Anar al contingut

Alfarería en la província de Burgos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Alfarería en la província de Burgos

La alfarería en la província de Burgos (Espanya), com a fenomen gremial posterior a la producció arreplegada en la zona en jaciments arqueològics –ben anteriors o elaborats durant la romanización– s'ha conservat en alguns centres importants com el d'Aranda de Duero, perdent-se en uns atres com el de Castrojeriz, molt associat a l'estètica del foc d'Astudillo, en la veïna província de Palència.[1][2] Menció especial mereix en algunes monografies la llabor de Simón Calvo, alfarero que va aplegar a desenrollar un personal «estil historicista»,[3] durant la primera mitat del sigle xx, des del seu taller en la capital burgalesa.[4] A partir de les últimes décades de dit sigle es recuperaria certa activitat, donant entrada al disseny ceràmic d'escurades per a us decoratiu i mercat turístic. Llabor continuada en el xxi en alfares com els instalats en Covarrubias, Ezquerra, Medina de Pomar, Quintanilla de l'Aigua, Villagonzalo i Burgos capital.[5]

Treballs de camp i coleccions

[editar | editar còdic]

Les primeres referències ducumentales a alfares actius en esta província s'anoten ya en el sigle xviii en el Catastre d'Ensenar (1752) i en les Memòries polítiques i econòmiques d'Eugenio Larruga (1792), i un sigle despuix en les edicions del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar.[2] Més precisos i informatius són els estudis de la segona mitat de el xx, a partir de treballs de camp realisats en la década de 1970, com els que arreplega la Guia dels alfares d'Espanya publicada en 1981, dirigida pel etnólogo alemà Rüdiger Vossen i l'investigadora Natacha Seseña.[6]

Ademés de les peces conservades en el Museu d'Arts i Tradicions Populars, dels treballs de camp realisats per Guadalupe González-Hontoria,[7] la colecció de ceràmica nacional del Museu de Chinchilla de Montearagón guarda peces dels alfares arandeses de Maximiliano, Dumenge i Rélix Martín, i una terracota reproduint el Monument al pastor, obra de Fidel Esquerre.[8] Atres coleccions de alfarería de baste produïda en alfares burgalesos són les reunides pel Equip Adobe.

Alfares d'Aranda de Duero

[editar | editar còdic]

A partir de l'estudi publicat en 1982 per Juan Gabriel Abad en la revista d'etnografia Narria sobre Els alfares arandinos, poden seguir-se els precedents gremials i evolució de l'alfarería en Aranda de Duero i el seu entorn.[9][lower-alpha 1] Descollen els components de la saga “Martín Feliç” que de la producció tradicional de cànters, gerros, porrones i llibrells han evolucionat a noves formes no necessàriament funcionals.[9]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Seseña, 1997, p. 147.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Els estudis de alfarería popular en Castella i Lleó (1)» (en espanyol). cervantesvirtual.com. Consultat el 26 de maig de 2018.
  3. ↑ «Alfarería i ceràmica de Burgos» (en es). espanafascinante.com. Consultat el 1 de juny de 2018.
  4. ↑ I.L.H.. «18 peces de Simón Calvo se sumen a la colecció de el IMC» (en es). diariodeburgos.és. Consultat el 1 de juny de 2018.
  5. ↑ «Directori de tallers artesans. Burgos» (en és). jcyl.és. Consultat el 31 de maig de 2018.
  6. ↑ Vossen, Seseña y Köpke, 1981, pp. 69-71.
  7. ↑ González-Hontoria, 2004, pp. 32 i ss..
  8. ↑ Useros y Useros, 2005, pp. 79-80.
  9. ↑ 9,0 9,1 (1982).«Els alfares arandinos».Narria.UAM.(28)
    21-26.ISSN 0210-9441.Consultat el 1 de juny de 2018.

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • (2004) Les artesania d'Espanya. Tom IV: Zona central nort (Castella i Lleó, La Rioja i Aragó) (en ES), Serbal. ISBN 84-7628-459-4.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREF Sanz1983"> Sanz (1983). Guia de alfares de Castella i Lleó (en ES), Madrit: Edicions de la Torre.
  • Cacharrería popular, 1997 edició, Madrit: Aliança Editorial, pp. 152-155. ISBN 84-206-4255-X.
  • (2005) Museu de ceràmica nacional. Peces de alfarería de tota Espanya, Albacete, Museu de Ceràmica Nacional. Chinchilla de Montearagón. ISBN 84-609-5626-1.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFVossen1975">Vossen (1975). Guia dels alfares d'Espanya, Madrit, Editora Nacional.


Referències

[editar | editar còdic]



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alfarería_en_la_província_de_Burgos&oldid=1354939»