Efecte barba verda
El efecte barba verda és un experiment mental usat en la biologia evolutiva per a explicar l'altruisme selectiu entre individus d'una mateixa espècie. El comportament altruïste és paradòxic a la llum de les velles idees de la teoria evolutiva que emfatisen el paper de la competició. L'evolució de l'altruisme s'explica millor a través de l'evolució centrada en el gen, que emfatisa una interpretació de la selecció natural des de la perspectiva del gen que actua com un agent que té metafòricament la "meta egoista" de maximizar la seua pròpia propagació. La selecció natural pot favorir un gen per a l'altruisme (conductual) selectiu si l'altruisme està fonamentalment dirigit a atres individus que compartixquen el gen. Ya que els gens són invisibles, tal efecte requerix de marcadors per a que ocórrega el comportament altruïste. Un efecte barba verda ocorre quan un alel, o un conjunt d'alels associats, produïxen tres efectes expressats (o fenotípicos):
- Un caràcter perceptible (l'hipotètica barba verda).
- El reconeiximent d'este caràcter per uns atres.
- Un tractament preferencial a individus en el caràcter.
Aixina, este gen directament reconeix còpies de sí mateixa, sense importar el promig de familiaridad (el coeficient r d'Hamilton). L'altruisme de barba verda podria, en sentit estricte, incrementar la presència de fenotips en este caràcter en una població encara si uns gens assistixen a uns atres que no són còpies exactes d'ells mateixos en un sentit molecular: tot lo que es requerix és que produïxquen les tres condicions descrites. Els gens de barba verda són vulnerables a gens mutantes emergents que produïxquen el caràcter sense el comportament altruïste.
L'idea del gen (o alel) de barba verda va ser proposta per William D. Hamilton en els seus artículs señeros de 1964,[1][2] i nomenats com "gens de barba verda" per Richard Dawkins en el seu text clàssic El gen egoiste de 1976.[3] El concepte va permanéixer com a possibilitat teòrica baix el model del gen egoiste de Dawkins fins a 1998, quan el primer gen de barba verda va ser trobat en la naturalea en la formiga de fòc (Solenopsis invicta), que les seues obreres maten selectivament reines (ponedoras d'ous) homocigóticas per a un alel específic del locus Gp-9.[4] L'eixemple més vistós de l'efecte va ser descobert en 2003 en el gen csaA en Dictyostelium discoideum, que codifica una adesina essencial per a la formació en el sol del cos fructificante multicelular.[5] En 2006, un atre eixemple del reconeiximent semblant a la barba verda va ser vista en el comportament cooperatiu entre morfologia de color en el fardacho de costats tacats, encara que els caràcters semblen estar codificats en loci múltiples a través del genoma.[6] Un eixemple molt més recent va ser trobat en 2008; es tracta d'un gen que fa al rent de cervesa aglutinar-se en resposta a una toxina com l'alcohol.[7]
Referències
- ↑ Hamilton WD«The genetical evolution of social behaviour. I.».J Theor Biol..7(1)
- 1-16.
- ↑ Hamilton WD«The genetical evolution of social behaviour. II.».J Theor Biol..7(1)
- 17-52.
- ↑ Dawkins, Richard (1976). The Selfish Gene, Oxford University Press, Oxford. ISBN 0-19-217773-7.
- ↑ Keller & Ross. "Selfish gens: a green beard in the ret fire ant", Nature 394: 573-575, 6 d'agost 1998.
- ↑ Queller DC, Posa't I, Bozzaro S, Strassmann JE«Single-gene greenbeard effects in the social amoeba Dictyostelium discoideum.».Science.299(5603)
- 105-106.
- ↑ Sinervo B, Chaine A, Clobert J, Calsbeek R, Hazard L, Lancaster L, McAdam AG, Alonzo S, Corrigan G, Hochberg ME«Self-recognition, color signals, and cycles of greenbeard mutualism and altruism».Proc Natl Acad Sci O S A.103(19)
- 7372-7377.
- ↑
Bibliografia
- Haig, D. (1997) The social gene. In Krebs, J. R. & Davies, N. B. (editors) Behavioural Ecology: an Evolutionary Approach, 4ª ed. pp. 284-304. Blackwell Publishers, Londres
- Green Beard Ethnic Nepotisme?, discussió en llínea sobre tòpics per varis autors, 22 de decembre de 2004, vist giner de 2008 [1] archivat en Wayback Machine.
- Grafen, Alan Green beard as death warrant 1998, Nature (revista), vist giner de 2008 -curta discussió i crítica sobre la possible existència d'un gen green beard
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Efecto barba verde» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.