Amant real
Una amant real designa una posició històrica d'una amant d'un monarca o hereu natural. Algunes amants han tingut un poder considerable i en estos casos, han segut comunament referides com el "poder darrere del tro" o "eminència grisa".
La prevalença de l'institució es pot atribuir al fet de que els matrimonis reals, fonamentalment des de l'Edat Mija europea, es portaven a terme habitualment sobre la base de consideracions políticas i dinàsticas, deixant escàs espai a les preferències personals del monarca en l'elecció de la seua cònjuge.
En estes condicions, no va ser rar en l'història que els reis units per matrimonis polítics, mantingueren una o més amants reals (en francés, maîtresses royals).
França
- Artícul principal → Anexe:Amants dels reis de França.
Particularment en França, el fet de mantindre amants, era inclús un pretext per a la major glòria del monarca. Els reis sense cap amant provocaven, en certes époques, més burla que respecte com és el cas de Luis XVI de França. L'estatus d'amant real també era envejat, especialment en Luis XIV de França, que honrava a les seues conquistes en terres, cases o rendes vitalícies i inclús es va crear un càrrec en la cort francesa, el de maîtresse-en-titre per a l'amant oficial del rei, que reportava compensació econòmica, apartaments en palau i un lloc en el protocol.
Els reis francesos varen ser famosos per adoptar esta pràctica, com els casos d'Enrique IV, acertadamente malnomenat el "Galán Vert", Luis XIV o el seu bisnieto, Luis XV.[1]
Entre les més famoses amants s'inclouen Agnès Sorel,[2] la favorita del rei Carlos VII, Diane de Poitiers, d'Enrique II, Gabrielle d'Estrées d'Enrique IV, Luisa de la Vallière, Madame de Montespan i Madame de Maintenon, de Luis XIV o Madame de Pompadour i Madame du Barry de Luis XV.
Gran Bretanya
En l'història d'Europa els fills de les amants no s'incloïen normalment en la llínea de successió al tro, llevat potser quan es varen alegar matrimonis secrets. D'ahí la rebelió de Monmouth quan James Scott, I duc de Monmouth va reclamar els trons d'Anglaterra i Escòcia en l'argument de que la seua mare havia segut l'esposa, no l'amant, de Carlos II.
Entre les més famoses, Elizabeth Blount, María Bolena o Ana Bolena, amants d'Enrique VIII d'Anglaterra, l'última va ser posteriorment regna consorte d'Anglaterra. També destaca Llitera Parker-Bowles, qui despuix de ser amant durant anys de Carlos, príncip de Gals, seria coronada com reina consorte del Regne Unit en 2023.
Vore també
Referències
- ↑ «Lliste dones maîtresses d'Henri IV li Vert-Galant» (en francés). Consultat el 16 de giner de 2016.
- ↑ «Agnès Sorel, passion de Charles VII» (en francés). Archivat des de l'original, el 8 de decembre de 2010. Consultat el 16 de giner de 2016.
Bibliografia
- Herman, Eleanor. (2005). Sex with Kings: 500 years of adultery, power, rivalry, and revenge, Harpercollins, ISBN 0-06-058543-9
- Este artícul conté una traducció derivada de «Amante real» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.