Amaru Aranway

Els Amarus de Junín o Amaru Aranway són deïtats germanes mitològiques que formen part d'un relat dins del folclore del Departament de Junín en el Perú. Esta història s'ha mantingut perenne en la memòria dels pobladors de dita zona i s'ha transmés de generació en generació de manera oral. Dita història és l'explicació de l'orige mitològic dels dos conjunts de montanyes que guarecen al Valle del Mantaro.

El mit resa de grans feres que atemorisaven a la població huanca, per lo que el gran Viracocha va ordenar el naiximent de dos jagantesques i majestuoses serps per a donar solució al problema; no obstant, una volta solucionat el conflicte, abdós es mostren rebels i lluiten entre sí. Entre abdós i les seues descomunals batalles, varen generar més destrucció que una definitiva solució. A raïl d'això, els huancas varen tornar a implorar per ajuda a Viracocha. Una volta resolt dit problema, s'originen els conjunts de montanyes mencionats anteriorment com a memòria dels fets.

Etimologia

El nom del mit és una combinació de dos térmens quechuas: Amaru (dragó i/o serp còsmica d'enormes proporcions) i de Aranway (drama, teatre, faula o comèdia).

Història

Serp Amaru representat en un kero (got ceremonial). En ell, es pot vore un arcoíris sobre la criatura.

Conten els Wancas, que els seus ancestros vivien en cavernes, perque en les afores d'un gran llac, habitaven unes terribles feres que els atacaven.

Els Huancas imploraron ajuda al deu Wiracocha, qui a la seua volta va ordenar al Tulumanya (el primer arcoíris) que els enviara ajuda. Va ser aixina que este va fer brotar del seu pit, en una gran tamborinada, a una béstia fabulosa de colossal tamany: est posseïa un cap de wanaku, ales i garres d'àguila, pates d'uturunku (jaguar) en un cos ofídico, cobert d'escates, que terminava en una coa d'anaconda. A esta jagantesca criatura se li va conéixer com Yana Amaru (de color obscur).

Esta criatura va ser enviada per a acabar en aquelles feres que no permetien als pobladors ser al llac; no obstant, tot es descontroló. El Yana Amaru ara atacava per plaure als pobladors i demés criatures del món; d'esta manera, el Yana Amaru es va apropiar del llac.

La suplica dels Huancas va tornar a aplegar als oïts del deu Wiracocha, llavors va ser engendrat de la mateixa forma un atre Amaru. Est tenia escates plateades, a diferència del seu germà abans creat. El segon Amaru va ser conegut com Yuraq Amaru (serp blanca).

Abdós Amarus es varen enfrontar; no obstant, estos causaven majors estralls. La batalla entre abdós sierpes semblava interminable i solament va dur una profunda destrucció al món en lloc d'una definitiva solució.

És llavors que Wiracocha va enviar a Illapa (el Raig) i a Wayra (el Vent) a combatre'ls (en atres variants del mit, Wiracocha envia solament a Illapa per a aniquilar a les mastodónticas serps).

Les dos bésties varen intentar atacar als deus. No obstant, abdós bésties no varen tindre èxit en dit comés. Al vore's perjudicats, en un fútil intent, els dos Amarus varen tractar de fugir cap a un estany, pero Illapa va destruir la vora i Wayra va fer que l'aigua es desbordara, fent que l'estany se seque. Acte seguit, abdós Amarus varen voler fugir al cel, pero Wayra en el poder dels vents, els va arrastrar de regrés a la terra i Illapa va batallar front a front a les dos criatures, donant-els aixina, el combat definitiu.

Poc abans de morir, abdós Amarus es varen estirar i varen créixer encara més, transformant-se en les dos cadenes montanyoses que amurallan la vall. El major cap al ponent, convertint-se en una cordillera de fèrtils terres de cultiu i àmplies pastures, mentres que el menor ho va fer cap a l'eixint, en neus perpètues.

El mit en l'actualitat

El antedicho mit explica moltes de les creències que encara perduren en la memòria dels pobles andinos. Es diu que, quan el Amaru veu acostar-se un núvol carregat de tormenta, est intenta aplegar a ella per a aixina escampar el seu graniç sobre els sembradíos. Solament en eixos moments és vulnerable. És quan se li pot vore, baix la forma d'una immensa serp sinuosa que busca alcançar lo alt del cel. A penes conseguix distinguir-ho, el llaurador agitarà el seu capell per a donar avís als deus salvadors. Llavors, raudamente apleguen el raig i el vent per a enfrontar a l'enorme sierpe. En l'acte, abdós deus partixen al mònstruo en dos i ho confinen una atra volta en les profunditats del llac.

També es menciona que, en alçar-se el Amaru sobre la Terra, turbulentos moles cobrixen completament la seua casi infinit cos. Acte seguit, el Amaru desplaça el seu colossal i robust cos sobre els cels; no obstant, on vullga que vaja ho perseguix el raig, el núvol i el graniç (manifestacions d'Illapa). En l'acte, el raig aniquila al Amaru partint-ho en dos; no obstant, el cos del Amaru es torna a unir i est torna a solcar els cels, ocultant-se entre els infinits núvols i passant per les més altes montanyes. Este procés es repetix en un cicle de lluita etern a on el Amaru és vençut pel raig i la seua derrota ho fa replegar-se en el cel. Aixina mateix, la presència d'estes criatures advertixen als pobladors si l'any serà fructuoso o infructuós per a les collites.

És menester resaltar que, pel sincretisme religiós que va sorgir despuix de la conquista espanyola, el deu Illapa va ser assimilat en la figura de Santiago Apòstol. Açò últim es veu reflectit en algunes creències que giren entorn a Illapa o al raig, el qual ha segut reemplaçat per la figura del sant.

De la mateixa manera que molts mits andinos, el mit d'Illapa i el Amaru té distintes versions. Una d'elles menciona que el Amaru té l'imperiosa necessitat d'ocultar-se entre els núvols. Açò últim ho fa en el propòsit d'eludir l'ira de Sant Santiago (Illapa), pero el seu cos jagantesc li impedix passar inadvertit. A pesar d'això, el Amaru fa suprems intents per a conseguir amagar-se del seu perseguidor, pero els seus esforços són en va. El pavor, la desesperació i els esforços de la sierpe són a tal grau de que la pell de la seua extensa coa comença a dilacerar-se. En l'acte, la pell descamada de la criatura es convertix en pàlit graniç.

Mitologia comparada

El mit que resa l'enfrontament entre el deu del raig i una serp i/o dragó còsmic està present en atres mitologia del món. Es pot comparar el mit d'Illapa i els Amarus en: el deu Thor i la serp Jörmundgander (mitologia nòrdica), el deu Indra i la serp dragó Vritrá (mitologia hinduista), el deu Susanoo-no-Mikoto i el dragó Yamata-no-Orochi (mitologia japonesa), entre uns atres.