Anar al contingut

Barranc de la Horteta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Barranc de la Horteta
Valle del barranc de la Horteta des de la serra Perenchiza.

El barranc de la Horteta és un curs d'aigua estacional de la província de Valéncia, afluent del barranc del Poyo.

Situació

Segons les fonts, naix a 340 m s. n. m. en el surest del terme de Godelleta[1] o a 320 m s. n. m. en el terme de Turís. Esta segona versió pren com a orige el barranc de Cortichelles.[2]

La seua superfície de drenage és de 74 km² fins al pantà de Torrent. Rodeja la serra Perenchiza per la seua banda meridional. Els seus afluents principals són els barrancs de Giles i de Canyes. El seu curs recorre els térmens de Godelleta i de Torrent, a on desemboca per la dreta en el barranc del Poyo.[1]

Aqüeducte dels Arquets de Baix, sobre el barranc de la Horteta.

Us humà

El barranc de la Horteta va ser a lo llarc de l'història una de les principals fonts de suministrament d'aigua per a Torrent, tant per al consum dels seus habitants com per al rec. L'aprofitament de les seues aigües té els seus antecedents en els primers assentaments humans documentats de l'Edat del Bronze (el Puntal de l’Albaida, els Garravaques i la Llometa de l’Espart) i d'época ibèrica (la Lloma del Clot del Bailón). El regadiu de la Horteta i la séquia dels Fonts pròpiament dit s'origina en els primers assentaments romans de la Mas del Juge, dels sigles primer a quarto de nostra era, i de Sant Gregorio.

El barranc de Cortichelles és, segons la versió que s'adopte, l'orige o el principal afluent del barranc de la Horteta.

La ret de regadiu del barranc de la Horteta tenia una llongitut de 21 km i s'estructurava en dos sistemes, el primer format per dos subsistema que cobrien les terres agrícoles de la Horteta de Dalt i de Baix (de Dalt i de Avall, respectivament), i un segon denominat Séquia dels Fonts (séquia de les Fonts). Este milenari sistema de recs va continuar en funcionament fins als anys 1970, quan la sobreexplotació dels acuífero per l'us de motors d'elevació va produir un descens del nivell freàtic que va fer que les fonts que donaven nom a part del sistema quedaren sense suministrament. No obstant es conserven la ret d'assuts, basses i séquies. És de senyalar que en l'Edat Mija gran part del territori suministrat per esta ret pertanyia a la Baronia de Chiva, passant a formar part del terme de Torrent per la Real Orde de 26 de març de 1867.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Dafauce Ruiz, Carlos (1975). La Albufera de Valéncia. Un estudi pilot. (en espanyol), Ministeri d'Agricultura. ICONA., p. 65.
  2. ↑ (11 de novembre de 2010).«Medi Ambient. Espais naturals. Barrancs de Torrent».Espais naturals de Torrent.Consultat el 5 d'abril de 2015.