Aram Jachaturián

Aram Jachaturián

Arám Ilích Jachaturián (en ruso: Ара́м Ильи́ч Хачатуря́н; Plantilla:Lang-hy, Aram Xačatryan; Tiflis, Geòrgia, 6 de juny de 1903 – Moscou, Rússia, 1 de maig de 1978) va ser un compositor i director soviètic d'orige armeni. Es considera que va ser un dels principals compositors soviètics.

Naixcut i criat en Tiflis, la capital de Geòrgia, Jachaturián es va mudar a Moscou en 1921 despuix de la sovietización del Caucas. Sense formació musical prèvia, es va matricular en l'Institut Musical Gnesin, posteriorment va estudiar en el Conservatori de Moscou en la classe de Nikolái Miaskovski, aixina com ho faria també la seua futura esposa Nina Makárova. La seua primera gran obra, el Concert per a piano (1936), va popularisar el seu nom dins i fòra de l'Unió Soviètica. Li varen seguir el Concert per a violí (1940) i el Concert per a violonchelo (1946). Les seues atres composicions significatives inclouen Masquerade Suite (1941), el Himne de la RSS d'Armènia (1944), tres simfonies (1935, 1943, 1947) i al voltant de 25 bandes sonores. Jachaturián és conegut per la seua música de ballet: Gayaneh (1942) i Espartaco (1954). La seua peça més popular, la "Dansa del sabre" de Gayaneh, s'ha utilisat àmpliament en la cultura popular i ha segut versionada per músics de tot lo món. El seu estil es "caracterisa per harmonia colorides, ritmes cautivadores, virtuosisme, improvisacions i melodies sensuals".

Durant la major part de la seua carrera, Jachaturián va ser aprovat pel govern soviètic i va ocupar varis llocs importants en l'Unió de Compositors Soviètics des de finals de la década de 1930, encara que es va unir al Partit Comuniste solament en 1943. Junt en Serguéi Prokófiev i Dmitri Shostakóvich, va anar oficialment denunciat com un "formalista", i la seua música malnomenada "anti-persones" en 1948, pero va ser restaurada més vesprada eixe any. Despuix de 1950, va ensenyar en l'Institut Gnessin i en el Conservatori de Moscou, i va passar a dirigir. Va viajar a Europa, Amèrica Llatina i els Estats Units en concerts de les seues pròpies obres. En 1957, Jachaturián es va convertir en el secretari de l'Unió de Compositors Soviètics, càrrec que va ocupar fins a la seua mort.

Jachaturián, que va crear la primera partitura de música, simfonia, concert i cine de ballet armeni, és considerat el compositor armeni més famós de el XX. Seguint les tradicions musicals establides de Rússia, va utilisar àmpliament la música popular armènia i, en menor mida, caucásicas, oriental i centreeuropea i d'Orient Mig en les seues obres. És molt apreciat en Armènia, a on és considerat un "tesor nacional".

Biografia

El seu pare, Eguia Jachaturián, va deixar Armènia cap a 1870, establint-se en Tiflis com encuadernador. Aram va ser el més chicotet dels cinc germans i va escomençar a desenrollar el seu gust per la música sentint cantar a la seua mare i escoltant als músics galliponters.

Més vesprada, (1912-1921) en el pensionado, va escomençar els seus estudis de piano als que va dedicar dos anys, despuix es va decantar per la carrera d'Economia pero va proseguir estudiant piano de manera autònoma. Als onze anys va acodir, per volta primera, a una representació d'òpera que li va produir un gran impacte i ho va deixar fascinat. En 1921, va acceptar l'invitació del seu germà que residia en Moscou i allí va continuar els seus estudis en l'universitat. Pese als seus escassos coneiximents de solfeig i piano, va demostrar tindre tant talent musical que va ser admés en l'Institut Gnesin a on va estudiar violonchelo baix la direcció de Mijaíl Gnesin, començant les classes de composició en 1925. En 1929, es va traslladar al Conservatori de Moscou i va ser alumne de Nikolái Miaskovski, un compositor molt popular de l'época. En la década de 1930, es va casar en la compositora i companyera d'estudis, Nina Makárova, i en 1951 va passar a ser professor de l'Institut Pedagògic Estatal de Música Gnesin. Va mantindre importants debats en l'Unió de Compositors lo que li reportaria greus denúncies sobre algunes de les seues obres per considerar que la seua música era una «música formalista», lo mateix que les de Serguéi Prokófiev i Dmitri Shostakóvich. No obstant, estos tres compositors es varen convertir en els denominats «titanes» de la música soviètica, gojant de reputació mundial com destacats compositors de el XX.

