Archiu de la Memòria Trans
El Archivo de la Memoria Trans (AMT) és un archive argentí dedicat a recopilar i recuperar el patrimoni històric i cultural de les persones transgénero, transexuales i travestis en el país.[1][2] L'Archiu busca actuar com una memòria colectiva per a les identitats trans argentines, assegurant que les seues històries, especialment les d'els qui varen soportar i varen resistir la discriminació i la violència sistémica —a sovint silenciades o borrades per les narrativa oficials—, es preserven i siguen àmpliament accessibles per a la comunitat.[3] El proyecte va ser ideat per les activistes trans María Belén Correja i Claudia Pía Baudracco, i fundat per la primera en 2012, poc despuix del decés de Baudracco.[4][3][5] Va escomençar com un grup tancat de Facebook creat per Correja, centrat en compartir fotografies personals i anècdotes de dònes trans argentines i, gràcies a l'incorporació de la fotógrafa Cecilia Esclates, va evolucionar cap a un chicotet colectiu dedicat a la recolecció, conservació i digitalisació de materials, seguint estàndars archivístics.[4][3] L'Archiu conté més de 25,000 elements que documenten la vida de persones trans en Argentina —des de principis del XX fins a finals dels anys noranta—, incloent fotografies, películes, gravacions de sò, artículs de periòdics i revistes, documents d'identitat, cartes, postals, notes i archius policials.[6][7] Les archivistas del proyecte són dònes trans majors que, per primera volta, han accedit a un entorn professional i laboral d'esta naturalea.[8] Pioner en Amèrica Llatina, l'Archiu ha inspirat iniciatives similars en atres països de la regió, com Mèxic,[9] Hondures,[10] Cuba, Colòmbia, Chile i Uruguai, entre uns atres.[11] Ademés de la seua missió de preservació, el AMT ha portat a terme vàries manifestacions polítiques i accions llegals en busca de reparacions històriques per a la comunitat trans.[12] En 2023, l'Archiu va rebre la màxima distinció honoris causa otorgada per l'Universitat Nacional de l'Argent.[13]
Ademés dels seus esforços de preservació i activisme, el AMT s'ha propost difondre el seu material, que ha segut presentat tant en exposicions físiques com en plataformes digitals en museus i institucions dins i fòra del país, com el Museu Regna Sofia, el Tate Modern i la Bienal de São Paulo, lo que ha otorgat al proyecte un reconeiximent internacional.[14][15] L'Archiu també va ser el foc d'una série documental estrenada en el canal Trobada,[16] va produir un pódcast i una radionovela,[17][18] i va participar en la película documental Àlbum de família (2024).[19] Despuix de l'experiència de coeditar un fotolibro en 2020 en l'editorial porteña Chaco, en 2022 el AMT va fundar la seua pròpia editorial independent, dedicada a promoure autors i temàtiques trans.[20] El primer llibre d'esta editorial va ser Si et vera la teua mare, publicat eixe mateix any, que aborda la vida i l'activisme de Baudracco per mig de texts i fotos.[21] Li va seguir Els nostres còdics en 2023, un lliure-objecte que inclou fotos i cites de dònes trans en diàlec en documents d'atres archius, provinents d'institucions que s'encarregaven de perseguir a la comunitat.[7] En 2024, el AMT va publicar el llibre Kumas i una reimpressió actualisada del fotolibro de 2020, ademés de dos fanzines: La yaya i la travesti i L'amor tornarà.[8] El treball del AMT també va eixercitar un paper clau en un fallo judicial històric del 27 de març de 2024, que, per primera volta, va reconéixer a les dònes trans com a víctimes de l'última dictadura cívic-militar.[22]
Història i missió
L'Archiu de la Memòria Trans (AMT) va ser ideat Claudia Pía Baudracco i María Belén Correja,[4][3] dos influents activistes que varen tindre un rol important en el sorgiment del moviment organisat pels drets de les persones trans en Argentina a principis de la década de 1990.[23][24] En 2012, el moviment pels drets trans en el país va conseguir la seua major victòria en l'aprovació de la Llei d'Identitat de Gènero, una llegislació pionera a nivell mundial que reconeix a les persones trans segons la seua identitat autopercibida sense patologizarlas i garantisa la cobertura integral de tractaments relacionats en el gènero en els sistemes de salut públics i privats.