Allau

Una llau, també conegut com a remugada, és el desplaçament d'una capa de neu en una zona en pendent que es dirigix ala avall en una velocitat que pot variar i a la que també es pot incorporar part del substrat i de la cobertura vegetal de la pendent.

Solen ser causats ya siga per la cantitat de neu que s'acumula en la zona d'inici de la remugada, és dir, per sobrecàrrega, lo que genera un colapse dins del mant de neu, normalment a nivell d'una capa dèbil, i ademés deu existir un àngul d'ala entre 25° i 45° preferentment. També poden ser generats per persones, esquiadors, montañistas, alpinistes, motos de neu, maquinaria o animals com guanacs, i tot està relacionat en la sobrecàrrega del mant de neu. Per una atra part, les pluges sobre el mant de neu poden ser la causa d'una remugada i també pot haver remugades provocades o induïdes en explosius, que es classifiquen com a remugades artificials.

Classes

Es distinguixen tres tipos de llaus:

• Llau aerosol. Generalment naix d'un punt i arrastra cada volta més neu. Esta llau s'inicia quan el pes de la neu cedix a la força de gravetat. Açò succeïx sobretot durant o despuix de forts nevades (a partir de 25 centímetros de gros) i en temperatures baixes (menors de -5 °C), sobretot quan s'acumula neu sobre una base (mant) plana (per la pluja, la gelada o la fusió de la neu). Esta neu, seca i llaugera, es mescla en l'aire i forma un aerosol que baixa per la pendent a una velocitat de 100 a 300 km/h. Podria produir-se en qualsevol época de l'any.
• Llau de neu humida. Este tipo de llau es produïx en les pendents molt expostes al sol (quan la neu es fon) en pujar les temperatures, principalment durant la primavera. S'esgolen llentament (20 a 60 km/h). Els factors que ho activen són l'aire o el vent calent, el sol i el sobrepés. Solen produir-se en vertents orientades cap al sur i poden deixar el sol al descobert pel seu poder erosivo.
• Llau de placa. Este tipo de llau és el més freqüent. Una placa és una superfície de neu compacta que es desprén del restant del mant de neu i que s'esgola sobre el sol o sobre la neu existent. Solen originar-se en alvertents oberts pel pas d'un esquiador. Estes plaques poden ser immenses i deixen un llímit de fractura molt visible.

Totes les llaus poden tindre greus conseqüències, pero els de placa tenen dos factors que els fan molt perillosos. Primer: pot provocar-los simplement el pas d'un esquiador. I, en segon lloc, són els més freqüents en els Pirineus.

També existix la Llau de placa mixta, per eixemple, el del 17 de juny de 2005. Cap a les 12:10, un guanac descendix de lo alt de la montanya i provoca la remugada (vore seqüències d'imàgens, la remugada del guanac); açò va ser en la Cordillera dels Vages, en el costat argentí, en el sector propenc al campament de Mina Veladero.

La zona del començ de la remugada té 37° d'inclinament d'ala i un promig de 31° d'àngul d'ala.

Classes per magnitut

Existixen dos tipos de llaus:

• Llau superficial: a on solament es movilisa una part del mant nival.
• Llau de fondo: a on es movilisa tot súbita i violentament, erosionant el substrat de l'ala, transportant i depositant estos materials en el punt a on l'àngul d'esta respecte a l'horisontal ho permet.

Ademés, el moviment o dinàmica d'una remugada es pot caracterisar per la velocitat que pot desenrollar (m/s); l'altura del seu fluix (m) i les pressions d'impacte que poden generar-se (kPa); existix l'Atles de Llaus, editat per l'Unesco en l'any 1981, a on es classifiquen les llaus per la seua morfologia, orige, forma, etc.

