Alejo Carpentier

Alejo Carpentier i Valmont (Lausana, 26 de decembre de 1904-París, 24 d'abril de 1980) va ser un escritor cubà-francés que va influir notablement en la lliteratura llatinoamericana durant el seu periodo d'auge. La crítica ho va considerar un dels escritors fonamentals del XX en llengua espanyola, i un dels artífexs de la renovació lliterària latinoaméricana, en particular a través d'un estil que incorpora vàries dimensions i aspectes de l'imaginació per a recrear la realitat, elements que varen contribuir a la seua formació i us de «lo real maravellós».
També va eixercir les professions de periodista, durant gran part de la seua vida; i musicólogo, en investigacions musicals i organisacions de concerts, entre atres activitats; no obstant, va alcançar la fama per la seua activitat lliterària.
Biografia
Per molt temps es va creure que havia naixcut en La Habana, a on la seua família es va mudar poc despuix del seu naiximent, pero la seua partida de naiximent va ser trobada en Suïssa anys despuix de la seua mort i va demostrar que va nàixer en Lausana, Suïssa.[1] El seu pare va ser l'arquitecte francés Georges Julien Álvarez Carpentier i la seua mare Catherine "Lina" Valmont or Blagoobrasoff, professora d'idiomes d'orige rus. La seua infància va estar marcada per un profunt «mestiçage cultural».
La família es va mudar a La Habana perque el pare tenia interés per la cultura hispànica i ànsies d'habitar en un país jove que li permetera escapar de la decadència europea.[2] Aixina, Carpentier va créixer en tracte propenc en llauradors cubans blancs i negres, «hòmens mal nutrits, carregats de misèria, dònes envellides prematurament; chiquets mal alimentats, coberts de malalties».[3] Una realitat que posteriorment plasmaria en les seues obres.[3]
La seua infància va coincidir en els primers anys de la República Independent, un periodo en el qual les escoles se centraven en el passat colonial espanyol, per la carència de materials actualisats: «D'acort en els llibres que estaven vigents i s'usaven en l'Espanya de finals del XIX».[4]
A l'edat d'onze anys es va traslladar en els seus pares a una finca en Loma de Terra, del repartiment El Cotorro, prop d'La Habana.[5] Dels onze als dèsset anys els seus pares es varen encarregar de la seua educació. Ell li ensenyava lliteratura i ella música, lo que va ser de gran influència en el jove i per la que va sentir inclinament des d'eixa época. Per eixos anys, el seu pare els va abandonar i ell va abandonar els seus estudis i va escomençar a treballar per a ajudar a la seua mare.[6]
Al fi de la seua educació primària en Cuba, va ser a París per a completar part dels seus estudis secundaris en el liceu Janson de Sailly a on, prenent cursos de teoria de la música, va aplegar a ser en les seues pròpies paraules «un pianiste acceptable».[7][8] En 1917 va ingressar en l'Institut de Segona Ensenyança d'La Habana per a continuar els seus estudis en teoria musical. En 1920 va conseguir entrar en l'escola d'arquitectura d'eixa mateixa ciutat, encara que posteriorment l'abandonaria.[9]
A principis dels anys vint va escomençar a implicar-se en política, especialment en la «abortada revolució de Veterans i Patriotes» en 1923.[10] Encara que els grups als que s'afiliava no foren específicament partidistes, sino més be units per l'art,[10] estos no carien d'objectius polítics i varen desenrollar una llabor de lluita contra la dictadura de Gerardo Machado (ascendit en 1925) i contra el capitalisme nortamericà.[10]
Vida en Cuba
En 1921 va escomençar la seua carrera de periodista, professió a la que es dedicaria pràcticament el restant de la seua vida.[11] En la secció «Obres famoses» del diari habanero La Discussió va publicar els seus primers treballs lliteraris, bàsicament resums d'obres conegudes. Eixe mateix any va abandonar definitivament la carrera universitària i va viajar de nou a França. En retornar dos anys despuix, va redactar artículs de crítica musical i teatral en La Discussió i L'Heralt de Cuba.[12] La seua situació econòmica es va estabilisar en estos anys, aplegant a ser cap de redacció de la revista comercial Hispania. Va escriure una història sobre les sabates per a l'Unió de Fabricants de Calcers i va colaborar en la secció de moda de la revista Social baix l'seudònim «Jacqueline».
