AntelSat
AntelSat va ser el primer satèlit uruguayà, desenrollat per la Facultat d'Ingenieria de l'Universitat de la República i ANTEL.[1] Consistia d'un CubeSat 2O dotat de baliza de telemetría en modo CW, dos cambres i un transpondedor per a radioaficionados.[2]
Va ser llançat el 19 de juny de 2014 a les 19:11 UTC en una eixida Dnepr-1 des de Yasny, Rússia,[1] i desplegat des d'UniSat-6 el 20 de juny de 2014 a les 21:06 UTC.Després de realisar les 4444 regressos orbitales, la Facultat d'Ingenieria va donar per terminada les operacions en el satèlit, deixant de transmetre senyes el 18 d'abril de 2015.[3] A pesar d'açò, alguns radioaficionados varen rebre senyals del satèlit fins al 18 de juny de 2015.[4]
L'indicatiu de radioaficionado otorgat va ser CX1SAT per l'URSEC.[2]
Història
El proyecte AntelSat va sorgir en 2007,[5] els seus principals objectius varen ser el desenroll de habilitats en ingenieria de radi i aeroespacial en el país per a promoure l'entusiasme en l'educació STEM en tots els nivells, proveir imàgens per a l'agroindustria i brindar servicis a la comunitat de radioaficionados (Digipeater APRS AX.25, baliza de telemetría, informe de senyal d'enllaç ascendent, enllaç descendent SSTV).[6][7][8] Per orde de l'empresa líder en telecomunicacions d'Uruguai, ANTEL, es va produir en la Facultat d'Ingenieria de l'Universitat República. Verificat i certificat per l'Universitat Politècnica de Califòrnia abans del seu llançament.[9]
La missió va ser purament experimental i un demostrador tecnològic de tots els subsistema de satèlits, que varen ser dissenyats a mida localment.[6]
En 2014, el vehícul es va llançar com a càrrega útil en atres 36 satèlits. Este llançament en eixe moment va ser un récort en el número de vehículs llançats.[10] Junt en AntelSat, es varen llançar el primer satèlit belga, QB50P1, i el primer satèlit d'Iraq, Tigrisat. Despuix del llançament, el satèlit es va separar del bus de desplegament italià UniSat-6 i va entrar en l'òrbita sincrónica solar calculada.
El primer contacte en el satèlit es va realisar el 21 de juny de 2014[11][12] i l'última comunicació en l'estació terrestre va ser el 18 d'abril de 2015. La Facultat d'Ingenieria va anunciar la finalisació de la missió el 16 de juliol de 2015.[13][14]
Construcció
Antelsat va ser un nanosatélite típic basat en la plataforma CubeSat 2O, que pesava 1,7 kg. La font d'alimentació va ser proporcionada per panels solars ubicats a lo llarc del caixco. L'orientació en la Terra es va realisar a través del camp magnètic per mig d'electroimanes.
El satèlit tenia dos cambres: una en el ranc visible i una atra en el ranc infrarroig. Per a realisar el control d'actitut va utilisar un magnetómetro i fotodetectores, i un sistema de control actiu de 3 eixos per mig de torque magnètic.[6] També tenia varis transmissors i receptors. Els dos receptors VHF RX1 i RX2 aixina com els dos transmissors UHF BCN i TXD tenien cada u una antena monopolar de λ/4 de llongitut. Dos transmissors de banda S, cada u en una antena de pegat, es varen dissenyar de forma redundante per a que solament un d'ells estiga en funcionament.[15]
El receptor RX1 VHF funcionava en una freqüència no publicada i s'utilisava per a controlar el satèlit de forma remota.[15]
La radiobaliza BCN treballava en la banda dels 70 cm en una potència de 200 mW a freqüència de 437.280 MHz. Va enviar l'indicatiu uruguayà CX1SAT i alguns mensages d'estat en còdic morse.[15]
El transmissor TXD va funcionar en una potència d'1 vat en la freqüència 437.575 MHz. Açò es va utilisar per a transmetre senyes per mig de radi per paquets en el protocol AX.25 o imàgens SSTV d'una de les dos cambres integrades. Els radioaficionados podien solicitar la transmissió d'imàgens a través del receptor RX2.[15]
El receptor RX2 va treballar en 145.860 MHz en modo semidúplex en TXD.[15]
El transmissor TXS va funcionar a 2.403.000 MHz en una potència d'1 vat i una velocitat de transmissió de 500 kbit/s.[15]
El proyecte va comprendre el desenroll de cada mòdul i components del satèlit, tant de la seua estructura com dels seus sistemes.[5] El satèlit va ser construït per un equip de 60 persones integrat per ingeniers de ANTEL, docents i estudiants de la Facultat d'Ingenieria.[5]
El cost del satèlit va ser d'al voltant d'1,5 millons de dólars dels quals US$ 695.000 varen ser part d'un conveni firmat entre Antel i l'UdelaR, a on Antel aportava els diners i UdelaR realisava l'aviónica entre unes atres.[6]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «ANTELSat».
- ↑ 2,0 2,1 «AntelSat: L'espai s'teñir de celest» (en espanyol). UDELAR.
- ↑ «Culmina l'operació de AntelSat | Facultat d'Ingenieria». www.fing.edu.uy. Consultat el 2024-02-09.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «El primer satèlit uruguayà AntelSat ya va escomençar a emetre les seues primeres senyals» (en espanyol). La Ret 21.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «AntelSat a Ham Ràdio SSTV CubeSat d'Uruguai» (en anglés). AMSAT UK.
- ↑ «AntelSat» (en anglés). AMSAT NA.
- ↑ «AntelSat: Revolució espacial» (en espanyol). La diària.
- ↑ «El satèlit AntelSat va passar per cel uruguayà i va escomençar a emetre les primeres senyals» (en espanyol). Presidència República Oriental de l'Uruguai.
- ↑ «Russian Dnepr rocket lofts record haul of 37 satellites». Consultat el 2020-07-18.
- ↑ ElPais. «AntelSat: va expirar el satèlit celest». Consultat el 2020-07-23.
- ↑ Presidència de la República Oriental de l'Uruguai. «El satèlit ANTEL SAT va passar per cel uruguayà i va escomençar a emetre les primeres senyales - Presidència de la República». Consultat el 2020-07-23.
- ↑ «Antel-Sat es va despedir de l'espai». L'Observador. Consultat el 2024-02-09.
- ↑ «El primer satèlit uruguayà ANTEL-SAT ya va escomençar a emetre les seues primeres senyales». Consultat el 2020-07-23.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 15,5 «AntelSat Amateur Ràdio services».Faculteu d'Ingenieria.
- Este artícul conté una traducció derivada de «AntelSat» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.