Europa

Mida	Capacitat	Dany potencial	Mida física
1. Porga	Menuda solsida de neu que no pot aplegar a enterrar una persona, encara que hi ha un perill que caiga.	Improvable, pero pot ferir o matar a una persona.	Llongitut <50 m Volum <100 m³
2. Menuda	Es para en la pendent.	Pot enterrar, ferir o matar a una persona.	Llongitut <100 m Volum <1,000 m³
3. Mija	Aplega fins al final de la pendent.	Pot enterrar o destruir un coche, destruir un camió, destruir menudes cases o trencar obris.	Llongitut <1,000 m Volum <10,000 m³
4. Gran	Aplega fins a superfícies planes (prou menys de 30°) de 50 m de llongitut a lo manco. Pot aplegar fins al fondo de la vall.	Pot sepultar o destruir camions de gran tonellage o trens, edificis alts i zones forestals.	Llongitut >1,000 m Volum >10,000 m³

Canadà

La classificació canadenca per a medir les llaus es basa en les conseqüències que puga tindre. Normalment, les llaus són categorizados de mida mijana.

Mida	Dany potencial
1	Pot ser inofensiu per a les persones.
2	Pot sepultar, ferir o matar a una persona.
3	Pugues soterrar o destruir un coche, estropejar un camió, destruir menudes cases o trencar uns quants arbres.
4	Pot destruir un vagó de tren, un camió de gran tonellage, vàries cases o una zona forestal de fins a 4 hectàrees.
5	La major llau coneguda. Pot destruir un poble o un bosc de 40 hectàrees.

Estats Units

Mida	Dany potencial
1	S'esgola menys de 50 metros per una zona inclinada.
2	Menuda, depenent de la distància recorreguda.
3	Mija, depenent de la distància recorreguda.
4	Llarga, depenent de la distància recorreguda.
5	Màxima, depenent de la distància recorreguda.

Pressió de l'impacte d'una llau

És important tindre en consideració la pressió de l'impacte d'una llau sobre les infraestructures destinades a contindre'ls o sobre les construccions o estructures que tinguen que estar en una zona de llaus, com les torres elèctriques.

La força de l'impacte serà proporcional a la velocitat de la llau al quadrat i a la densitat del fluix del material que forma la llau. Esta força de la pressió de l'impacte pot anar d'un a 1000 kPa.

Efectes de l'impacte de les llaus
Pressió de l'impacte (kPa)	Efecte potencial
1	Trenca les finestres
5	Pansa a través de les portes
30	Destruïx les estructures de fusta
100	Arranca de raïl les pináceas madures
1000	Mou estructures de formigó reforçat

Classificació dels riscs de llaus

En les activitats hivernals de montanya, les llaus no es poden evitar si no és en un correcte coneiximent del mig i una evaluació contínua del terreny; són un dels perills objectius en la pràctica del alpinisme i singularment del esquí de montanya.

En tots els llocs a on es practiquen estos dos deports, es publiquen (en senyes obtingudes diàriament agarrant medides sobre el terreny) uns «bolletins de neu», a on es valora el risc de llaus en una zona determinada, d'acort en una «escala de perill».

Europa

Esta escala va ser aprovada en abril de 1993 per a substituir als anteriors criteris dels diferents sistemes nacionals i establir uns homogéneus en tota Europa. Es va actualisar per última volta en maig de 2003.

L'escala europea del perill de llaus consta de cinc graus en funció de l'estabilitat del mant nival i de la provabilitat de desencadenamiento de llaus (de l'1 al 5, el 0 significa que no existix risc), esta escala és usada en casi tot lo món:

