Anex:Cronologia de la Química orgànica

Jöns Jacob Berzelius.

Friedrich Wöhler.

AP

La Química Orgànica o Química del carbono és la branca de la química que estudia una classe numerosa de molècules que contenen carbono formant enllaços covalente carbono-carbono o carbono-hidrogen, també coneguts com a composts orgànics. Friedrich Wöhler i Archibald Scott Couper són coneguts com els "pares" de la química orgànica.

Cronologia

• 1675: Nicolás Lemery classifica els productes químics naturals, segons el seu orige en minerals, vegetals i animals

• 1784: Antoine Lavoisier demostra que tots els productes vegetals i animals estan formats bàsicament per carbono i hidrogen i, en menor proporció, nitrogen, oxigen i sofre

• 1807: Jöns Jacob Berzelius classifica els productes químics en:
  • Orgànics: els que procedixen d'organismes vius.
  • Inorgànics: els que procedixen de la matèria inanimada.
• 1816: Michel Eugène Chevreul prepara distints sabons a partir de diferents fonts d'àcit grassos i diverses bases, produint aixina distintes sals de àcit grassos (o sabons), que no varen resultar ser més que productes orgànics nous derivats de productes naturals (grasses animals i vegetals).
• 1828: Friedrich Wöhler sintetisa a partir de substàncies inorgàniques i en tècniques normals de laboratori, va crear la substància Urea, la segona substància orgànica obtinguda artificialment, després del oxalato d'amoni.

• 1856 : Dò William Perkin sintetisa el primer colorant orgànic per accident.

• 1956 : John D. Roberts introduïx la resonància magnètica nuclear RMN com a mig per a la determinació de constitucions.

Vore també

• Història de la química
• Antoine Lavoisier
• Friedrich Wöhler
• Jöns Jacob Berzelius