Anex:Comparació dels sistemes operatius BSD

Existix un número de sistemes operatius tipo UNIX, basats o que són descendents de les variants BSD (Berkeley Software Distribution). Els tres més notables descendents actualment usats són FreeBSD, OpenBSD, i NetBSD, els quals són derivats del 386BSD i del 4.4BSD-Lite, per vàries rutes. Abdós NetBSD i FreeBSD es varen iniciar en 1993, inicialment derivats de 386BSD, pero en 1994 varen emigrar al còdic base de 4.4BSD-Lite. OpenBSD, en 1995, va ser un fork de NetBSD. Atres derivats notables inclouen a DragonFly BSD, el qual va ser un fork de FreeBSD 4.8, i Mac VOS X d'Apple, basat en Darwin BSD i incloent gran cantitat de còdic derivat de FreeBSD.

Erro al crear miniatura:
Diagrama que mostra les relacions entre diversos sistemes tipo UNIX.

La major part dels sistemes operatius BSD són de còdic obert i estan disponibles per a descarregar-se, lliure de càrrec, baix la Llicència BSD, la més notable excepció la constituïx Mac VOS X. Ells generalment també utilisen una arquitectura de núcleu monolític, menys Mac VOS X i DragonFly BSD, els quals posseïxen núcleus híbrits.

Varis proyectes open source de BSD generalment desenrollen el núcleu i l'espai d'usuari dels programes i biblioteques, el còdic font és administrat utilisant un únic repositori central de fonts.

En el passat, BSD va ser també usat com a base per a varis versions propietàries d'UNIX, tals com SunOS de Sun Microsystems, Dynix de Sequent Computer Systems, NeXTSTEP de NeXT, Ultrix de Digital Equipment Corporation (DEC) i OSF/1 AXP (ara Tru64 UNIX). D'estos, només l'últim és encara soportat com en la seua forma original. Parts del software de NeXT es va convertir en la base de Mac VOS X, entre les variants més comercialment exitoses de BSD en el mercat general.

