Anar al contingut

Aloysia citrodora

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Aloysia citriodora 002.jpg
Aloysia citrodora (Aloysia citrodora)


Aloysia citrodora, coneguda com cedrón, cidrón o verbena d'Índies, és una espècie de planta de la família Verbenaceae, originària d'Amèrica del Sur. Es cultiva com planta ornamental i per les seues propietats medicinals.


Denominacions

[editar | editar còdic]

En les idiomes autòctones dels Vages es diu jichu sokkos en quechua i suyuisa en aimara[1]

Entre atres noms utilisats per a cridar està planta trobem: acate de llima, té llima, té de canya, jichu sokkos, suyuisa i jichu cedrón, zacate de llima, santol, cañita de llima, yerba de calentura, yerba llima, limoncillo, erva cidreira, limonera, canya santa, [2]etc.

Descripció

[editar | editar còdic]

És un arbust caducifolio de fins a tres metros d'altura. Els seus fulls apareixen agrupades en verticilos trímers, que tenen fins a 7 cm de llongitut, són lanceoladas, apicadas, en el marge pla o molt finamente serrat i un pecíol molt curt, de color vert clar pel fes, en el envés marcat per glándulas oleosas ben visibles. Despedixen una forta fragància a llima i alguna cosa mentolada.

Florix en estiu, les florés són menudes, rosades, blanquecinas o blanquecino-violáceas, agrupades en panícules terminals laxas, de fins a 10 cm de llarc. El cáliz posseïx dos llavis laterals; la corola és acampanada, simpétala, en els lòbuls imbricados, de color blanc o rosat. El gineceo està format per dos carpelos units. El frut està format per dos núculas.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Nativa d'Amèrica del Sur, comprenent països com Chile, Paraguay, Brasil, Uruguay, Argentina, Bolívia, Colòmbia, Perú, Veneçola i Equador.[3] En el XVII, despuix de les expedicions de conquista va ser duta a Europa, a on va escomençar a cultivar-se en les zones templades.


Importància econòmica i cultural

[editar | editar còdic]

Us ornamental

[editar | editar còdic]

Es cultiva en els jardins i horts com a planta aromàtica. Preferix un clima càlit constant, exposició solejada i humitat; resistix be les gelades, encara que si són continuades pert els fulls. Les gelades intenses maten també les branques més fines, encara que usualment la fusta més vella soporta fins a -10 °C, i permet a la planta recuperar-se en l'estació càlida. Necessita bon drenage, sol fèrtil i humit en estiu.

Es multiplica per llavor en facilitat, i és possible reproduir-la per mig d'esqueje.

Usos medicinals

[editar | editar còdic]

Els fulls del cedrón són riques en un oli essencial, el component principal del qual és el citral, responsable del seu aroma, i que conté ademés limoneno, linalol, cineol, terpineol, i cariofileno, un aldehit sesquiterpénico al que s'atribuïx acció eupéptica i espasmolítica.

Els extractes de Aloysia citrodora són rics en fenilpropanoides, especialment verbascósido, que presenten activitat biològica com antioxidants.[4]

La seua infusió (realisada en entre 5 i 20 grams per litro) s'utilisa com digestiu, carminativo i antiespasmódico, per a casos de dispèpsia o dolors d'estòmec. Li la consumix també com sedante i relajante muscular. Posseïx una important cantitat de melatoninacita requerida, substància que s'usa com relajante natural i que favorix notablement el somi nocturn.


Els elements usats en infusió s'arrepleguen dos voltes a l'any, a finals de la primavera i començos de l'autumne. S'ampren els fulls tendres i les sumidades floridas.

