Anar al contingut

Amfiteatre de Estatilio Tauro

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Amfiteatre de Estatilio Tauro

El Amfiteatre de Estatilio Tauro (en latín: Amphitheatrum Statilii Tauri) era un amfiteatre de l'Antiga Roma.

L'amfiteatre va ser inaugurat en el 29 a. C.[1] Les arenes prèvies era meres estructures que eren desmontades despuix dels events. L'amfiteatre va ser construït per Tito Estatilio Tauro, qui ho va finançar en els seus propis recursos. Estatilio Tauro va ser un exitós general i polític de l'época del emperador Augusto i havia acumulat grans riquees durant la seua carrera. També va costejar els jocs de gladiadores per a l'inauguració.[2]

L'amfiteatre es va construir en Roma en el Camp de Mart en un periodo en que es varen construir numerosos temples i teatres. Es desconeix la la seua ubicació exacta, pero segurament es va construir en l'àrea sur del Camp de Mart. En un lapsus de 50 anys, esta zona va vore la construcció del Teatre de Pompeyo, el Teatre de Marcelo i el Teatre de Balbo, aixina com la de l'Amfiteatre de Estatilio Tauro.

No es tractava d'un amfiteatre de grans dimensions. El descontent en l'Amfiteatre de Estatilio Tauro va motivar que Nerón, en el 57 d. C., construïra un nou amfiteatre de fusta, l'Amfiteatre de Nerón. Durant el Gran incendi de Roma en el 64 d. C., que va reduir a Roma a cendres, abdós amfiteatres varen ser totalment destruïts.[3]

En el 72 d. C., Vespasiano va construir en Roma un nou amfiteatre de pedra molt més gran. Era el Amfiteatre Flavio, hui conegut com el Coliseu.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. William J. Slater (1996). University of Michigan Press (ed.). Roman Theater and Society: E. Togo Salmon Papers I, pp. 78–. ISBN 0-472-10721-6.
  2. Katherine E. Welch (10 de setembre de 2007). Cambridge University Press (ed.). The Roman Amphitheatre: From Its Origins to the Colosseum, pp. 108–. ISBN 978-0-521-80944-3.
  3. Stephen L. Dyson (1 d'agost de 2010). JHU Press (ed.). Rome: A Living Portrait of an Ancient City, pp. 146–. ISBN 978-1-4214-0101-0.


Referències

[editar | editar còdic]