[25] Correja ha sostingut repetidament que l'aprovació de la Llei d'Identitat de Gènero va representar el verdader començ de la democràcia per a les persones trans, els qui a pesar de la recuperació de la democràcia en 1983 continuaven enfrontant persecució, violència i discriminació.[7] Dos mesos abans de l'aprovació de la llei, Baudracco, una de les seues principals impulsores, va fallir, i Correja va decidir fundar l'Archiu al poc temps.[4][3] En 2025, ella va escriure: «La Llei va ser un fet històric que va canviar per a sempre les nostres vides. Va marcar el fi d'una política de persecució i el començ d'una política d'inclusió. En l'Argentina, a on la busca d'identitat ha segut una lluita constant, recent en 2012 la democràcia va aplegar per a les persones trans. En la calor de l'activisme, de defendre les nostres vides, sempre va caldre mirar cap a avant, la pròxima acció, la pròxima movilisació. Per a mi, la Llei no solament va significar un DNI, sino també la possibilitat de mirar cap a arrere, de recuperar la memòria».[26] Correja es referix a la lluita de les Mares i Yayes de Plaça de Maig per «Memòria, Veritat i Justícia» en defensa de les víctimes del terrorisme d'Estat durant l'última dictadura cívic-militar, un esforç que ha senyalat com una influència clau en la fundació del AMT.[8][7]
Despuix de la mort de Baudracco, Correja va heretar una caixa que contenia sis mil objectes, incloent fotografies, documents i diversos materials que narraven la seua vida, el seu activisme i el d'atres companyeres trans, el qual es convertiria en el primer fondo documental del AMT.[8] La missió de l'Archiu és recopilar i preservar el història i el patrimoni cultural de les persones transgénero, transexuales i travestis del país, actuant com una memòria colectiva de les identitats trans argentines.[3] El seu objectiu és assegurar que les històries d'els qui varen enfrontar i varen resistir la discriminació i la violència sistémicas, freqüentment silenciades o eliminades dels relats oficials, es preserven i siguen àmpliament accessibles per a la comunitat.[3][8] En els seus començos, el proyecte va nàixer com un grup privat de Facebook creat per Correja, a on les sobreviviente trans podien reconectar, compartir recorts i, en paraules de Correja, «davant tot, saber-nos vives».[8][27] Escrivint en 2025, va recordar:
En 2014, Correja va entrar en contacte en la fotógrafa Cecilia Esclates, la perspectiva de la qual va enriquir el proyecte,[27] permetent que l'Archiu, a través dels contactes establits en el grup de Facebook, ampliara la seua llabor de recopilació i preservació de materials, consolidant-se com un archiu físic i una colecció digital per mig de tècniques professionals de conservació.[8] Ademés, Esclates va impulsar en el grup l'idea de que devien difondre els materials per a visibilizar el història i la lluita de la comunitat trans, desafiant les perspectives establides i assegurant que estes narratives foren conegudes per la societat en general.[27] En paraules de Correja: «... en un primer moment, yo no considerava que el nostre archiu tinguera que ser visible, ya que es tractava de les nostres fotos personals, recorts que, en la seua majoria, eren íntims. Pero la visió d'Esclates em va fer pensar-ho d'una atra manera: la visibilitat, ara decidida per nosatres mateixes, podria trencar en moltes de les càrregues que la societat nos havia impost fins a eixe moment en cada oportunitat en que s'havien referit a nosatres, més que res en els mijos massius de comunicació. (...) Hui, llavors, el nostre material li guanya a totes eixes imàgens del passat: nos vàrem mostrar com som i vàrem mostrar lo que volem mostrar, baix nostra pròpia mirada».[8] Açò va donar lloc a dos chicotetes exposicions, dirigides principalment a la comunitat LGBTQ,[11] celebrades en una sèu de la Federació Argentina de Lesbianes, Gais, Bisexuales i Trans (FALGBT). En 2017, en un equip més consolidat, el AMT va dissenyar la seua primera exposició en el Centre Cultural de la Memòria Haroldo Conti, un lloc altament simbòlic en estar ubicat en l'ex centre clandestí de detenció de l'ESMA, lo que va permetre al AMT guanyar major reconeiximent i ampliar la difusió del seu material.[11][27]
