Anex:Récorts meteorològics en Argentina
Els récorts meteorològics en Argentina són les marques extremes, tant les corresponents a la meteorologia com les referents al clima, produïdes solament en el territori continental argentí, per lo tant s'exceptuen les ocorregudes en el Sector Antàrtic argentí. Ací s'ha agrupat a abdós ciències puix molts dels registres presentats podrien ser inclosos tant en una com en l'atra.
Les mateixes varen ser corroborades per l'entitat màxima lligada a estes matèries en eixe país: el Servici Meteorològic Nacional.
Es deu distinguir entre les condicions actuals i la seua evolució, cridat temps atmosfèric, i les condicions miges durant un llarc periodo, que es coneix com clima del lloc o regió.
El clima comprén els valors estadístics sobre els elements del temps atmosfèric en una regió durant un periodo representatiu: temperatura, humitat, pressió, vents i precipitacions, principalment. Estos valors s'obtenen en la recopilació de forma sistemàtica i homogénea de l'informació meteorològica, durant periodos que es consideren suficientment representatius, generalment uns trenta anys o més.
Récorts de temperatures
[editar | editar còdic]Amplitut tèrmiques
[editar | editar còdic]- Major amplitut tèrmica anual (diferència entre les miges del més més càlit i la del més fret):
El màxim valor és de 19,1 °C. Ocorre en Sant Joan.[1] És molt alta en la zona a sotavent dels Vages entre els 30 i els 40° de latitut Sur.
- Menor amplitut tèrmica anual (diferència entre les miges del més més càlit i la del més fret):
El menor valor és de 8,3 °C. Ocorre en la ciutat d'Ushuaia, en Terra del Fòc.[1] En la mateixa província, en l'illa Observatori (la major de les que integren l'archipèlec d'Any Nou) s'ha registrat una oscilació tèrmica de sol 6 °C.[2]
- Major amplitut tèrmica diària mija (màxim promig entre les amplitut diàries miges del més més càlit i la del més fret):
És de 16,1 °C, en La Quiaca, Jujuy.[3]
- Menor amplitut tèrmica diària mija (mínim promig entre les amplitut diàries miges del més més càlit i la del més fret):
És de 6,0 °C, en la ciutat de Sant Carlos de Bariloche, Riu Negre.[3]
- Major amplitut tèrmica diària mija del més més càlit:
És de 12,8 °C, en giner en la ciutat de Mendoza, Mendoza.[3]
- Menor amplitut tèrmica diària mija del més més càlit:
És de 7,6 °C, en giner en Mar de l'Argent, Buenos Aires.[3]
- Major amplitut tèrmica diària mija del més més fret:
És de 21,2 °C, en juliol en La Quiaca, Jujuy.[3]
- Menor amplitut tèrmica diària mija del més més fret:
És de 3,7 °C, en juliol en la ciutat de Sant Carlos de Bariloche, Riu Negre.[3]
Temperatures absolutes
[editar | editar còdic]- Temperatura màxima absoluta:
Va ser de 47,3°C el 16 d'octubre de 1937 en Camp Gall, Santiago del Estero.[4] Els 49,1 °C de Vila de María del Riu Sec (Còrdova) del 2 de giner de 1920 i els 48,9 °C de Rivadavia (Bota) de l'11 de decembre de 1905 es tracten de valors totalment erròneus, tal com es poden deduir de les cartes del temps d'aquella época,[5] com aixina també d'analisar les temperatures registrades en décades posteriors tant en estes estacions com en les de la regió circumdant.
- Temperatura mínima absoluta independentment de l'altitut
Va ser de -39,0 °C el 17 de juliol de 1972, en l'estació meteorològica del Valle dels Ànets Superior, Sant Joan, a 2880 m s. n. m. Esta és també la temperatura oficial més baixa alguna volta registrada en Amèrica Llatina.[1][6]
- Temperatura mínima absoluta en localitats menors a 1000 msnm:
Va ser de -35,0 °C el 14 de juliol de 1991, en l'estació meteorològica de Maquinchao, Riu Negre, a 858 m s. n. m.[1][7]
- Temperatura mínima absoluta en localitats menors a 300 msnm:
Va ser de -33,0 °C el 17 de juny de 1907, en l'estació meteorològica de Sarmiento, Chubut, a 269 m s. n. m.[1]
- Temperatura mínima absoluta més alta:
Es presenta en algunes localitats dels departaments d'Orà, Santa Victòria, i San Martín, en l'extrem nort de Bota, a on es presenta el clima tropical, és dir, no ocorren mai gelades en exposicions al nort i en els cims plans en algun decliu dels brots a la latitut de 23°30′ S.[8]
Temperatures miges
[editar | editar còdic]- Major temperatura mija anual:
És de 24 °C, en Les Lomitas, Formosa.[1]
- Menor temperatura mija anual:
És de 7,5 °C, en l'estació meteorològica del Llac Argentí, en Santa Creu segons el Servici Meteorològic Nacional,[1] pero és de 5,7 °C en Ushuaia, en Terra del Fòc.