Objectius i filosofia

FreeBSD
L'objectiu de FreeBSD és produir un sistema operatiu usable per a qualsevol propòsit.[1] S'intenta eixecutar una àmplia varietat d'aplicacions de fàcil us, en característiques alvançades, i altament escalable en servidors de ret d'alta càrrega i rendiment.[2] FreeBSD és lliure i de còdic obert, i el proyecte utilisa la llicència BSD. No obstant, a voltes s'accepten acorts de no divulgació i s'inclou un llimitat número de fonts tancades de mòduls de Capa d'abstracció d'hardware, per a dispositius específics de controladors en el seu arbre de fonts, soportant l'hardware de companyies que no proveïxen controladors de còdic obert.
Per a mantindre un alt nivell de calitat i donar un bon soport per a "la producció de calitat de l'hardware de treball, servidors comuns, d'alta gama, i sistemes embebidos", FreeBSD se centra en un conjunt llimitat d'arquitectura.[3] Un important foc de desenroll en els últims cinc anys ha segut finamente assegurat baix la escalabilidad SMP. Atres treballs recents inclouen la funcionalitat de seguritat Criteris Comuns (Common Criteria), com a obligatori el control d'accés i seguritat d'events de respal.
OpenBSD
OpenBSD propende per la seguritat, la fiabilitat i ser tan lliure com siga possible. Les polítiques de seguritat inclouen: revelar falles de seguritat públicament, que es coneix com a Revelació Completa (del anglés full disclosure); auditar contínuament el còdic font per a trobar errors de software i falles de seguritat; diverses característiques de seguritat, incloent la tecnologia de protecció de pàgines W^X i l'us intensiu de l'aleatoriedad; una filosofia "segur per omissió" que inclou deshabilitar tots els servicis no essencials i contar en una configuració inicial sana; i criptografia integrada, que originalment va resultar més simple per les relaixades lleis d'exportació de Canadà en comparació a les d'Estats Units. Sobre la llibertat del software, OpenBSD preferix la BSD o la Llicència ISC, sent la GPL acceptable només per a software existent la substitució del qual no és pràctica, com la GNU Compiler Collection. Els NDAs no es consideren acceptables. En comú en el seu pare, NetBSD, OpenBSD s'esforça per a funcionar en una àmplia varietat d'hardware.[4]:El proyecte OpenBSD ha iniciat diversos proyectes fills com OpenSSH, OpenNTPD, OpenBGPD, OpenSMTP, PF, CARP i LibreSSL. Molts d'estos es varen dissenyar per a substituir alternatives restringides.
NetBSD
NetBSD està per a proporcionar un sistema operatiu lliurement redistribuible per a que els professionals, aficionats, i els investigadors puguen utilisar-ho de qualsevol manera que desigen. Està enfocat principalment en la portabilitat, a través de l'us de clares distincions entre el còdic de màquina depenent i l'independent. Corre o arranca en una àmplia varietat d'arquitectura de processador de 32 i 64 bits i plataformes d'hardware, i està destinat per a interoperar be en uns atres sistemes operatius. NetBSD fa émfasis en el disseny correcte, el còdic ben escrit, l'estabilitat i l'eficiència. Quan siga pràctic, complir en API oberta i normes de protocol. El proyecte NetBSD preferix la clàusula 4 de la Llicència BSD, i tracta d'evitar que s'ocupen llicències quan siga possible.[5]
DragonFly BSD
DragonflyBSD, és inherentemente fàcil d'entendre i desenrollar per a un multiprocessador en infraestructures capacitat per a realisar tasques d'alt rendiment. A partir de FreeBSD 4,8, el principal objectiu és canviar radicalment l'arquitectura del núcleu, en introduir capacitats de micronúcleu, tals com mensages de pas, aumentant la fiabilitat i escalabilidad en sistemes de multiprocesamiento simètric, i també ser aplicable al disseny de memòria NUMA i cluster. L'objectiu a llarc determini és proporcionar una image de sistema únic (SSI) en forma de cluster. DragonflyBSD actualment només soporta la plataforma IA-32 plataforma.[6] Matthew Dillon, el fundador de DragonFly BSD, creu que el soport a un menor número de plataformes fa que siga més fàcil per a un proyecte el multiprocesamiento simètric.[7]
 
Resultats d'enquesta de popularitat. Es va permetre als enquestats elegir més d'una opció, per açò el percentage sumixca més de 100%.

Popularitat

En setembre de 2005, el Grup de Certificació BSD, va realisar una enquesta (resultats s'aprecien en l'image de la dreta); despuix de la publicitat en una série de llistes de correu, varen ser enquestats 4.330 usuaris de BSD, per a evaluar la popularitat relativa dels distints sistemes operatius BSD.

Prop del 77% de les respostes va ser per a FreeBSD, 33% per a OpenBSD, 16% per a NetBSD, 2.6% per a DragonflyBSD, i 6.6% per a uns atres sistemes no BSD. Uns atres llenguages oferits per a l'enquesta varen ser el Portugués brasiler i portugués de Portugal, alemà, italià, i polac.

Un atre intent de retratar l'us, en tot lo món, de BSD és el del Proyecte BSDstats, el principal objectiu del qual és demostrar als proveïdors d'hardware la penetració de BSD i la viabilitat dels controladors d'hardware per al sistema operatiu.

El proyecte recopila senyes mensuals de qualsevol sistema BSD administrat dispost a participar, i en l'actualitat els registres BSD es relacionen a la quota de mercat de FreeBSD, OpenBSD, NetBSD, DragonflyBSD, Debian GNU/kFreeBSD, PC-BSD, i MirBSD.[8]

la pàgina web de DistroWatch, ben coneguda en la comunitat Linux i utilisada a sovint com una guia aproximada per a la popularitat d'un sistema operatiu lliure, publica les visites a les pàgines de cada una de les distribucions Linux i uns atres sistemes operatius.