En 2018, el AMT va rebre el Premi Ibermemoria per la Secretaria General Iberoamericana, reconeiximent que va incloure formació en gestió de documentació i archius.[8] Açò va permetre que el proyecte adoptara estàndarts de archivisme professionals, superant els métodos «intuïtius» guiats anteriorment per l'experiència d'Esclates com a fotógrafa.[11] Ademés, el AMT va obtindre personería jurídica, lo que li va permetre solicitar ajudes i subvencions, conseguir un espai de treball i pagar i cobrar honoraris professionals.[11] Un dels objectius del AMT ha segut convertir-se en una font d'ocupació per a les persones trans majors, la majoria de les quals carixen d'accés a pensions i han segut excloses de les institucions estatals; el seu equip està format per dònes trans majors que, per primera volta, han accedit a oportunitats de desenroll professional que abans semblaven fòra del seu alcanç.[8][11] L'Archiu també oferix formació en digitalisació d'imàgens, fotografia contemporànea i escritura creativa per a les persones trans que treballen en ell.[8] Els anys següents varen marcar un periodo d'exponencial creiximent i reconeiximent internacional per al proyecte, en invitacions a participar en conferències internacionals sobre archiu i activisme de la diversitat sexual, i aparicions en exposicions en llocs com la web del Tate Modern, el Palau de la Virreina i el Museu Regna Sofia de Madrit, l'Institut Moreira Ix-los de São Paulo i la 35.ª Bienal d'Art de São Paulo, aixina com en numerosos museus i institucions de renom d'Argentina.[4][15] El AMT va ser objecte d'una série documental en 2021 que es va estrenar en el canal Trobada,[16] va produir un pódcast i una radionovela,[17][18] i va participar en la película documental Àlbum de família (2024).[19]
La primera publicació impresa de materials de l'Archiu de la Memòria Trans va ser un fotolibro del mateix nom, publicat en 2020 per l'Editorial Chaco de Buenos Aires.[28] Despuix d'esta primera experiència en el món editorial, la AMT va fundar en 2022 la seua pròpia editorial independent, dedicada a la promoció d'autors i temàtiques trans.[20] Correja ha senyalat que l'objectiu de l'editorial del AMT és proporcionar una plataforma per a que les persones trans puguen contar les seues pròpies històries, una oportunitat poc freqüent en atres mijos editorials, aixina com crear ocupació per a les persones trans.[20] El primer llibre de l'editorial del AMT va ser Si et vera la teua mare, publicat eixe mateix any, que se centra en la vida i l'activisme de Baudracco per mig de texts i fotos.[21] El següent títul va ser Els nostres còdics en 2023, un lliure-objecte que inclou fotos i cites de dònes trans que dialoguen en documents d'atres archius, procedents de les institucions que es varen encarregar de perseguir a la comunitat.[7] En 2024, el AMT va publicar el llibre Kumas i una reedició actualisada del primer fotolibro de 2020 (El llibre rosa), aixina com dos fanzines: La yaya i la Travesti i L'amor tornarà.[8] A diferència dels llibres anteriors, en els que primaven les fotografies, Kumas presenta 19 testimonis en primera persona de travestis i dònes trans, en els que compartixen les seues històries de vida.[29] El material del AMT també ha aparegut en atres publicacions, com la revista argentina de fotografia Balam en 2018, la revista espanyola trans Candy Travesser en 2022, i el llibre Trans Hirstory in 99 Objects, editat per Hirmer Publishers en 2024,[30] entre uns atres.[31]
Ademés de la seua missió de preservar i compartir materials que recuperen la memòria trans argentina, el AMT també ha estat profundament compromés en l'activisme, liderant numeroses iniciatives i accions llegals en la lluita pels drets de la comunitat trans.[12] Des de 2017, en el Dia Internacional de la Memòria Trans, que se celebra el 20 de novembre, el AMT organisa una manifestació anomenada «l'acció de les caneles», en la que els participants duen vés-les i fotografies de persones trans que han mort o han segut assessinades, i honren colectivament la seua memòria.[12] A partir de 2020, el AMT també ha organisat el «banderazo», una manifestació a lo llarc del país que consistix en el recorregut d'una gran bandera trans per vàries províncies d'Argentina.[12][32] En cada parada s'inscriuen en la bandera els noms de persones trans i travestis fallides, com a acte colectiu de memòria.[12][32] Esta acció política de visibilizaació i reivindicació de drets culmina el Dia Internacional de la Memòria Trans en l'ex centre clandestí de detenció de la ESMA, i s'emmarca en demandes més àmplies d'una llei integral trans i de reparació històrica.[12][32]
