Arbres del Paraís
_-_Adam_and_Eve-Paradise_-_Kunsthistorisches_Museum_-_Detail_Tree_of_Knowledge.jpg)
Els arbres del paraís són dos arbres que apareixen en l'Antic Testament en el història del Jardí del Edén. Un d'ells és conegut com el "Arbre del coneiximent del ben i del mal" (simplificat com a Arbre del Coneiximent; en hebreu Plantilla:Script/Hebreu "Etz haDaat tov V'ra"),[1] i l'atre és el "Arbre de la vida". Segons el Génesis, Deu els va indicar a Adán i Eva No menjar dels fruts d'abdós arbres, pero després de la desobediència del mandat diví en menjar el frut del primer, estos són expulsats del Jardí del Edén.cita requerida
Els arbres i el Génesis
[editar | editar còdic]La narració del Edén, que pren els capítuls 1 a 3 del Génesis, conta cóm Deu va crear al primer home i ho va colocar en un jardí paradisíaco en Edén. Abans de crear a la primera dòna, Deu li diu a el home que ell pot menjar la fruta de qualsevol arbre en el jardí exceptuant el frut del coneiximent del ben i el mal. I li advertix que si menja d'ell, morirà. Deu després forma a la primera dòna i Génesis 2 termina en la nota de que "estaven nuets sense sentir vergonya". Adán va cridar a la dòna "Eva", per haver segut presa de el "varó". La representació del mal en forma de serp, posteriorment tenta a la dòna a menjar de la fruta en la promesa de ser com Deu.
L'autor narra que la Serp del Jardí del Edén -a la que descriu com l'animal més astut que Yavé havia creat- pregunta a Eva sobre si el seu senyor els va manar que no menjaren de cap arbre del jardí.[2] Yavé havia dit a el home que podia menjar de tots llevat de l'arbre de la ciència del ben i del mal,[3] pero la dòna li respon a la serp que el seu senyor els va dir que podien menjar de tots llevat de l'arbre que estava en mig del jardí.[2] La serp ment intencionalment a Eva, dient-li que poden menjar d'ell i que no moriran.[4] Només despuix de menjar de l'arbre de la ciència del ben i del mal Yavé interroga a Eva, esta declara que la serp li va enganyar,[5] motiu pel qual Yavé maldix a la serp.[6]
Tant el home com la dòna mengen, tornant-se conscients de la seua desnudez i sentint vergonya. Deu, conscient de que els primers humans han menjat del frut prohibit, els expulsa del jardí del Edén per a evitar que mengen també de l'Arbre de la vida.
Deu, després d'açò, va posar querubines a l'orient en el hort del Edén i una espasa ardent que es regirava per a impedir que el home tornara al Jardí.
Adán i Eva ya no varen tindre més accés a l'Arbre de la vida (ya no podrien viure per a sempre). Segons el text bíblic, varen morir finalment.
L'Arbre del Coneiximent
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Arbre del coneiximent del ben i del mal.
L'arbre del coneiximent del ben i del mal, també cridat arbre de la ciència del ben i del mal, és presentat com l'instrument de la caiguda d'Adán.[7] A diferència de l'arbre de la vida (vore més alvance) que es representa l'unitat, l'arbre del coneiximent del ben i del mal representa a la dualitat.[7]
El coneiximent de l'Arbre
[editar | editar còdic]El major coneiximent adquirit va ser la capacitat moral:[8] els sers humans varen començar a jujar si els fets eren bons o mals (com la desnudez natural) i es varen donar conte de les conseqüències dels seus actes (es varen sentir avergonyits). L'acte de desobediència va obrir els ulls d'Adán i Eva al mal.[9]
L'orige del nom
[editar | editar còdic]Gordon i Rendsburg[10] han sugerit que la frase "טוֹב וָרָע", traduïda com árboles del paraíso, és un merismo, una figura retòrica en la qual un parell d'oposts són usats junts per a crear una idea de Árbol del Conocimiento (com en la frase "soc Alfa i Omega", que significa que ho és tot). Ells conjeturan a partir d'açò que bien y mal significa totalidad. Este significat pot també vore's en traduccions alternatives com a árbol del conocimiento del Bien y el Mal.
L'arbre del coneiximent en la tradició de la Càbala
[editar | editar còdic]En la tradició de la Càbala, l'Arbre del Coneiximent (Etz HaDaat Tov Vora) simbolisa la dualitat, la fragmentació i la percepció del món a través de la polaritat (ben/mal, llum/obscuritat). Quan Adán i Eva mengen del frut prohibit de l'Arbre del Coneiximent del Ben i del Mal, la seua consciència canvia: Passen d'un estat d'unitat en la divinitat a un estat de dualitat i juí, en el qual es fragmenta la seua percepció; entrant en un món a on hi ha separació entre lo sagrat i lo profà, lo espiritual i lo material.
Vore també
[editar | editar còdic]- Adán i Eva
- Edén
- Arbre de Bodhi
- Arbre de la vida
- L'arbre de la ciència (novela de Pío Baroja, 1911).
- Ningizzida deidad (en forma de serp) en l'antiga Mesopotamia, a qui es coneixia com l'o la "Senyor/a de l'arbre de la vida".
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Knight, 1990, p.930
- ↑ 2,0 2,1 http://bibliaparalela.com/genesis/3-3.htm
- ↑ http://bibliaparalela.com/genesis/2-17.htm
- ↑ http://bibliaparalela.com/genesis/3-4.htm
- ↑ http://bibliaparalela.com/genesis/3-13.htm
- ↑ http://bibliaparalela.com/genesis/3-14.htm
- ↑ 7,0 7,1 Chevalier, Jean; Gheerbrant, Alain (1986). Diccionari dels símbols, Barcelona: Herder, pp. 118-119. ISBN 978-84-254-2642-1.
- ↑ Buswell, J. Oliver (1979-1980). Teologia sistemàtica, Miami, Fla.: Logoi. ISBN 080060704X.
- ↑ Génesis 3:7
- ↑ (1997) W.W. Norton & Co. (ed.). The Bible and the Ancient Near East, 4ta ed. edició, Nova York. OCLC 35785632. ISBN 0-393-03942-0.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Árboles del Paraíso» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.