Jachaturián ya havia compost en 1932, un Trio per a clarinet, violí i piano, en el que es reflectia l'influència de Prokófiev qui ho va induir a interpretar-ho en París. En 1933, compon una Suite per a la dansa inspirada en tot tipo de balls: armenis, azerbaiyanos, georgianos, i en la que es descobrix el seu gust per la música folklòrica. Aixina mateix va compondre una Simfonia dedicada al seu país, en la que va obtindre l'diplomar en el conservatori. Esta simfonia va ser composta en l'any 1935 i està inspirada en la música occidental i armènia. En eixe mateix any va compondre la música per a la película Pepo.

A partir d'eixe moment la seua carrera com a compositor va escomençar a desenrollar-se. Va escriure més de quaranta obres per al cine i el teatre. Dotat d'un excelent sentit melòdic, Aram va destacar, sobretot, per les seues composicions per a ballet i pel seu sentit de l'orquestació, ompli de colorit, melodiosa, sensual i lírica.

Jachaturián va ser el primer compositor que va integrar la música moderna i el ballet clàssic. Estava convençut de que el públic devia sentir les mateixes emocions i sensacions que els ballarins tractaven de transmetre. Jachaturián està considerat com un gran compositor, conegut internacionalment pel seu Concert per a piano i orquesta compost durant la primera etapa de la seua carrera, época en la que va compondre moltes atres obres que ho varen fer célebre. El seu temperament, aixina com el seu talent musical es posen de manifest en obres tan célebres com el ballet Espartaco, el Poema a Stalin i Gayaneh (1942), que inclou la famosa Dansa del sabre (utilisada per Billy Wilder en la seua película Un, dos, tres).

En 1948, Jachaturián va ser acusat pel Comité Central del Partit Comuniste de tendències burgueses i antirrevolucionarias detectades en les seues composicions. Junt a ell, varen anar també denunciats Shostakóvich i Prokófiev. Es va declarar culpable, en lo que va recuperar la seua notorietat. No obstant, una volta mort Stalin en 1953, va decidir donar a conéixer esta censura eixercida pel govern i la va condenar públicament. A l'any següent (1954) va ser nomenat «Artista del poble de l'Unió Soviètica» i en 1959 va ser guardonat en el Premi Lenin. Jachaturián terminarà imponent-se com un dels «compositors oficials» de l'Unió Soviètica. Va ser professor en el conservatori de Moscou i diputat del Sóviet Suprem.

En 1961, Jachaturián escomença a escriure la música orquestal i compon una Sonata per a piano. A l'any següent continua en Tres concerts-rapsòdia que volia unificar en un sol concert. Durant els últims anys de la seua vida, Jachaturián va compondre tres sonates per a violonchelo i viola. Estes obres no varen ser registrades i són casi desconegudes, per lo que han segut interpretades en molt poques ocasions.

És l'autor del himne de la RSS d'Armènia.

Aram Jachaturián va morir als 74 anys l'1 de maig de 1978.