El 26 de març de 2024, un fallo històric en el «Juí Brigades» va marcar la primera volta que les dònes trans varen ser reconegudes oficialment com víctimes de crims de lesa humanitat comesos durant l'última dictadura cívic-militar, resultant en la condena de dèu ex repressors per crims que inclouen privació illegal de la llibertat, tortura i abús sexual agravat, perpetrats en el centre clandestí de detenció conegut com Pou de Banfield.[22] El AMT va tindre un rol clau per a possibilitar este reconeiximent judicial; el seu acervo històric i testimonial va ser decisiu per a que les dònes trans pogueren declarar i ser reconegudes com a víctimes del terrorisme d'Estat.[22] En conéixer-se la notícia, Correja va declarar: «Llamentablement apleguen tart estos juïns per a nosatres, pero és gratificant que per primera volta siguen incloses les companyeres trans per a poder donar testimoni de lo que varen passar. (...) És un dia històric perque per primera volta inclouen a la comunitat trans en estos juïns encara que durant molt temps la memòria va ser un privilegi. Espere que açò siga un puntapié inicial per a que el restant de les companyeres trans també puguen escomençar a declarar, que puguen entendre que poden ser escoltades».[22]
En novembre de 2024, en el respal del Centre d'Estudis Llegals i Socials (CELS), el AMT va encapçalar la presentació d'un recurs d'ampar per a que es reconega oficialment la violència institucional i la discriminació estructural sofrida durant décades per tretze dònes trans i travestis, en l'objectiu de garantisar el seu dret a la seguritat social ampliant l'alcanç de la llei nacional de jubilacions i pensions per a incloure les seues experiències.[33] Esta acció ha segut calificada com una fita per a la comunitat trans argentina i busca que atres travestis i dònes trans majors de 50 anys puguen accedir al dret a la seguritat social com a mida de reparació històrica.[34] Correja, que es troba entre les demandants, va declarar: «Esta acció marca un precedent de que, per primera volta, es presenten persones en legajos policials en mà. Anteriorment sempre eren el nostre relats, perque, com dic, memòria i veritat sempre vàrem tindre, sempre nos va faltar l'última part, que és la justícia».[34]
En 2025, el AMT va ser anunciat com el guanyador del premi Andy Rocchelli Grant, otorgat pel colectiu de fotografia italià Censura per a produir i publicar un fotolibro despuix d'una convocatòria internacional.[35][36] Açò va donar lloc al llançament del llibre Belén, María Belén, que se centra en el història de la fundadora del AMT i que ya havia segut reconegut en els Dummy Award 2025.[37] L'Archiu també va guanyar el premi Shannon Michael Cane Award otorgat per Printed Matter, lo que li va permetre participar en la fira New York Art Book Fair en setembre de 2025.[38]
Impacte
El AMT és reconegut com un proyecte pioner en Amèrica Llatina.[8][39] Ha segut reconegut per introduir innovacions en la pràctica archivística en amprar un enfocament no cronològic i «afectiu» per a organisar els materials, en una estructura flexible i descentralisada que permet una conservació més inclusiva de les històries trans, utilisant diverses formes de documentació, com a testimonis orals i materials visuals, que els archius tradicionals solen passar per alt.[40] En centrar-se en les veus de les persones trans i qüestionar els relats oficials, el AMT introduïx nous enfocaments en les pràctiques archivístiques, aumentant l'accessibilitat i la participació de la comunitat en la preservació de la memòria.[40] En setembre de 2023, l'Universitat Nacional de l'Argent va otorgar la màxima distinció honoris causa al AMT, descrivint-ho com un «homenage i un reconeiximent al treball que du alvance este proyecte colectiu, independent i autogestivo, en la visibilisació dels drets de les persones travestis i trans en el nostre país i recuperar aixina eixes memòries a 40 anys de la tornada de la Democràcia».[13]
