Anex:Gasos nobles

Els gasos nobles són un conjunt d'elements químics situats en el grup 18 (VIIIA) de la taula periòdica caracterisats per ser gasos en condicions normals de pressió i temperatura i presentar una reactivitat química molt baixa.^[1] Els gasos nobles són: heli (He), neó (Ne), argón (Ar), kriptón (Kr), xenón (Xe) i el radiactiu radón (Rn).^[1] Encara que l'últim element del grup, el sintètic oganesón (Og), és possible que no siga un gas noble.^[2]

Propietats físiques

En estat sòlit

Propietat física	Heli	Neó	Argón	Kriptón	Xenón	Radón
Densitat en el punt triple (g/dm³)^[3]	–	1444	1623	2826	3540	–
Estructura cristalina^[4]	HC	CCC	CCC	CCC	CCC	CCC

En estat líquit

Propietat física	Heli	Neó	Argón	Kriptón	Xenón	Radón
Densitat en el punt d'ebullició i a 1 atm (g/dm³)^[3]	125,0	1207	1393,9	2415	3057	4400
Densitat en el punt triple (g/dm³)^[3]	–	1247	1415	2451	3084	–
Conductivitat tèrmica en el punt d'ebullició (mW m⁻¹ K⁻¹)^[3]	31,4	129,7	121,3	88,3	73,2	–
Constant dielèctrica^[5]^[6]	1,055^{[n. 1]}	1,53^{[n. 2]}	1,504^{[n. 3]}	1,657^{[n. 4]}	1,874^{[n. 5]}	—

En estat gaseós

Propietat física	Heli	Neó	Argón	Kriptón	Xenón	Radón
Densitat a 0 °C i 1 atm (g/dm³)^[4]	0,1786	0,9002	1,7818	3,708	5,851	9,97
Conductivitat tèrmica a 0 °C (J s⁻¹ m⁻¹ K⁻¹)^[7]	0,1418	0,0461	0,0169	0,00874	0,00506	0,0036^[8]
Camí lliure mig a cnpt (nm)^[4]	192,66	135,36	68,33	52,34	37,88	–
Solubilidad en aigua a 20 °C (cm³/kg)^[7]	8,61	10,5	33,6	59,4	108,1	230
Susceptibilitat magnètica (unitats cgs per mol)^[4]	−0,0000019	−0,0000072	−0,0000194	−0,000028	−0,000043	–
Capacitat calorífica, C_p a 1 atm (J mol⁻¹ K⁻¹)^[3]	20,78	20,79	20,85	20,95	21,01	21
Velocitat del sò a 0 °C i 1 atm (m/s)^[3]	973	433	307,8	213	168	–
Conductivitat tèrmica a 0 °C i 1 atm (mW m⁻¹ K⁻¹)^[3]	141,84	46,07	16,94	8,74	5,06	3,6^[8]
Refracció molar (cm³)^[9]	0,521	1,004	4,203	6,397	10,435	–
Constant dielèctrica^[5]	1,0000684^{[n. 6]}	1,00013^{[n. 7]}	1,000516^{[n. 8]}	–	–	–
Constant de Van der Waals a (L²bar/mol²)^[5]	0,03412	0,2107	1,345	2,318	4,194	–
Constant de Van der Waals b (L/mol)^[5]	0,02370	0,01709	0,03219	0,03978	0,05105	–

Canvis de fase i propietats crítiques

Propietat física	Heli	Neó	Argón	Kriptón	Xenón	Radón
Punt d'ebullició (°C)^[4]	−268,8	−245,9	−185,8	−151,7	−106,6	−61,7
Punt d'ebullició (K)	4,15	27,15	87,15	121,2	165,2	211,3
Punt de fusió (°C)^[4]	−272	−248,5	−189,6	−157,4	−111,5	−71,0
Temperatura crítica (K)^[4]	5,25	44,5	150,85	209,35	289,74	378,15
Pressió crítica (atm)^[4]	2,26	26,9	48,3	54,3	57,64	62
Densitat crítica (g/ml)^[4]	0,0693	0,484	0,536	0,908	1,100	–
Temperatura en el punt triple (K)^[3]	2,19^{[n. 9]}^[10]	24,562	83,80	115,76	161,37	202
Pressió en el punt triple (kPa)^[3]	5,1^[10]	43,37	68,90	73,15	81,66	70

