Agustinia ligabuei
Agustinia ligabuei (“d'Agustin Martinelli del Dr. Giancarlo Ligabue”) és l'única espècie coneguda del gènero extint Agustinia de dinosauri saurópodo rebaquisáurido que va viure a mitan del periodo Cretácico, fa aproximadament 116 millons d'anys, en l'Aptiense, en lo que hui és Sudamérica. En un principi li'l va considerar un saurópodo armat en plaques i espines que va habitar junt en atres grans herbívors com el Ligabuesaurus i el Limaysaurus i va aplegar a medir uns 16 metros de llarc. Degut a que compartiria característiques en els diplodocoides i els titanosáuridos, Bonaparte va propondre una nova família per a incloure-ho cridada Agustiniidae.[1] Una publicació de 2022 de Flavio Bellardini et al. va trobar evidència suficient per a classificar a Agustinia com un rebaquisáurido.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]Este dinosauri, de la mateixa manera que tots els saurópodos coneguts, era cuadrúpedo i herbívor. De Agustinia només es coneixen restants fragmentarios . Estos inclouen fragments de vèrtebres de l'esquena, les caderes i les regions de la coa de la columna vertebral. També es varen recuperar parts de l'extremitat atrassera inferior, composta per un peroné, una tébea i cinc metatarsianos. En el lloc es va trobar un fèmur, os de la cuixa, pero estava massa fragmentat per a recolectar-ho.[1][3]
Agustinia era conegut per les seues supostes plaques d'armadura distintives, cridades osteodermos, inicialment interpretades com una série de púas i plaques amples i verticals en el centre de la seua esquena, alguna cosa aixina com el Stegosaurus en el que no estava relacionat.[1] No obstant, investigacions posteriors han qüestionat l'interpretació d'estos elements com osteodermos.[4] Un estudi més detallat del material fòssil mal conservat va mostrar que estes "plaques" eren, de fet, més provablement fragments de costelles i ossos de la cadera.[5] Esta revaluación va ser reafirmada posteriorment per histologia.dels supòsits osteodermos, que no coincidixen en l'estructura interna d'atres osteodermos titanosaurianos. L'os fragmentario de la cadera va ser identificat tentativamente com a part del ilion.[6]
S'ha recuperat un peroné, os de la part inferior de la cama, d'uns 895 milímetros de llarc. En comparació al mateix os de dinosauris relacionats, açò indica que Agustinia va poder haver medit uns 15 metros de llarc. La mitat inferior de la tíbia era prima vista des del front, lo que indica que la tíbia era més prima que la de titanosaurios com Antarctosaurus o Saltasaurus. Els elements dels pedals són comparables als dels titanosaurianos.[7] El peroné en una proyecció posterior pronunciada en la seua secció proximal i una curva internamena, llimitant la cresta cnemial de la tébea. Metatarsos del tipo present en titanosáuridos.[1] Abdós ossos distales del membre atrasser estan comprimits lateromedialment, mentres que els metatarsianos estan deformats. La tíbia té una cresta pronunciada, el cantó del proximoposterior i una cresta cnemial poc desenrollada. L'ubicació del peroné és anteromedial al voltant de la cresta cnemial, que és una autapomorfía, i anterior en la vista distal de la tíbia. Els metatarsos són molt robusts i en una disminució en la gruixa cap al V metatarsiano. Els primers dos metatarsianos són iguals en llongitut i més curts que el III i IV, també sense iguals. Pot haver un procés laterodistal incipient en el metatarso I, pero la deformació fa açò incert. II i III tenen còndils distales per a una falange, mentres que I carix d'ells. El metatarsiano III és transversalment més ample comparat a I i II que tots els saurópodos llevat en Vulcanodon i Shunosaurus.[1]
Sobre els demés restants coneguts d'este gènero, són molt incomplets i no semblen tindre moltes característiques distintives que puguen ser usades per a comparar-ho en atres saurópodos. Sense la seua suposta armadura distintiva, alguns autors han considerat a Agustinia com un nomen dubium, basant-se en que els seus restants no són adequats per a comparar-ho en dinosauris emparentats.[5]
Antiga visió errònea de les plaques
[editar | editar còdic]
En un principi es va pensar que posseïa una armadura corporal en una série de punts amplis, verticals i plaques en la seua esquena. Es va propondre que tenia la part superior de les espines neurales ampliada transversalment des de les últimes dorsals passant per les sacras a les tres primeres cabals. En quatre tipos d'osteodermos que articulen l'aparte superior de les espines neurales dorsals, el primer grup és foliforme desparejado, el segon laminar transversalment de costat a costat en proyeccions laterals, el tercer és allargat cilíndric pla en proyeccions dorsolaterales i el quarto molt similar al tercer pero més gran. Es varen identificar tres espines neurales dorsals últimes, estes es varen pensar transversalment rectangulars vistes des de dorsal i posseïxen quatre làmines. Les làmines supradiapopfisial són les més curtes, la làmina prespinal és més llarga i la làmina del postespinal és més llarga que les dos anteriors. Les sis espines dorsals sacras estan foses a una atra a lo llarc de les seues làmines i són similars a les dorsals en morfologia. Les tres primeres cabals síguen en el mateix patró pero després escomencen a allargar-se llongitudinalment. Les làmines laterals són prominents fins a les octava despuix són convertides en rugosidades. Les làmines preespinales són molt més prominents que les làmines postespinales en les cabals proximals.[1]