L'impacte de l'Archiu pot notar-se en el seu paper d'inspiració per a iniciatives similars en varis països, com Mèxic,[9] Hondures,[10] Canadà, Cuba, Colòmbia, Chile i Uruguai.[11] Varis d'estos proyectes, com l'Archiu de la Memòria Trans Mèxic,[9] CubaneCuir,[41] i l'Archiu Hondures Cuir, han citat explícitament el AMT com el seu principal punt de referència.[10] Entrevistat per Infobae en 2022, el historiador Patricio Simonetto va afirmar que la proliferació d'archius inspirats en el AMT marca un «moment frontiça» per a l'història LGBTQ del continent, ya que estan «estan transformant la nostra noció de qué és archivable, quin és el valor d'un document i quí mereix deixar registre per a la posteritat», operant «contra una narrativa heterosexual que va reduir a estes persones a les cròniques policials o al exotismo i nos habiliten atres relats que no solament es definixen per la violència, sino també per l'alegria».[10]
L'aparició d'archius LGBTQ llatinoamericans inspirats per el AMT també ha donat lloc al desenroll de taules redones i conferències, fomentant debats transnacionals i conexions entre estos espais, per eixemple una taula redona de 2022 sobre «Històries Trans Llatinoamericanes» organisada per l'University College de Londres.[10][42] En 2024, el AMT, junt en el Museu Bajubá de Brasil —un atre referent clau en la regió—, va organisar el primer Congrés Llatinoamericà d'Archius Trans, un acontenyiment històric que va reunir a representants d'archius de 14 països.[43] En ocasió d'este congrés, Correja va escriure: «Compartir i donar a conéixer el llenguage de l'archivística en este primer Congrés Llatinoamericà és (en tant l'informació és poder) empoderar a un montó d'archius trans de la regió que, des de que l'Archiu de la Memòria Trans Argentina es va conformar com una entitat visible, varen ser fent eco a la parell nostra. (...) A nosatres (el AMT) potser nos va costar el doble aplegar fins a açò sense contar, al principi, en els coneiximents professionals de l'archivística; per això crec que, per a nuestrxs compañerxs, serà molt més fàcil fer el mateix recorregut pero en l'instrucció que es brindarà durant el Congrés. L'objectiu és que les comunitats trans de cada país de Llatinoamèrica puguen construir en eixe espai de resistència, memòria i futur que conformen els archius, i de la manera més professional i llegítima possible».[43]
Vore també
Referències
- ↑ Herrera, Isabelia (23 d'agost de 2019). «Preserving Latinx History Through Vintage Photos» (en en). The New York Claves. Archivat des de l'original, el 28 d'agost de 2019. Consultat el 24 de març de 2025.
- ↑ (2024) The Cambridge World History of Sexualities: Volume 1, General Overviews (en en), Cambridge University Press, p. 491. ISBN 978-110-890-128-4. Consultat el 24 de març de 2025.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Correja, María Belén; Esclates, Cecilia; Pericles, Carla; Bordei, Ivana(2019).«Trans Memory Archive».Trans Studies en les Américas. Transgender Rights Quarterly.Duke University Press.6(2): 156-163.Consultat el 24 de març de 2025.(en en)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 De Mello, Luciana (24 de novembre de 2019). «L'Archiu de la Memòria Trans va aplegar al Reina Sofia» (en es). Soc. Pagina/12. Consultat el 24 de març de 2025.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Comedi, Agustina (22 de juny de 2016). «Esta es va anar, esta va morir, esta ya no està» (en es). Amfíbia. Universitat Nacional de Sant Martín. Consultat el 24 de març de 2025.
- ↑ «Archiu de la Memòria Trans» (en es). MemoriasSituadas. Centre Internacional per a la Promoció dels Drets Humans (CIPDH). UNESCO. Archivat des de l'original, el 19 de decembre de 2023. Consultat el 24 de març de 2025.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 «[https://agenciapresentes.org/2023/10/31/elsnostres-codigos-un-nou-llibre-del-archiu-de-la-memòria-trans/ Els nostres còdics: un nou llibre de l'Archiu de la Memòria Trans]» (en es). Agència Presents (31 d'octubre de 2023). Consultat el 24 de març de 2025.
