Anar al contingut

Amburana cearensis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
ishpingo (Amburana cearensis)

El ishpingo o roure criollo (Amburana cearensis) és una espècie fanerógama d'arbre fustable de les leguminoses, en la família de les fabàcees.


Distribució

Esta espècie és nativa d'Argentina, Bolívia, Brasil, Paraguai i del Perú.

Està molt amenaçada per pèrdua d'hàbitat.[1]

Descripció

És un arbre caducifolio, de gran desenroll, 15-25 (ocasionalment 35) m d'altura de fuste recte de 5-13 dm de diàmetro, corfa castany anaranjada, plana, es desprén en escates papilàcees; copa aplanada, fullage vert obscur; fulles alternes, pinnadas, 8-22 cm de llarc, 7-12 foliols elíptics, alterns, 3-5 cm × 2-3 cm

Inflorescència arracada terminal, o axilar, flors en pétals redons, blancs. Frut llegum oblonga, dura, 5-8 cm × 1-2 cm, pardo obscur, i llavor ovoide, marró de 4-7 cm de llarc, en ala llarga.

Florix d'octubre a decembre, fructifica de juliol a agost, i es cull d'agost a setembre.[2]

Dos espècies

No és rar trobar confusió sobre noms d'espècies entre els investigadors i cultivadores de Amburana. Les mateixes espècies poden ser mencionades usant diferents noms en diferents països, per diferents investigadors i en diferents coleccions de llavors.

No obstant les últimes relacions taxonómiques manejades per institucions com el Jardí Botànic de Misuri i Jardí Botànic de Nova York, senyalen l'existència de dos espècies distintes:

  • Amburana acreana (Ducke) A.C.Sm., en sinònim Torresia acreana i mencionada per primera volta en la revista Arquivos do Institut de Biologia Vegetal en 1935. Creix en les regions amazòniques del Perú, Bolívia i Brasil.
  • Amburana cearensis (Allemão) A.C.Sm., en sinònim Torresia cearensis Allemão i mencionada per primera volta en la revista Trab. Comm. Sc. Expl. Ceara Secc. Bot. en 1862. Creix en zones de Brasil, Bolívia, Argentina, Paraguai i Perú.

Sobre A. cearensis s'han realisat estudis experimentals de creiximent en el Perú, Brasil i Paraguay. És una espècie molt explotada comercialment pel seu alt valor econòmic i està amenaçada de desaparició en alguns llocs.

Us

Una de les fustes més costoses de Paraguay. Per a mueblería, ebanisteria, enchapados, làmines.

Duramen groc a castanyer, vetes pronunciades, o uniforme (a voltes en vetes obscures); albura diferent al color del duramen. Olor a cumarina. Pes específic: 520–570–650 kg/m³

Us medicinal

La corfa, el full en tereré o en infusió de mate per a calmar un colp intern o, per al asma.

Taxonomia

Amburana cearensis va ser descrites per (Allemão) A.C.Sm. i publicat en Tropical Woods 62: 30. 1940.[3]

Noms comuns

  • Guaraní: yvyra-piriri-guasu
  • Castellà: ishpingo, sorioco (Perú); roure americà (Bol, Arg); roure criollo, roure del país, roure, pal trébol, trébol (Arg); trébol (Parell).[4]

Referències

  1. ↑ [enllaç trencat] SIB.GOV.AR Amenaces
  2. ↑ [enllaç trencat]
  3. ↑ «Amburana cearensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 31 de juliol de 2014.
  4. ↑ Biologie-Hamburg.de Descripció fustes

Bibliografia

  1. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  2. Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolívia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223. View in Biodiversity Heritage Library
  1. Jardim, A., T. J. Killeen & A. F. Fonts Clars. 2003. Guia Árb. Arb. Bosq. Sec Chiquitano i–x, 1–324. Fundació Amics de la Naturalea Noel Kempff, Santa Creu de la Serra.
  2. Killeen, T. J. & T. S. Schulenberg. 1998. A biological assessment of Parc nacional Noel Kempff Mercat, Bolívia. RAP Working Papers 10: 1–372.
  3. Killeen, T. J., I. García Estigarribia & S. G. Beck. (eds.) 1993. Guia Árb. Bolívia 1–958. Herbario Nacional de Bolívia & Missouri Botanical Garden, Edit. Quipus srl., La Pau.
  4. Lewis, G. P. 1987. Legumes of Bahia. 1–369. Royal Botanic Gardens, Kew.
  5. López, J. A. & J. I. L. Little. 1987. Arbres comuns del Paraguai 1–425. Cos de Pau, Colecció i Intercanvi d'Informació, Washington, D.C.
  6. Macbride, J. F. 1943. Leguminosae. 13(3/1): 3–507. In J. F. Macbride (ed.) Fl. Peru. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser.. Field Museum, Chicago. View in Biodiversity Heritage LibraryView in Biodiversity Heritage LibraryView in Biodiversity Heritage Library
  7. Parker III, T. A. & B. Bailey. 1991. A biological assessment of the Alt Madidi region and adjacent areas of Northwest Bolívia. RAP Working Papers 1: 1–108.
  8. Richter, H.G., M.J. Dallwitz. 2000. "Fustes comercials: descripcions, ilustracions, identificació, informació. En anglés, francés, alemà, castellà." Versió: 4 de maig de 2000. https://web.archive.org/web/20050827012647/http://biodiversity.uno.edu/delta/.
  9. Serrano, M. & J. Terán. 1998 [2000]. Identific. Esp. Veg. Chuquisaca 1–129. PLAFOR, Intercooperación, Fundació Ceibo, Sucre.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Amburana_cearensis&oldid=1537846»