Catàlec d'obres

Catàlec d'obres de Aram Jachaturián

Any	Opus	Obra	Tipo d'obra
1925	Opus 01	Poema per a piano.	Música per a piano
1925	Opus 02	Cançó de Strolling Ashug, per a violonchelo i piano (dedicada a la seua mare).	Música
1925	Opus 03	Per a violonchelo i piano.	Música
1925	Opus 04	Elegia en sol menor, per a violonchelo i piano.	Música
1926	Opus 05	Andantino, per a piano.	Música per a piano
1926	Opus 06	Vals-estudi, per a piano.	Música per a piano
1926	Opus 07	Peça per a violonchelo i piano.	Música per a piano
1926	Opus 08	Vals-caprig en do sostingut menor, per a piano.	Música per a piano
1926	Opus 09	Danse en sol menor, per a piano.	Música per a piano
1926	Opus 10	Cançó de breçol, per a violí i piano.	Música (violí i piano)
1926	Opus 11	Dansa n.º 1 en si bemol major, per a violí i piano.	Música (violí i piano)
1927	Opus 12	Poema en do bemol menor, per a piano.	Música per a piano
1927	Opus 13	Pantomima, per a oboe i piano.	Música
1927	Opus 14	Música per a l'obra escènica Tio Bagdasar (A. Paronián).	Música de teatre
1928	Opus 15	Música de G. Sundukián Khatabala.	Música de teatre
1928	Opus 16	Variacions del tema de Solveig, per a piano.	Música per a piano
1928	Opus 17	Música per a l'obra escènica El dentiste oriental (A. Paronián).	Música de teatre
1929	Opus 18	Allegretto, per a violí i piano.	Música (violí i piano)
1929	Opus 19	Cançó-poema “En honor dels Ashúgs”, per a violí i piano.	Música (violí i piano)
1929	Opus 20	Marcha de l'eixèrcit n.º 1, en la bemol major, per a vents i orquesta.	Música orquestal
1930	Opus 21	Marcha de l'eixèrcit n.º 2, en fa menor, per a vents i orquesta.	Música orquestal
1931	Opus 22	Música per a l'obra escènica Una qüestió d'honor (I. Mikitenko).	Música de teatre
1931	Opus 23	Quartet de cordes.	Música
1932	Opus 24	Toccata en la meua bemol menor, per a piano.	Música per a piano
1932	Opus 25	Missa-dansa, per a bayan.	Música solista
1932	Opus 26	Dos temes folklòrics uzbekos, per a vents i orquesta.	Música orquestal
1932	Opus 27	Dos temes folklòrics armenis, per a vents i orquesta.	Música orquestal
1932	Opus 28	Suite per a piano.	Música per a piano
1932	Opus 29	Sonata per a violí i piano.	Música (violí i piano)
1932	Opus 30	Trio en do menor, per a clarinet en si bemol, violí i piano.	Música
1933	Opus 31	Dansa n.º 3, per a piano.	Música per a piano
1933	Opus 32	Dansa suite per a orquesta.	Música orquestal
1933	Opus 33	Música per a l'obra escènica Macbeth, opus 33 (W. Shakespeare).	Música de teatre
1934	Opus 34	Marcha de l'eixèrcit n.º 3, per a piano.	Música per a piano
1934	Opus 35	Simfonia n.º 1.	Música orquestal
1935	Opus 36	Música per a l'obra escènica El cor iracundo (G. Sundukián).	Música de teatre
1935	Opus 37	Música per a la película Pepo.	Música de película
1936	Opus 38	Concert per a piano, per a piano i orquesta.	Música orquestal. Concert
1936	Opus 38A	Concert per a piano. Apany per a dos pianos	Música per a piano (2)
1937	Opus 39	Música per a l'obra escènica El gran dia (V. Kirshón).	Música de teatre
1937	Opus 40	Música per a l'obra escènica Bakú (N. Nikitin).	Música de teatre
1937-38	Opus 41	Poema per a Stalin, “Cançó dels Ashug”, per a orquesta i cors mixts.	Música coral
1938	Opus 42	Música per a la película Zangezur (històric-revolucionària).	Música de película
1938	Opus 42A	Marcha per a la película “Zangezur”, per a vents i orquesta.	Música orquestal
1939	Opus 43	Felicitat, ballet en tres actes.	Ballet