- ↑ 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 8,11 8,12 8,13 Correja, María Belén (25 de giner de 2025). «La conquista de l'Archiu de la Memòria Trans: el història baix nostra pròpia mirada» (en es). elDiarioAR. Consultat el 24 de març de 2025.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «Archiu de la Memòria Trans en Mèxic: la vida, la repressió i la supervivència» (en es). Agència Presents (27 de juliol de 2022). Consultat el 24 de març de 2025.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 Villatoro, Daniel (31 de juliol de 2022). «Un nou proyecte recupera les vides LGBT+ perseguides i invisibilizadas en Hondures» (en es). Infobae. Consultat el 24 de març de 2025.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 11,6 Valdez, Cecilia (21 d'agost de 2022). «Archiu de la Memòria Trans: el història contada per nosatres mateixes» (en es). El Bot. Consultat el 25 de març de 2025.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 Correja, María Belén (29 de novembre de 2023). «Mil voltes diem “present”: els drets trans es defenen en el carrer, ya no en els calabossos». elDiarioAR. Consultat el 28 d'abril de 2025.
- ↑ 13,0 13,1 «L'Archiu de la Memòria Trans és Honoris causa de la UNLP» (en es). Facultat de Periodisme i Comunicació Social, Universitat Nacional de l'Argent (25 de setembre de 2023). Consultat el 21 d'abril de 2025.
- ↑ Màxim, Matías (20 d'abril de 2021). «Archiu de la Memòria Trans: el proyecte colaboratiu que va reunir 10.000 fotos i va enlluernar a Nan Goldin» (en es). Rolling Stone Argentina. La Nació. Consultat el 24 de març de 2025.
- ↑ 15,0 15,1 «Archiu de la Memòria Trans (AMT)» (en pt). 35ª Bienal de São Paulo – coreografias do impossível (2023). Consultat el 17 d'abril de 2025.
- ↑ 16,0 16,1 «Canal Trobe estrena un nou capítul de l'Archiu de la Memòria Trans» (en es). Ministeri de Cultura (11 de maig de 2021). Consultat el 2 d'abril de 2025.
- ↑ 17,0 17,1 «Podcast de l'Archiu de la Memòria Trans» (en es). Archiu de la Memòria Trans (19 de novembre de 2021). Consultat el 21 d'abril de 2025.
- ↑ 18,0 18,1 «Radionovela 'Contes i Llegendes'». Vist Projects (2023). Consultat el 21 d'abril de 2025.
- ↑ 19,0 19,1 Franco, Emmanuel (26 de març de 2025). «Àlbum de família: fragments de resistència, alegria i intimitat» (en es). Buenos Aires: LatFem. Consultat el 2 d'abril de 2025.
- ↑ 20,0 20,1 20,2 «Contar històries en veu pròpia: l'Archiu de la Memòria Trans llança la seua editorial» (en es). Télam (25 de juny de 2022). Archivat des de l'original, el 25 de juny de 2022. Consultat el 24 de març de 2025.
- ↑ 21,0 21,1 Pagà, Fernando (21 de juny de 2022). «Va ser a Europa i va deprendre a defendre a les seues companyeres trans de la policia: quí va ser la "prócer travesti" Claudia Baudracco» (en es). Infobae. Consultat el 24 de març de 2025.
- ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 «Juí Brigades: un fallo històric que reconeix la persecució a dònes trans en la dictadura» (en es). Temps Argentí (27 de març de 2024). Consultat el 24 de març de 2025.
- ↑ Butierrez, Marce (22 d'agost de 2022). «Pau, pa i treball. Memòries travestis per a pensar i fer el carrer» (en es). Buenos Aires: Molècules Malucas. Consultat el 12 d'abril de 2025.
- ↑ Azarian, Fidel(2024).«La formació identitària del colectiu travesti/trans en Argentina».Identitats.Universitat Nacional de la Patagonia Sant Joan Bosco.14(27): 64-83.ISSN 2250-5369.Consultat el 25 de març de 2025.(en es)
- ↑ «Elogie a la llei d'identitat de gènero» (en es). Pàgina/12 (26 de maig de 2012). Consultat el 25 d'abril de 2025.