Nivell de perill	Estabilitat del mant nival	Icon	Provabilitat de desencadenamiento de llaus
1 – Dèbil	El mant nival està en general ben estabilisat		En general només és possible el desencadenamiento de llaus en ales molt inclinades o en terreny especialment desfavorable (1) i a causa de sobrecàrregues fortes (2). Solament poden desencadenar-se espontàneament colades o llaus menudes.
2 – Llimitat	En algunes ales empinades, el mant nival està només estabilisat moderadament; en el restant d'ales està en general ben estabilisat.		És possible el desencadenamiento de llaus sobretot per sobrecàrregues fortes (2), especialment en ales empinades propícies (1). És molt poc provable que es desencadenen espontàneament llaus grans.
3 – Notable	En moltes ales empinades, el mant nival està entre moderada i débilmente estabilisat.		És possible el desencadenamiento de llaus, inclús per sobrecàrregues dèbils (2), especialment en ales empinades propícies (1). En alguns casos, són possibles llaus de tamany mijà i, en casos aïllats, de tamany gran, desencadenats espontàneament.
4 – Fort	En la majoria d'ales empinades, el mant està débilmente estabilisat.		És provable el desencadenamiento de llaus inclús per mig de sobrecàrregues dèbils (2) en moltes ales empinades. En alguns casos poden produir-se numeroses llaus de tamany mijà, i freqüentment gran, desencadenats espontàneament.
5 – Molt fort	El mant nival és en general molt inestable.		Poden produir-se numeroses llaus grans, a sovint molt grans, desencadenats espontàneament, inclús en ales només moderadament inclinades

• (1) Les àrees propícies a les llaus es descriuen en major detall en els bolletins del perill de llaus (altitut, orientació, tipo de terreny, etc.).
  • − Terreny poc o moderadament inclinat: ales en un inclinament menor de 30.º
  • − Ales empinades: ales en un inclinament major de 30.º
  • − Terreny molt inclinat o extrem: ales de més de 40.º d'inclinament i terreny especialment desfavorable pel seu perfil, la proximitat a les crestes o l'escassa rugosidad de la superfície del sol subjacent.
• (2) Sobrecàrregues:
  • − Dèbil: un únic esquiador o surfiste, movent-se en suavitat i sense caure. Un grup de persones que respecten la distància de seguritat (mínim de 10 m). Un raquetista.
  • − Fort: dos o més esquiadors, surfistes etc. sense respectar la distància de seguritat. Màquines pisanieves o atres vehículs que circulen sobre la neu, explosius. Ocasionalment, un únic excursioniste o escalador.

Norteamérica

En Estats Units d'Amèrica i Canadà l'escala de perill de llaus té vigència des de finals de la década del 1990. Les descripcions varien depenent del país.

Nivell de perill	Consells de viage	Risc	Mida i distribució de la llau
1. Dèbil	Generalment, condicions segures. Estar pendent de la neu inestable en zones aïllades.	Llau natural o provocada per l'home, improvable.	Menudes llaus en zones aïllades o extremes.
2. Moderat	Intensifiquen les possibilitats de llaus en les característiques específiques del terreny. Evaluar la neu i el terreny en esment, identifica les característiques a tindre en conte.	Llau natural, improvable; llau provocada, possible.	Menudes llaus en zones concretes, o grans llaus en zones aïllades.
3. Considerable	Possibilitat de llaus perilloses. Evaluar la capa de neu cuidadosadament, dissenyar una ruta en cautela i prendre decisions essencials en esme.	Llau natural o provocada, possible.	Menut llaus en moltes zones, o grans llaus en àrees específiques, o llaus molt grans en zones aïllades.
4. Fort	Possibilitat de llaus molt perilloses. No és recomanat viajar a les zones en este risc de llaus.	Llau natural, provable; llau provocada, molt provable.	Grans llaus en moltes zones o llaus molt grans en zones concretes.
5. Extrem	Evitar viajar.	Llau natural i provocada, segur.	Llaus grans o molt grans en moltes zones

Causes de la formació de llaus

Les llaus són ocasionades per la falta d'homogeneïtat de la capa de neu i per l'existència, entre els llímits de capes físicament diferents, d'un agent que facilita l'esmonyida d'una d'elles sobre una atra subjacent. Ocorre per eixemple, que la neu recent caiguda o acumulada pel vent no aplega a cohesionarse a la superfície de la capa preexistente.

En atres casos, la pluja empapa una capa recent, que s'esgola llavors pel seu propi pes, si la pendent ho permet. Les aigües pluvials poden també infiltrar-se entre dos capes de neu i obrar llavors com un lubrificant que permet l'esmonyida de la capa superior sobre l'inferior. Lo mateix pot ocórrer si l'aigua penetra en la neu i el terreny, fent que este es torne deslizante.