En març de 2008 utilisant el lapsus dels últims sis mesos, ha posat en FreeBSD en el lloc 11, en 564 visites per dia; OpenBSD en 49.º lloc en 125 visites per dia; NetBSD i en 55.º lloc en 114 visites per dia.[9]

Informació general

Descripció general de les versions de BSD
Nom Desenrolladors primaris Primera versió pública Basat en Última versió estable Cost (USD) Llicencia preferida Propòsit Breu descripció
Versió Data de Llançament
SunOS[nota 1][nota 2] Sun Microsystems 1982 4. xBSD, UNIX System V[10] 4.1.4 1 de novembre de 1994 Inclós en els càrrecs de soport i hardware Software propietari Servidor, Estació de treball Històrica (Solaris és una base de còdic diferent)
Ultrix[nota 1] Digital Equipment Corporation 1984 4.2BSD, SVR2 4.5 1995 Desconegut Software propietari Propòsit general Històrica (es va eixecutar en sistemes DEC VAX i MIPS o emuladors).
RISCiX Acorn Computers 1988 4.3 BSD, Unix System V 1.31c 7 de setembre de 1993 style="background:#FFC7C7;vertical-align:middle;text-align:center;" class="table-no"|Cost £1000 GBP (Aprox. $1400) Software propietari Estació de treball Històrica (es va eixecutar en Archimedes i estaciones de treball de la serie R)
Tru64 UNIX (DEC OSF/1, Digital UNIX) DEC, Compaq, HP 1993 4.3BSD, 4.4BSD, Mach 2.5, UNIX System V 5.1B-6 1 de octubre de 2010 style="background:#FFC7C7;vertical-align:middle;text-align:center;" class="table-no"|Cost $99 USD (no comercial) Software propietari Propòsit general Només s'eixecuta en sistemes HP Alpha o emuladors.
386BSD[nota 1] William i Lynne Jolitz 1 de març de 1992 4.3BSD Net/2 2.0 05 de agost de 2016
Debades Llicència BSD Propòsit general de còdic obert Històrica
BSD/VOS (BSD/386)[nota 1] BSDi, Wind River Systems 1 de març de 1993 4.3BSD Net/2, 4.4BSD 5.1 1 de octubre de 2003 Desconegut Software propietari Propòsit general Històrica
FreeBSD El Proyecte FreeBSD 1 de decembre de 1993 386BSD, 4.4BSD-Lite 13.1 16 de juny de 2022[11]
Debades Llicència BSD simplificada Servidor, Estació de treball, Almagasenament conectat en ret i Sistema embebido Té com a objectiu ser utilisable per a qualsevol propòsit.
NetBSD El Proyecte NetBSD 19 de abril de 1993 386BSD, 4.4BSD-Lite 9.3 2022-08-04
Debades Llicència BSD Simplificada Servidor, Estació de treball, Almagasenament conectat en ret i Sistema embebido Té com a objectiu la màxima portabilitat.
OpenBSD El Proyecte OpenBSD 1 de setembre de 1996 NetBSD 1.0 7.2 20 de octubre de 2022[12]
Debades Llicència BSD , Llicència ISC, i unes atres llicències permissives Servidor, Estació de treball, Almagasenament conectat en ret i Sistema embebido Té com a objectiu la màxima correcció en el còdic, aportant simplicitat i seguritat.
DragonFly BSD Matt Dillon 12 de juliol de 2004 FreeBSD 4.8 6.2.2 9 de juny de 2022[13]
Debades Llicència BSD Modificada Servidor, Estació de treball, Almagasenament conectat en ret i Sistema embebido Té com a objectiu la màxima escalabilidad..
macOS Apple Inc. 24 de març de 2001 Darwin 13.2 “Ventura” 18 de giner de 2023 style="background:#FFC7C7;vertical-align:middle;text-align:center;" class="table-no"|Inclós en l'hardware, actualisacions sense càrrec Sistema central de còdic obert (vore Darwin) en capes API patentades de nivell superior que es bloquegen en l'hardware d'Apple. Estació de treball, Computadora d'escritori, Servidor S'envia en Apple Macs, bloquejat per a usar solament en hardware d'Apple
