Anar al contingut

Altruisme biològic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Altruisme biològic
Els membres d'un grup de Suricata suricatta es turnan fent guàrdia per a alertar als atres quan hi ha depredadors

En biologia, el terme altruisme es referix al comportament d'un individu que millora l'aptitut o eficàcia biològica d'un atre individu mentres reduïx la de l'actor.[1] En este sentit és diferent del concepte filosòfic d'altruisme, en que una acció pot ser cridada altruística si existix una intenció conscient d'ajudar a un atre. En etologia, no existix este requisit. No està evaluat en térmens morals; lo que importa és l'efecte d'una acció sobre l'aptitut biològica, no les intencions, si tals existiren.[2]

El terme altruisme va ser falcat pel filòsof francés Auguste Comte en francés com altruisme, com un antònim d'egoisme.[3][4] Derivat de la paraula italiana altrui, que a la seua volta ve del llatí alteri, que vol dir atres o atres persones.[5]

Els comportaments altruísticos més comuns en biologia, es veuen en la selecció de parentesc, com en el conte de la cria i també se solen vore en animals que formen grups socials, com en els insectes socials. Li permeten a un individu incrementar l'èxit dels seus gens en ajudar a parents propencs que compartixen tals gens.[6][7]

Altruisme obligat

És una pèrdua permanent d'aptitut directa (en un guany potencial d'aptitut indirecta). Per eixemples les abelles melíferas perden la vida quan usen la seua aguijón en defensa de la colmena.[8]

Altruisme facultatiu

És una pèrdua temporaria d'aptitut directa (en un guany d'aptitut indirecta seguida d'un possible guany personal reproductiva) per eixemple en les urracas de les xares de Florida que ajuden a cuidar el niu i poden heretar el territori dels pares.[9]

Generalitats

En etologia i, en general, en estudis d'evolució social a voltes els animals es comporten en formes que beneficien l'aptitut d'atres membres de la seua població mentres es perjudiquen a sí mateixos; esta és la definició funcional d'altruisme. Ademés dels esforços corrents realisats per les mares (i en alguns casos els pares) en el conte de la crío, hi ha eixemples de sacrificis extrems. Per eixemple, es dona el cas de matrifagia (devorar la mare) en l'aranya Stegodyphus; un atre eixemple és dels mascles d'algunes espècies d'aranyes i mantises que permeten ser devorats per la femella durant el emparellament. la regla de Hamilton descriu el benefici de tal altruisme en térmens del coeficient de parentesc formulat per Sewall Wright. Si el benefici al receptor menys el cost per al dador és major que zero, açò proveïx un guany indirecte d'aptitut per al dador.

Quan l'altruisme té lloc entre membres no emparentats, és possible que es tracte d'un altruisme recíproc. Per eixemple una mona que acicala a un atre, espera a la seua volta que s'invertixquen els papers. Esta reciprocitat és beneficiosa en térmens evolutius, sempre que el cost d'ajudar a uns atres siga menor que el benefici rebut en tornada i sempre que no hi haja explotació, és dir casos de no tornar el favor. Este tema està més desenrollat en la teoria evolutiva de jocs, en especial en el cridat dilema del presoner en teoria social.

Eixemples en vertebrats

Mamífers

  • Els llops i gossos salvages duen menjar a atres membres de la jauría despuix d'una cacera. Si be, en temps d'escassea, la parella reproductora de llops acapara l'aliment, lo que els permet continuar produint progenie.[10]
  • Els membres d'un grup de Suricata suricatta es turnan fent guàrdia per a alertar als atres quan hi ha depredadors.[11]
  • Els mapaches (Procyon lotor) informen als coespecíficos de la presència d'aliments per mig dels residus que deixen en latrines comunes. Els cuervos tenen un sistema d'informació similar.[12]
  • Els babuinos (Papio) mascles amenacen a atacants i escolten a la tropa quan esta s'allunta d'enemics.[13]
  • Els delfins han segut observats ajudant a companyers ferits o malalts, sostenint-los a flotació per hores o espentant-los cap a la superfície per a que puguen respirar.[14]

Aus

  • En moltes espècies d'aus, la parella reproductora rep ajuda d'atres aus assistents, incloent l'alimentacióde la crío.[15] Generalment es tracta de ventrades anteriors de la mateixa parella, pero, en alguns casos, hi ha ajudants no emparentats.[16]

Peixos

  • Harpagifer bispinis, una espècie de peix que viu en les condicions extremes de la península antàrtica; si es lleva al pare guardià del niu en ous, generalment un atre mascle ho reemplaça cuidant els ous contra depredadors i infeccions de fongos. Este mascle no es beneficia i les seues accions són considerades altruísticas.[17]

Vore també

Referències

  1. ↑ Bell, Graham (2008). Selection: The Mechanism of Evolution, Oxford: Oxford University Press, pp. 367–368. ISBN 978-0-19-856972-5.
  2. ↑ Okasha, S. (2008). «Biological altruism». The Stanford Encyclopedia of Philosophy. Consultat el 20 de juliol de 2013.
  3. ↑ «altruism (n .)». Online Etymology Dictionary. Douglas Harper. Consultat el 19 de setembre de 2014.
  4. ↑ |Real Acadèmia Espanyola
  5. ↑ A Grammar of the Italian Language, London: John Murray, p. 64.
  6. ↑ «11», An Introduction to Behavioural Ecology, John Wiley & Sons, pp. 307–333. ISBN 978-1-4443-3949-9.
  7. ↑ Diccionari Interdisciplinar Austral DIA, (2013)
  8. ↑ Insect Altruism. Purdue University.
  9. ↑ Alcock, John. Animal Behavior, 9th edició, Sinauer Associates. ISBN 978-0878932252.
  10. ↑ Mech, L.David (2003). Wolves: Behavior,Ecology and conservation, university of Chicago press, p. 58. ISBN 978-0-226-51696-7.
  11. ↑ Allchin, Douglas (1 de setembre 2009). “The evolution of morality”. Evolution: Education and Outreach 2 (4): 590–601. doi:10.1007/s12052-009-0167-7.
  12. ↑ Hohmann, Ulf (2001). Der Waschbär (en alemà), Reutlingen, Germany: Oertel+Spörer. ISBN 978-3-88627-301-0.
  13. ↑ Robert Ardrey, African Ganesis (N.Y.: Dell publishers, 1961), pp. 80-81, 136.
  14. ↑ Davidson College, biology department (2001) Bottlenose Dolphins – Altruism [1] archivat en Wayback Machine., article retrieved March 11, 2009. Versió archivada
  15. ↑ Brown, David (17 d'agost de 2007). Birds' Cooperative Breeding Sheds Light on Altruism, The Washington Post. Recuperate le 23 d'abril de 2010.
  16. ↑ Fackelmann, Kathy A.. Avian altruism: African birds sacrifice self-interest to help their kin – white-fronted bee eaters, Science News.
  17. ↑ Daniels, R.A. "Nest Guard Replacement in the Antarctic Fish Harpagifer bispinis: Possible Altruistic Behavior." Science, New Séries. Vol. 205 No. 4408: (1979): p. 831–833.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Altruisme_biològic&oldid=1407685»