Aku-Aku: el secret de l'Illa de Pasqua

Aku-Aku: el secret de l'illa de Pasqua és un llibre de 1957 de Thor Heyerdahl, publicat en anglés a l'any següent. El llibre descriu les investigacions de l'Expedició Arqueològica Noruega de 1955–1956 sobre el història i cultura polinesias en l'Illa de Pasqua, les Illes Australs de Rapa Iti i Raivavae, i les Illes Marqueses de Nuku Hiva i Hiva Oa. També es descriuen visites a l'illa Pitcairn, Mangareva i Tahití. La major part del llibre parla del treball en l'Illa de Pasqua, a on l'expedició va investigar les estàtues de pedra jagantes (moai), les pedreres de Rano Raraku i Puna Pau, el poble ceremonial d'Orongo en Rano Kau, aixina com molts atres llocs en tota l'illa. Gran part de l'interés del llibre deriva de l'interacció del personal de l'expedició, des de la seua base en la plaja d'Anakena, en els mateixos isleños de Pasqua, que vivien principalment en el poble d'Hanga Rosegue .

El llibre i una película del mateix nom varen fer una important contribució a la consciència pública general de l'illa i les estàtues.

Recepció

El llibre va ser àmpliament distribuït, en edicions de tapa dura i de mercat massiu publicades, aixina com vàries edicions de reimpressió.

Els arqueòlecs han qüestionat algunes de les conclusions de Heyerdahl, ademés dels seus métodos de selecció d'evidència per a confirmar el seu punt de vista.

Teories

Heyerdahl s'associa principalment en un intent de reviure la teoria de que part de la tecnologia de talla de pedra dels isleños és casi idèntica a la d'algunes parts d'Amèrica del Sur, especialment Perú. Va argumentar que, ademés de haver segut colonisada per polinesios, l'Illa de Pasqua va ser colonisada per persones de Perú en Amèrica del Sur (un àrea que va descriure com "més desenrollada culturalment").

Els isleños de Pasqua, segons Heyerdahl, varen insistir que els moai (estàtues) de l'Illa de Pasqua es mogueren a les seues posicions al "caminar". Heyerdahl teorizó que açò es referia a una estàtua que s'havia mogut en una orientació vertical, per mig de la tècnica de girar-l'alternativament en els seus cantons de manera "errant", una tècnica que es pot utilisar per a moure un objecte alt i de fondo pla (com un armari independent). Va provar esta teoria en un chicotet moai; no obstant, va abandonar ràpidament la prova en acabant de que la base del moai fora danyada. Va fer que un grup de habitants tirara una estàtua prou gran gitada (la qual cosa va ser fàcil de fer) i aixina va demostrar que este método va ser útil. Per la seua insistència en que els moai varen ser obra de grups pre-incaicos, és que els natius, dirigits per Lázaro Hotus, varen erigir una estàtua en palanques i pedres, per a demostrar-li a Heyerdahl que era alguna cosa totalment possible. En este moment totes les estàtues estaven tombades i esta va ser la primera en ser restaurada.

Evidència

Heyerdahl va comparar la cantería de més alta calitat en l'illa (present en molt pocs casos) en la cantería amerindia precolombina, com en Tihuanaco. Va dir sobre el mur de contenció d'Ahu Vinapu: "Cap peixcador polinesio hauria segut capaç de concebre, molt manco construir un mur d'este tipo".

Heyerdahl va reclamar un orige suramericà per a vàries plantes de l'Illa de Pasqua, incloses les canyes de totora en els tres llac dels cràters de l'illa. Estos són ara (per anàlisis de ADN no disponibles en eixe moment) reconeguts com a espècies separades d'espècies similars en el Llac Titicaca. Va fer el mateix reclam per a la batata i este fet és un enigma ya que és suramericà. Una característica cultural en l'Illa de Pasqua era l'allargament del lòbul de l'orella. Açò no està present en Polinèsia, pero és comú en Amèrica del Sur. Per un atre costat, el teixit i la ceràmica (utilisats en les Américas) no eren coneguts pels habitants de l'Illa de Pasqua.