En 1923 va formar part de la Protesta dels Tretze junt al Grup Minoriste, del que va ser fundador i, encara que descrit pels seus membres com a intelectual i apolítico, va participar activament en l'oposició al president Alfredo Zayas. Esta associació es va integrar posteriorment en la «Falange d'Acció Cubana», que va organisar el fracassat moviment insurreccional de la «Associació de Veterans i Patriotes».[13]
Entre 1924 i 1928, Carpentier va ocupar el posat redactor en la revista Cartells.[14] En 1926 va assistir a un congrés de periodistes en Mèxic invitat pel govern d'eixe país i durant el qual va conéixer a Diego Rivera, en qui mantindria una llarga amistat. Este periodo va ser molt important en la formació de la seua personalitat artística; va aplegar a conéixer tots els barris d'La Habana i descobrir l'arquitectura colonial i l'ambient de La Habana Vella, elements en que s'ambientaran despuix molts dels seus ensajos i noveles.[12] Les seues obres i afirmacions d'entre els anys 1920 i 1928 mostren que es va implicar decididament en el vanguardisme cubà, travant amistat en les seues figures principals.[15] Carpentier també va ampliar els seus coneiximents musicals escoltant al compositor Amadeo Roldán.[16]
En 1927, es va adherir al Manifesto Minoriste, firma per la qual seria encarcerat durant sèt mesos baix acusacions de professar idees comunistes. Durant eixe temps en presó va redactar la primera versió de la seua novela Ecué-Yamba-O!. Ya en llibertat condicional, en març de 1928 va acodir a un congrés de periodistes en La Habana en a on va conéixer al poeta francés Robert Desnos qui li va ajudar a fugir del règim machadista, entregant-li el seu passaport i les seues acreditacions i ajudant-li a embarcar-se en un buc en direcció a França.[17]
Vida en França
Carpentier va residir en França des de 1928 fins a 1939.[18] El temps que va passar en eixe país va enriquir el seu món i ho va introduir a noves tècniques lliteràries i funcions expressives.[19] La seua arribada es va produir durant el bum del moviment surrealiste, els membres del qual ho varen rebre en els braços oberts.[20] En França establix una gran amistat en els escritors Arturo Uslar Pietri i Miguel Ángel Astúries, de les discussions dels quals sorgix una nova sensibilitat de la lliteratura llatinoamericana, que despuix es denominaria realisme màgic, terme acunyat per Uslar Pietri, despuix de llegir en els anys 1920 un artícul de Franz Roh, aplicat a la pintura neoexpresionista alemana, i que despuix, el propi Carpentier, en el pròlec a El regne d'este món (1949) denominaria «lo real maravellós americà».[21][22]
Es va establir en Valence i va colaborar en diverses revistes locals i cubanes en poemes i artículs sobre música.[17] Es va unir als círculs musicals de la ciutat, colaborant en el compositor francés Darius Milhaud, el brasiler Heitor Vila-Llops i el cubà Alejandro García Caturla.[17] Este grup va produir una varietat de poemes, llibrets i texts, com Poèmes dones Antilles, noves vores sobre texts d'Alejo Carpentier en música de M.F. Gaillard.[17] Carpentier també va escriure la série d'artículs Ensajos convergents en 1928.[17]
En el respal de Desnos, Carpentier va escomençar a formar part del moviment surrealiste que anava a influir en les seues obres considerablement.[23] Els seus dos primers contes curts, «L'estudiant» i «El milacre de l'ascensor» seguixen l'estil surrealiste.[24] Encara que les seues obres més famoses varen ser escrites en espanyol, Carpentier també era capaç d'escriure en francés. Per eixemple, va escriure el conte «Histoire de Dilluns» en francés i, depenent del seu públic, donava entrevistes en francés o en espanyol.[25] Carpentier va colaborar en la Révolution surréaliste i va conéixer als poetes Louis Aragon, Tristan Tzara, Paul Eluard, i als pintors Giorgio de Chirico, Yves Tanguy i Pablo Picasso.[23]
En 1933 va terminar la seua primera novela ¡Ecué-Yamba-O! i va eixir de França per poc temps per a Madrit. Va aprofitar l'ocasió per a visitar Toledo, ciutat a la que va retornar a l'any següent, quan va ser invitat per Federico García Lorca a l'estrena de Yerma en Madrit. Des de París va escriure una série d'artículs sobre la realitat espanyola a on Toledo es convertix en el seu referent artístic castellà. El seu entusiasme per l'art barroc, orige del concepte de «lo real maravellós» situa al Transparent de la catedral toledana en el seu principal foc d'atracció, que deixarà chafada en obres seues com El Sigle de les llums (novela) o Concert barroc. El mateix entusiasme sentirà per la bellea natural de Conca («una rèplica perfecta del Gran Canó del Colorat»), ciutat que va visitar en la primavera de 1935 de la mà del seu amic, el pintor Wilfredo Lam, en qui va compartir una trayectòria artística i política comuna.[26]
