Anar al contingut

Anex:Tribus romanes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La ciutat de Roma estava composta socialment per trentacinc tribus diferents, cada una en les seues pròpies característiques culturals, religioses i econòmiques.[1] Pero eren principalment districtes electorals, per lo que el seu control i aliances formaven part de lo més delicat de la política romana. Generalment, estos conjunts elegien democràticament a les seues magistratura i oficials. Ademés, algunes d'elles tenien més poder que unes atres, és dir, posseïen més autonomia. En este àmbit resulta sobreixent el cas de la tribu Palatina, que era una de les més influents de Roma.[1] A continuació es relacionen les tribus que varen conformar la República romana des del VI

Abreujament de la tribu Nom de la tribu Creada en #[2]
AEM Aemilia IIX
ANI Aniensis 299 XXIV
ARN Arnensis 387 XXXV
CAM Camilia XXIII
CLA Claudia 504 XXII
CLU Clustumina 495 XXIIX
COL Collina IV
COR Cornelia XXI
ESQ Esquilina III
FAB Fabia XXV
FAL Falerna 318 XIII
GAL Galeria XXXIII
HOR Horatia IX
LEM Lemonia XIV
MAE Maecia 332 X
MEN Menenia XIX
OVF Oufentina 318 XVI
PAL Palatina II
PAP Papiria XV
POB Poblilia 358 XX
POL Pollia XXVI
POM Pomptina 358 XII
PVP Pupinia XIIX
QVI Quirina 241 XXIX
ROM Romilia V
SAB Sabatina 387 XXXIV
SCA Scaptia 332 XI
SER Sergia XXVII
STE Stellatina 387 XXXI
SVB Suburana I
TER Teretina 299 XVII
TRO Tromentina 387 XXXII
VEL Velina 241 XXX
VOL Voltinia VI
VOT Voturia VII
  • Aniense: Nom derivat del Anio, afluent del riu Tíber que a la seua volta va rebre el nom de Anio, un rei de l'antiga Etruria. Creada en 300 a. C.[3]
  • Arnense: Derivat del riu Arno en Etruria. Creada en 389 a. C.[4]
  • Camilia: Els Camilos era un collegium, creat per Rómulo, de sacerdots dedicats al servici dels deus tradicionals.
  • Claudia: Una tribu que va rebre el seu nom d'Api Claudio, que es va instalar en els seus seguidors prop de la ciutat de Roma. La família patricia dels Claudios terminaria formant part de la primera dinastia imperial de Roma. Descendien del cap sabino Atta Clauso.
  • Clustumina: De la ciutat llatina de Crustumerium, en territori sabino.
  • Collina: Una de les quatre tribus urbanes originals instituïdes per Rómulo. També una de les antigues portes de la ciutat de Roma, situada en el mont Quirinal.
  • Cornelia: Nom d'una important família patricia de Roma, en moltes branques diferents, com els Léntulos, Escipiones i Balbos, entre unes atres.
  • Emilia: De la gens Aemilia; part dels suburbis de Roma.
  • Escaptia: Possiblement a partir de la ciutat del mateix nom, Scaptia, en el Lacio. Creada en 333 a. C.[5]
  • Esquilina: Una de les quatre tribus urbanes originals establides per Rómulo. Pel tossal de Roma del mateix nom, unida a la ciutat pel rei Servio Tuli.
  • Estelatina: Del cridat Campus Stellatinus, en Etruria. Creada en 389 a. C.[4]
  • Fabia: Una tribu de Roma derivada dels Fabios, família patricia el nom de la qual prové de la paraula faba o fava, puix les seues ancestros eren pròspers grangers i terratinents.
  • Falerna: Una tribu de Roma, possiblement procedent del Ager Falernus, en Campània. Creada en 318 a. C.[6]
  • Galeria: Una de les més antigues tribus de Roma.
  • Horacia: Possiblement els descendents del heròica família dels Horacios.
  • Lemonia: Del Ager Lemonius, en les afores de Roma.
  • Maecia: Del lloc Ad Maecium, prop de Lanuvium. Creada en 333 a. C.[5]
