Anar al contingut

Amplificador Classe D

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Un amplificador de commutació o amplificador classe D és un amplificador electrònic el qual, en contrast en els amplificadors classe AB els transistors de la qual de potència operen en modo llineal (regió activa), usa el modo commutat dels transistors (cort i saturació) per a regular l'entrega de potència. Per lo tant, l'amplificador es caracterisa per una gran eficiència (menudes pèrdues d'energia), i açò du en si menys disipadores de calor i potència, reduint el pes de l'amplificador. Ademés, si es requerix una conversió de voltage, l'alta freqüència de commutació permet que els transformadors d'àudio estorbosos siguen reemplaçats per chicotets inductores. Els filtres LC pas baix suavisen els polsos i restauren la forma de la senyal en la càrrega.

Els amplificadors classe D són utilisats en freqüència en amplificadors de sistemes de reforç de sò, a on es requerix una alta potència d'eixida. Per eixemple, en un amplificador classe D que té una potència nominal de 1500 vats que serien 350 rms reals per canal, i no obstant solament pesen entre 5 a 8 kg.[1] Un chicotet número d'amplificadors de baixos també usen tecnologia classe D, com el Yamaha BBT500H, que té una potència nominal de 500 vats i pesa menys de 5 kg. I l'Ampeg SVT 7 PRO que oferix 1000 vats de potència i pesa solament 7 kg.[2]

En ocasions es confon el terme classe D com si fora un amplificador digital. El mostreig de la senyal en l'etapa de potència pot ser controlat per una senyal analògica o una senyal digital. Només en l'últim cas s'estaria usant un amplificament completament digital.

Diagrama de blocs d'un amplificador classe D.

Modulació de les senyals

Les etapes d'eixida com les utilisades en un generador de polsos són eixemples d'amplificadors classe D. No obstant, el terme aplica en general a dispositius dissenyats per a reproduir senyals en un ample de banda molt menor a la freqüència de commutació. Estos amplificadors usen PWM, modulació per esgambi de polsos, o atres formes més alvançades de modulació tals com modulació Sigma-Delta.


La senyal d'entrada és convertida a una seqüència de polsos el valor dels quals promig és directament proporcional a l'amplitut de la senyal en eixe moment. La freqüència dels polsos és típicament dèu o més voltes la freqüència més alta en la senyal d'entrada. L'eixida final commutada consistix en un tren de polsos l'esgambi dels quals és una funció de l'amplitut i la freqüència de la senyal que està sent amplificada, i per tant, estos amplificadors també es denominen amplificadors PWM. L'eixida conté, ademés de la senyal amplificada, components espectrals no desijables (com la freqüència del pols i els seus harmònics) que deuen ser eliminades per un filtre electrònic passiu. El filtre freqüentment es construïx en components sense pèrdues (teòricament) com inductors i condensadors per a mantindre l'eficiència.

Un amplificador PWM opera de forma similar a una font commutada, llevat perque un amplificador PWM està alimentant una tensió de senyal d'àudio variable a una càrrega relativament fixa, mentres que una font commutada alimenta una tensió fixa en una càrrega variable. Un amplificador classe D no deu ser confòs en un amplificador que usa una font commutada. Aixina mateix, pot usar qualsevol tipo d'alimentació pero l'amplificador en sí mateixa utilisa la commutació dels dispositius d'eixida per a conseguir l'amplificament.

Una forma de crear la senyal PWM és usant un comparador d'alta velocitat ("C" en el diagrama de blocs anterior) que compara una ona triangular d'alta freqüència i l'entrada d'àudio i genera una série de polsos de tal forma que l'esgambi dels polsos correspon a l'amplitut i freqüència de la senyal d'àudio. El comparador llavors maneja un controlador de commutació que a la seua volta maneja un interruptor d'alta potència (generalment compost de MOSFET), lo que genera una rèplica d'alta potència de la senyal PWM del comparador.

Esta eixida PWM és conectada a un filtre passa-baixos que elimina les components d'alta freqüència de la senyal PWM per a recuperar l'informació d'àudio i la passa a un altaveu. Una freqüència de commutació adequadament alta és indispensabble per a poder obtindre una resposta en freqüència raonable i baixa distorsió. La majoria dels amplificadors classe D usen freqüències de commutació superiors a 100 kHz. Estes altes freqüències requerixen que la majoria dels components de l'amplificador siguen capaços de treballar a alta velocitat.