En 1936, despuix de la caiguda del règim de Machado, va fer un viage a Cuba.[23] Va retornar a París i no va tornar a Espanya fins al cap d'esclatar la guerra civil espanyola.[23] En l'estiu de 1937, Carpentier va formar part de la delegació cubana assistent al II Congrés Internacional d'Escritors per a la Defensa de la Cultura. L'impacte social de la Guerra Civil li va dur a escriure quatre apassionades cròniques titulades «Espanya baix les bombes», a on va mostrar la seua emoció davant els camps de batalla de Guadalajara i davant el corage del poble conquense de Minglanilla.[26]
Carpentier va passar molt del seu temps en França, entre els anys 1932-1939, treballant en la radiodifusió francesa en efectes de sons i sincronisació musical.[23] Va aplegar a ser director dels Estudis Foniric a on va dirigir la producció de programes de ràdio en les tècniques més modernes.[27] Va dirigir les gravacions de poemes de Walt Whitman, Edgar Allan Poe, Langston Hughes, Louis Aragon i uns atres.[27]
El temps transcorregut en eixe país va contribuir a formar la seua identitat com a escritor; segons les seues pròpies paraules: li «va ensenyar a vore textures, aspectes de la vida americana que no havia advertit [...] Comprend[ió] que darrere d'eixe nativisme hi havia alguna cosa més; lo que llam[o] els contexts: context telúric i context épico polític: el que trobe la relació entre abdós escriurà la novela americana».[28] Al final del seu temps en França, Carpentier va confessar sentir «ardientemente el desig d'expressar el món americà». «Amèrica es [li] presentava com una enorme nebulosa, que [ell] tractava d'entendre, perque tenia l'obscura intuïció de que [la seua] obra s'anava a desenrollar ací, que anava a ser profundament americana».[28]
Viage a Haití i Mèxic
En 1943 va viajar a Haití en la seua esposa Lilia Esteban i en el director teatral Louis Jouvet; va ser un viage de descobriment del món americà, de lo que va cridar "lo real maravellós". Producte d'esta experiència és l'obra El regne d'este món publicada en Mèxic en 1949. Despuix del seu viage a Mèxic en 1944 va realisar importants investigacions musicals. En Mèxic va publicar "La música en Cuba" (1945).
Vida en Veneçuela
Va viure autoexiliado en Caracas entre 1945-1959.[29] Alguns crítics consideren esta etapa com la «més fecunda de la seua vida» a on plasma lo deprés durant les seues peripècies prèvies com a estudiós, periodiste, crític musical i editor de contes.[29] En març de 1948 va terminar d'escriure El regne d'este món la qual seria publicada en Mèxic en la primavera de 1949. Esta obra representa la primera volta en més de 15 anys que va concloure una novela.[30] Müller-Bergh va comparar El regne d'este món en la seua òpera primera, ¡Ecué-Yamba-O!, i en la seua opinió s'aprecia una notable madurea en la selecció dels materials narratius i una millora estilística.[31]
També en Caracas va compondre íntegrament atres tres de les seues grans noveles: Els passos perduts, 1952, inspirada en la geografia veneçolana; L'acossament, 1956; i El sigle de les llums, terminada en 1958 pero publicada quatre anys despuix.[32] Ademés va aprofitar l'estància en eixe país per a conéixer millor la naturalea del continent americà.[30] En 1947 va viajar a l'interior del país, travessant zones deshabitades fins a Ciutat Bolívar.[30] A lo llarc del trayecte aplega a Sant Carlos de Riu Negre, a on va conéixer algunes tribus originàries americanes.[30] Com Carpentier contaria més tart, este viage va ser el moment en cual «va sorgir en [ell] la primera idea de Els passos perduts. Amèrica és l'únic continent a on distintes edats coexistixen».[33] En este llibre va guanyar el premi de la crítica parisino al millor llibre estranger.[32]
La novela talla L'acossament, publicada en 1956, presenta un episodi sanguinós entre bandes de terroristes enemigues, inspirat pels acontenyiments de l'época de desórdens que va seguir la caiguda del dictador Machado.[31] El sigle de les llums va ser inspirada en part per un viage que Carpentier va fer al Golf de Santa Fe en la costa veneçolana.[31] Carpentier va explicar que encara que la novela va ser terminada en 1958, no es va publicar fins a 1962 perque «necessitava retocs i el canvi que s'observava en la vida i en la societat cubanes em va resultar massa apassionant per a que poguera pensar en una atra cosa».[34] Carpentier conta que «el triumfo de la Revolució cubana em va fer pensar que hi havia estat absent del meu país massa temps».[34] Va fer plans per a retornar definitivament a Cuba i va vendre els drets cinematogràfics de Els passos perduts a un consorci internacional.[35]
Durant la seua estància en Veneçuela, Carpentier també va escriure la majoria dels seus contes, i alguns crítics arguyen que és molt possible que els seus contes escrits en atres llocs, com «Els advertits» i «El dret d'asil», tenen com a fonts temes, anècdotes i personages veneçolans.[29]
