luís. 2015, p. 1206
  13. ↑ Va besar Ros, ADRIÀ, 1995, p.95
  14. ↑ PÉREZ BORREDÁ, Josep Rafael, 2015, p. 231.
  15. ↑ FRESQUET GOZALVO, José Luís. 2015, p. 1206.
  16. ↑ IBORRA LERMA, Manuel José, 1982, p.37
  17. ↑ 17,0 17,1 FRESQUET GOZALVO, José Luís. 2015, p. 1206.
  18. ↑ ESQUILACHE MARTÍ, Ferran; ROCA FERNÁNDEZ, Lourdes,2015, p.111.
  19. ↑ ESQUILACHE MARTÍ, Ferran; ROCA FERNÁNDEZ, Lourdes.2015p 114-115
  20. ↑ ALBIACH DESCALS, Alba, 2015, p59
  21. ↑ ESQUILACHE MARTÍ, Ferran; ROCA FERNÁNDEZ, Lourdes,2015, p.116.
  22. ↑ VA BESAR ROS, Adrià, 1995, pp.57-58.
  23. ↑ PÉREZ BORREDÁ, Josep Rafael, 2015, p. 232.
  24. ↑ IBORRA LERMA, Manuel José, 1982, p.69
  25. ↑ Cavanilles, 1795, p. 160.
  26. ↑ PÉREZ BORREDÁ, Josep Rafael, 2015, p232
  27. ↑ IBORRA LERMA, Manuel José, 1982, p.109
  28. ↑ VA BESAR ROS, Adrià,1995, p. 10.
  29. ↑ «BOE» núm. 71, de 23 de març de 2007, pàgines 12661 a 12676. Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de Modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià
  30. ↑ PASTOR GRADOLÍ, Carmen (coord); SANCHIS IBOR, Carles (coord). Un barranc viu. Medi natura i usos tradicionals del barranc de Torrent. Torrent: Ajuntament de Torrent, 2004
  31. ↑ FELIPE MARTÍNEZ, Agustín, 2009, p. 11.
  32. ↑ «Torrent espera finalisar en un més les obres de restauració i consolidació de l'aqüeducte d'Els Arquets de Baix» (en és). Hortanoticias. com. Consultat el 2024-12-11.
  33. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. www. europapress. es. Consultat el 2024-12-11.
  34. ↑ «Torrent mamprén la restauració de l'aqüeducte dels Arquets de Dalt» (en és). Consultat el 2024-12-11.
  35. ↑ JORDÀ PLA, Rafael;CISCAR JUAN, Salvador. Ruta pel patrimoni hidràulic, natural i etnogràfic del barranc de l´Horteta i la séquia de Torrent. Torrent: Ajuntament de Torrent, any 2014.
  36. ↑ JORDÀ PLA, Rafael;CISCAR JUAN, Salvador, 2014, pp 26-27-34-35-36-37.
  37. ↑ «Una nova sendera acosta el patrimoni hidràulic, natural i etnogràfic de Torrent | TORRENT Al DIA» (en és). Consultat el 2024-12-11.
  38. ↑ «El Pla Director del Reg Mil•lenari recuperarà el patrimoni històric-hidràulic de Torrent» (en és). Hortanoticias. com. Consultat el 2024-12-11.
  39. ↑ https://www.torrent.es/torrentPublic/docroot/repositorio/Serveis%20admin/Medi%20Ambient/Espais%20naturals/Guia%20espacios%20naturales.pdf
  40. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Alce-EMV. Consultat el 2024-12-11.
  41. ↑ «Torrent neta i posa en valor l'aqüeducte de “Els Arquets de Dalt”» (en és). Alce-EMV. Consultat el 2024-12-11.
  42. ↑ PASTOR GRADOLÍ, Carmen et. al, 2004, p.19
  43. ↑ VA BESAR ROS, Adrià, 2011, p. 121.
  44. ↑ «De barraques a ponts centenaris: el patrimoni cultural sucumbix a la DANA» (en és). Alce-EMV. Consultat el 2024-12-11.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Arquets_de_Dalt&oldid=1491728»