Alfarería en la província de León
La alfarería en la província de León (Espanya), ademés dels materials arqueològics classificats abans d'i durant l'Hispania romana (en referències puntuals en Valéncia de Don Juan i Astorga),[1] ha tingut en les terres altoleonesas una minvada producció, destacant no obstant el foc de Jiménez de Jamuz, que en la década de 1960 va aplegar a tindre actius una vintena de alfares,[1] i gremi de alfareros entre 1945-1973.[2]
Des de l'últim terç del sigle xx s'ha recuperat l'activitat alfarera i el disseny ceràmic de cacharrería, per a us decoratiu i mercat turístic,[3] en els alfares instalats en Camponaraya, Trobajo del Camí, La Bañeza, Manzaneda de Tori, Carucedo, Sariegos i León capital. En el capítul dels joguets de terracota i les figuritas de naiximent i belenes són destacables els treballs de l'alfarera Pilar Tirats, instalada en Coladilla.
Història
editarA pesar de quedar llunt de la zona d'influència musulmana,[1] pot rastrejar-se alfarería de la zona en el sigle xvi, en les Relacions topogràfiques de Felipe II, i en el sigle xviii en el Catastre d'Ensenar (1752) i en les Memòries polítiques i econòmiques d'Eugenio Larruga (1792).[2] De el xix queda notícia de certa activitat en barris alfareros locals censada en el Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar. Ya en el xx, són orientativo els treballs de camp realisats per Luis Talles, mediat dit sigle, i ya entre 1960 i 1978 per etnòlecs alemans i Natacha Seseña. També està present en les coleccions del Equip Adobe o les reunides en el Museu d'Arts i Tradicions Populars per Guadalupe González-Hontoria.[4]
Foc de Jiménez de Jamuz
editarLa Guia dels alfares d'Espanya de 1997 senyala activitat en varis tallers de Jiménez de Jamuz, al sur de la província lleonesa, censant els alfares de Vicente i Francisco Sanjuan Benavente, Esteban García Sanjuan i Andrés Murciego Cabañes o Teresa García, produint alfarería de baste i vidriada (ánforas, cànters de boquina, botiges, gerros, porrones, gorcs, tasses, barrils, tarteras, soperes, etc.) i les seues famoses botiges en forma de flare barrigón i les gerres de trampa de Valentí Peñin de Blas, més conegut com “El Paloma”, malnom que heretaria el seu fill Constancio. També menciona esta guia el taller de Benito Pérez García en Carrizo de la Ribera, en peces ‘curioses’ com els paragüeros pintats en fret.[5]
Varis estudis realisats per Concha Casat entre 1979 i final del sigle sobre l'alfarería de Jiménez de Jamuz, documenten l'existència de olleros que treballaven en 1752, i que dos sigles despuix es mantenien en l'ofici membres de les famílies Sanjuán i Peñín.[2] Ya en el sigle xxi es mencionen els alfares de García Celada i Sanjuan-Peñín.
La colecció de ceràmica nacional del Museu de Chinchilla de Montearagón presenta peces dels mencionats Murciego, la família Sanjuan i de Constancio “El Paloma”.[6]
-
Figuritas de Belén (Coladilla, Pilar Tirats)
-
Ceràmiques de Trobajo del Camí
-
Alfarería tradicional de Jiménez de Jamuz
-
Escurada de Camponaraya
-
Escurada de la Bañeza
Un museu de la botija
editarEn Toral dels Guzmanes es troba instalat en el castell-palau dels Guzmanes, el museu de la botija de la colecció de Jesús Gil-Gibernau, considerada la major mostra de botijes existent en el món, en prop de dos mil quatrecentes peces expostes, de distintes époques de l'alfarería dins i fòra d'Espanya.[7]
Referències
editar- ↑ 1,0 1,1 1,2 Seseña, 1997, p. 157.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Els estudis de alfarería popular en Castella i Lleó (1)» (en espanyol). cervantesvirtual.com. Consultat el 26 de maig de 2018.
- ↑ «Directori de tallers artesans. León» (en és). jcyl.és. Consultat el 27 de maig de 2018.
- ↑ González-Hontoria, 2004, pp. 32 i ss..
- ↑ Vossen, Seseña y Köpke, 1997, p. 162.
- ↑ Useros y Useros, 2005, pp. 87-88.
- ↑ Pàgina del museu en el lloc municipal de Toral dels Guzmanes.
Bibliografia
editar- Cortés Vázquez (1987). Alfarería Popular del Regne de León, Salamanca, Ed. Cervantes. ISBN 84-856-6428-0.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGonzález-Hontoria2004">González-Hontoria (2004). Les artesania d'Espanya. Tom IV: Zona central nort (Castella i Lleó, La Rioja i Aragó) (en ES), Serbal. ISBN 84-7628-459-4.
- Seseña. Cacharrería popular, 1997 edició, Madrit: Aliança Editorial, pp. 152-155. ISBN 84-206-4255-X.
- (1975) Guia dels alfares d'Espanya, Madrit, Editora Nacional, p. 223.
- (2005) Museu de ceràmica nacional. Peces de alfarería de tota Espanya, Albacete, Museu de Ceràmica Nacional. Chinchilla de Montearagón. ISBN 84-609-5626-1.
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alfarería en la provincia de León» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.