Carpentier també va realisar una gran producció periodística en Veneçuela, publicant prop de dos mil artículs i cròniques sobre temes lliteraris i musicals en la seua columna «Lletra i solfa» en el diari «El Nacional» entre 1950 i 1959.[29] Ademés, Carpentier va publicar molts atres artículs, ensajos i reportages per al mateix diari, i per a atres publicacions veneçolanes, cubanes, i d'atres països.[29] Carpentier també va ensenyar lliteratura en l'Universitat Central de Veneçuela i va treballar per a l'agència de publicitat ARS de Caracas junt a intelectuals de la talla d'Arturo Uslar Pietri.[32][36]
Lliteratura i vida despuix de El regne d'este món
Carpentier va retornar a Cuba en 1959 a on va tornar a residir en la capital.[37] En 1962, va aplegar a ser el director eixecutiu de l'Editorial Nacional de Cuba, orgue del govern revolucionari que va organisar les exigències editorials del Ministeri d'Educació, Consell Nacional d'Universitats (La Habana, Les Viles i Oriente), les edicions de l'Acadèmia de Ciències de Cuba, Editorial Jovenil, i el Consell Nacional de Cultura, grup que inclou l'Unió d'Escritors i Artistes de Cuba (UNEAC), l'Archiu Nacional, la Biblioteca Nacional, l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco), l'Institut d'Arts Cinematogràfiques Cubanes (ICAIC) i la Casa de les Américas.[35] Carpentier també va ser el vicepresident del UNEA, va fer crítica lliterària en la Gasseta de Cuba i va colaborar en publicacions estrangeres com Sur, Ínsula i Els Langues Modernes.[38]
El sigle de les llums va ser publicat en Mèxic en 1962.[37] Carpentier va ser designat ministre conseller de l'Embaixada de Cuba en París.[38] Va publicar en París Lliteratura i consciència política en Amèrica Llatina que inclou els ensajos de Tientos i diferències en excepció de La ciutat de les columnes.[38]
Carpentier també va dirigir un programa cultural de Ràdio Havana en 1964, «La cultura en Cuba i el món», en el qual els temes principals eren la novela i la música en Amèrica Llatina.[38] Al final de 1964, va publicar la colecció d'ensajos Tientos i diferències en Mèxic.[38] En 1965, Carpentier va terminar el llibre L'any 59, l'acció del llibre es desenrolla en La Habana i està inspirada en la Revolució cubana. També va escriure una obra teatral titulada L'aprenenta de bruixa (1956)[39][40]
En 1972 s'editen en Barcelona El dret d'asil, Concert barroc i El recurs del mètoto. Ademés, va rebre un extens homenage en Cuba pel seu septuagèsim aniversari. Tres anys despuix l'Universitat d'La Habana li va concedir el títul de Doctor Honoris causa en Llengua i Lliteratura Hispàniques.[41] i va rebre el premi internacional Alfonso Reis. Se li va conferir el Premi Mundial «Cino del Duca», la dotació del qual donó al Partit Comuniste de Cuba.
En 1976, li va ser conferida la més alta distinció del Consell Directiu de la Societat d'Estudis Espanyols i Hispanoamericans de l'Universitat de Kansas, el títul de Honorary Fellow. És electe diputat a l'Assamblea Nacional del Poder Popular de Cuba. En 1978 la més alta distinció lliterària d'Espanya, el Premi Miguel de Cervantes, va ser rebuda per Carpentier de les mans del rei Juan Carlos I. Donó al Partit Comuniste la retribució material del premi.
L'Editorial Sigle XXI va publicar La consagració de la primavera en 1979. L'arpa i l'ombra va ser editada en Mèxic, Espanya i Argentina. Va rebre el Premi Médicis Estranger per L'arpa i l'ombra, el més alt reconeiximent francés per a escritors estrangers.
Va fallir en París el 24 d'abril de 1980, mentres eixercitava funcions diplomàtiques. Els seus restants varen ser repatriats i inhumats en el cementeri Colón, principal necròpolis d'La Habana.
Estil i temes
Carpentier era conegut com un dels primers que va introduir el terme de «lo real maravellós» i el neobarroco en Amèrica Llatina.[42]
Carpentier, àmpliament conegut per l'estil barroc dels seus escrits i la seua teoria de «lo real maravellós», va tindre entre les seues obres més famoses ¡Écue-Yamba-O!, Alabat siga el Senyor (1933) sobre el folclore i mitologia afrocubanos, El regne d'este món (1949) i Els passos perduts (1953).
En ¡Écue-Yamba-O!, va tindre una perspectiva més cap a l'etnologia. En eixa obra, es presenta el tema de la cultura afrocubana. Es critica la política de la dependència de Cuba baix els Estats Units, i les fotos en el llibre fan que l'obra es veja com a antropològica i no pura ficció. Hi ha algunes teories que afirmen que la colecció d'imàgens (no d'humans) reflectixen l'influència surrealista en Carpentier aixina com una vista de la cultura.[43] En el pròlec de El regne d'este món, una novela sobre la revolució haitiana, va descriure la seua visió de «lo real maravellós» o lo maravellós real, que alguns crítics interpreten com a sinònim del realisme màgic, encara que atres disienten a este respecto, contrastant-ho en consideracions d'escritors com Miguel Ángel Astúries o Gabriel García Márquez.
