Arc de Malborghetto
El Arc de Malborghetto és un antic arc tetrápilo romà —és dir, un arc en quatre pilones o portes— situat a dèneu quilómetros al nort de Roma, en la via Flaminia. En l'actualitat, per la seua reutilisació a lo llarc dels sigles, forma part d'un conjunt de construccions que a primera vista sembla una estructura migeval. No obstant, el núcleu de l'estructura és datable en la primera mitat del IV.[1] El revestiment original de marbre s'ha perdut per complet.
Història
Lo que hui sembla una casa austera era en realitat un arc cuadrifronte d'aspecte i escala similars al cridat Arc de Jano en el Velabrum —cridat en realitat Arc del Diví Constantino—, en l'época romana. El nom actual de l'arc, (Casa o Arc de Malborghetto, deriva del lloc a on es troba, Malborghetto. Conté un museu i una dependència de la Superintendencia de Bens Culturals.[1]
La volta de l'arc se situava sobre el creuament de dos importants vies, la Via Flaminia i la Via Veientana, de les que s'han tret a la llum interessants restants en les afores del monument.
La primera notícia oficial sobre l'edifici data de 1256 i es troba en una escritura de venda de la família Orsini, a on es menciona com l'emplaçament d'una chicoteta llogaret protegida per una doble muralla. En l'época migeval, potser en el XI, l'arc es va transformar en una iglésia de creu grega per mig del tancament dels quatre arcs i la construcció d'un àbsit en el costat este. El camí pavimentado que passava per baix de la volta va ser desviat.[2]
El topònim Malborghetto —lliteralment «vila del mal» o «vila del dolor»— és més recent i es creu que fa referència a la repentina devastación a mans dels Orsini en 1485 per a expulsar als Colonna, que s'havien apoderat d'ella en el permís del papa.[2]
L'edifici va estar completament abandonat fins a mediats del XVI, quan un aromatarius (herbolario) milanés que havia residit en Roma, Constantino Pietrasanta, ho va llogar i ho va reconstruir per complet. L'apariència actual de l'arc es deu en gran part als canvis provocats per Pietrasanta. En els sigles següents, es va utilisar en diferents moments com a taverna, casa i oficina de correus.[2]
Un moment important per a la realisació dels orígens de l'arc va ocórrer a principis del XX, quan el jove arqueòlec alemà Fritz Töbelmann, que ho havia estat estudiant durant cinc anys, va aplegar a la conclusió de que l'arc es va construir abans de finals del IV. Töbelmann va aplegar a esta posició gràcies a una inspecció detallada de la construcció, en el curs de la qual va descobrir un sagell de rajola de l'época de Diocleciano (r. 284-305) baix de l'algeps en un de les rajoles de la volta central de l'arc, i l'inscripció del sagell era: CR AUG ET CAES NOS «taller de CR Augustorum et Caesarorum nostrorum».[3] Açò li va permetre demostrar que la data de construcció del monument no podia ser anterior a este periodo.[4]
Toebelmann va morir en la Primera Guerra Mundial, deixant tras de sí interessants coneiximents per a un estudi més profunt per part de futurs investigadors. De fet, la descripció de Toebelmann sobre l'aspecte que devia tindre originalment el monument és exacta en molts aspectes, pero és més important per les seues observacions de primera mà. Va ser el primer en sugerir que el monument s'havia erigit en el lloc a on les tropes de Constantino I havien acampat abans de l'atac a Majencio, ya que si haguera volgut commemorar la victòria, hauria colocat un monument en el lloc del començ de la batalla —Saxa Rubra— o en el lloc de la seua conclusió exitosa —és dir, el pont Milvio—. No obstant, no deixa de ser curiós, ya que és inusual que es commemore el lloc del castra aestiva, —el «campament d'estiu»" és dir, el «campament de campanya»—, lo que ha dut als estudiosos a supondre que el monument podria haver estat destinat a commemorar la visió llegendària que, segons es diu, va tindre Constantino el dia abans de la seua batalla en Majencio. Estudis més recents de Gaetano Messineo han confirmat substancialment les deduccions de Töbelmann.[5]
Arquitectura
L'estructura de la construcció original era la d'un cuadriforme de planta rectangular de 14,86 per 11,87 metros a una escala imponent —es creu que tenia uns 18 metros d'altura— comparable en el cridat Arc de Jano, com es pot vore en els pedestals de travertino dels quatre pilones.
La mampostería de rajola de l'estructura és visible. Se supon que un revestiment de plaques de marbre es fixava per mig de abrazaderas metàliques; en els murs exteriors encara es veuen quatre orificis per a estes abrazaderas. Es creu que hi havia columnes corintias en dos de les quatre fronteres,[6] coronades per un imponent entablamento. L'àtic soportava una chicoteta teulada i estava dividit en l'interior per dos murs que creaven tres habitacions comunicades per obertures estovades. En l'interior de la casa i en el perímetro exterior de l'arc es conserven alguns restants del paviment.
La via Flaminia passava per baix de l'edifici de nort a sur i la via Veientana d'oest a est. L'arquitecte Giuliano dona Sangallo, un dels més grans artistes del Renaixença, és el responsable de la primera reconstrucció gràfica de l'aspecte original del monument.[7]
Posteriorment, Fritz Toebelmann també va realisar una reconstrucció gràfica.[4] Estudis recents han permés elaborar un nou model en tecnologia 3D.
-
Reconstrucció gràfica per Sangallo. -
Reconstrucció gràfica per Fritz Toebelmann (1874-1914) -
Reconstrucció tridimensional realisada per Alberto i Marco Carpiceci.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Special Superintendency for Archaeological Properties in Rome».
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «ARCO DI MALBORGHETTO» (en italià). Consultat el 9 de març de 2021.
- ↑ romeandart.eu (ed.): «ARCO DE MALBORGHETTO». Consultat el 9 de març de 2021.
- ↑ 4,0 4,1 Fritz Toebelmann, Der Bogen von Malborghetto, Carl Winter, Heidelberg 1915
- ↑ Gaetano Messineo, La via Flaminia, Roma 1991
- ↑ «Casale vaig donar Malborghetto» (en italià). Consultat el 9 de març de 2021.
- ↑ Codice Vaticà Barberiniano Llatí 4424, document 36v
Bibliografia
Carmelo Calci and Gaetano Messineo, Malborghetto, lavori i studi vaig donar archeologia pubblicati dalla Soprintendenza archeologica vaig donar Roma, De Luca Edizioni d'Art, Roma 1989. Alberto Carpiceci and Marco Carpiceci, Menja Costantin chiese Silvestro d'entre Siratti - Costantino il gran, Sant Silvestro i la nascita delle prime grandi basiliche cristiane, Edizioni Kappa, Roma 2006.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arco de Malborghetto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.