Arqueologia en Chile
Els inicis de la Arqueologia en Chile es remonten al XIX. En este primer periodo es pot postular que a fins de la década de 1870 es va iniciar un intent semi institucional de escomençar estudis d'arqueologia en la formació de la Societat Arqueològica de Santiago.[1] En 1882 es va publicar l'obra «Els Aborigen de Chile» de José Toribio Medina, que va reunir per primera volta les senyes existents fins al moment sobre la prehistòria de l'actual territori de Chile, i els obtinguts a partir dels treballs d'investigació de l'autor.[2]
A partir dels primers anys del XX els especialistes en l'Història de Chile i d'atres ciències escomencen a demostrar un interés per esta nova disciplina. Destaquen en este segon periodo Ricardo Latcham, qui va presentar un treball de compilació de les seues troballes i investigacions en el marc del Quart Congrés Científic celebrat en Santiago de Chile en decembre de 1908;[3] Max Uhle, arqueòlec alemà aplegat a Chile en 1911, Aureliano Oyarzún i Martín Gusinde,[4] En esta etapa també es varen destacar Augusto Capdeville que va desenrollar una intensa activitat arqueològica en Taltal i Tomás Guevara, en els seus treballs sobre el poble mapuche.[5]
El tercer periodo de l'arqueologia en Chile s'estén fins a la década de 1940. En este lapsus moren Latcham (1943) i Oyarzún (1947) i escomencen a consolidar-se nous investigadors de l'arqueologia com Junius Bird, en importants investigacions en la zona sur i extrem nort del país,[6] Francisco Cornely, que va investigar l'evolució de la cultura diaguita en el Valle del Elqui,[7] Jorge Iribarren i Grete Mostny.[8]
A partir de 1950 varen escomençar a dictar-se cursos i seminaris especialisats en arqueologia i antropologia històrica i social, entre ells els impartits per Richard Schaedel, Ismael Silva i Osvaldo Menghín, entre uns atres.[9]
En 1954 es va organisar el Centre d'Estudis Antropològics dependent de l'Universitat de Chile,[10] en el qual varen participar investigadors estrangers i nacionals com Bernardo Berdichewsky, Carlos Munizaga, Alberto Medina, Jorge Kaltwasser, Juan Munizaga i Gonzalo Figueroa.[11]
En este periodo també emergixen les figures del pare jesuïta Gustavo Li Paige, qui des de 1955 va centrar el seu treball pastoral i d'investigació en la zona de Sant Pedro d'Atacama i Percy Dauelsberg, formador d'arqueòlecs i investigador en la regió d'Arica.[12]
En 1963 es va reunir el Congrés Internacional d'Arqueologia de Sant Pedro d'Atacama i es va definir la creació de la Societat Chilena d'Arqueologia,[13] els socis del qual fundadors varen ser Luis Álvarez Miranda, Bernardo Berdichewsky Scher; Percy Dauelsberg Hahmann; Gonzalo Figueroa García Huidobro; Guillermo Focacci Aste; Jorge Iribarren Charlín; Gustavo Li Paige De-Walque, Jorge Kaltwasser Passig, Juliol Montané Marti, Grete Mostny Glaser, Carlos Munizaga Aguirre, Juan Munizaga Villavicencio, Hans Niemeyer Fernández, Lautaro Núñez Atencio, Mario Orellana Rodríguez, Virgilio Schiappacasse Ferreti i Jorge Silva Olivares.[14]
A partir de 1970 l'arqueologia chilena es veu impulsada pel treball de professionals en formació acadèmica local i orientats cap a l'estudi i l'investigació en el propi país. Esta situació va ser impactada pels canvis introduïts per la dictadura militar (1973-1990) que les seues polítiques educatives varen implementar un fort control sobre les disciplines socials, i el tancament de dos carreres d'arqueologia.[15]
