Llista de festes commemoratives de Delfos:

  • l'Oribasia, a on les protagonistes eren les tíades, estava dedicada a Dioniso. Se celebrava cada dos anys i està documentada a lo manco des de el V.[2]
  • La Teoxenia, celebrada en el més de teoxenio, commemorava la tornada d'Apolo des de l'Hiperbórea, que va ser quan es va convertir en la divinitat principal del santuari de Delfos.[3]
  • Les Soterias commemoraven la victòria front a l'invasió dels gálatas de 279 a. C. Estaven dedicades a Apolo Pítico i a Zeus Sóter (Salvador).[4] Inicialment eren anuals o bianuals, pero a partir de 250 a. C., despuix de la reorganisació portada a terme pels etolios, es varen celebrar cada quatre anys.[5]

Cada huit anys se celebraven successivament les festes del Septerion, Heroida i Carila:

En l'Estepterio, o Septerion o "festa de les corones", els nobles enviaven als seus fills al vall del Tempe per a realisar sacrificis i trenar corones de llorer. Açò es realisava en commemoració de la lluita del deu Apolo en la serp Pitón i la seua arribada a la vall del Tempe despuix d'eixa lluita.[6][7]

  • L'Heroida o la festa del heroïna. Els rituals d'esta festa eren secrets pero se sap que en ella participaven les tíades, per lo que tenien caràcter dionisíaco.[6]
  • La Carila es realisava en honor d'una chiqueta òrfena que tenia eixe nom, a la que el rei de Delfos, durant una sequia, s'havia negat a donar aliments i havia colpejat. Carila es va suïcidar despuix d'açò. Despuix, la pitia va vaticinar als habitants de Delfos que per a acabar en la fam i les malalties devien aplacar a Carila. Per això se celebrava una cerimònia en la que el rei donava ordi i llegums a tots i després es representava el modo en que va morir Carila.[6]
  • La Romaia en honor de Roma, va ser instituïda a partir de 189 a. C.[3]
  • Les Alcesipeas eren unes festes establides en l'any 182 a. C., a on es feyen sacrificis a Apolo. El seu nom es deu a un tal Alcesipo, que havia realisat un important llegat en Delfos.[8]


Les festes es caracterisaven per les carreres en antorches (lampadedromíes).

Referències

  1. ↑ Elisa Amalia Net Alba. «Organisar la religió: La religió de la polis», Religió grega. Una visió integradora, 1ª edició, Guillermo Escolar-Editor, p. 238. ISBN 978-84-18093-05-0.
  2. ↑ (2023).«Els ritos dionisíacos de les dònes átiques i les Bacantes».Nuntius Antiquus.Belo Horizonte:19(2)
    20-26.Consultat el 20 de juliol de 2025.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Scott (2015). Delfos. Història del centre del món antic, Barcelona: Planeta, pp. 312. ISBN 978-84-344-2020-5.
  4. ↑ Comesaña López, Ana María (2016), Estudie sobre la fiesta i el cult grecs en les Vides paraleles de Plutarco, pp.236-237, tesis doctoral, Universitat de Múrcia.
  5. ↑ Manieri, Alessandra, I Soteria Anfizionici a Delfi: Concorso o Spettacolo Musicale?, en Zeitschrift Für Papyrologie Und Epigraphik 184 (2013): 139–46 (en italià).
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Plutarco, Qüestions gregues, 12 (293C).
  7. ↑ Eliano, Històries curioses III,1.
  8. ↑ Ἀλκεσίππεια, en el DGE en llínea
  9. ↑ FD III 3:238, inscripció en epigraphy.packhum.org (en grec)
  10. ↑ Ἀτταλεῖον, en el DGE en llínea


Referències