Anex:Estils musicals folklòrics d'Argentina

Estils musicals folklòrics i afins (en orde alfabètic)

• aire: totes les províncies.
• aire pampeano
• amors (dansa): Província de Buenos Aires, Tucumán, Bota, Còrdova, Catamarca.
• baguala: Jujuy, Bota i Valls Calchaquíes és una música en cantares rimados que té orígens espanyols rimados en llents ritmes d'orige indígena andino.
• ball de les cintes o dansa de les cintes: Jujuy, Bota i Tucumán
• bailecito
• candombe: música d'orige predominantment afro encara que mestizada en ritmes i cançons d'orige europeu i indígena, va ser molt important en la Ciutat de Buenos Aires fins als carnestoltes de la década de 1880. És en la milonga, la havanera i el tango andalús un dels orígens del tango encara que el candombe pròpiament dit despuix del citat any de 1853 casi per complet va quedar reduït a uns barris "negres" de la veïna ciutat de Montevideo en a on encara és molt important i a algunes famílies d'afroporteños que varen saber conservar la tradició dins de la seua comunitat.
• caramba: Província de Buenos Aires, Bota, Santa Fe.
• carnavalito: Jujuy, i zona andina de la Província de Bota.
• chacarera: totes les províncies, especialment tenint el seu núcleu en la Província de Santiago del Estero i en menor mida en el nort de la Província de Còrdova.
• chamamé: Corrents, Entre Rius, Formosa, Santa Fe, Chaco i Missions.
• chamarrita: Entre Rius.
• charanda (o zemba) oest i noroest de la Província de Corrents i est de la Província del Chaco.
• chaya o vidala chayera: província de la Rioja.
• cielito
• sifra: regió pampeana
• condició: Catamarca, Tucumán, Bota, La Rioja, Santiago del Estero, Còrdova.
• copla
• El Quàn: Catamarca, La Rioja, Sant Joan, Mendoza, Còrdova, Sant Luis, Santiago del Estero, Tucumán, Bota, La Pampa (O), Riu Negre.
• cueca: Mendoza, Sant Joan, Sant Luis, Catamarca, La Rioja, Bota, Jujuy, Tucumán, Còrdova.

Quartet: música popular de Còrdova. El 4 de juliol de 2013, el Concejo Deliberante de la Ciutat de Còrdova ho va declarar Patrimoni Cultural Immaterial per mig de l'Ordenança 12205 que fora impulsada per la Secretaria de Cultura.

• equador: Santiago del Estero, Tucumán, Bota, Catamarca, La Rioja.
• amagat: nort d'Argentina.
• fermea: totes les províncies.
• galopa :Llitoral argentí.
• gat (dansa), especialment en Santiago del Estero gat en relacions;
• gat correntino: Corrents.
• gauchito: Mendoza, Sant Joan, Sant Luis, La Rioja, Bota, Catamarca, Còrdova, Santiago del Estero.
• guarania
• chafada: Regió pampeana.
• loncomeo: orige mapuche-tehuelche: suroest Argentí
• malambo (dansa)
• milonga: Regió pampeana.
• morenada
• balerón
• pala pala: Santiago del Estero, Bota, Tucumán.
• pericón
• ranchera, per eixemple Carlos Gardel al temps coetáneo en que es destacava a nivell mundial per les seues cançons tangueras, cantava gauchescas rancheras i milongas aixina com gauchescos triumfos.
• rasguido doble
• refalosa Sant Luis i la regió pampeana habitada a mitan de el XIX.
• tango originalment en la Ciutat de Buenos Aires.
• taquirari
• tonada: Mendoza i Sant Luis.
• triumfo: Totes les províncies. Principalment en la regió pampeana.
• vidala: originada en la síntesis musical de pobles indígenes vallistos (Valls Calchaquíes, Valle de Lerma, Valle de Jujuy i pròxims en la música espanyola basada en cordófonos i instruments de percussió i inclús aerófonos: és típica del nort de la Rioja (Argentina), de tota Catamarca, del centre i oest de Bota, de part de Jujuy i del molt chicotet territori de les Valls Calchaquíes corresponents a la Província de Tucumán.
• vidalita
• zamba: totes les províncies, especialment en Tucumán i en Bota.
• zamba alegre: Santiago del Estero, Catamarca.
• zamba carpera: Bota.

Diferència entre «estil musical folklòric» i «dansa folklòrica»

Un «estil musical folklòric» són vàries cançons en variacions rítmiques sobre una base mateixa rítmica típica (dona possibilitats a variacions en la coreografia); mentres que una «dansa folklòrica» és una sola cançó, en un sol ritme i una sola lletra (si és que té lletra) i no dona possibilitats a variacions en la coreografia.

En açò cal recalcar, que en l'actualitat el pericón és una dansa, encara que fins a finals del sigle XIX (abans de la famosa cançó hui es coneix) era un estil. Per lo que el pericón va ser un estil musical, i actualment és una dansa folklòrica, més allà de que solament es conserven dos pericones: el Pericón nacional i el Pericón per María.

Vore també

• Història de la música folklòrica d'Argentina
• Música d'Argentina
• Intérprets folklòrics d'Argentina
• Instruments més utilisats en el folclore d'Argentina
• Estils musicals folklòrics d'Argentina

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Folclore d'Argentina.
• CasaProv.gba.gov.ar (calendari turístic de festivals i festes folklòriques de la província de Buenos Aires)