Els canvis de temperatura ambient també tenen la seua gran importància. En particular, un aument important de la temperatura reduïx la cohesió de la neu, per això les llaus són més provables per la vesprada que pels matins, sobretot en aquelles pendents que han estat expostes als rajos solars durant les hores més caloroses del dia. A voltes el brusc calfament pel sol matutino basta per a provocar llaus en les pendents abruptes orientades cap a l'est.

Les condicions del sol que soporta la neu poden ser també determinants: terreny arcilloso i, per tant, deslizante; sols plans, humits o gelats, alvertent de forma convexa o en excessiva pendent.

Sean cuales anaren les circumstàncies favorables a una llau, est pot ser desencadenat per una causa mínima encara que capaç de véncer l'escassa cohesió que retenia la massa de neu: un soroll, la solsida d'una roca o un bloc de gèl, o el simple pas d'un esquiador per la capa inestable.

Les llaus o remugades es poden desencadenar en forma natural, durant les 24 hores del dia, no existix una regla fixa respecte a les hores del dia; també en existir precipitacions de neu intenses, es genera una major inestabilitat del mant de neu i per això es pot generar una llau; en produir-se precipitacions de neu sobre una capa antiga de neu depositada en l'ala o montanya, existixen major provabilitats de generar-se la remugada, ya que la mateixa neu depositada actua com un resbalín per a la neu nova. Pel contrari, si tenim l'ala sense neu o seca en el substrat de terra, la remugada té menor provabilitat de generar-se, degut a que existix una part de la neu nova o precipitada que es fon en prendre el sol o terra de l'ala.

Les llaus de neu es produïxen quan es pert sostingues. Esta pèrdua de sostingues, i la llau conseqüent, pot ser espontànea o provocada per l'home.

Llaus espontànees

Es produïxen per una sobreacumulación de neu o per un canvi en les condicions de la massa de neu.

Les sobre acumulacions es produïxen en temps de nevades importants i són normalment de neu pols nova. En esta categoria entrarien les contínues porgues que es produïxen als llocs en més pendent de les montanyes, en les crestes i en els canals més dretes, a on la neu no troba a penes sostingues i que per lo tant es buiden molt a sovint.

Les llaus espontànees poden ser causats també per una alteració de les condicions que mantenien estable massa de neu.

Els auments de temperatura i la pluja són les alteracions més freqüents i afecten a la neu de qualsevol calitat: la neu en pols perque aumenta de pes relatiu en superfície fins al punt que les capes inferiors no la poden soportar. Les grans plaques de neu aventada perque es trenquen en una llínea donada, a partir de la qual la placa s'esgola cap a avall. La neve primavera o humida perque aumenta la seua fluïdea i s'esgola sobre atres capes de neu endurida, sense transformar, i inclús sobre el mateix sol, denominant-se llavors «llau de fondo».

D'entre les llaus espontànees, els més perillosos són els de neu en pols: es desencadenen en un punt prou alt de la montanya i baixen incrementant la seua volum i la velocitat de baixada pot aplegar als 200 km/h. La combinació de massa i velocitat fa que siguen enormement destructius, grans árboles i boscs sancers són donesarraïlats per l'espente de la neu, roques de qualsevol mida són arrancades del seu llit i espentades avall. És freqüent que quan una llau de neu en pols aplega al fondo d'una vall no massa ample, cobrixca els rius i torrents i aplegue a remontar (per inèrcia) l'alvertent opost. És molt poc provable que persones o animals alcançats per una llau de neu en pols puguen sobreviure. Ara be, com estes llaus es produïxen regularment en els mateixos llocs, a sovint evidents, és evitable permanéixer en la zona afectada.

Esta regla té, no obstant, excepcions. Aixina, en giner de 1996 en els Pirineus es varen produir numeroses llaus de neu en pols de grans dimensions que varen arrasar zones infreqüents. També en els Alps, a on ademés varen causar séries pèrdues de vides i instalacions.

