Animita de carretera
En Chile les animitas de carretera constituïxen una expressió de religiositat popular, que fòra de tot marc canònic, pretén brindar certa canonisació popular a un a varis individus que han fallit en tràgiques circumstàncies.[1]
Les animitas complixen la funció de memorials o santuaris populars, que són edificats majoritàriament en materials senzills, en els costats de les carreteras, demarcando en estos monuments el lloc a on va ocórrer un accident automovilístic, en la majoria dels casos, o be un assalt en homicidi.[2]
Les animitas per persones atropellades són la tendència en llocs urbans. Els accidentats en bicicletes o motocicletes tendixen a tindre un símbol, com un caixco o una part del vehícul. La tendència mundial de les bicicletes fantasma ací va passar a cridar-se bicianimitas.
Les animitas de carretera complixen ademés una funció de recordar a les persones i chiquets, lo perillós que pot ser un punt de tràfic vehicular. El mer fet de tindre animitas en un punt perillós, a voltes s'esgrimix políticament com a argument per a solicitar mejoramientos en la seguritat vial als municipis pels pobladors.
D'arquitectura senzilla pero variada, conforme a la zona geogràfica a on són erigides, trobem que emulen casas, iglésies, edificis, automòvilés i inclús oficies de la persona fallida. Generalment es tendix a oblidar el nom de la persona fallida, de la mateixa forma que el fet que li va arrebatar la vida es pert i confon en el relat oral, moltes voltes transformant-se en llegenda.[2][3]
S'entén que la persona fallida en circumstàncies tràgiques i impensada està en una zona especial dels morts o encara no assumix la seua condició, per lo que pot ser el vehícul o canal cap a les deidades superiors de peticions de caràcter personal. Per esta raó les persones acodixen a posar-li vés-les i posen plaques d'agraïments quan el milacre s'ha concretats
A pesar de que l'Iglésia catòlica, i atres confessions religioses, rebugen el cult a les ánimas de carreteres, estes es troben arrelades en la religiositat popular, producte de l'unió del cult animístico dels pobles originaris de Chile, en la fe duta pels conquistadors, per lo que es pot observar al ánima de carretera com una mostra clara del sincretisme religiós llatinoamericà.
És comú que se li atribuïxquen al ánima poders miraculosos tant com als sants catòlics; dits favors deuen ser retribuïts en ofrenes florals, o la crema de veles, postura de plaques o atres bens oferits pel devot a l'ánima en qüestió.[2]
Les animitas també són alçades per grups no religiosos ni vinculats en la religió catòlica (esta sempre ha rebujat esta forma d'adoració) ya que en Chile es poden trobar animitas a assessinats durant la dictadura militar. En est case grups d'activistes pro drets humans (llaics per definició) i partits polítics d'esquerra (tradicionalement anticlericales i ateus) usen l'animita com un cenotafio.
Aparte de les ánimas de carreteres, existixen les ánimas de cementeris.
Bicianimitas
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Bicianimita.
En Chile, l'organisació Ciclistes en Ales va decidir crear les bicianimitas, consistent en posar una bicicleta pintada de blanc a on haja fallit un cicliste. L'idea original de crear un "grup per a recopilar informació sobre accidents mortals sofrits per ciclistes", va dur a buscar una forma de visibilizar esta situació i varen aprofitar el concepte de animita ya acceptat per la comunitat. D'esta forma s'espera crear consciència en la comunitat i principalment en els automovilistes.
Originalment s'esperava que en tindre la categoria semi-màgica de animita servira per a evitar robos i vandalisme, ya que comunament estes es respecten per ser un tema que s'entén com a religiós, no obstant algunes bicianimitas han rebut atacs físics puntuals que ha obligat a repondre o refer-les.[4]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Continguts locals - La finestra de la teua comunitat: L'importància de nostres animitas». Archivat des d'el original, el 28 d'octubre de 2008. Consultat el 28 d'octubre de 2008.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Ánima de Fortuoso Soto Port Montt-Chile». Archivat des d'el original, el 25 de març de 2008. Consultat el 28 d'octubre de 2008.
- ↑ «Diari El Mercuri - Vida i decoració: Juan Forch animitas de carretera». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 28 d'octubre de 2008.
- ↑ «a-les-victimar-de-la-via-publica/ ‘Bicianimitas’ recorden i demanen justícia per a les víctimes de la via pública». Archivat des d'el a-les-victimar-de-la-via-publica/ original, el 29 de novembre de 2014. Consultat el 17 de maig de 2013.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Animita de carretera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.