1939	Opus 44	Música per a la película El jardí.	Música de película
1940	Opus 45	Música per a l'obra escènica La viuda valenciana Lope de Vega.	Música de teatre
1940	Opus 45A	La viuda valenciana. Suite per a orquesta. (de l'obra escènica La viuda valenciana (Lope de Vega)	Música orquestal. Suite
1940	Opus 46	Concert per a violí, per a violí i orquesta.	Música orquestal. Concert
1940	Opus 46A	Concert per a violí. Apany per a violí i piano.	Música (violí i piano)
1940	Opus 46B	Concerte per a violí. Apany per a flauta i orquesta.	Música orquestal
1940	Opus 47	Budiónovka, dansa per a piano.	Música per a piano
1941	Opus 49	Música per a la película Salavat Iuláev.	Música de película
1941	Opus 48	Música per a l'obra escènica Masquerada (M. Lérmontov).	Música de teatre
1941-42	Opus 50	Gayaneh, ballet en quatre actes opus 50.	Ballet
1942	Opus 51	Música per a l'obra escènica Les campanes del Kremlin (N. Pogodin).	Música de teatre
1942	Opus 52	Als héroes de la Guerra Patriòtica, marcha en la bemol major, per a banda de vents.	Música orquestal
1943	Opus 53	Gayaneh. Suite introductòria, per a orquesta. (per al ballet Gayaneh)	Música orquestal. Suite
1943	Opus 54	Gayaneh. Suite n.º 2, per a orquesta.	Música orquestal. Suite
1943	Opus 55	Gayaneh. Suite n.º 3, per a orquesta.	Música orquestal. Suite
1943	Opus 56	Simfonia n.º 2 en el meu menor, “Simfonia en campanes”.	Música orquestal
1943	Opus 57	Música per a l'obra escènica Detailed Reconnaissance (A. Kron).	Música de teatre
1944	Opus 58	Vals coreogràfic per a piano.	Música per a piano
1944	Opus 59	Fantasia de Rússia, temes per a orquesta simfònica.	Música orquestal
1944	Opus 60	Himne nacional d'Armènia soviètica, per a cors i orquesta simfònica.	Música coral
1944	Opus 61	Tres peces, per a dos pianos.	Música per a piano (2)
1944	Opus 48A	Lérmontov. Suite per a orquesta (per al drama de Lérmontov “Masquerada”).	Música orquestal. Suite
1944	Opus 48B	Lérmontov. Suite per a piano (per al drama de Lérmontov “Masquerada”).	Música per a piano
1945	Opus 63	Música per a l'obra escènica L'últim dia (V. Shkvarkin).	Música de teatre
1945	Opus 64	Música per a la película El presoner n.º 217.	Música de película
1946	Opus 65	Concert per a violonchelo i orquesta.	Música orquestal. Concert
1946	Opus 66	Tres àries de concert, per a soprano i orquesta.	Música vocal
1947	Opus 62	Àlbum per a chiquets, Llibre I, per a piano.	Música per a piano
1947	Opus 67	Simfonia n.º 3, poema simfònic.	Música orquestal
1947	Opus 68	Música per a l'obra escènica Un conte sobre la veritat (M. Aliguer).	Música de teatre
1947	Opus 69	Música per a l'obra escènica The Southern Junction (A. Pérventsev).	Música de teatre
1948	Opus 70	Música per a la película La qüestió russa.	Música de película
1948	Opus 71	Oda en memòria de Vladímir Ilich Lenin per a orquesta.	Música orquestal
1948	Opus 48C	Nocturn per a violí i piano.	Música (violí i piano)
1948-49	Opus 72	Música per al documental Vladímir Ilich Lenin.	Música de película
1949	Opus 73	Música per a l'obra escènica Iliá Golovín (S. Mijalkov).	Música de teatre
1949	Opus 74	Música per a la película La batalla de Stalingrado.	Música de película
1949	Opus 74A	La batalla de Stalingrado. Suite, per a orquesta. (de la película)	Música orquestal. Suite
1950	Opus 75	Poema triumfal (poema festiu) en re major, per a orquesta.	Música orquestal
1950	Opus 76	Música per a la película Ells tenen un país natal.	Música de película
1950	Opus 77	Música per a la película Missió secreta.	Música de película
