Anar al contingut

Amez

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Ámez o Ames (en vasca: ametz: ‘roure’) és un llinage toponímic d'orige vasc.[1] Originari de Sopuerta en Viscaya, [2][3] a inicis del XIX es va estendre a Panamà, Mèxic i Perú.

Etimologia

El vocable Ámez, Ames o Ametz en vasc, prové del nom donat en el País Vasc, al roure negre, rebollo, quejigo o melojo (Quercus pyrenaica). Els llinages derivats de la raïl fitotoponímica ametz o ametza són, per eixemple: Amezaga (roureda), Amezqueta (camp de roures), Amezcua (el del roure), entre uns atres.[4]

Blasones

«AMEZ: En or, un sauce de sinople, i un orso de sabre empinat al tronc; partit també d'or, en tres bandes de gulesgules. Bordura general d'argent en huit arminis de sabre.»
Cadenes i López & Cadenes i Vicent - Heraldario espanyol, europeu i americà (2000).[3]

Història

Viscaya, lloc d'orige del llinage.

Espanya

La Casa de Ámez va florir com casa hidalga en el concejo de Sopuerta, del partit judicial de Valmaseda, Viscaya; durant el XIII. Les referències històriques més antigues dels membres d'este solar s'ubiquen en les actes de naiximent i matrimoni de la parròquia Sant Pedro de Galdames en Viscaya, els registres del qual daten de l'any 1505. Dedicats al comerç en Bilbao, no varen tindre vida pública destacada fins a la segona mitat del XVII, quan els germans José, Sebastián i Pedro de Ámez i Alcedo, varen figurar entre els fidalcs viscaïns que varen eixercir càrrecs com a funcionaris en l'Ajuntament de Madrit, durant l'Antic Règim d'Espanya.

En 1790, Miguel de Ámez i Landa, comerciant navier en Bilbao, va ocupar l'alcaldia de dita ciutat i va ser president de la Casa de Contractacions de Bilbao (1790-1792), aixina com diputat de la vila entre 1795 i 1805.[5]

Amèrica

Llima, ciutat a on es va establir la segona branca en 1755.

La família va establir tres branques en Amèrica, una en Mèxic, actualment desapareguda, i dos en Perú, que conta en descendents en l'actualitat.

En la década de 1660, Pedro de Ámez i Alcedo va ser el primer membre de la família en assentar-se en Amèrica, precisament en Panamà, sent elegit diputat de la Real Audiència de Panamà entre 1668 i 1677, va retornar a Espanya abans de 1680 sense descendència. Casi un sigle despuix, en 1760, es va establir en Mèxic la primera branca, per el vizcaíno Manuel Ámez de les Rivas, qui es va casar en l'orizabeña María Luisa Arguelles-Montes García, varen tindre com a fill al sacerdot mexicà Antonio Amez i Arguelles, qui va tindre destacada actuació durant la Guerra d'Independència de Mèxic.

La segona branca va assentar raïls en Perú (paralelament a l'establiment de Manuel en Mèxic); els seus parents Francisco d'Amez i Pla i Dumenge de Larrea i Amez, naturals de Bilbao, es varen heretar en Lima cap a l'any 1755, varen ser empresaris naviers que varen operar entre el Virregnat del Perú, Panamà i Espanya entre 1760 i 1790, administrant una de les empreses de barcos mercants més grans d'aquella época. Alguns dels seus descendents es varen instalar en Lima, Junín i Arequipa passant a utilisar la variant Ames com a llinage.[6] A esta branca va pertànyer el coronel Nicolás Ames Calderón, vencedor de les batalles de Junin i Ayacucho, qui figura com a firmant de l'acta d'Independència del Perú, el 15 de juliol de 1821. Resalten també Rolando Ames Cobian, senador de la República; Gerson Ames, docent, i Alexandra Ames Brachowicz, política.[7]

Chacas, poble a on es va assentar la tercera branca en 1812.

El tercer tronc familiar correspon al militar viscaí Francisco de Ámez i Amezcaray, qui va aplegar a Chacas, en l'actual regió de Áncash en 1811. Era nebot dels empresaris mencionats, i comandaría el regiment d'infanteria real de la província de Conchucos entre 1811 i 1820. En 1813 es va casar en la chacasina Manuela Navarro Menéndez de Carvajal en la que va tindre setze fills. De la seua descendència resalten:[8][9] María Amez Márquez, escritora; Alcides Amez Márquez, glaciólogo; José Roures-Arnao Amez i Bartolomé Amez Navarro, prefectos de Áncash; Manuel Fernando Racó Amez, diputat i vocal de la Cort Superior de Justícia de Áncash; Manuel Amez Herboso, diputat; Lorenzo Amez Navarro, diputat de la República i alcalde de la província d'Huari i del districte de Chacas; Ludovico Amez Hoke, Isaac i Enrique Amez Castell, alcaldes i juges de Chacas; Carlos Egúsquiza Amez, guàrdia civil; Misael Amez Chávez, sacerdot de Chacas; Freddy Ames, dirigent deportiu, entre atres personages.

Vore també

Referències

  1. ↑ Julián Aydillo San Martín. «Pobles i llinages d'Espanya. Diccionari etimològic.». Consultat el 17 de setembre de 2012.
  2. ↑ Vicente de Cárdenas. «Heraldario espanyol, europeu i americà, Volume 6». Consultat el 17 de setembre de 2012.
  3. ↑ 3,0 3,1 Llinage Amez
  4. ↑ Luis Michelena, Llinages Vascs. Sant Sebastià, 1997, p. 44, entr. 40
  5. ↑ «Amez». Archivat des de l'original, el 19 d'agost de 2014. Consultat el 18 d'agost de 2014.
  6. ↑ Lohmann Villena, Guillermo«ELS COMERCIANTS VASCS EN EL VIRREINATO PERUAN».Consultat el 6 de novembre de 2022.
  7. ↑ (5 DE JULIOL DE 1821).«ACTA DEL CABILDO DE LIMA PRONUNCIANT-SE A favor DE L'INDEPENDÈNCIA DEL PERÚ,».Consultat el 6 de novembre de 2022.
  8. ↑ Otárola, p. 133-140
  9. ↑ Espinoza

Bibliografia

  • Lohmann Villena, Guillermo (1989). Els comerciartes vascs en el Virregnat peruà, Bilbao: Laida. D. L..
  • Otárola Peñaranda, Roque (1994). Chacas, ahir hui... sempre, Edias.
  • Espinoza Milla, Saúl (2001). Chacas, una història de sincretisme hispanoamericà, Llima: Imprenta Cafferata.