Armazi

Armazi

Armazi (en georgià: არმაზი) o Armaz-Tsije (en georgià: არმაზციხე), és un lloc en Geòrgia, 4 km al suroest de Mtsjeta i 22 km al noroest de Tiflis. Forma part de la Gran Mtsjeta històrica, és un lloc a on es trobava l'antiga ciutat del mateix nom i la capital original de l'antic regne georgià de Kartli o Regne d'Iberia. Va florir particularment en els primers sigles de l'era cristiana i va ser destruïda per l'invasió àrap en la década del 730.

Arqueologia

Menudes excavacions en el territori de Armazi, realisades en 1890, varen revelar el zócalo de les muralles d'atobó, en escalons de pedra, i varen rebujar l'estructura de dos habitacions, a on es varen descobrir fragments del tors d'una dòna del I. Entre 1943 i 1948, es va realisar una excavació a gran escala baix la direcció de Andria Apakidze de l'Acadèmia Nacional de Ciències de Geòrgia, que es va recomençar en 1985 i que encara continua. Han demostrat que les muralles i torres d'atobó, construïdes sobre un zócalo de pedra llaurada en la primera mitat del I, rodejaven el cim del tossal i l'ala que descendix cap al riu, una superfície de 30 ha. El terreny dins de les muralles estava adossat i varis edificis es trobaven situats en els terrats.

S'han identificat les tres principals capes culturals: la més antiga data del IV-3 a. C. (Armazi I), l'intermija és del III-1 a. C. (Armazi II), i l'estructura relativament més nova pertany al I-6 d. C. (Armazi III). Armazi I està construït en blocs de pedra massiça que formen una base inexpugnable, pero que varen ser arrematats en rajoles de fanc menys duradors. També conté una gran sala de sis columnes en sostre de teixixques. Armazi II es caracterisa per un temple en àbsit. Armazi III és la capa més rica construïda de blocs de pedra elegantment tallats, units en morter de calç i abrazaderas metàliques. Entre les estructures supervivents es troben el palau real, vàries tombes ricament decorades, una casa de banys i un chicotet mausoleu de pedra.

L'àrea és ara un museu de camp protegit per l'estat, administrat com a part del Museu-Reserva Nacional d'Arqueologia del Gran Mtskheta.

Història

Les ruïnes de la ciutadella Armazi.

Les evidències arqueològiques atesten que l'antic Armazi era molt més extens de lo que és hui. La situació estratègica de Armazi va ser dictada pel seu fàcil accés al coll de Darial, la carretera principal sobre el Gran Caucas, a través de la qual els pobles escitas varen invadir l'antic Oriente Pròxim.

Relleu de Parnavaz I d'Iberia fundador de Armazi.

El nom de la ciutat i la seua acrópolis dominant, Armaz-Tsije (lliteralment, «ciutadella de Armazi»; არმაზციხე), es pren generalment per a derivar de Armazi, la deïtat principal del panteón ibèric pagà. El nom apareix per primera volta en els anals georgians migevals encara que és clarament molt més antic i es reflectix en el nom clàssic Armastica o Harmozica d'Estrabón, Plinio el Vell, Claudio Ptolomeo i Dion Casio. Segons una colecció de cròniques migevals georgianas, Armaztsikhe va ser fundada, en el III, pel rei Parnavaz I d'Iberia en el lloc fins a llavors conegut com Kartli. Esta fortalea es trobava en l'actual mont Bagineti, en la marge dreta del riu Kurá, en la seua confluència en l'Aragvi. L'atra ciutadella, Tsitsamuri (წიწამური) o la Sevsamora dels autors clàssics, estava just enfronte, en la vora esquerra del Aragvi i controlava la carretera cap a al mont Kazbek.

L'estela de Vespasiano de Armazi.

Ruïnes del Pont de Pompeyo.

Inclús despuix de l'ascens de Mtsjeta com a capital d'Iberia, Armazi va seguir sent la ciutat santa del paganisme ibèric i una de les defenses de Mtsjeta. La fortalea va ser capturada pel general romà Pompeyo durant la seua campanya del 65 a. C. contra el rei Artag d'Iberia. Una estructura en ruïnes sobre el riu Mtkvari data d'eixa época i encara se li crida «pont de Pompeyo». L'apogeu de Armazi va aplegar quan el regne d'Iberia es va aliar en els emperadors romans. l'estela de Vespasiano de Armazi desenterrada en 1867 informa que l'emperador romà Vespasiano fortificó Armazi per al rei ibèric Mitridates I en l'any 75. Esta muralla de defensa construïda en una posició única per a bloquejar l'eixida sur del coll de Darial ans que s'eixamplara a la planura de la moderna Tiflis, va anar presumiblement una mida preventiva contra els parracs que en freqüència varen assaltar les fronteres romanes des de l'atre costat del Caucas.

Durant este periodo, Armazi va ser governat per un pitiakhsh hereditari, el ranc del qual s'aproximava al de virrey o sátrapa, i era el segon en la jerarquia oficial del regne despuix del rei. Les excavacions de la necròpolis hereditària d'esta dinastia varen tirar gemes gravades en retrats de dos d'estos virreyes, Asparukh (provablement el contemporàneu de l'emperador romà Adriano, 117-138) i Zevakh (cap a 150), un rar eixemple d'autèntic retrat georgià precristiano. Les inscripcions en alfabet arameo de Armazi mencionen també a l'arquitecte real i un senyor local.

Armazi va eixercitar un paper central en l'antiga vida cultural georgiana i en l'evolució de l'epigrafia local en tota Geòrgia, abans de l'invenció del alfabet georgià en els sigles IV i V. Entre les poques inscripcions curioses trobades en Armazi, la més important és la «bilingüe de Armazi», una estela funerària greco-aramea que commemora la noble Serapita. Conté una versió única de l'alfabet arameo que serà conegut com la «Escritura Armazi», encara que es pot trobar en atres parts de Geòrgia. El text bilingüe de Armazi va ser traduït i publicat pel professor Guiorgui Tsereteli en 1941:

Soc Serapita, filla de Zevakh el Jove, pitiachsh del rei Faraó, i esposa de Iodmandagan, el victoriós de vàries conquistes, amo de la cort de Khseparnoug, el gran rei dels ibèrics, i fill de Agripa, amo de la cort del rei Farsman. Malahora, malahora! per l'amor de la que no era major d'edat, els anys de la qual no s'havien complit, i que era tan bona i bella que no hi havia ningú com ella per excelència; i va morir a l'edat de 21 anys.5.