Anex:Festes commemoratives de Delfos
Llista de festes commemoratives de Delfos:
- Els Jocs Píticos eren uns Jocs Panhelénicos que se celebraven cada quatre anys i varen ser famosos a lo manco des de el VI[1]
- l'Oribasia, a on les protagonistes eren les tíades, estava dedicada a Dioniso. Se celebrava cada dos anys i està documentada a lo manco des de el V.[2]
- La Teoxenia, celebrada en el més de teoxenio, commemorava la tornada d'Apolo des de l'Hiperbórea, que va ser quan es va convertir en la divinitat principal del santuari de Delfos.[3]
- Les Soterias commemoraven la victòria front a l'invasió dels gálatas de 279 a. C. Estaven dedicades a Apolo Pítico i a Zeus Sóter (Salvador).[4] Inicialment eren anuals o bianuals, pero a partir de 250 a. C., despuix de la reorganisació portada a terme pels etolios, es varen celebrar cada quatre anys.[5]
Cada huit anys se celebraven successivament les festes del Septerion, Heroida i Carila:
En l'Estepterio, o Septerion o "festa de les corones", els nobles enviaven als seus fills al vall del Tempe per a realisar sacrificis i trenar corones de llorer. Açò es realisava en commemoració de la lluita del deu Apolo en la serp Pitón i la seua arribada a la vall del Tempe despuix d'eixa lluita.[6][7]
- L'Heroida o la festa del heroïna. Els rituals d'esta festa eren secrets pero se sap que en ella participaven les tíades, per lo que tenien caràcter dionisíaco.[6]
- La Carila es realisava en honor d'una chiqueta òrfena que tenia eixe nom, a la que el rei de Delfos, durant una sequia, s'havia negat a donar aliments i havia colpejat. Carila es va suïcidar despuix d'açò. Despuix, la pitia va vaticinar als habitants de Delfos que per a acabar en la fam i les malalties devien aplacar a Carila. Per això se celebrava una cerimònia en la que el rei donava ordi i llegums a tots i després es representava el modo en que va morir Carila.[6]
- Les Alcesipeas eren unes festes establides en l'any 182 a. C., a on es feyen sacrificis a Apolo. El seu nom es deu a un tal Alcesipo, que havia realisat un important llegat en Delfos.[8]
- En 159 a. C., els delfios varen instituir les Eumeneas i Ataleas en reconeiximent dels reis de Pérgamo. Les primeres es realisaven en honor d'Eumenes II[9] i les segones en honor d'Atalo II.[10]
- Les festes es caracterisaven per les carreres en antorches (lampadedromíes).
- La Sebasta possiblement es va crear en honor als emperadors romans. S'ha sugerit que està relacionada en el moment en el que el tholos de Delfos es va convertir en temple de Roma i d'Augusto.[3]
Referències
- ↑ Elisa Amalia Net Alba. «Organisar la religió: La religió de la polis», Religió grega. Una visió integradora, 1ª edició, Guillermo Escolar-Editor, p. 238. ISBN 978-84-18093-05-0.
- ↑ (2023).«Els ritos dionisíacos de les dònes átiques i les Bacantes».Nuntius Antiquus.Belo Horizonte:19(2)
- 20-26.Consultat el 20 de juliol de 2025.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Scott (2015). Delfos. Història del centre del món antic, Barcelona: Planeta, pp. 312. ISBN 978-84-344-2020-5.
- ↑ Comesaña López, Ana María (2016), Estudie sobre la fiesta i el cult grecs en les Vides paraleles de Plutarco, pp.236-237, tesis doctoral, Universitat de Múrcia.
- ↑ Manieri, Alessandra, I Soteria Anfizionici a Delfi: Concorso o Spettacolo Musicale?, en Zeitschrift Für Papyrologie Und Epigraphik 184 (2013): 139–46 (en italià).
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Plutarco, Qüestions gregues, 12 (293C).
- ↑ Eliano, Històries curioses III,1.
- ↑ Ἀλκεσίππεια, en el DGE en llínea
- ↑ FD III 3:238, inscripció en epigraphy.packhum.org (en grec)
- ↑ Ἀτταλεῖον, en el DGE en llínea
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Fiestas conmemorativas de Delfos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.