  • Menenia: De la gens o família del mateix nom.
  • Oufentina: Derivada d'un chicotet riu en el Lacio, Oufens o Ufens, prop de la ciutat de Tarracina (ara Ufente). Creada en 318 a. C.[6]
  • Palatina: La major dels sèt tossals de Roma, sobre la que Rómulo va establir el primer traçat de la ciutat, i de la que va rebre el seu nom una de les quatre primeres tribus urbanes.
  • Papiria: De la gens Papiria.
  • Poblilia (Poplilia, Publilia): l'única de les tribus romanes més recents que du un nom de família.[7] Es referix al Ager Poplilius, en la zona volsca del Lacio. Creada en 358 a. C.[8]
  • Pollia: Del Ager Pollius, afores de Roma. Era una de les tribus característiques dels libertos.
  • Pomptina: De la ciutat Pomptia i el Ager Pomptinus, en el Lacio. Creada en 358 a. C.[8]
  • Pupinia: Del Ager Pupinius, afores de Roma.
  • Quirina: Potser de quirites, designació dels ciutadans romans, o de Quirinus, un atre nom per a referir-se a Rómulo.
  • Romilia: De la gens Romilia o Romulia.
  • Sabatina: Possiblement del Lacus Sabatinus, en la zona etrusca de Veies (Veii). Creada en 389 a. C.[4]
  • Sergia: Descendents de la família dels Sergios, de les que descendixen moltes branques com els Sili, els Catilinae, els Ocelae i els Planci, entre unes atres.
  • Suburana: Una de les quatre tribus urbanes originals establida per Rómulo. A voltes també Sucusana. Correspon a la Subura o Suburra, barri de Roma entre els tossals Viminal i Quirinal.
  • Teretina: Acàs derivada d'un lloc cridat Terentus en el Camp de Mart, junt al Tíber, a on se celebraven els Ludi Saeculares. Pero és més provable, per la falta de la n, que procedixca del riu Teres/Trerus, en la Campània. Creada en 300 a. C.[3]
  • Tromentina: Del cridat Campus Tromentus, en la zona etrusca de Veies (Veii). Creada en 389 a. C.[4]
  • Velina: Del Lacus Velinus, prop de la Reate adriática.
  • Voltinia: Del Ager Voltinius, afores de Roma.
  • Voturia: També VET(uria), de la gens Vo(l)turia/Veturia.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Friedländer, Ludwig. La societat romana: història de les costums en Roma, des d'Augusto fins als Antoninos. “Capítul: Les tribus de la ciutat de Roma”. Editorial Fondo de Cultura Econòmica (FCE) ISBN 9681615077
  2. ↑ Crawford, M.H. (2002). “Tribus,tesseres et regions”. CRAI 146: 1125-35.
  3. ↑ 3,0 3,1 Tito Livio, Història romana, Llibre X, 9.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Tito Livio, Història romana, Llibre VI, 5.
  5. ↑ 5,0 5,1 Tito Livio, Història romana, Llibre VIII, 17.
  6. ↑ 6,0 6,1 Tito Livio, Història romana, Llibre IX, 20.
  7. ↑ Taylor, Lily Ross (2013). The Voting Districts of the Roman Republic. The Thirty-Five Urban and Rural Tribes, Ann Arbor: The University of Michigan Press.
  8. ↑ 8,0 8,1 Tito Livio, Història romana, Llibre VII, 15.

Bibliografia

  • Joseph Wilhelm Kubitschek, Imperium Romanum tributim discriptum, Viena, 1889 (reed. Nabu Press, 2013).
  • Lily Ross Taylor, The Voting Districts of the Roman Republic. The Thirty-Five Urban and Rural Tribes, Roma, 1960 (reed. University of Michigan Press, Ann Arbor, 2013).
  • Lily Ross Taylor, Roman Voting Assemblies from the Hannibalic War to the Dictatorship of Caesar, University of Michigan Press, Ann Arbor, 1966.
  • R. Wiegels, Die Tribusinschriften dones rómischen Hispanien, Berlín, 1985.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Tribus_romanes&oldid=1448911»