Albura

L'albura és la part jove de la fusta, correspon als últims anells de creiximents de l'arbre, produïts pel cámbium vascular en el brot d'una planta, que correspon a l'únic xilema funcional. L'albura sol ser d'un color més clar. També li la crida sámago.

Anatomia del leño:
1. Mèdula
2. Duramen
3. Albura
4. Cámbium
5. Floema
6. Corfa.

Anatomia

És la part del leño del arbre que es troba per baix de la corfa, lo que inclou els anells de creiximent més recents. És més clara, menys densa, més permeable i conté més humitat que el duramen. Encara que una clara majoria de les seues cèlules estan mortes, conté cèlules que permaneixen fisiológicament actives (cèlules de parènquima). Contribuïx a les funcions de soport estructural, conducció ascensional de llacor i d'almagasenat de material de reserva. La mort del parènquima provoca la transformació de l'albura a duramen, fisiológicament mort, en el centre del tronc.

Cort trasversal d'un tronc de teixixc comú, en el que es poden vore molt ben 27 anells de creiximents, el duramen (el leño obscur) i l'albura (el leño clar).

Cort trasversal d'un tronc de Pinus sylvestris, a on el alburno (el leño una miqueta més clar) i el duramen es poden distinguir en menor facilitat que en li leño de teixixc comuna.

Cort trasversal d'un tronc d'hi haja, en el que el duramen i l'albura casi no es poden distinguir.

Importància industrial

Des del punt de vista de l'indústria de la fusta, i especialment de la fusteria, l'albura és un factor a tindre molt en conte en cada una de les fustes, tant és aixina que en qualsevol informe tècnic sobre qualsevol espècie lo primer que es referix és al color del duramen (part central del tronc) i a l'albura; hi ha algunes fustes que si la seua albura fora més resistent serien molt més apreciades, ya que l'albura normalment no servix per a treballar-la o be es podrix abans, i inclús sol tindre un color completament diferent, que és casi sempre blanc.

Bibliografia

• GARCÍA HORTA, José Antonio.Fibres papereres (2007). Barcelona. Edicions UPC