Anex:Patrimoni de l'Humanitat en Hondures

Hondures conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco:

Bens culturals i naturals

	Lloc maya de Copán
	Be cultural inscrit en 1980.
	Localisació: Departament de Copán
	Descobertes en 1570 per Diego García de Palau, les ruïnes de Copán –un dels llocs més importants de la civilisació maya– només varen ser excavades en el sigle XIX. Els vestigis de la ciutadella i les imponents places públiques són exponents de les tres etapes principals de desenroll d'esta ciutat, ans que fora abandonada al començament del sigle X. (UNESCO/BPI)^[1]

	Reserva de la Biosfera de Riu Banana
	Be natural inscrit en 1982, en perill des de 2011.
	Localisació: Departament de Gràcies a Deu
	Ubicada en la conca del ric Banana, esta reserva alberga un dels escassos vestigis de bosc plujós tropical de Centroamérica. La seua fauna i flora són abundants i variades. En el seu territori montanyós, que descendix en pendent fins a la costa del Carib, viuen més de 2.000 indígenes que han conservat el seu modo de vida tradicional. (UNESCO/BPI)^[2]

Localisació del Patrimoni de l'Humanitat en Hondures

Llista indicativa

La llista indicativa és un inventari d'aquells bens o propietats en la qual cada estat pretén considerar per a nominació a ser Patrimoni de l'Humanitat en els anys subsecuentes. Els països són encarregats d'enviar esta llista indicativa al Comité del patrimoni Mundial de l'Humanitat de l'Unesco, les propietats incloses de la qual seran considerades com un ben excepcional, ya siga per criteris naturals o culturals, pel seu valor universal i per això candidat a ser inscrit en la llista de Patrimoni Mundial. Les nominacions a ser inscrites en la Llista de Patrimoni de l'Humanitat no són considerades a menos que el país que ho propon haja inscrit al ben propost en esta llista indicativa. Hondures ha presentat els següents llocs:^[3]

	Reserva de la Biosfera de Riu Banana (extensió).^[4] Be natural propost en 2019. Localisació: Departament de Gràcies a Deu
	Fortalea de Sant Fernando de Omoa.^[5] Be cultural propost en 2021. Localisació: Departament de Cortés
	Refugi rocós El Jagant.^[6] Be cultural propost en 2021. Localisació: Departament de la Pau
	Pobles Miners del Centre i Sur de Hondures: Santa Lucía, Cedres, Ojojona-Guazucarán, Sant Antonio d'Orient, Tegucigalpa, Yuscarán, El Corpus.^[7] Be cultural propost en 2021.

Patrimoni cultural immaterial

Actualment Hondures té un element inscrit en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial, compartit com Guatemala, Belize i Nicaragua.

	La llengua, la dansa i la música dels garifunas i Música garífuna
	Be immaterial inscrit en 2008.
	Este element és compartit en BLZ, Guatemala i Nicaragua

	Coneiximents i pràctiques tradicionals per a la fabricació i el consum de pa de yuca
	Be cultural inscrit en 2024.
	Localisació:
	Este ben és compartit en República Dominicana , Haití, Cuba i Veneçuela
	La cassava és un pa redó fet a partir del tubèrcul de yuca. Generalment, s'elabora en la varietat amarga de yuca per a que es conserve per més temps, encara que a voltes s'utilisa yuca dolç. La cassava sol integrar-se en els menjars, pero també pot consumir-se sola. En Cuba, República Dominicana, Haití, Hondures i Veneçuela, la cassava varia en sabor (salat o dolç), textura (blana o dura), tamany i gruixa. La seua producció sempre comença en el pelat, llavat i rallado del tubèrcul. Després, la polpa se seca i la farina resultant es tamiza utilisant un tamís artesanal. Es prepara una massa en la farina i es cuina, generalment a fòc de llenya, sobre plaques de ceràmica o ferro, depenent del país. Els coneiximents i habilitats relacionats en la fabricació de cassava generalment es transmeten de manera informal, dins de les llars i les comunitats. També es transmeten a través dels mijos de comunicació i els instituts culinaris. En la majoria dels països, la cassava és un element essencial de l'alimentació diària i constituïx un víncul en el patrimoni indígena i africà de les comunitats. Fomenta la tolerància i l'unitat, ya que cada comunitat valora la seua pròpia producció de cassava mentres reconeix les pràctiques d'atres comunitats i grups. (UNESCO/BPI)^[8]