Les llaus espontànees de placa i els de neu humida són molt manco perillosos, ya que el seu alcanç és menor, aixina com el seu volum i velocitat.

Llaus provocades

Normalment —en el cas de llaus provocades de neu en pols— la crisis es produïx per sobrecàrrega, quan una o vàries persones o animals chafen una superfície nevada en prou pendent. El seu pes fa que se supere l'equilibri anterior a la sobrecàrrega i la massa de neu es desploma, primer per davall el lloc de pas, pero immediatament també per damunt, ya que pert el seu sostingues inferior. Els sers que han provocat la llau són inevitablement arrastrats i la seua supervivència és improvable.

Ademés del gros de neu i del grau de la pendent existixen atres factors a evaluar en travessar pendents expostes: el més important és l'existència de vàries capes de neu, que poden estar poc cohesionadas entre sí, per #densitat diferents i també a temperatures diferents, donant lloc en este últim cas a lo que es denomina «fractura tèrmica».

Existixen sobrecàrregues naturals provocades pero són infreqüents: la caiguda de làmines de neu és la més clàssica.

El mateix pas de persones, casi sempre en esquins i costera dalt, pot tallar la superfície de les plaques de neu formades pel vent. Si la pendent és suficient, la placa s'esgolarà cap a avall com en el cas d'una ruptura espontànea. Naturalment en este cas sí que són perillosos les llaus de placa, ya que arrastraran a l'esquiador que ho provoca i als que estiguen al seu entorn. Són el cas de llaus provocades més freqüents. A condició d'un rescat més ràpit que el temps d'asfíxia o d'hipotèrmia és possible la supervivència.

Les llaus provocades en neu de primavera, humida i pesada, que són freqüentment causats pels esquiadors en descens, són els menys perillosos: la seua velocitat és molt llenta i el seu alcanç també, lo que fa possible i senzill evitar la seua trayectòria.

Zones

Identificar les zones de llaus permet realisar #cartografia de les àrees afectades que es poden utilisar en l'ordenament territorial. Són tres:

• Zona d'eixida: és a on la neu es posa en moviment i escomença a accelerar a lo llarc de la pendent (d'uns 30°-40° o més), a on va guanyant massa constantment.
• Zona de trayecte: és la zona a on la llau manté una velocitat més o menys constant. La pendent mijana és d'entre uns 20° i 30.º
• Zona d'arribada: és a on la llau es para. La pendent acostuma a ser inferior als 20 graus.

Recomanacions de seguritat en zones de remugada

1. Les remugades poden ocórrer en qualsevol hora del dia.

2. Durant una tormenta és major l'inestabilitat del mant de neu.

3. La sobrecàrrega per neu de l'ala pot generar remugades.

4. El vent és el major productor de remugades, degut a que transporta la neu a la zona d'inici.

5. Les remugades són destructives, degut a que posseïxen normalment una pressió d'impacte (kPa) significativa.

6. L'energia de les remugades, devem conéixer-les en térmens aproximats versus el seu potencial.

7. La pluja ajuda a la generació de remugades.

8. Es deuen efectuar travessies en esquís, en posta en ser un grup.

9. Evitar els fondos de quebrades, quan el mant de neu és inestable.

10. Evitar eixides en nevades recents.

11. Considerar en l'anàlisis de seguritat la direcció i velocitat del vent.

12. Vosté si practica esquí fòra de pista o randonné, sempre duga el ARVA, LA SONDA DE RESCAT I PALA.( Trilogia de rescat.)

13. Abans d'eixir a la montanya en hivern, considere prendre un curs de remugades.

14. Si vosté practica alpinisme hivernal, ya siga en esquí, en snowmobile, raquetes, etc., deu conéixer els test d'estabilitat del mant de neu.

15. Sempre deuen anar a la montanya, a zones nevades i a on es generen remugades, un mínim de 3 persones.

16. Un bon equip per a la nostra seguritat i protecció davant remugades, són els AIRBAGS ( ORTOVOX, ABS, BCA., Mamut, uns atres.), mochila en bosses d'aire, en cas de vore's atrapat per una remugada.

