Antic convent de la Mercé

Erro al crear miniatura:

Antic convent de la Mercé

El antic convent de la Mercé de Burriana, a la comarca de la Plana Baixa, en la província de Castelló, és un monument que està declarat be d'interés cultural, en anotació ministerial número: RI-51-0005025, segons consta en la Direcció general de Patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana.

L'antic convent es troba ubicat en la plaça Mestre Selma, sent conegut també com a Centre Cultural La Mercé.

Descripció historicoartística

el convent de la Mercé es remonta a el XVI, en concret a 1594, quan l'Ajuntament cedia l'ermita de Sant Mateo, a l'Orde de la Mercé, i és d'esta manera que els mercedarios varen començar a edificar dependències anexes a l'ermita ya existent.

Molt més vesprada, entrat el XVIII, es decidix crear un Colege de Misionero, utilisant com a espai el de l'ermita de Sant Mateo, la qual va ser derribada en la finalitat de construir en la seua ubicació una nova iglésia. D'esta manera, en 1736 va deixar d'existir l'antiga ermita i es va iniciar la construcció de la nova en 1738. El proyecte inicial es voria alterat quan en 1803 es porta a terme un proyecte definitiu (en una nova iglésia i el convent), realisat (entre 1805-1808) per Francisco Ferrer, considerat com un arquitecte acadèmic.

Erro al crear miniatura:

Exterior

Durant la Guerra de l'Independència espanyola, el convent és desestajat en 1812, ocupant-se la seua iglésia per a us com caballerizas durant, i part de les dependències conventuals varen servir com a aquarterament a les tropes franceses del Mariscal Comte Suchet. Pese a que despuix de la guerra els seminaristes tornen a ocupar el convent, en 1836, en el procés de desamortisació espanyola, es desestaja de manera definitiva, i a partir de 1842, és cedit gratuïtament a l'Ajuntament per la Junta Superior de Venda de Bens Nacionals, sent utilisades les seues instalacions per a diversos usos (escola pública, cases de mestres, almagasén municipal i biblioteca pública, i declarant-se en ruïna vàries de les seues dependències).

L'iglésia, presenta planta rectangular, en una creu llatina inscrita, i seguix tenint utilitat religiosa. Pot destacar-se la nau central per ser la d'un major esgambi i altura, que les laterals, de la mateixa manera que succeïx en la travessia. Tant la nau central com els braços de la travessia, presenten coberta en forma de volta de canó i lunetos semicirculares, mentres que la travessia presenta, de la mateixa manera que les capelles laterals, una cúpula vaída, recolzada sobre pechinas.

A l'iglésia es pot accedir be directament des del carrer, a través d'una porta adintelada de pedra en molduras neoclàssicas, o des de d'el convent.

El campanar, de planta quadrangular i en chapitel de pissarra d'arremate, s'ubica en el penúltim tram de l'iglésia. En 1982 es declara monument històric-artístic provincial, a partir d'este moment s'inicien els tràmits per a rehabilitar-ho com a Casa de Cultura.

En 1990, es varen realisar millores en la finalitat de poder donar-li un us cultural, portant-se a terme un procés de recalificació, ya que les obres iniciades varen supondre l'unificació de fronteres, la recuperació de la galeria superior del claustre, aixina com l'ordenació dels espais interiors; i es va procedir a una ordenació dels espais interiors, adequant-els a les noves necessitats.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Antic convent de la Mercé.