- Major temperatura mija del més més càlit:
És de 28,8 °C, en el més de giner en Rivadavia, Bota.[1]
- Menor temperatura mija del més més càlit:
És de 8,1 °C, en el més de giner en la Estància La Correntina i atres localitats propenques, en Terra del Fòc.[9]
- Major temperatura mija del més més fret:
És de 17 °C, en el més de juliol en Bona Vista, en Formosa.[9]
- Menor temperatura mija del més més fret:
És de -0,3 °C, en el més de juliol en la ciutat costera de Riu Gran, en Terra del Fòc. En la mateixa província, és de -1,7 °C, en el Pas Garibaldi (a 450 m s. n. m.).[9]
Récorts de precipitacions
[editar | editar còdic]Pluja (i precipitacions en general)
[editar | editar còdic]- Major pluviosidad mija anual:
És de 3668 mm, en llac Fredes, Riu Negre.[9] També se senyala 6251 mm, en el Llac Tromen en Neuquén, encara que baix un periodo medit molt inferior.[3]
Possiblement en Santa Creu, en els sectors del Camp de gèl Patagónico Sur sobre la frontera en Chile se supere àmpliament estes sifres, en estimacions d'entre els 6000 i els 7000 mm.[10] Llamentablement, per lo dificultoso del terreny, no es conta en registres prolongats.
- Menor pluviosidad mija anual:
És de 24 mm, en Angualasto, Sant Joan.[9] Possiblement en Bota, en sectors de la Puna de Atacama sobre la frontera en Chile la sifra siga notablement inferior, pero, per lo inhòspita d'eixa regió, no es conten en registres prolongats.
- Major precipitació diària:
- Mida en pluviómetro homologat
Va ser de 359,4 mm, el 29 d'abril de 2012, en Gualeguaychú, Entre Rius.[1]
- Mida en pluviómetro no homologat
Va ser de 392,2 mm, el 2 d'abril de 2013, en la ciutat de L'Argent, província de Buenos Aires.[11] És la sifra que va tirar el pluviómetro del Observatori Astronòmic de la Facultat de Ciències Astronòmiques i Geofísicas de l'Universitat Nacional de l'Argent, situat en l'àrea cèntrica de la ciutat, que no està homologat pel Servici Meteorològic Nacional pero és molt confiable. El referenciado per el S.M.N. en la zona és el que es troba en l'Aeroport de l'Argent, a 7 quilómetros al surest del centre de la ciutat; este instrument va medir oficialment 181 mm. Segons va aclarir José Luis Stella, el responsable de l'àrea de Climatologia del Servici Meteorològic Nacional, “això no lleva que hagen pogut registrar-se en forma extraoficial valors majors a 250 milímetros en alguns punts ben localisats”; i sobre la sifra de l'Observatori va indicar que: “podria no ser del tot erròneu pero resulta incomprobable i clarament local. És possible que haja segut pres en algun punt de la zona afectada a través d'un método caser o d'una estació automàtica”.[12]
- Major precipitació mensual:
Va ser de 1147 mm en maig de 1951, en llac Fredes, Riu Negre.[1]
- Major freqüència de dies en precipitacions, mija anual:
És de 214 dies a l'any, en Ushuaia, Terra del Fòc.[13]
- Menor freqüència de dies en precipitacions, mija anual:
Possiblement siga en sectors de la Puna de Atacama de Bota sobre la frontera en Chile, pero, per lo inhòspita d'eixa regió, no es conten en registres prolongats. És provable l'ocurrència freqüent d'anys sense precipitació alguna...
Nevades
[editar | editar còdic]
- Major freqüència anual de dies en nevades:
Va ser de 98 dies. Es va registrar en l'estació meteorològica del Cerro Catedral, Riu Negre.[1]
- Major freqüència de dies en nevades, mija anual:
És de 31 dies, en Ushuaia, en Terra del Fòc.[3]
- Menor freqüència de dies en nevades, mija anual:
En gran part del país va nevar alguna volta, a excepció de considerables superfícies de les províncies de Bota, Formosa, Corrents, Chaco i Missions. L'única de les 24 jurisdiccions de primer orde que conformen l'Argentina, que són 23 províncies i una ciutat autònoma, en a on no existixen registres de nevades és la província de Formosa.
Récorts atmosfèrics
[editar | editar còdic]Vents
[editar | editar còdic]
- Racha màxima (registrada per mig d'instrumental meteorològic):
Va ser de 222 km/h, el 20 d'agost de 1986, en Santa Rosa, La Pampa, en vents del quadrant suroest.[1]
- Major velocitat del vent, mija anual:
És de 23,4 km/h, en Riu Gran, província de Terra del Fòc. [14]
- Menor velocitat del vent, mija anual:
És de 2,7 km/h, en Andalgalá, Catamarca.[3]
- Major velocitat del vent, mija mensual:
És de 25,7 km/h, en Riu Gran, província de Terra del Fòc.