Propietats atòmiques

Propietat atòmica	Heli	Neó	Argón	Kriptón	Xenón	Radón
Número atómico^[7]	2	10	18	36	54	86
Pes atòmic estàndart^[7]	4,002602(2)	20,1797(6)	39,948(1)	83,80(1)	131,29(2)	(222)
Cantitat d'isòtops naturals^[7]	2	3	3	6	9	(1)
Configuració electrònica de l'últim orbital^[7]	1s²	2s²2p⁶	3s²3p⁶	4s²4p⁶	5s²5p⁶	6s²6p⁶
Radi atòmic (pm)^[4]	31	38	71	88	108	120
Energia de ionisació (kJ/mol)^[7]	2372	2080	1520	1351	1170	1037
Polarizabilidad estàtica (Å³)^[4]	0,204	0,392	1,63	2,465	4,01	–
Electronegatividad (escala de Pauling)^[4]	4,5	4,0	2,9	2,6	2,25	2,0

Abundància

Abundància	Heli	Neó	Argón	Kriptón	Xenón	Radón
Sistema solar (per cada àtom de silici)^[11]	2343	2.148	0.1025	5.515 × 10⁻⁵	5.391 × 10⁻⁶	–
Atmòsfera de la Terra (fracció de volum en ppm)^[12]	5.20	18.20	9340.00	1.10	0.09	(0.06–18) × 10⁻¹⁹
Roques ígneas (fracció de massa en ppm)^[7]	3 × 10⁻³	7 × 10⁻⁵	4 × 10⁻²	–	–	1.7 × 10⁻¹⁰

Senyes econòmiques

Gas	Preu en 2004 (USD/m³)^[3]
Heli (industrial)	4,20–4,90
Heli (laboratori)	22,30–44,90
Argón	2,70–8,50
Neó	60–120
Kriptón	400–500
Xenón	4000–5000

El radón està disponible solament en cantitats molt chicotetes i, per la seua curta vida mija, generalment és produït per una font de ràdio-226 en equilibri secular.^[13]

Notes

↑ ^1,0 ^1,1 Atkins, Peter; Jones, {{{nom2}}} (2006). Principis de química: els camins del descobriment, Ed. Mèdica Panamericana, p. 595. ISBN 9789500600804.
↑ Journal of Physical Chemistry A.American Chemical Society.109(15)
3493-3500.ISSN 1089-5639.
↑ ^3,00 ^3,01 ^3,02 ^3,03 ^3,04 ^3,05 ^3,06 ^3,07 ^3,08 ^3,09 (2005) «Noble Gasos», Kirk Othmer Encyclopedia of Chemical Technology (en anglés), Wiley, pp. 343–383. doi:10.1002/0471238961.0701190508230114.a01. ISBN 978-0471238966.
↑ ^4,00 ^4,01 ^4,02 ^4,03 ^4,04 ^4,05 ^4,06 ^4,07 ^4,08 ^4,09 ^4,10 ^4,11 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
↑ ^5,0 ^5,1 ^5,2 ^5,3 (1990) CRC Handbook of Chemistry and Physics, 70^va edició (en anglés), CRC Press.
↑ Journal of Chemical Physics.American Institute of Physics.40(1)
146–148.ISSN 0021-9606.doi:10.1063/1.1724850.
↑ ^7,0 ^7,1 ^7,2 ^7,3 ^7,4 ^7,5 ^7,6 ^7,7 (1997) Chemistry of the Elements, segona edició (en anglés), Butterworth-Heinemann. ISBN 978-0-08-037941-8.
↑ ^8,0 ^8,1 «Radon» (en anglés). Periodic Table of the Elements. Consultat el 1 de decembre de 2019.
↑ (2001) «Noble gasos», Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry (en anglés), Wiley. doi:10.1002/14356007.a17_485. OCLC 933749027. ISBN 978-3527306732.
↑ ^10,0 ^10,1 Cengel, Yunus A.; Turner, {{{nom2}}} (2004). Fundamentals of thermal-fluïu sciences (en anglés), McGraw-Hill, p. 78. OCLC 473979565. ISBN 0-07-297675-6.
↑ The Astrophysical Journal.591(2)
1220–1247.ISSN 0004-637X.doi:10.1086/375492.
↑ Servici Meteorològic Nacional (Estats Units). «The Atmosphere» (en anglés). Consultat el 1 de decembre de 2019.
↑ Nuclear Instruments and Methods in Physics Research Section A: Accelerators, Spectrometers, Detectors and Associated Equipment.391(3)
511–528.ISSN 0168-9002.doi:10.1016/S0168-9002(97)00572-X.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Gases nobles» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n.", pero no es trobà una etiqueta <references group="n."/>