Ademés de les universitats i les societats i coleges professionals, els museus desenrollen importants funcions com a espais d'estudi i investigació.[15]
Museus
La preocupació per l'investigació arqueològica va donar lloc a la formació de diverses associacions, algunes de caràcter local, que a la seua volta varen impulsar la creació de museus o espais d'ampara de coleccions. Entre ells:
- Museu Regional de Iquique, iniciat en 1935 i creat formalment en 1960.[16]
- Museu Fonck (Corporació Museu d'Arqueologia i Història Francisco Fonck), creat en 1937 i nomenat en honor a Francisco Fonck.[17]
- Museu Regional de l'Araucanía, creat en 1940 com a Museu Araucano de Temuco.[18]
- Museu Arqueològic R.P. Gustavo Li Paige o Institut d'Investigacions Arqueològiques i Museu R.P. Gustavo Li Paige s.j., creat en 1984 a partir de coleccions que Gustavo Li Paige preservava en distints espais des de 1955.[19]
- Museu Arqueològic Sant Miguel de Azapa o Museu Universitat de Tarapacá Sant Miguel de Azapa, format en 1957 a partir del Museu Regional de Arica sobre la base de les investigacions de Max Uhle i Junius Bird.[20]
- Museu del Limarí, creat en 1963 com a Museu Societat Arqueològica de Ovalle.[21]
- Museu Regional de Atacama, fundat en 1973, parcialment dedicat a l'arqueologia.[22]
- Museu Antropològic Pare Sebastián Englert o Museu d'Illa de Pasqua, fundat en 1973 a partir de la donació que el Pare Sebastián Englert va realisar d'objectes, coleccions i documents reunits a lo llarc dels seus anys d'investigació.[23]
- Museu Arqueològic de Santiago, fundat en 1981 sobre la base de la colecció de peces que va integrar la mostra itinerant «Chile Indígena».[24]
- Museu de la Ligua, fundat en 1985 a partir d'una experiència educativa.
Llegislació
En 1925 s'establix per primera volta la protecció sobre el patrimoni cultural a través del Decrete Llei 651 i la creació del Consell de Monuments Nacionals.[25] En 1970 la llei 17288 amplia els alcanç de l'anterior Decrete Llei i definix, —«TITULO V - Dels Monuments Arqueològics i Paleontológicos, de les Excavacions i Investigacions Científiques corresponents»— les condicions per al desenroll del treball científic, la preservació dels llocs i el destí de les troballes, entre atres mides.[26]
Referències
- ↑ Héctor Mora Nawrath(2016).«L'espai de producció en ciències antropològiques en Chile: una aproximació a les publicacions contingudes en revistes científiques (1860-1954)».Antípoda - Revista d'Antropologia i Arqueologia.(27): 96.doi:10.7440/antipoda27.2017.04.
- ↑ Gualterio Looser (24 de febrer de 1931). «"Els Aborigen de Chile" de Don José Toribio Medina». Revista Chilena de Història Natural pàg. 30.
- ↑ «Antropologia chilena - Ricardo E. Latcham». Revista del Museu de l'Argent (1909)).
- ↑ «Història de l'arqueologia». Memòria Chilena. Biblioteca Nacional de Chile.
- ↑ «El poble Mapuche - Tomás Guevara». Memòria Chilena - Biblioteca Nacional de Chile. Archivat des de l'original, el 26 de giner de 2019. Consultat el 15 de maig de 2021.
- ↑ Mario Orellana Rodríguez (1996). Història de l'Arqueologia en Chile, Bravo i Dellà Editors, p. 159. ISBN 956-7003-34-3.
- ↑ «Cultura diaguita en les ceràmiques del Museu del Limarí». Servici Nacional del Patrimoni Cultural.
- ↑ Mario Orellana Rodríguez (1996). Història de l'Arqueologia en Chile, Bravo i Dellà Editors, p. 155. ISBN 956-7003-34-3.
