Anar al contingut

Albogue

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Albogues

Archiu:Albogue -instrumento de viento-.ogg L'albogue és un instrument pertanyent a la família dels instruments aerófonos. És un instrument de vent que consta d'un tubo de fusta en els extrems de la qual es troben 2 peces de banya, una d'elles més gran que l'atra, la de major tamany servix per a amplificar el sò i la chicoteta servix per a posar en el seu interior una canya a la qual se li ha practicat una incisió per a convertir-l'en l'orgue de sò com lengüeta simple. En el tubo de fusta es practiquen varis forats, lo habitual en el albogue són tres forats en la part superior i un en la part inferior.

La paraula albogue sembla derivar de l'àrap "al-BUQ" (البوق) (lliteralment, "la trompeta" o "la banya").Este tipo d'instrument es troba en vàries cultures, alguns estudiosos indiquen que podria tindre orígens asiàtics encara que deu ser un instrument que va aparéixer en varis llocs al mateix temps. És un instrument utilisat pels pastors i juglares.

En Espanya existixen diversos tipos de albogues, tots ells documentats i prenent diferents noms segons el lloc del que procedixen. En el País Vasc es diu alboka vasca i és una derivació de l'albogue, puix este té dos tubos, un d'ells en cinc forats i l'atre en tres forats i comprenen una escala de La a Fa sostingut. Existixen albogues en Navarra, Castella (en Madrit rep el nom de gaita serrana) i Andalusia (en Càdis es diu gastoreña). Hi ha notícies sobre el seu us en atres països com Marroc, Grècia, Índia, Gran Bretanya (el pibgorn galés o escocés), Rússia, Finlàndia i inclús algunes regions d'Amèrica del Sur. Alguns albogues tenen un torra baix de la canya per a poder subjectar millor l'instrument; eixemples d'això es poden vore en la Colegiata de Bou (en un instrument d'un sol tubo) i en les Cantigas de Santa María (en una peça de dos canyes). En el País Vasc encara s'utilisa eixe torra o jou, denominat uztarri, donant-se la circumstància de que s'ha convertit ademés en la senya d'identitat dels fabricants, ya que cada u utilisa un dibuix i uns adorns distints per a diferenciar-se dels demés.

Vore també