Agulla de Cleopatra (Nova York)
La Aguja de Cleopatra (en anglés, Cleopatra's Needle) és un monument situat en la ciutat de Nova York (Estats Units). És un dels tres obeliscs egipcíacs en noms similars. L'estela de el XV es va instalar en Central Park, a l'oest del Museu Metropolità d'Art de Manhattan (Estats Units), el 22 de febrer de 1881.[1] Va ser assegurat en maig de 1877 pel juge Elbert E. Farman, cònsul general dels Estats Units en El Caire, com un regal del Jedive per a que els Estats Units seguiren sent amistosos neutrals mentres les potències europees (França i Regne Unit) maniobraven per a assegurar el control polític del govern egipcíac. Els costs de transport varen ser pagats en gran part pel magnat ferroviari William Henry Vanderbilt, el fill major de Cornelius Vanderbilt.[2][3]
Realisat en granit roig, l'obelisc medix uns Error de Lua: expandTemplate: template "es:Decimales" does not exist. d'alt, pesa al voltant de 200 t,[4] i està inscrit en jeroglífics. Va ser erigit originalment en la ciutat egipcíaca d'Heliópolis per orde de Thutmosis III, en 1475 a. C.[5] El granit va ser dut de les pedreres de Asuán prop de la primera catarata del Nilo. Les inscripcions varen ser afegides uns 200 anys despuix per Ramsés II per a commemorar les seues victòries militars. Els obeliscs varen ser traslladats a Aleixandria i colocats en el Caesareum —un temple construït per Cleopatra en honor a Marco Antonio o Juliol César— pels romans en l'any 12 a. C., durant el regnat d'Augusto, pero varen ser derribats temps despuix. Açò va tindre l'efecte fortuït d'enterrar les cares i aixina preservar la majoria dels jeroglífics dels efectes del ras.
Adquisició
[editar | editar còdic]L'idea original d'assegurar un obelisc egipcíac per a la ciutat de Nova York va provindre dels informes del periòdic de la ciutat de Nova York de març de 1877 sobre el transport de l'obelisc de Londres. Els periòdics varen atribuir erròneament a John Dixon la proposta de 1869 del Jedive d'Egipte, Ismail Pachá, de donar als Estats Units un obelisc com a regal per a aumentar el comerç. Dixon, el contractiste que, en 1877, va arreglar el transport del obelisc de Londres, va negar els contes del periòdic.
En març de 1877, Henry G. Stebbins, comissionat del Departament de Parcs Públics de la Ciutat de Nova York, es va comprometre a conseguir els fondos per a transportar l'obelisc a Nova York.[6] No obstant, quan se li va demanar al magnat ferroviari William H. Vanderbilt que encapçalara la subscripció, es va oferir a finançar el proyecte en una donació de més de 100 000 dólars (uns 2 544 688 dólars en 2021).[7]
Stebbins després va enviar dos cartes d'acceptació al Jedive a través del Departament d'Estat, que les va remetre al juge Farman en El Caire. En donar-se conte de que podria assegurar un dels dos obeliscs verticals restants, ya siga el companyer de l'obelisc de París en Luxor o el companyer de Londres en Aleixandria, el juge Farman va solicitar formalment al Jedive en març de 1877, i en maig de 1877 havia assegurat el regal per escrit.[6]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where
Ubicació
[editar | editar còdic]L'obelisc es va colocar en un lloc obscur darrere del museu. Henry Honeychurch Gorringe va supervisar el moviment de l'obelisc, William Henry Hulbert va estar involucrat en el desenroll inicial del pla, i Frederic Edwin Church (cofundador del Museu Metropolità d'Art) i membre del Departament de Parcs Públics en New York City, va seleccionar el lloc en 1879.[8]
Gorringe va escriure: "Per a evitar discussions innecessàries sobre el tema, es va decidir mantindre el més estricte secret sobre l'ubicació determinada". Va senyalar que la principal ventaja de Knoll era la seua "aïllament" i que era el millor lloc que es podia trobar dins del parc, ya que estava prou elevat i els fonaments podien ancorar-se fermament en el llit rocós, per a que Manhattan no sofrira "alguna convulsió violenta". de la naturalea."[9]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Obelisk». The Official Website of Central Park NYC. Consultat el 2019-08-26.
- ↑ D'Alton (1993). The New York Obelisk, Or, How Cleopatra's Needle Came to New York and what Happened when it Got Here, Metropolitan Museum of Art/Abrams, p. 13. ISBN 978-0-87099-680-1.
- ↑ Moldenke, Charles Edward (1891). The New York Obelisk, Cleopatra's Needle: With a Preliminary Sketch of the History, Erection, Uses, and Signification of Obelisks, A. D. F. Randolph and Company, p. 41.
- ↑ Plantilla:Cite enc-nyc2
- ↑ Plantilla:Cite enc-nyc2
- ↑ 6,0 6,1 Farman (1908). «XIV–XV», Egypt and its Betrayal, p. 154.
- ↑ «centralpark2000.com» (en en). www.centralpark2000.com. Consultat el 2018-02-26.
- ↑ Carr, Gerald L. (1994). Frederic Edwin Church: Catalogue Raisonne of Works at Olana State Historic Site, Volume I, Cambridge: Cambridge University Press, pp. 415. ISBN 978-0521385404.
- ↑ Gorringe, Henry Honeychurch (1885). Egyptian Obelisks (en en), John C. Nimmo, p. 31.
Bibliografia adicional
[editar | editar còdic]- D'Alton (1993). The New York obelisk, or, How Cleopatra's Needle came to New York and what happened when it got here, New York: The Metropolitan Museum of Art. ISBN 0870996800.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aguja de Cleopatra (Nueva York)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.