En Argentina és una planta medicinal oficial, posseïx una monografia en la Farmacopea Nacional Argentina, VI edició.[5]

En Uruguay s'utilisa per als mates de té, mate amarc o com a infusió solament. És comú escoltar en este país el dit "Cal donar-te un tecito de cedrón a bo' i et vas a dormir" com a ironia per a algun individu que estiga imprudent o molestant, siga a un chiquet o algun adult.[6]

En Equador es troba incorporada en la medicina tradicional de la regió andina del país, sent comú el seu consum en les famílies.[7]

Capacitat antioxidant

La suplementación en extracte de Aloysia citrodora protegix els neutrofilos del dany oxidativo, disminuint els marcadors del dany muscular ocasionat per la pràctica d'eixercici físic.[8]

L'extracte d'esta planta PLX mostra propietats antioxidants que poden eixercitar un paper important en la protecció contra l'estrés oxidativo ocasionat per la pràctica d'eixercici físic intens.[9]

Usos gastronòmics

[editar | editar còdic]

Els fulls secs i picades s'ampren en marinadas, aderezos i salses per a donar un toc d'aroma cítric. S'elabora en ella també un sorbet aromàtic i una infusió digestiva i refrescant. En Paraguay i en el Noreste d'Argentina s'utilisa en el tereré i el mat, mentres que en el restant d'Argentina i en Uruguay és una de les herbes en les que es pot saborizar el mate, a la seua volta, és usada com a infusió per sí sola.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Aloysia citrodora va ser descrita per Antonio Palau i Verdera i publicada en Part pràctica de Botànica, vol. 1, p. 768, en 1784.[10][11]

Etimologia

[editar | editar còdic]

Vejau: Aloysia

citrodora: epítet latino que significa "en aroma a llima".[12]

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • Argentina: cedrón, cedre

Bolívia: cedrón Chile: cedrón Colòmbia: cidrón Equador: cedrón

Espanya: hierbaluisa, herba luisa[13] Mèxic: cedrón Paraguay: cedrón Perú: cedrón, cidrón, yerba cidera, yerba de la princesa Uruguay: cedrón Veneçola: herba luisa[14]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Plantes alimentícies del Perú, Universitat científica del Sur, escola professional de nutrició i dietètica departament acadèmic de nutrició clínica i comunitària, 2004|https://www.flacsoandes.edu.ec/sites/default/files/agora/files/1286762289.apuntes_01_plantes_alimentícies.pdf&vejau=2ahUKEwin6JvjhOOIAxVaTKQEHdtHK7oQFnoECDgQAQ&usg=AOvVaw1B4o42F1eTpXlR7Kfb6wzy
  2. https://servici.indecopi.gob.pe/portalctpi/RegistrosExistentes.jsp?pLetra=H&lng=1
  3. «Aloysia citrodora Lemon Verbena, Shrub» (en en). Sant Marcs Growers. Consultat el 2018-11-26.
  4. «Correlation between plasma antioxidant capacity and verbascoside levels».Food Chemistry.117
    589–598.doi:10.1016/j.foodchem.2009.04.059.
  5. [1], Lliure Tercer: Farmacopea Argentina 7ma edició, pp. 464-467.
  6. Vocablo uruguayà
  7. «En Ambato perdura us d'herbes, la cura dels ancestros» (en és). L'Univers. Consultat el 2021-10-05.
  8. «Effect of lemon verbena supplementation on muscular damage markers, proinflammatory cytokines release and neutrophils' oxidative stress in chronic exercise.».European Journal of Applied Physiology.111(4)
    695-705.
  9. «Antioxidant effect of lemon verbena extracts in lymphocytes of university students performing aerobic training program».Scandinavian Journal of Medicine & Science in Sports.doi:10.1111/j.1600-0838.2010.01244.x.
  10. «Partix pràctica de Botànica, Tom I». Real Jardí Botànic. Archivat des d'el original, el 2016-08-17. Consultat el 2018-11-26.
  11. «Aloysia citrodora» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2000-11-01.
  12. «cinctus - citriodorus» (en en). Dictionary of Botanical Epithets. Consultat el 2018-11-26.
  13. «Hierbaluisa». Diccionari de la llengua espanyola.
  14. Colmeiro, Miguel (1871). [2], Madrit, Espanya: Imprenta de Gabriel Alhambra.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Aloysia citrodora en el Viccionari.