iOS Apple Inc. 1 de juny de 2007 Darwin 16.3 18 de giner de 2023 style="background:#FFC7C7;vertical-align:middle;text-align:center;" class="table-no"|Inclós en l'hardware, actualisacions sense càrrec Sistema central de còdic obert (vore Darwin) en capes API patentades de nivell superior que es bloquegen en l'hardware d'Apple. Dispositiu mòvil integrat S'envia en Apple iPhones
iPadOS Apple Inc. 24 de setembre de 2019 Darwin 16.3 18 de giner de 2023 style="background:#FFC7C7;vertical-align:middle;text-align:center;" class="table-no"|Inclós en l'hardware, actualisacions sense càrrec Sistema central de còdic obert (vore Darwin) en capes API patentades de nivell superior que es bloquegen en l'hardware d'Apple. Dispositiu mòvil integrat S'envia en Apple iPads
tvOS Apple Inc. 29 de octubre de 2015 Darwin 16.3 18 de giner de 2023 style="background:#FFC7C7;vertical-align:middle;text-align:center;" class="table-no"|Inclós en l'hardware, actualisacions sense càrrec Sistema central de còdic obert (vore Darwin) en capes API patentades de nivell superior que es bloquegen en l'hardware d'Apple. S'envia en Apple TVs
watchOS Apple Inc. 24 de abril de 2015 Darwin 9.3 18 de giner de 2023 style="background:#FFC7C7;vertical-align:middle;text-align:center;" class="table-no"|Inclós en l'hardware, actualisacions sense càrrec Sistema central de còdic obert (vore Darwin) en capes API patentades de nivell superior que es bloquegen en l'hardware d'Apple. Dispositiu mòvil integrat S'envia en Apple Watches
Darwin Apple Inc. 1 de març de 2001 NeXTSTEP, FreeBSD, Mac VOS Classic 22.2.0
Debades APSL, GPL i unes atres Estació de treball, Computadora d'escritori, Servidor el kernel i certs components de la zona d'usuari de macOS i iOS
TrueOS iXsystems, Inc. 29 de abril de 2006 FreeBSD 18.12 15 de decembre de 2018
Debades Llicència BSD Servidor Fàcil d'usar mantenint l'us complet de la base de FreeBSD
GhostBSD Eric Turgeon 1 de novembre de 2009 FreeBSD 20.01 22 de giner de 2020
Debades Llicència BSD Computadora d'escritori, Estació de treball Fàcil d'usar, FreeBSD complet en GNOME, MAT, Xfce, LXDE o Openbox.
FuryBSD Joe Maloney 24 de octubre de 2019 FreeBSD 12.1-2020090701 (2020Q3) 2 de decembre de 2019
Debades Llicència BSD Computadora d'escritori, Estació de treball Fàcil d'usar, FreeBSD complet en Xfce o KDE.
DesktopBSD Peter Hofer, Daniel Seuffert 25 de juliol de 2005 FreeBSD 1.7 7 de setembre de 2009
Debades Llicència BSD Computadora d'escritori Fàcil d'usar
ClosedBSD Joshua Bergeron and various contributors Desconegut FreeBSD 1.0B (floppy), 1.0-RC1 (CD) Desconegut
Debades Software propietari Desconegut Tallafoc/NAT, disquet d'arrancada, Live CD
FreeSBIE Desconegut Desconegut FreeBSD 2.0.3 1 de febrer de 2007
Debades Desconegut Desconegut Live CD de FreeBSD.
PicoBSD Michael Bialecki Desconegut FreeBSD 0.42 Desconegut
Debades Llicència BSD disquet d'arrancada Desconegut
Anonym. VOS Desconegut 1 de giner de 2005 OpenBSD 3.8 No (només beta) Desconegut
Debades Desconegut Navegació anònima Live CD
MirOS BSD EL Proyecte MirOS Desconegut OpenBSD 3.1 #10 16 de març de 2008