Com la música era molt important per a Carpentier, té sentit que l'haja utilisat en els seus llibres. Per eixemple, per a donar ritme i musicalidad al text de El regne d'este món, enfocat en lo afrocubano, Carpentier utilisa l'idioma creole. Trobem este recurs prop de dos escenes molt importants en el llibre.[44]
Encara que els escrits de Carpentier no siguen biogràfics, es pot observar clarament en les seues obres les influències dels events de la seua vida. Ademés es poden intuir els seus punts de vista i opinions a través dels seus personages i arguments.[45]
En Els passos perduts, el protagoniste nos du en un viage per la selva, un adentrament iniciático la meta del qual és trobar l'orige de la música en vells instruments i formes de parla. En la selva escoltem tots els sons de la naturalea a mida que el personage s'integra paulatinament a este món, i es relaciona en els habitants, encara que finalment esta integració resulta prou superficial.
Molts dels temes en les obres de Carpentier s'ubiquen al voltant del mestiçage cultural,[46] lo que és un aspecte essencial en la seua representació del ser llatinoamericà. En les seues obres primerenques, Carpentier va escriure molt sobre els negres i l'experiència de l'home en relació en el cosmos.[47][48] Va tindre un gran interés en la cultura i la música afrocubanas, lo que s'advertix en claritat en les seues obres. Inclús en el seu conte Histoire de Dilluns, que va ser escrit en francés, apareix el tema de la cultura afrocubana.[49] L'home blanc, encara que apareix en les obres de Carpentier en poca freqüència, representa quatre institucions opresivas en Amèrica Llatina: la presó, l'iglésia, l'esclavitut i l'imperialisme estranger.[47] A través d'este estil s'expliquen els ritmes africans en la poesia de Carpentier.[50]
El viage també és molt important en les obres de Carpentier.[51] En totes les seues obres existixen personages que realisen un viage o estan en moviment, lo que potser és resultat de la vida viagera de Carpentier.[52]
Alejo Carpentier i «lo real maravellós»
L'idea de lo real maravellós va ser introduïda en un artícul publicat en el periòdic El Nacional en 1948.[53] A l'any següent va aparéixer en l'introducció de El regne d'este món. Encara hi ha desacorts entre els qui estudien lliteratura sobre quin és exactament la diferència entre lo real maravellós i el realisme màgic, si és que hi ha alguna diferència.[54]
Carpentier va descriure lo real maravellós en la seua introducció: «Chafava yo una terra a on millers d'hòmens ansiosos de llibertat varen creure en els poders licantrópicos de Mackandal, a punt de que eixa de colectiva produïra un milacre el dia de la seua eixecució... A cada pas trobava lo real maravellós».[55] Al fi de l'introducció Carpentier va plantejar una pregunta als futurs llectors: «¿Pero qué és l'història d'Amèrica tota sino una crònica de lo real-maravellós?».[56] Aixina va aïllar el seu concepte a alguna cosa exclusivament llatinoamericà i no nacional.[57] En El regne d'este món, lo real maravellós forma una perspectiva més de l'història; no és necessàriament una ficció.[58]
El «realisme màgic» és un terme acunyat pel crític d'art alemà Franz Roh en el seu ensaig de 1925 Postexpresionisme: els problemes de la nova pintura europea, publicat en la Revista d'Occident d'Ortega i Gasset i despuix d'un cert debat aplicat a les produccions de lliteràries hispanoamericanes.[59] (El regne d'este món va ser publicat per primera volta en 1949). Juan Barroso VIII va definir aixina al realisme màgic: «…La combinació de temes que reflectixen la realitat dins d'una exactitut i hondura detallística en tècniques que encara que trenquen en les lleis dins de l'unitat total de l'obra».[60]
Llegat
Les obres de Carpentier han tingut un impacte en el món lliterari i cultural. Encara que moltes de les seues obres han afegit a la seua estatura, la recepció crítica de la seua obra nos diu que el gènero de la lliteratura llatinoamericana ha segut ampliat. Carpentier intenta canviar l'enfocament de l'experiència llatinoamericana en noves perspectives, i inclou la seua pròpia experiència del seu fondo cultural complex.[61]
Es diu que Carpentier oferix una nova perspectiva en el passat colonial d'Amèrica Llatina.[61]
El món novelístic de Carpentier ha creat un univers en el qual «els mateixos problemes es repetixen en insistència, sempre dins de distintes situacions, sempre en temps diferents, sempre en escenaris mudables».[62] Les seues obres han creat el concepte de l'home que és sempre lo mateix per al noveliste i el temps és una mera ilusió en un univers en el qual els hòmens viuen en un temps sense temps.[63] Els personages que Carpentier crea són «personages de hui pero també d'ahir i segurament de matí» que participen en revolucions d'ahir que també podrien ser les revolucions de matí, i en les seues obres podem vore la presentació de temes històrics i personals més variats per mig de la superposició de plans en lo individual i en lo social. Esta visió del temps i l'història és una de les influències més claus que Carpentier ha tingut sobre la lliteratura llatinoamericana. La descripció de la cultura d'Occident és també una de les característiques predominants en l'obra de l'autor que ha influït en l'escritura despuix de les seues publicacions.[63] La seua influència és evident en autors de tota Amèrica, com el chilé José Donoso i la seua novela L'obscé pardal de la nit, el mexicà Fernando Del Pas i la seua novela Notícies de l'Imperi, el colombià Germán Espinosa i La teixidora de corones,[64] aixina com en els novelistes cubans contemporàneus Leonardo Padura i el seu La novela de la meua vida i Fernando Velázquez Medina en la seua obra Última rumba en La Habana.