1950-54	Opus 82	Espartaco, ballet en tres actes.	Ballet
1953	Opus 78	Música per a la película Almirant Ushakov.	Música de película
1953	Opus 79	Música per a la película Barcos bombardejant els bastions.	Música de película
1953	Opus 80	Música per a l'obra escènica L'àngel protector de Nebraska ( A. Iakobsón).	Música de teatre
1953	Opus 81	Música per a l'obra escènica Riera de primavera (I. Chepurin).	Música de teatre
1954	Opus 83	Música per a l'obra escènica Lérmontov (B. Lavrenyov).	Música de teatre
1955	Opus 82A	Espartaco. Suite Introducció, per a orquesta (per al ballet Espartaco).	Música orquestal. Suite
1955	Opus 82B	Espartaco. Suite orquestal n.º 2 per a orquesta.	Música orquestal. Suite
1955	Opus 82C	Espartaco. Suite orquestal n.º 3, per a orquesta.	Música orquestal. Suite
1955	Opus 82D	Espartaco. Suite n.º 4.	Música orquestal. Suite
1955	Opus 82I	Espartaco. Fotos de simfonia per a les escenes quatre i cinc.	Música orquestal
1955	Opus 82F	Espartaco. Fotos de simfonia per a l'escena nou.	Música orquestal
1955	Opus 84	Música per a l'obra escènica Macbeth, opus 84 (W. Shakespeare).	Música de teatre
1955	Opus 85	Música per a la película Saltanat.	Música de película
1956	Opus 86	Música per a la película The Bonfire of Immortality/Undying Flame.	Música de película
1956	Opus 87	Música per a la película Otelo.	Música de película
1956	Opus 87A	Otelo. Suite (de la película), per a orquesta.	Música orquestal. Suite
1956	Opus 88	Oda Una alegria, cantata per a mezzo, cors mixts, conjunt de violinistes, conjunt d'arpes i orquesta.	Música coral
1957	Opus 89	Gayaneh, ballet en tres actes opus 89.	Ballet
1957	Opus 90	Música per a la película El duel.	Música de película
1958	Opus 91	Obertura de salutació, en re bemol major, per a orquesta.	Música orquestal
1958	Opus 92	Música per a l'obra escènica Rei Lear (W. Shakespeare).	Música de teatre
1958	Opus 93	Sonatina en do major, per a piano.	Música per a piano
1959	Opus 94	Lérmontov. Suite per a orquesta, opus 94 (de l'obra escènica de Lavrenyov “Lérmontov”)	Música orquestal. Suite
1961	Opus 95	Sonata en la meua bemol major, per a piano.	Música per a piano
1961	Opus 96	Concerte-Rapsòdia per a violí i orquesta.	Música orquestal. Concert
1961	Opus 97	Balada per a mare Pàtria, per a contrabajo i orquesta.	Música orquestal
1962	Opus 98	Música per a la película The Tocsin of Peace.	Música de película
1963	Opus 99	Concerte-Rapsòdia per a violonchelo i orquesta.	Música orquestal. Concert
1964-65	Opus 100	Àlbum per a chiquets, Llibre II per a piano.	Música per a piano
1966	Opus 101	Recitativos i Fugues, per a piano.	Música per a piano
1967	Opus 102	Concerte-Rapsòdia per a piano i orquesta.	Música orquestal. Concert
1970-1971	Opus 102A	Concert-Rapsòdia per a piano i orquesta. Apany per a dos pianos	Música per a piano (2)
1973	Opus 103	Marcha de la milícia soviètica en la meua bemol major.	Música orquestal
1974	Opus 104	Sonata-fantasia en do major, per a violonchelo sol.	Música solista
1975	Opus 105	Fanfarrias triumfals en fa major, per a trompetes i bateria.	Música
1975	Opus 106	Sonata-monòlec, per a violí sol.	Música solista
1976	Opus 107	Sonata-cançó, para viola sola.	Música solista
1978	Opus 108	Vocalise en do major, per a piano.	Música per a piano

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Aram Jachaturián.
• Plantilla:Imdb nomene
• Sobre Aram Jachaturián, en el lloc Score Magacine; en espanyol.