Arqueologia marítima
La arqueologia marítima, o arqueologia marina, és una disciplina de l'àmbit de les ciències arqueològiques que s'ocupa de l'estudi de l'interacció humana en els mars, llacs i rius, a través de l'anàlisis dels restants d'embarcacions, instalacions costeres, estructures portuàries, carregaments, restants humans o paisages sumergits.[1] Una especialitat de l'arqueologia marítima és l'arqueologia naval, que s'ocupa de l'estudi dels processos històrics de la construcció d'embarcacions.[2]
De la mateixa manera que l'arqueologia en el seu conjunt, l'arqueologia marítima també pot comprendre époques prehistòriques, històriques o industrials.[3] Una disciplina associada, dins de la pròpia arqueologia, és l'arqueologia subaquàtica, que estudia el passat a través dels restants sumergits, tinguen o no una índole marítima. Un eixemple de l'era prehistòrica serien els restants d'assentaments o jaciments que actualment es troben sumergits i que en el passat varen estar en terra ferma, quan el nivell de la mar era inferior. Un eixemple de l'era històrica, industrial o moderna és l'estudi de les aeronaus sumergides que han caigut en llac, en rius o en el mar. Atre eixemple són els restants de ponts medievals que conecten illes llacustres en el continent.[4]
Els jaciments arqueològics marítims solen ser el resultat de naufragis o, en ocasions, d'activitat sísmica, i per tant constituïxen un moment concret en el temps i no són el resultat d'una paulatina acumulació de material a lo llarc dels anys, com sí és el cas de les estructures portuàries (com els molls, els embarcaderos o les dàrsenas), a on els objectes es van perdent o desprenent de les estructures a lo llarc d'extensos periodos de temps.[5] Per este motiu, en els mijos de comunicació els naufragis solen rebre la denominació de "càpsules del temps".
El material arqueològic que es troba en la mar o en atres entorns subaquàtics normalment està expost a una série de condicionants diferents als dels artefactes que es troben en terra ferma. No obstant, de la mateixa manera que ocorre en l'arqueologia terrestre, el material que es recupera per a que puga ser estudiat pels arqueòlecs moderns a sovint constituïx una mínima part del material originari. Una característica de l'arqueologia marítima és que, pese a tot el material que es pert, existixen casos excepcionals en els que han sobrevixcut gran cantitat de materials, dels que es pot deprendre molt, per les dificultats que sol haver per a accedir als jaciments.
Dins de la comunitat arqueològica hi ha els qui consideren que l'arqueologia marítima és una disciplina separada, en les seues pròpies competències (com els naufragis) i que precisa dels coneiximents especialisats de l'arqueòlec subaquàtic. Uns atres defenen un plantejament més global, puix destaquen que l'activitat nàutica presenta vínculs econòmics i socials en les comunitats humanes situades en terra i que l'arqueologia és arqueologia en independència del lloc en el que es desenrolle.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Maritime Archaeology (en en), Oxford: Elsevier Science & Technology, 2008.
- ↑ Muckelroy, K., "Maritime archaeology.", Cambridge University Press, 1978.
- ↑ Renfrew, C., & Bahn, P., 1991, Archaeology, theories, methods and practice. Thames and Hudson, NY.
- ↑ (2021).Archaeometry.63(5)
- 1059–1080.doi:10.1111/arcm.12663.
- ↑ Withgott, Jay, Scott Brennan, J. 2007. Environment: the science behind the stories. 2ª ed. Pearson Benjamin Cummings, Sant Francisco.
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arqueología marítima» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.