- ↑ Correja, María Belén (18 de març de 2025). «Claudia Pía Baudracco, una activista de colectiu i mochila». Buenos Aires: LatFem. Consultat el 26 d'abril de 2025.
- ↑ 27,0 27,1 27,2 27,3 Marbián, Marcela (28 de juny de 2021). «Archive de la Memòria Trans: fotos que preserven el recort» (en es). La Veu de l'Interior. Consultat el 26 d'abril de 2025.
- ↑ «Llibre de l'Archiu de la Memòria Trans: la cultura com a ferramenta transformadora» (en es). Post. Banc Santander Argentina (2 de decembre de 2021). Consultat el 27 d'abril de 2025.
- ↑ Nihil, Gaita (22 de maig de 2024). «Kumas, el nou llibre de l'Archiu de la Memòria Trans». Soc. Pàgina/12. Consultat el 27 d'abril de 2025.
- ↑ «Trans Hirstory in 99 Objects» (en en). University of Chicago Press (2024). Consultat el 27 d'abril de 2025.
- ↑ «Publicacions» (en es). Buenos Aires: Archiu de la Memòria Trans. Consultat el 27 d'abril de 2025.
- ↑ 32,0 32,1 32,2 «Banderazo per la memòria trans recorre Argentina» (en es). Buenos Aires: Agència Presents (22 de juliol de 2021). Consultat el 21 d'abril de 2025.
- ↑ «Acció llegal travesti trans contra la violència institucional» (en es). CELS (1 de novembre de 2024). Consultat el 21 d'abril de 2025.
- ↑ 34,0 34,1 Lluna, Stanley (8 de novembre de 2024). «Tretze sobreviviente demanden a l'Estat» (en es). Soc. Pàgina/12. Consultat el 21 d'abril de 2025.
- ↑ «Andy Rocchelli Grant» (en anglés). Pianello Val Tidone: Censura. Archivat des de l'original, el 2025-12-14. Consultat el 14 December 20205.
- ↑ «“Belén, María Belén”, Cesura Publish’s latest publication and winner of the Andy Rocchelli Grant, is here!» (en anglés). Censura en Instagram (2025-09-24). Archivat des de l'original, el 2025-12-14. Consultat el 2025-12-14.
- ↑ Ramos, Agustina (3 de setembre de 2025). «Belén, María Belén: Fotolibro sobre la fundadora de l'Archiu de la Memòria Trans». Buenos Aires: Agència Presents. Consultat el 14 de decembre de 2025.
- ↑ «Amigxs en Nova York, estem molt felices d'anunciar que hem guanyat el Shannon Michael Cane Award de Printed Matter per a participar enguany en la New York Art Book Fair». Archiu de la Memòria Trans en Instagram (2025-08-13). Archivat des de l'original, el 2025-12-14. Consultat el 2025-12-14.
- ↑ Read, Mélanie (28 de giner de 2024). «LGBT: Qué és l'archiu de la memòria trans i per qué és tan important per a la democràcia». Marie Claire. Buenos Aires: Perfil. Consultat el 19 d'abril de 2025.
- ↑ 40,0 40,1 Sablé, Sophia(2023).«Tornar al futur: el "archiu de la memòria trans" com a espai per a la construcció de polítiques transtemporales».Sociocriticism.Universitat de Toulouse Jean Jaurès; Centre d'Études Ibériques et Ibéro-Américaines (CEIIBA)).XXXVII(2)ISSN 2822-888X.Consultat el 28 d'abril de 2025.(en es)
- ↑ Galarraga Gortázar, Naiara (10 de juny de 2021). «CubaneCuir, l'archiu que aspira a reunir la memòria LGTBI de Cuba i l'exili» (en es). El País. Consultat el 27 d'abril de 2025.
- ↑ «Latin American Trans Histories | workshop and roundtables» (en en). University College de Londres (2022). Consultat el 27 d'abril de 2025.
- ↑ 43,0 43,1 Correja, María Belén (28 d'agost de 2024). «En un fet històric es realisarà el primer Congrés Llatinoamericà d'Archius Trans» (en es). elDiarioAR. Consultat el 27 d'abril de 2025.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Archivo de la Memoria Trans» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.