- Anualment se celebra el Premi de Novela, Conte i Ensaig Alejo Carpentier. El premi es va instituir en 1999, i el seu acte de premiacó va formar part del Programa General de l'IX Fira Internacional del Llibre d'La Habana. L'anunci públic dels guardonats sempre té lloc el 26 de decembre, data en que se celebra el natalici de l'insigne escritor cubà.
Obres
Noveles
- ¡Écue-Yamba-O! (1933)
- El regne d'este món (1949)
- Els passos perduts (1953)
- L'acossament (1956)
- El sigle de les llums (1962)
- Concert barroc (1974)
- El recurs del mètoto (1974)
- La consagració de la primavera (1978)
- L'arpa i l'ombra (1979)
Contes
- El sacrifici (1923)
- Histoire de dilluns (1933, en francés)
- Viage a la llavor (1944)
- Ofici de tenebres (1944)
- Els fugitius (1946)
- Guerra del temps. Tres relats i una novela (1958): Viage a la llavor, Semblant a la nit, El camí de Santiago i L'acossament, en la primera edició. En posteriors edicions se li agreguen dos relats més: Els fugitius i Els advertits.
- Contes (1976): El camí de Santiago, Els advertits, Semblant a la Nit, Viage a la llavor, Els fugitius, Ofici de tenebres i El dret d'asil.
Ensajos
- La música en Cuba (1946)
- Tristán i Isolda en terra ferma (1949)
- Tientos i diferències (1964)
- Lliteratura i consciència en Amèrica Llatina (1969)
- La ciutat de les columnes (1970)
- Amèrica Llatina en la seua música (1975)
- Lletra i solfa (1975)
- Raó de ser (1976)
- Afirmació lliterària americanista (1979)
- Baix el signe de Cibeles. Cròniques sobre Espanya i els espanyols (1979)
- L'adjectiu i els seus arrugues (1980)
- El músic que duc dins (1980)
- La novela llatinoamericana en vespres d'un nou sigle i atres ensajos (1981)
- Conferències (1987)
Llibret d'òpera
- Manita en el sol, música d'Alejandro García Caturla.
Música
Encara que Carpentier va ser primordialment conegut com a autor, és també musicólogo.[65] La música era un element molt present en la seua família; la seua yaya era pianista, la seua mare tocava el piano i el seu pare va ser violonceliste.[66] Carpentier va estudiar teoria musical en el Liceu Jason de Sailly de París i en l'Institut de Segona Ensenyança d'La Habana; era pianiste.[9] Durant el seu temps en França, Carpentier va entrar en els círculs musicals parisencs i va colaborar en prou compositors, resultant en la producció de poemes, llibrets i texts de vàries obres musicals:[17]
- Yamba-O, tragèdia burlesca, música de M.F. Gaillard, estrenada en el Théâtre Beriza, París, 1928.
- Poèmes dones Antilles, neuf chants sur els texts d'Alejo Carpentier, música de M.F. Gaillard, Edition Martine, París, 1929.
- Blue, Poema, música de M.F. Gaillard, Edition Martine, París.
- La Passion Noire, cantata per a dèu solistes, cor mixt i altoparlantes, música de M.F. Gaillard, estrenada en París, juliol de 1932.
- Dos poemes afrocubanos, Mari-Sabel i Joc Sant, per a veu i piano, música de A.G. Caturla, Edition Maurice Senart, París, 1929.
Filmografia
- El recurs del mètoto, direcció de Miguel Littín, Mèxic, Cuba, França, 1978, adaptació de la seua novela homònima (1974).
- El sigle de les llums (película), direcció d'Humberto Solás, Cuba, 1992. Adaptació de la seua novela homònima (1962).
- Cortázar: Apunts per a un documental, direcció d'Eduardo Montes Bradley, Argentina, 2001 (Participació testimonial).
Premis
- En 1956 gana el Prix du Meilleur Livre Etranger per la seua novela Els passos perduts (França)
- En 1975 rep un Doctorat Honoris causa per l'Universitat d'La Habana (Cuba)
- En 1975 rep el Premi Internacional Alfonso Reis (Mèxic)
- És fet Membre Honorari de l'University of Kansas (Estats Units)
- Rep el Premi Mundial Cino Del Duca (França)
- En 1977 rep el Premi Cervantes (Espanya)
- En 1979 rep el Premi Medicis Estranger (França)
Referències
- ↑ Belnap (1993): p. 236-264.