Llaus notables

Varen ocórrer dos remugades en març de 1910 en les Montanyes Selkirk, en la frontera entre Canadà i Estats Units; L'1 de març la remugada Wellington va matar a 96 persones en l'estat de Washington, Estats Units. Tres dies més vesprada, 62 treballadors del ferrocarril varen morir en la remugada del Rogers Pass en la Columbia Britànica, Canadà.

Durant la Primera Guerra Mundial, s'estima que varen morir entre 40.000 i 80.000 soldats com a resultat de remugades durant la campanya de montanya en els Alps en el front Austríac-Italià, moltes de les quals varen ser causades per dispars d'artilleria. Al voltant de 10 000 hòmens, dels dos bandos, varen morir en remugades en decembre de 1916.

En l'hivern de 1950-1951 en el hemisferi nort es varen registrar aproximadament 650 remugades en un periodo de tres mesos en els Alps en Àustria, França, Suïssa, Itàlia i Alemània. Esta série de remugades varen matar al voltant de 265 persones, i eixe periodo es va cridar l'hivern del terror.

En 1990 en el pico Lenin, en l'actualitat en Kirguizistan, un campament de montanya d'escalada va ser agranat quan un terremot va causar una gran remugada sobre el campament. Varen fallir 43 escaladors.

In 1993 la remugada de Bayburt Üzengili va matar a 60 persones en Üzengili en la província de Bayburt, Turquia.

En 1993 en Montroc, França una remugada que duya 300,000 metros cúbics de neu es va esgolar per una pendent de 30°, aplegant a una velocitat de l'orde de 100 km/h. Va matar a 12 persones en els seus chalets, enterrant-los baix 100,000 tonellades de neu d'una capa de 5 m de gruixa. L'alcalde de Chamonix va ser condenat per homicidi per no evacuar l'àrea, encara que la sentència va ser suspesa.

La menuda població austríaca de Galtür va ser alcançada en 1999 per la remugada de Galtür. Es va pensar que la localitat estava en zona segura, pero la remugada va ser excepcionalment gran i va entrar en la població. Varen morir 31 persones.

L'1 de decembre de 2000 en el Mont Glory es va formar la Remugada de Glory Bowl. El mont Glory està en la Cordillera Teton en Wyoming, Estats Units. Joel Roof estava fent snowboard de manera aficionada, i va provocar eixa remugada en eixe entorn en forma de bol. Roof va ser arrastrat prop de 600 m fins a la base de la montanya i no va poder ser rescatat en èxit.

Un registre de les llaus o remugades més mortíferos està compilado en Worldatlas.

Llaus en la ficció

Les llaus han segut un recurs utilisat en moltes històries de ficció que se situen en ambients nevats, a sovint en #finalitat humorístiques. Un eixemple seria la película Mulan de Disney.

En estos casos és molt habitual que es produïxca una llau com a conseqüència d'haver produït un soroll massa alt, com a pansa en Tintín en el Tibet, o en el capítul «Mountain of Madness» de Els Simpson.

Bibliografia

• M. Gascón et al. Vents, Terremots, Tsunamis i atres #catàstrofe naturals. Història i casos Latinoaméricanos. Editorial Biblos. Buenos Aires, 2005. 159p. ISBN 950 786 498 9

• The Technical Avalanche Protection Hanbook. Editorial Wilhelm Ernt & Sohn. Berlín Alemània, 2015. o Book ISBN 978-3-433-60384-0
• Castellet Llerena (2005). Esquí de muntanya: manual pràctic (en ca), Cossetània. ISBN 84-9791-154-7.
• López Martínez (1988). Riscs Geològics, Institut Geològic i Miner d'Espanya. ISBN 84-505-7599-0.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Allau.

Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Allau en el Viccionari.

• 15px|link=|alt= Wikisource contiene una definició de o sobre llau.