Una atra forma de crear la senyal PWM és elegida quan una senyal SPDIF o una atra forma d'alimentació digital està disponible. La senyal digital és alimentada a un DSP que ampra software per a crear la senyal PWM. Esta no és conectada directament al MOSFET, sino a una espècie de controlador MOSFET (dins del controlador de commutació) que pot entregar les altes corrents requerides per a fer al MOSFET treballar dins de la regió no llineal (és dir, com a interruptor i no com a amplificador).


Dos desafius considerables per als controladors MOSFET en amplificadors classe D és mantindre els temps morts i el modo d'operació llineal tan curt com siga possible. El "temps mort" és el periodo en la transició d'un interruptor durant el qual els dos MOSFET d'eixida estan en modo de tall i abdós estan apagats. Els temps morts necessiten ser tan curts com siga possible per a mantindre una eixida en poca distorsió, pero els temps morts que són massa curts provoquen que el MOSFET que s'està encenent escomence a conduir ans que el MOSFET que s'està apagant deixe de conduir. Els MOSFET acurten el voltage d'alimentació d'eixida a través d'ells mateixos, una condició nomenada "shoot-through". Mentrestant, els controladors de MOSFET també necessiten controlar als MOSFET entre estats de commutació tan ràpidament com siga possible per a minimisar el temps en el que un MOSFET està en la zona llineal (és dir, l'estat entre tall i saturació a on el MOSFET no està completament encés ni apagat i conduïx en una resistència considerable, creant una miqueta de calor). Un error en el controlador que permeta algun d'estos dos fenomens típicament resulten en la falla dels MOSFET.

La reposta en freqüència final i la distorsió no depenen solament de la freqüència de commutació i del filtre d'eixida sino també en la càrrega (o sistema d'altaveus) conectat a l'eixida de l'amplificador. Un sistema d'altaveus pot contindre un sol controlador (altaveu) o varis en un filtre de creuament passiu. L'impedència de l'altaveu no és fixa sino que canvia en la freqüència, i açò deu afegir-se als problemes propis del filtre de creuament.

Açò significa que la càrrega conectada a l'amplificador no és purament resistiva i canvia en la freqüència de la senyal d'àudio que ix de l'amplificador, provocant anomalies en la resposta en freqüència final (incloent els picos de voltage, l'oscilació i la distorsió). Per tant, molts amplificadors classe D d'alta calitat ampren realimentació negativa per a corregir anomalies de freqüència i fase degudes a l'impedència de l'altaveu i el filtre de creuament. Açò fa el disseny d'un amplificador classe D encara més complex.

Entre les causes de distorsió estan el ranc temps mort i l'interferència deguda a l'alta freqüència de commutació.

Ventages

A pesar de la complexitat involucrada, un amplificador classe D pròpiament dissenyat oferix els següents beneficis:

  • Reducció en tamany i pes de l'amplificador,
  • Menor pèrdua de potència per disipadores de calor menors (o casi inexistents),
  • Menor cost per disipadores de calor menors i circuitería més compacta,
  • Gran eficiència de conversió de potència, usualment major al 90 %.

L'alta eficiència d'un amplificador classe D es deu al fet de que l'etapa de commutació d'eixida mai és operada en la regió activa (o regió llineal per a BJTs). En lloc d'això, els dispositius d'eixida estan completament encesos o apagats -abdós estats dissipant cantitats mínimes de potència en els dispositius d'eixida-. Quan els dispositius estan encesos, la corrent a través d'ells és màxima pero el voltage a través d'ells és (idealment) zero i quan els dispositius estan apagats, el voltage a través d'ells és màxim pero la corrent és igual a zero. En abdós casos, la potència dissipada (V * I) és zero. Tots estos càlculs estan basats en circumstàncies ideals. En la pràctica, sempre hi ha pèrdues, degudes a fugues, caigudes de voltage, velocitat de commutació dels dispositius de potència, etc. De qualsevol forma, estes pèrdues són suficientment chicotetes per a mantindre una alta eficiència.

Açò encara deixa la senyal en un contingut harmònic considerable, que pot ser filtrat. Per a mantindre una alta eficiència, el filtrat es fa exclusivament en components reactius, com inductores i condensadores, els quals almagasenen l'energia fins que es requerixca en lloc de convertir-la en calor.

Vore també

Referències

  1. ↑ «Crest Àudio Introduïxes CD™ Séries Power Amplifiers» (en en). Peavey Commercial Àudio. Consultat el 23 de novembre de 2021.
  2. ↑ «Especificacions del Yamaha BBT500H (en anglés)». Archivat des de l'original, el 2 d'agost de 2009. Consultat el 31 d'agost de 2009.