Argileto
Plantilla:Coord/display/title</noinclude>
El '___protected_title_0___' (en llatí, ___protected_title_1___) era la principal ruta que s'acostava al Fòrum Romà des del noreste.[1] Unia el Fòrum en el barri de la Subura, que travessava. Seguia aproximadament partix del recorregut de la Cloaca Màxima. Es correspon en l'actualitat en els carrers Cavour, Leonina i ___protected_title_2___. Les llibreries existents ahí eren numeroses.
Com originàriament passava entre el Comitium i la Basilica Pauli, el Argileto va ser en el temps absorbida per la construcció dels fòrums imperials, de l'época de Juliol César en avant. Donat este encajamiento, els llímits del Argileto varen ser definits de manera diferent segons el periodo. En época de Marcial (mort cap al 103 d. C.) el Argileto s'havia convertit en un districte de mala fama en tavernes i bordells.[2]
Es desconeix la seua etimologia exacta. El seu nom provablement derive de l'argila (llatí, argilla) que s'obtenia en la seua proximitat, encara que atres escritors com Virgilio consideraven que va ser el lloc de la mort d'Argos (Argi letum): el rei Evandro, que fa visitar el lloc de la futura Roma a Eneas:
Varrón entenia que l'etimologia del terme argiletum estava relacionada en el nom d'un granuja grec.[4]
Dins de la zona dels Fòrums imperials, en la zona baixa del Argileto, Domiciano va escomençar a construir, entre el Fòrum d'Augusto i el Fòrum de Vespasiano, el cridat Fòrum Transitori, consagrant un temple al seu deesa patrona, Minerva, en l'any 97. En la damnatio memoriae de Domiciano, va passar a denominar-se Fòrum de Nerva. Açò és, a finals de el I, el fòrum de Nerva va ser construït sobre el seu primer tros.
Livio indica que el temple de Ianus Geminus es trobava ad infimum Argiletum (Liv. 1.19.1).[5] És dir, que en la part inicial del Argileto, al costat del fòrum, es trobava l'antic temple de Jano que Domiciano va reemplaçar en un arc de quatre costats a la vora de la nova plaça.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ L. Richardson, jr (1.º d'octubre de 1992). A New Topographical Dictionary of Ancient Rome, JHU Press, pp. 39–. ISBN 978-0-8018-4300-6.
- ↑ Marcial 1.2.7-8; 1.3.1; 1.117.9-12; 2.17
- ↑ Virgilio, Eneida, 8, 345)
- ↑ Varrón, De Lingua Llatina 5.157.8
- ↑ (1848) Ovid's Fasti; with introduction, notes, and excursus. By T. Keightley. Second edition ... considerably improved, Whittaker and Company, pp. 226–.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Argileto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.