Debades Desconegut Desconegut Europeu
ekkoBSD[nota 1] Rick Collette Desconegut OpenBSD 3.3 Desconegut Desconegut Desconegut Desconegut Servidor Fàcil d'administrar
MicroBSD[nota 1] Bulgarians Desconegut OpenBSD 3.0/3.4 0.6 27 de octubre de 2003
Debades Desconegut Propòsit general Menut, segur
OliveBSD Gabriel Paderni Desconegut OpenBSD 3.8 Desconegut Desconegut
Debades Desconegut Live CD DistroWatch lo enlista com descontinuado[14].
Gentoo/FreeBSD Desenrolladors de Gentoo Linux Desconegut FreeBSD Desconegut Desconegut
Debades GPL, BSD Servidor, Almagasenament conectat en ret i Sistema embebido Usa el framework Gentoo
Gentoo/OpenBSD Desenrolladors de Gentoo Linux Desconegut OpenBSD Desconegut Desconegut
Debades GPL, BSD Servidor, Estació de treball, Almagasenament conectat en ret i Sistema embebido Usa el framework Gentoo
Gentoo/NetBSD Desenrolladors de Gentoo Linux Desconegut NetBSD Desconegut Desconegut
Debades GPL, BSD Servidor, Estació de treball, Almagasenament conectat en ret i Sistema embebido Usa el framework Gentoo
Gentoo/DragonflyBSD Robert Sebastian Gerus (proyecte encara no soportat oficialment per Gentoo) Desconegut DragonFly BSD Desconegut Desconegut
Debades Desconegut Servidor, Almagasenament conectat en ret i Sistema embebido Usa el framework Gentoo
Debian GNU/kFreeBSD L'equip de Debian GNU/kFreeBSD 06 de febrer de 2011 GNU, FreeBSD 7.5 26 de abril de 2014
Debades DFSG Propòsit general Espai d'usuari de GNU en el kernel de FreeBSD
Debian GNU/NetBSD L'equip de Debian GNU/kNetBSD Abandonada GNU, NetBSD Abandonada Abandonada
Debades DFSG Propòsit general Espai d'usuari de GNU en el kernel de NetBSD
MidnightBSD[15] Lucas Holt 4 de agost de 2007 FreeBSD 6.1 beta[16] 3.0.1 3 de abril de 2023
Debades Llicència BSD Computadora d'escritori Entorn d'escritori basat en GNUstep
pfSense various contributors 2006-10-04 FreeBSD 2.5.2 17 de juliol de 2021
Debades Llicència BSD Dispositiu de seguritat Firewall/NAT, Live CD
Paxym FreeBSD for Octeon Paxym Inc. 11 de decembre de 2007 FreeBSD 7.0 4.7 13 de agost de 2008 Desconegut Software propietari Aplicacions de ret, almagasenament i seguritat: enrutadores/UTM/Tallafocs/NAS Per a processadors multinúcleo d'arquitectura Octeon MIPS de Cavium Networks[17]
MaheshaBSD Desconegut FreeBSD 8 Desconegut Desconegut
Debades Llicència BSD FreeBSD multipropósito
KarmaBSD[18] Desconegut FreeBSD 8
OpenBSD
Desconegut Desconegut
Debades Free software FreeBSD, Tallafocs d'OpenBSD, reproductor de MP3, còpia de seguritat, uns atres.
Jibbed[19] OpenBSD, NetBSD 6.0
Debades Llicència BSD Live CD de NetBSD
Bitrig Els Desenrolladors de Bitrig 25 de novembre de 2014 OpenBSD 1.0 25 de novembre de 201425
Debades Llicència ISC Propòsit general Enfocat en plataformes i ferramentes modernes
StarBSD digital IXI Corp 1 de decembre de 2009 FreeBSD 2020.3 25 de març de 2020
Debades Llicència BSD simplificada Servidor, Estació de treball, Almagasenament conectat en ret i Sistema embebido Té com a objectiu la màxima escalabilidad.
Nom Desenrolladors primaris Primera versió pública Basat en Última versió estable Cost (USD) Llicencia preferida Propòsit Breu descripció


Vore també

Referències

Atres fonts

  • The main site no longer exists.



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>