- ↑ Leante 57
- ↑ 3,0 3,1 Esquerrer 16
- ↑ Carpentier 13
- ↑ Cambeiro 10
- ↑ Concert barroc foreword p. 13
- ↑ Müller-Bergh 10
- ↑ Carpentier, Confessions senzilles 33
- ↑ 9,0 9,1 Janney 20
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Janney 21
- ↑ Esquerrer 54
- ↑ 12,0 12,1 Müller-Bergh 11
- ↑ Müller-Bergh 12
- ↑ Rita de Maeseneer 7
- ↑ Müller-Bergh 14
- ↑ Müller-Bergh 15
- ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 Müller-Bergh 16
- ↑ Janney 69
- ↑ Fornet 154
- ↑ Esquerrer 57
- ↑ «CVC. Rinconete. Lliteratura. Arturo Uslar Pietri, per M. Àngels Vázquez.». cvc.cervantes.es. Consultat el 2023-04-18.
- ↑ DIA, SALAMANCArtv A EL (2017-10-15). «Uslar Pietri i el realisme màgic» (en es). salamancartvaldia.es. Consultat el 2023-04-18.
- ↑ 23,0 23,1 23,2 23,3 23,4 Müller-Bergh 17
- ↑ Birkenmaier 27
- ↑ Henighan 1009
- ↑ 26,0 26,1 González Canals, Maria Llum (26 de novembre de 2016). «El desconegut fervor d'Alejo Carpentier per Toledo i Conca». Arts & Lletres. ABC Castella-la Mancha, p.66. Consultat el 10 d'abril de 2021.
- ↑ 27,0 27,1 Müller-Bergh 18
- ↑ 28,0 28,1 Carpentier, Confessions senzilles... 32
- ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 29,4 Rodríguez 9
- ↑ 30,0 30,1 30,2 30,3 Müller-Bergh 20
- ↑ 31,0 31,1 31,2 Müller-Bergh 21
- ↑ 32,0 32,1 32,2 Concert Barroc, Foreword 16-17
- ↑ Carpentier, Confessions senzilles... 33
- ↑ 34,0 34,1 Carpentier, Confessions senzilles...33
- ↑ 35,0 35,1 Müller-Bergh 22
- ↑ http://prodavinci.com/blogs/alejo-carpentier-i-perez-jimenez-en-la-mateixa-foto-per-milacres-socórrec-unafotountexto/
- ↑ 37,0 37,1 Esquerrer 140
- ↑ 38,0 38,1 38,2 38,3 38,4 Müller-Bergh 23
- ↑ Plá Cortés, Angélica A. (2014). «L'aprenenta de bruixa: paradigma de lo mestizo en l'obra d'Alejo Carpentier». repositori.colmex.mx. Consultat el 2021-04-28.
- ↑ Carpentier, Allunte (2002). L'aprenenta de bruixa ; Concert barroc ; L'arpa i l'ombra (en espanyol), Sigle Veintiuno Editors. OCLC 904486092. ISBN 978-968-23-1670-8. Consultat el 2021-04-28.
- ↑ el 3 de giner de 1975
- ↑ Wakefield p.1
- ↑ Birkenmaier, p. 54-80
- ↑ Birkenmaier, 107
- ↑ Pancrazio p. 34
- ↑ esquerrer p. 25 1985
- ↑ 47,0 47,1 Janney 1981 p.10
- ↑ Esquerrer p. 47 1985
- ↑ Birkenmaier, 39
- ↑ Esquerrer p.47 1985
- ↑ Millers, Selena(1999).«Alejo Carpentier, en el regne de la paradoxa».Anals de Lliteratura Hispanoamericana.Universitat Complutense de Madrit:(28): 1005-1023.
- ↑ Esquerrer p. 27 1985
- ↑ Pau Soldán, p. 35
- ↑ Daniel, p. 129
- ↑ El Regne, p. 9
- ↑ El Regne d'este món, p.12
- ↑ Barrera, Trinitat p. 36
- ↑ Birkenmaier, 134
- ↑ González Echevarría & Walker (1996). The Cambridge History of Latin American Literature: The twentieth century, Cambridge, CUP. pág. 416. http://books.google.com/books?id=Whqnbvivog4C&lpg=PA410&dq=magischer%20realismus%20franz%20roh%20%22revista%20de%20occident%22&pg=PA410#v=onepage&q=magischer%20realismus%20franz%20roh%20%22revista%20de%20occident%22&f=false
- ↑ Barroso, p. 65
- ↑ 61,0 61,1 Janney 1981 p.9
- ↑ Mocega-González 13
- ↑ 63,0 63,1 Mocéela-González 13
- ↑ La tejedora de corones
- ↑ Esquerrer 28
- ↑ Esquerrer 29
Bibliografia
- Barrera, Trinitat (2003). Del centre als màrgens: narrativa hispanoamericana del sigle XX, Universitat de Sevilla, Secretariat de Publicacions. ISBN ISBN 9788447207695.
