Anar al contingut

Andesaurus delgadoi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Andesaurus delgadoi

Andesaurus delgadoi ("fardacho dels Vages d'Alejandro Prim") és l'única espècie,fins al moment, coneguda del gènero fòssil Andesaurus de dinosauri saurópodo titanosauriano basal, que va viure a mitan del periodo Cretácico, fa aproximadament,entre 99,6 i 97 millons d'anys, en el Cenomaniense, en Sudamérica.

Esta troballa es va produir en l'any 1987. La campanya corresponent per a este descobriment va ser dirigida pel Museu de Ciències Naturals de l'Universitat Nacional del Comahue.

Archiu:Andesaurus-Scale-Diagram- CAPS 0 Steveoc86-001.svg
Tamany de Andesaurus en comparació a humans adults.

Com la majoria de la família dels saurópodos, hauria tingut una cap chicoteta en l'extrem d'un coll llarc i una coa igualment llarga. El andesaurio va ser un animal de gran tamany, encara que no tenia un tamany tan jagantesc, com alguns atres membres pertanyents a este gran grup. Es calcula que va aplegar a medir entre 15 i 18 metros de llarc i 6 d'alt.En un pes entre 7 i 14 tonelladas.[1][2]

En 1991, els paleontòlecs Jorge Calvo i José F. Bonaparte varen cridar a la seua holotip Andesaurus, lo que referix a les montanyes dels Vages donada l'ubicació del lloc de la troballa. Els fòssilés varen ser trobats per Alejandro Prim, per lo que l'única espècie coneguda va ser cridada A. delgadoi. L'únic material conegut de Andesaurus és un esquelet parcial que consistix en una série de quatre vèrtebras del sector dorsal posterior, i 27 vèrtebras cabals, dividides en dos conjunts de parts diferents de la coa. Varis elements de la pelvis també varen ser descoberts, incloent dos ischia i l'os del pubis, junt en fragments de costellas i un húmer i fèmur incomplets.[3]


Vàries característiques plesiomórficas mostren a Andesaurus com el membre conegut més basal de Titanosauria. De fet este clado s'ha definit "per a contindre a Andesaurus, Saltasaurus, el seu antepassat comú més recent, i tots els seus descendents".[4][5] El plesiomorfismo més prominent és el de les articulacions entre les vèrtebres de la coa. En la majoria dels titanosáuridos derivats, les vèrtebres de la coa articulen en una unió de bola i zócalo en els zócalos ahuecados al front, vèrtebres cabals proceladas, mentres que en Andesaurus, abdós extrems de les vèrtebres són plans, cabals anfiplatianas .Igual que en molts saurópodos ,no titanosáuridos. Andesaurus està caracterisat solament per un sol diferencial: les espines neurales altes damunt de les seues vèrtebres dorsals, per lo que es fa necessari estudiar-ho en major profunditat.[6]

Alguns atres titanosaurios basals de l'Argentina, incloent Puertasaurus i Argentinosaurus, varen anar també saurópodos de gran tamany. El grup derivat de titanosáuridos, Saltasauridae, conté a alguns dels saurópodos més menuts coneguts, incloent a Saltasaurus mateix. És llavors possible que les talles més grans hagen segut una propietat dels membres més bàsics del clado.[7]

Estos fòssils varen ser descoberts en la secció inferior de la Formació Candeleros, la més antiga dins de Grup Neuquén de la província del Neuquén, Argentina.A uns 5km de la localitat del Chocón. Esta formació està datada en el Cenomaniense del Cretáceo inferior, o aproximadament prop dels 100 a 97 millons d'anys. Per la major part, Candeleros representa un antic sistema fluvial trenat, i ademés de andesaurio, també conté fòssils de terópodos protoaviares com Buitreraptor i l'enorme Giganotosaurus, aixina com atres saurópodos no relacionats en este grup, com per eixemple Limaysaurus.[3]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. (2012).Consultat el 27 d'octubre de 2015.
  2. Paul, G.S., 2010, The Princeton Field Guide to Dinosaurs, Princeton University Press p. 205
  3. 3,0 3,1 Calvo, J.O. & Bonaparte, J.F. 1991. [Andesaurus delgadoi n. g. n. sp. (Saurischia, Sauropoda) a titanosaurid dinosaur from the Ric Limay Formation (Albian-Cenomanian), Neuquén, Argentina.] Ameghiniana. 28: 303-310.
  4. Salgado, L., Còria, R.A., & Calvo, J.O. 1997. Evolution of titanosaurid Sauropods. I: Phylogenetic analysis based on the postcranial evidence. Ameghiniana. 34: 3-32.
  5. Wilson, J.A. & Upchurch, P. 2003. A revision of Titanosaurus Lydekker (Dinosauria – Sauropoda), the first dinosaur genus with a ‘Gondwanan’ distribution. Journal of Systematic Palaeontology 1(3): 125–160.
  6. Upchurch, P., Barrett, P.M, & Dodson, P. 2004. Sauropoda. In: Weishampel, D.B., Dodson, P., & Osmolska, H. (Eds.). The Dinosauria (2nd Edition). Berkeley: University of Califòrnia Press. Pp. 259-322.
  7. Novas, F.E., Salgado, L., Calvo, J.O., & Agnolin, F. 2005. Giant titanosaur (Dinosauria, Sauropoda) from the Clapix Cretaceous of Patagonia. Revista del Museum Argentí de Ciències Naturals 7(1): 37-41. Dinosauris del Neuquén – Andesaurus delgadoi → Més Neuquén