- ↑ Héctor Mora Nawrath(Juliol-decembre de 2014).«Descentrar les mirades. Institucionalisació de l'Antropologia Acadèmica en la Sèu Temuco».Tabula Rasa.Bogotà - Colòmbia:(2): 208.ISSN 1794-2489.
- ↑ «Presentació». Faculteu de Ciències Socials de l'Universitat de Chile.
- ↑ Milka Castre (2014). «A xixanta anys de l'antropologia en Chile». Revista Antropologia del Sur pàg. 62. doi:10.25074/rantros.v1i1.770. Nota 13, (Orellana, M. (1996). Història de l'Arqueologia en Chile. Santiago: Bravo i Dellà editors. Colecció Ciències Socials: p. 167)
- ↑ Mario Orellana Rodríguez (1996). Història de l'Arqueologia en Chile, Bravo i Dellà Editors, pp. 178-188. ISBN 956-7003-34-3.
- ↑ Hans Niemeyer F. (1990). «RECUERDOS DE CARLOS MUNIZAGA AGUIRRE AL CUMPLIRSE 30 AÑOS DE LA SOCIEDAD CHILENA DE ARQUEOLOGÍA». Chungara: Revista d'Antropologia Chilena. Universitat de Tarapaca.
- ↑ «Estatuts de la Societat Chilena d'Arqueologia».
- ↑ 15,0 15,1 Cornejo L. (1997). «Buscadors del Passat». Arqueologia Chilena.
- ↑ «Museu Regional de Iquique». Registre de Museus de Chile (23 d'abril de 2021).
- ↑ «Resenya històrica». Corporació Museu d'Arqueologia i Història Francisco Fonck.
- ↑ «Història». Museu Regional Araucanía - Servici Nacional del Patrimoni Cultural. Archivat des de l'original, el 16 de maig de 2021. Consultat el 16 de maig de 2021.
- ↑ «Institut d'Investigacions Arqueològiques i Museu R.P. Gustavo Li Paige s.j.». Universitat Catòlica del Nort.
- ↑ «Museu Sant Miguel de Azapa - HISTORIA». Museu Universitat de Tarapacá.
- ↑ «Història». MAPSE Museu RAPANUIServici Nacional del Patrimoni Cultural. Archivat des de l'original, el 20 d'abril de 2021. Consultat el 16 de maig de 2021.
- ↑ «Història». Museu Regional de Atacama - Servici Nacional del Patrimoni Cultural. Archivat des de l'original, el 16 de maig de 2021. Consultat el 16 de maig de 2021.
- ↑ «Història». Museu Regional de Atacama - Servici Nacional del Patrimoni Cultural. Archivat des de l'original, el 18 de maig de 2021. Consultat el 16 de maig de 2021.
- ↑ Leonor Fernández. «Descobrix tot sobre El Museu Arqueològic de Santiago». Museus del Món.
- ↑ «Modifica la llei N° 17.288 de Monuments Nacionals». Cámara - Chile.
- ↑ «Llei-17288 04-FEB-1970 MINISTERIO DE EDUCACIÓN PÚBLICA». Llei Chile. Biblioteca del Congrés Nacional.
Bibliografia
- Grete Mostny Glaser (2004). Prehistòria de Chile, 15ª edició, Santiago de Chile: Editorial Universitària. ISBN 956-11-1705-3.
- Mario Orellana Rodríguez (1994). Prehistòria i Etnologia de Chile, Santiago de Chile: Editorial Bravo i Dellà Editors. ISBN 956-7003-23-8.
- Aureliano Oyarzún Navarro (1981). Estudis Antropològics i Arqueològics, Santiago de Chile: Editorial Universitària. OCLC 502580669.
- Mario Orellana Rodríguez (1982). Investigacions i teories en l'arqueologia de Chile, Santiago de Chile: Editorial Universitat de Chile. OCLC 10048512.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arqueología en Chile» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.