- Barrosa VIII, Juan (1977). Realisme màgic i lo real maravellós en El Regne d'este món i El sigle de les llums, Miami, FL: Edicions Universal. ISBN ISBN 9788439964742.
- Belnap, Jeffrey Grant (1993). The Post-Colonial State and the 'Hybrid' Intellect: Carpentier, Ngugi, and Spivak, Irvine, CA: O of Califòrnia Press.
- Birkenmaier, Anke (2006). Alejo Carpentier i la cultura del surrealisme en Amèrica Llatina, Madrit: Iberoamericana.
- Carpentier, Allunte (1974, traducció a l'anglés 1988). Concerte Barroc (Foreword), Council Oak Books. ISBN ISBN 9780847701834.
- Carpentier, Allunte (1977). Confessions senzilles d'un escritor barroc, La Habana.
- Carpentier, Allunte (1949, 1969, 1883, 2004). El Regne d'Este Món, Editorial Planeta Mexicana, S.A.de C.V. Baix el sagell editorial Seix Barral. ISBN ISBN 9780847701872.
- Carpentier, Allunte (1980). Raó de ser, Lletres Cubanes, La Habana.
- Carpentier, Allunte (2008). Viage a la llavor. Concert barroc, Epílec Juan Malpartida. Colecció Ars Brevis. Vilaür: Edicions Atalanta. ISBN ISBN 9788481362954.
- Daniel, Llig A. (1982). Realisme Magico: True Realism with a Pinch of Magic, The South Central Bulletin, Vol. 42, No. 4, Studies by Members of SCMLA.
- Rita de Maeseneer (2004). En el centenari d'Alejo Carpentier (1904-1980), Editions Rodopi B.V., Amsterdam NY. ISBN ISBN 9789042017313.
- Fornet, Ambrosio (2006). Carpentier o l'ètica de l'escritura, Edicions Unió, La Habana. ISBN ISBN 9789592097094.
- Francis, N. (2013). The origin of music as seen from evolutionary science and from Alejo Carpentier’s Els passos perduts. Revista transcultural de música/Transcultural Music Review, 17, 1—26.
- Henighan, Stephen (1999). Two Paths to the Boom: Carpentier, Astúries, and the Performative Split, The Modern Language Review.
- Janney, Frank (1981). Alejo Carpentier and his early works, Tameiss Books Limited, London. ISBN ISBN 9780729300629.
- Márquez Rodríguez, Alexis (2004). Noves Llectures d'Alejo Carpentier, Fondo Editorial d'Humanitats i Educació, Caracas. ISBN ISBN 9789800022122.
- Mocega-González, Esther (1980). Alejo Carpentier: estudis sobre la seua narrativa, Playour, Madrit. ISBN ISBN 8435902250.
- Müller-Bergh, Klaus (1972). Alejo Carpentier: Autor i obra en la seua época, Fernando García Cambeiro, Buenos Aires.
- Pancrazio, James J (2004). The Logic of Fetishism: Alejo Carpentier and the Cuban Tradition, Lewisburg: Bucknell University Press.
- Pau Soldán, Edmundo (2008). Alejo Carpentier: teoria i pràctica de lo real maravellós, Anals de Lliteratura Hispanoamericana.
- Wakefield, Steve (2004). Carpentier's Baroque Fiction: Returning Medusa's Gaze, Tamesis Woodbridge. ISBN ISBN 9781855661073.
- Velayos Esquerrer, Óscar (1985). El diàlec en l'història d'Alejo Carpentier, Barcelona. ISBN ISBN 9788429722802.
- Villanueva, Carlos (2012). L'univers musical d'Alejo Carpentier, Fundació Juan March, Madrit. ISSN 1989-6549. Disponible en pdf [1].
Enllaços externs
- Lloc oficial d'Alejo Carpentier en Cuba Lliterària.
- Biografia de Carpentier.
- Entrevista en Alejo Carpentier en el programa A fondo de TVE (1977)
- Anàlisis crític de la novela El regne d'este món d'Alejo Carpentier. Pel Centre d'Estudi del Capitalisme.
- Paisage i història emancipatoria del Carib en la narrativa d'Alejo Carpentier, Landry-Wilfrid Miampika, 2010.
- Semblant a la nit, versió audiolibro relatat en veu humana.
- Escritors en espanyol del sigle XX
- Novelistes de Cuba
- Ensagistes de Cuba
- Novelistes del sigle XX
- Ensagistes del sigle XX
- Musicòlecs de Cuba
- Libretistas d'òpera de Cuba
- Premi Internacional Alfonso Reis
- Guanyadors del Premi Cervantes
- Candidats al Premi Nobel de Lliteratura
- Emigrants de França
- Alejo Carpentier
- Naixcuts en Lausana
- Morts en París
- Sepultats en la necròpolis de Cristóbal Colón
- Allunyo Carpentier
- Candidats al Premi Nobel de Literatura