[Atkins_i_Jones-1] 1,0 ^1,1 Atkins, Peter; Jones, {{{nom2}}} (2006). Principis de química: els camins del descobriment, Ed. Mèdica Panamericana, p. 595. ISBN 9789500600804.

[2] Journal of Physical Chemistry A.American Chemical Society.109(15)
3493-3500.ISSN 1089-5639.

[kirk-3] 3,00 ^3,01 ^3,02 ^3,03 ^3,04 ^3,05 ^3,06 ^3,07 ^3,08 ^3,09 (2005) «Noble Gasos», Kirk Othmer Encyclopedia of Chemical Technology (en anglés), Wiley, pp. 343–383. doi:10.1002/0471238961.0701190508230114.a01. ISBN 978-0471238966.

[brit-4] 4,00 ^4,01 ^4,02 ^4,03 ^4,04 ^4,05 ^4,06 ^4,07 ^4,08 ^4,09 ^4,10 ^4,11 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».

[crc-5] 5,0 ^5,1 ^5,2 ^5,3 (1990) CRC Handbook of Chemistry and Physics, 70^va edició (en anglés), CRC Press.

[6] Journal of Chemical Physics.American Institute of Physics.40(1)
146–148.ISSN 0021-9606.doi:10.1063/1.1724850.

[greenwood-12] 7,0 ^7,1 ^7,2 ^7,3 ^7,4 ^7,5 ^7,6 ^7,7 (1997) Chemistry of the Elements, segona edició (en anglés), Butterworth-Heinemann. ISBN 978-0-08-037941-8.

[Generalic-13] 8,0 ^8,1 «Radon» (en anglés). Periodic Table of the Elements. Consultat el 1 de decembre de 2019.

[ullmann-14] (2001) «Noble gasos», Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry (en anglés), Wiley. doi:10.1002/14356007.a17_485. OCLC 933749027. ISBN 978-3527306732.

[lambda-19] 10,0 ^10,1 Cengel, Yunus A.; Turner, {{{nom2}}} (2004). Fundamentals of thermal-fluïu sciences (en anglés), McGraw-Hill, p. 78. OCLC 473979565. ISBN 0-07-297675-6.

[20] The Astrophysical Journal.591(2)
1220–1247.ISSN 0004-637X.doi:10.1086/375492.

[nws-21] Servici Meteorològic Nacional (Estats Units). «The Atmosphere» (en anglés). Consultat el 1 de decembre de 2019.

[22] Nuclear Instruments and Methods in Physics Research Section A: Accelerators, Spectrometers, Detectors and Associated Equipment.391(3)
511–528.ISSN 0168-9002.doi:10.1016/S0168-9002(97)00572-X.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[n. 1]

[n. 2]

[n. 3]

[n. 4]

[n. 5]

[7]

[8]

[9]

[n. 6]

[n. 7]

[n. 8]

[n. 9]

[10]

[11]

[12]

[13]