Els osteodermos eren en veritat únics i presenten quatre tipos. El primer tipo és rugoso romboide i tenia provablement una posició medial. S'assembla a una placa del Stegosaurus girat de modo que les cares de la placa es facen front anterodorsalment i posteroventralment. La cara anterodorsal és convexa, mentres que la cara posteroventral és cóncava. En la base de la cara posteroventral està un procés gros en una vora sagital i àrees posterolateral cóncaves adjacent a la vora. Va ser colocat en la llínea mija de l'àrea dorsal i és provablement a 200 milímetros de l'eix sagital. El segon tipo també tenia una posició mija, pero és alguna cosa diferent. És una placa rectangular gran, en les cares rugosas senyalant anterior i posteriorment. Hi ha dos punts grans que proyecten a dorsolateral. Les púas són anteroposterior aplanadas i cònics. Entre les espines i la placa el cos és una vora, l'àrea entre les vores és cóncau. Hi ha també dos processos grossos a ventrolateral que varen entrar en contacte en provablement les vores dorsolateral de les espines neurales dorsals o sacras. Esta ossificació té 640 milímetros d'ample, 260 milímetros entre les vores. El tercer tipo és una versió partida del segon tipo, aixina que varen ser colocades apareados. Té una secció intermija dorsoventral àmplia i bifurcada, en un procés ventral gros. Hi ha vàries vores en la secció proximal, entre la qual els músculs es varen insertar provablement. Una volta més hi ha dos púas. Les púas es proyecten a dorsolateral i són més embotados, en les vores del subparelelos, mentres que un és cònic i accentuat. Estos tenen 460 mm de llarc. El quart tipo és molt similar al tercer tipo, pero en menys extrems pròxims amplis i processos proximoventral més menuts. Són també més llarcs que tipo tres, sent 760 milímetros.[1]
No obstant, estudis posteriors del material fòssil mal preservat d'este animal han mostrat que les "plaques" òssees en realitat molt provablement fragments dels ossos de les costelles i de la cadera.[5]
Descobriment i investigació
[editar | editar còdic]El nom Agustinia va ser propost en honor al descobridor de l'espècimen, Agustín Martinelli. Este dinosauri al principi va ser nomenat en un resum de 1998 escrit pel famós paleontòlec argentí José Bonaparte.[7] El nom original i genèric era Augustia, que va resultar estar preocupat per un escarabat i va deure ser canviat segons l'ICZN, com va succeir també en Megapnosaurus, Protognathosaurus. Bonaparte va canviar el nom a Agustinia en un gran treball publicat en 1999, que també va introduir a la família Agustiniidae. Solament s'ha descobert una espècie, A. ligabuei, nomenada en honor al Dr. Giancarlo Ligabue, un filántropo que va proporcionar el respal financer a l'expedició que va recuperar els restants.[7]
Els fòssilés del Agustinia varen ser recuperats de la Formació de Lohan Cura, en el Cerro El León, prop de Picún Leufú, Província del Neuquén en Argentina, que daten de les époques Aptiana i Albiana en el Cretàceu inferior. L'espècimen tipo es troba el Museu Municipal "Carmen Funes" en Plaça Huincul, Província del Neuquén, i cridat MCF-PVPH-110, representat per tres vèrtebras dorsals, sis sacras i dèu cabals totes incompletes, nou trozosconsiderados osteodermos, la major part de la tébea i ulna dreta i cinc metatarsianos esquerres articulats.Les roques del lloc pertanyen estratigráficamente a la secció superior de la Formació Lohan-Cura. Esta excursió va ser part d'un programa dirigit pel museu en 1996 i 1997 per a descobrir nous fòssils de vertebrats en la Formació Lohan-Cura.[1][7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Bonaparte, J. F.(1999).15
- ↑ “Revisiting the Early Cretaceous sauropod Agustinia ligabuei (Dinosauria: Diplodocoidea) from southern Neuquén Basin (Patagonia, Argentina), with implications on the early evolution of rebbachisaurids” (2022). Historical Biology: An International Journal of Paleobiology: 1–27. doi:.
- ↑ Upchurch, P., Barrett, P.M., & Dodson, P. 2004. Sauropoda. In: Weishampel, D.B., Dodson, P., & Osmolska, H. (Eds.) The Dinosauria (2nd Edition). Berkeley: University of Califòrnia Press. Pp. 259–322.
- ↑ D'Emic, M. D. (2009). “The titanosaur (Dinosauria: Sauropoda) osteoderm record: review and first definitive specimen from Índia”. Journal of Vertebrate Paleontology 29 (1): 165–177. doi:. Bibcode: 2009JVPal..29..165D.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 “Osteology of the Clapix Jurassic Portuguese sauropod dinosaur Lusotitan atalaiensis (Macronaria) and the evolutionary history of basal titanosauriforms” (2013). Zoological Journal of the Linnean Society 168: 98–206. doi:.
- ↑ “Bone histology sheds light on the nature of the "dermal armor" of the enigmatic sauropod dinosaur Agustinia ligabuei Bonaparte, 1999” . The Science of Nature 104 (1). doi:. PMID 27942797. Bibcode: 2017SciNa.104....1B.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Bonaparte, J.F. 1998. An armoured sauropod from the Aptian of northern Patagonia, Argentina. In: Tomida, Y., Rich, T. H. & Vickers-Rich, P. (Eds.). Second Symposium Gondwana Dinosaurs, 12-13 July 1998, Abstracts with Program. Tòquio: National Science Museum. Pg. 10.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Agustinia ligabuei» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.