La part més ventosa de l'any dura 6,0 mesos, del 6 d'octubre al 7 d'abril, en velocitats promig del vent de més de 25,5 quilómetros per hora. El més més ventoso de l'any en Riu Gran és novembre, en vents a una velocitat promig de 27,5 quilómetros per hora. [15]
- Menor velocitat del vent, mija mensual:
És d'1,5 km/h, en maig, en Andalgalá, Catamarca.[3]
Pressió atmosfèrica
[editar | editar còdic]- Màxima baromérica absoluta:
Va ser de 779,62 mm, el 14 d'agost de 1943, en Buenos Aires.[3]
- Mínima baromérica absoluta:
Va ser de 677,17 mm, el 8 de juliol de 1957, en la ciutat de Sant Carlos de Bariloche, Riu Negre.[3]
Humitat relativa
[editar | editar còdic]- Major humitat relativa mija anual:
És de 77 %, en Mar de l'Argent, Buenos Aires.[3]
- Menor humitat relativa mija anual:
És de 48 %, en La Quiaca, Jujuy.[3]
Nuvolositat
[editar | editar còdic]- Major nuvolositat mija anual:
Ocorre en Ushuaia, en Terra del Fòc.[3]
- Menor nuvolositat mija anual:
És el del Altiplano en Bota, Tucumán i Jujuy.[3]
Boira i boira terrera
[editar | editar còdic]- Major cantitat de dies de boira, mija anual:
És de 26,3 dies, en la ciutat de Sant Carlos de Bariloche, Riu Negre.[3]
- Menor cantitat de dies de boira, mija anual:
És de 0,6 dies, en Cosquín, Còrdova.[3]
Bruma seca
[editar | editar còdic]- Major cantitat de dies de bruma, mija anual:
És de 49,7 dies, en Buenos Aires.[3]
- Menor cantitat de dies de bruma, mija anual:
És de 2 dies, en Esquel, Chubut.[3]
Rocío
[editar | editar còdic]- Major cantitat de dies de rocío, mija anual:
És de 217,1 dies, en Buenos Aires.[3]
- Menor cantitat de dies de rocío, mija anual:
És de 3,5 dies, en Port Santa Creu, Santa Creu.[3]
Heliofania
[editar | editar còdic]- Major percentage d'hores de sol efectives, mija anual:
És del 76 %, en La Quiaca, Jujuy, sent també alta en la ciutat de Sant Joan en la província homònima, en 70 %.[3]
- Menor percentage d'hores de sol efectives, mija anual:
És del 47 %, en Port Santa Creu, Santa Creu, i del 48 %, en Sant Miguel de Tucumán, Tucumán (en les localitats de les serres propenques és encara menor). En les illes Orcadas del Sur és de solament el 14 %.[3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 «Senyes extremes en el país». Consultat el 8 d'octubre de 2010. Erro en la cita: Etiqueta
<ref>no válida; el nombre «SMN» está definido varias veces con contenidos diferentes - ↑ De Fina, A. (1974). El Clima de la República Argentina. Fascículo 2: en Enciclopèdia Argentina d'Agricultura i Jardineria. (en espanyol), Buenos Aires: Acme SACI, pp. 88-104..
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 3,20 3,21 3,22 3,23 Rossi, Floreal (1984). Geografia de la República Argentina 1a. part. (en espanyol), Buenos Aires: Stella., pp. 486 págs..
- ↑ «Temperatures extremes d'Argentina - fòrum.gustfront.com.ar» (en és). fòrum.gustfront.com.ar. Archivat des d'el original, el 2024-11-30. Consultat el 2025-12-16.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. ezequiel1593.github.io. Consultat el 2025-12-16.
- ↑ «Clima de Valle dels Ànets Superior, Sant Joan». fòrum.gustfront.com.ar. GustFront. Consultat el 5 de març de 2019.
- ↑ «Estadístiques Meteorològiques Decadiales». Oficina de Risc Agropecuario. Consultat el 2 de juliol de 2019.
- ↑ Burgos, J. J., A. Cagliolo, & M. C. Sants (1951). Exploració microclimática en la selva tucumano-oranense. Meteors 1951-1:3-22. Buenos Aires.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 De Fina, A. (1992). Aptitut agroclimática de la República Argentina. (en espanyol), Buenos Aires: Acadèmia Nacional d'Agronomia i Veterinària., pp. 427. págs..
- ↑ H. Penya, R. Gutiérrez, 1987.Statiscal analisis of precipitation and air temperature in The Southern Patagonian Field, Direcció general d'Aigües de Chile
- ↑ Pittaluga, Gustavo (2013). Events meteorològics significatius (pdf) 5 d'abril de 2013. Consultat el 7 d'abril de 2014.
- ↑ Quànt va ploure exactament, una senya que genera controvèrsia . Edició Impresa del 5 d'abril de 2013 del diari El Dia, de L'Argent. Consultat el 7 d'abril de 2014.
- ↑ World Weather Information Service - Ushuaia
- ↑ «Senyes extremes en el país».
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Servici Meteorològic Nacional
- Organisació Meteorològica Mundial
- Meteorologia Extrema
- Senyes extremes en el país
- [1]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Récords meteorológicos en Argentina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.