Serra Perenchiza

La Serra Perenchiza, també cridada Pelenchisa (en valencià: Serra Perenxisa), és una serra de la província de Valéncia que s'estén de noroest a surest en una llongitut aproximada de sèt quilómetros en direcció este-oest i d'un en direcció nort-sur, pels térmens municipals de Torrent, Xiva i Godelleta. Constituïx una de les estribaciones montanyoses del sistema Ibèric que més s'acosta a a la costa per l'extrem surest.

Toponímia

L'actual topònim de Perenchiza, en castellà, o Perenchisa/Pelenchisa en valencià, apareix ya documentat en el Llibre del Repartiment de Valéncia tan tempranamente com en l'any 1238 (Ferrando i Francés 1979: 20 r191: Perancisa; 80 r951: Perancissam; 200 r2252: Perancisa).

Joan Coromines (1996: VI 202 s. Perenxisa) propon en el seu Onomasticon que el terme perenchiza ve a partir del llatí "PETRA INCISA" (pedra tallada/ hendida). Està teoria estaria confirmada gràcies a atres variants etimològiques, no solament les anteriorment nomenades en el lliure de repartiment, sino d'atres llocs o municipis, puix l'us de "per-" per a la raïl llatina "petr-" (pedra) és típic del català i del valencià, lo que podem observar en eixemples com en Capdepera (Mallorca) o Perafita (Barcelona), corresponent a Piedrahíta en castellà.

Geografia

Com a última estribación de les serres ibèriques més propenca a la costa llevantina, es localisa entre la depressió central valenciana i el Camp de Xiva, servint com a llímit administratiu entre els municipis de Godelleta, Torrent i Xiva, aixina com divisòria entre dos comarques: l'Horta de Valéncia i l'Hoya de Bunyol.

Els seus cims superen els 200 metros d'altitut, i la zona més elevada es troba sobre el Pla de Toxar a on es troben un vèrtiç geodèsic de segon orde i el punt altitut màxima de la serra. El mapa de l'Institut Geogràfic Nacional 721-II situa el vèrtiç geodèsic en un cim de 326 m, mentres que marca un atre cim trescents metros més a l'oest en 329 m. Abdós cims s'utilisen com a emplaçament d'antenes repetidores i es troben en el terme municipal de Xiva, si be a poques decenes de metros del de Torrent.

• 
  Vèrtiç geodèsic a 326 m
• 
  Antenes en la cota de 326 m
• 
  Antenes en la cota de 329 m
• 
  Valéncia des de la cota de 326 m. La Perenchiza és una de les estribaciones del sistema Ibèric més pròximes al Mediterràneu
• 
  Vista de la Plana de Cuart des de la serra
• 
  Valle del barranc de la Horteta, que s'estén al sur de la serra

Geologia

Pedra calcàrea en la serra, prop dels Cims de Calicanto

Durant l'era terciaria els moviments orogénicos alpins varen comportar a l'elevació de les cordilleres ibèriques en sentit NW - ES. Posteriorment i despuix de l'afonament de la depressió valenciana, estos retazos ibèrics varen ser escalonats cap a la mar, quedant emergit dins d'esta planura la Serra Perenchiza.

Relleu

La Serra Perenchiza presenta un relleu montanyós molt modelat pels agents erosivos, els cims dels quals són redonejades i inclús planes, com el Pla de Toxar. La roca més abundant és la calcàrea, una roca dura constituïda per carbonat càlcic que es dissol en aigua de pluja. Es caracterisa ademés pel seu porosidad i capacitat de retenció d'aigua. Dins i prop de la Serra Perenchiza podem trobar formes primordials d'este tipo de relleu càrstic, com els lapiaces, alvencs minúsculs i surgencias o fonts sobre els piedemontes, com la font de Calicanto, de la Teula o el del Clot del Bailón.

