Anar al contingut

Aquitaniense

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Neógeno El Aquitaniense o Aquitaniano és el primer pis i edat del Mioceno en l'escala temporal geològica. Succeïx al Chattiense (últim pis del Oligoceno i , per tant, del Paleógeno) i precedix al Burdigaliense. Es va iniciar fa uns 23,04 millons d'anys i va terminar fa uns 20,45 millons d'anys. Junt al Burdigaliense forma la subserie Mioceno Inferior (subépoca Mioceno Enjorn).[1]

És un periodo sec de refredat.[2] L'edat Aquitaniense se solapa en les unitats Harrisoniano, Ageniense, Pareora, Landon, Otaiense i Waitakiense d'atres escales temporals regionals.

El pis Aquitaniense es va cridar aixina per la regió d'Aquitània, en França i va ser introduït en la lliteratura científica pel geólogo i paleontòlec franc-suís Karl Mayer-Eymar en 1858.[3]

Secció estratotipo i punt de llímit global (GSSP)

[editar | editar còdic]

La secció estratotipo i punt de llímit global (GSSP) per a la base del Aquitaniense i, per tant, del Mioceno i del Neógeno, es troba en la secció Lemme-Carrosio, en les proximitats de Carrosio (província d'Alessandria, Itàlia). Es caracterisa per la primera aparició del foraminífero Paragloborotalia kugleri i l'última de l'espècie de nanoplancton calcáreo Reticulofenestra bisecta (que forma la base de la biozona de nanoplancton NN1) i la base del cron C6Cn.2n.[4] El GSSP va ser aprovat per la Comissió Internacional d'Estratigrafia i ratificat per l'Unió Internacional de Ciències Geològiques en 1993.[1]

El sostre del Aquitaniense es correspon en la base del Burdigaliense, que s'establix provisionalment (està pendent de definir formalment) per la primera aparició del foraminífero Globigerinoides altiaperturus i el sostre del cron C6An.[1]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 ICS. «Global Boundary Stratotype Section and Points» (en anglés). International Commission on Stratigraphy.
  2. Edward Petuch, Ph.D. Florida Atlantic University, Department of Geosciences
  3. Mayer-Eymar, K.(1858).17–19
    70–71; 165–199.
  4. Steininger, F. F.; Aubry, M. P.; Berggren, W. A.; Biolzi, M.; Borsetti, A. M.; Cartlidge, J. E.; Cati, F.; Corfield, R.; Gelati, R.; Iaccarino, S.; Napoleone, C.; Ottner, F.; Rogl, F.; Roetzel, R.; Spezzaferri, S.; Tateo, F.; Vila, G. & Zevenboom, D.(1997).20(1)
    23-28.doi:10.18814/epiiugs/1997/v20i1/005.