Vegetació

Pins i mont baix en la Serra Perenchiza

Erro al crear miniatura:

La margallonera és una espècie vegetal característica de la Serra Perenxisa

• La vegetació està formada principalment per xara arbustiu, formant la típica garriga mediterrànea, en la que es troben entre els arbusts de major porte les següents espècies: coscoja, lentisco, aliaga, petorra, albaida, margallonera, aladierno, espino negre i ginebrera de la miera.
• En l'estrat de vegetació de menor porte, es troben les següents espècies: labiades com romer, poleo, tomello; cistàcees com jara blanca, romer mascle o el jaguarzo i també algunes espècies de leguminosas i gramíneas.
• L'estrat arbòreu ho formen, principalment, eixemplars de pi carrasco, resultant un estrat arbòreu molt clar i irregularment distribuït, al que s'afigen chicotets grups de carrascas, algarrobos i oliveras, trobant-se també espècies lianoides com la rossa (Rossa peregrina), la zarzaparrilla, la vidiella i la zarzamora.

Fauna

El abejaruco es veu durant l'estiu en la Serra Perenchiza

• La fauna és la pròpia de les formacions de pinada, rabosots, erizos europeu i moruno, martes, javalins i rat penat.
• En la herpetofauna, destaca el sapo comú, el corredor i el partero, el sapillo motejat, el fardacho ocelado i ofidis com la culebra de ferradura, la culebra d'escala i la culebra d'aigua.
• En la avifauna es troben les espècies típicament associades a les formacions de pinada i xara, destacant la curruca capirotada, cabecinegra i rabilarga; el colirrojo tizón, el carbonero comú, el herrerillo capuchino i el jilguero. Rapaces com el cernícalo comú, el autillo i, esporàdicament, l'àguila calçada, el ratonero i el gavilà.
• En els cursos d'aigua del Barranc del Gallego i el de la Horteta s'avistar la polla d'aigua, el carricero comú, el blauet i de forma esporàdica aus en pas cap a l'Albufera com la garza real i la garcilla bueyera. En estiu destaca la presència del abejaruco.

Valor paisagístic

Erro al crear miniatura:

La vista des de la Serra Perenchiza cap al surest, aplegant a l'Albufera i Cullera

El seu valor paisagístic en el context local és molt important, sent un element bàsic en la conformació del paisage de Torrent, pese al seu elevat grau d'urbanisació. Des del seu cim, pot gojar-se d'una magnífica panoràmica de la planura costera valenciana, en l'Albufera com a fita més destacada; aixina com de la Plana de Cuart.

Patrimoni cultural

• Els aqüeductes denominats els Arquets de Dalt i els Arquets de Baix, d'época islàmica, la funció de la qual era conduir els cabals de les fonts que abocaven als barrancs situats a l'oest del terme de Torrent a les zones de regadiu situades a l'est.
• Els jaciments d'época ibèrica Lloma de Birlet i Llometa del Clot de Bailón; i de l'Edat del Bronze Llometa de l'Espart, Puntal d'Albaida i els Garravaques.
• D'época musulmana es troba el poblat mudéjar i el lloc funerari de la Carrasquera.

Presència humana actual

Erro al crear miniatura:

Urbanisació Cims de Calicanto, en l'oest de la serra

Erro al crear miniatura:

Pedrera utilisada en la construcció del Pla Sur

Des dels anys xixanta del XX s'ha anat desenrollant la presència de població en la serra, localisada en diverses urbanisacions. Estes inclouen Cims de Calicanto (que s'estén pels térmens de Godelleta -121 habitants en 2010-, Xiva -1899 hab.- i Torrent -784 habitants-) i Serra Perenchiza -693 hab.- (en Xiva).

La pedrera de Serra Perenchiza també va iniciar la seua activitat en els xixanta com a font de material per a la construcció del Pla Sur. Esta pedrera, que va aplegar a ser una de les majors de la Comunitat Valenciana, ocupant una superfície de 32 hectàreas, va cessar la seua activitat el 30 de juny de 2010, i per a finals d'eixe any ya havia segut desmantellada.

Parage natural municipal

Erro al crear miniatura:

Accés nort-oriental al parc

El parage natural municipal de la Serra Perenchiza, en una superfície de 174,38 ha, es localisa en el terme municipal de Torrent. Va ser declarat per la Generalitat Valenciana el 10 de febrer de 2006. Ocupa el cantó surest de la serra.

La sendera PR-V 162 recorre la serra, incloent el parc, i les valls dels barrancs de la Horteta i del Gallego.

Referències

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Serra Perenchiza.