Agulles de Cleopatra
_inscriptions.jpg){kind=link}
Agulles de Cleopatra (Cleopatra's Needles) és el nom anglosaxó d'una parella d'obeliscs ordenats esculpir pel faraó Tutmosis III en el XV Inicialment es varen erigir en l'antiga ciutat de Iunu, la "Heliópolis" del Antic Egipte. Posteriorment varen ser traslladats a Aleixandria, per desig de César Augusto. En el XIX varen ser transportats a Londres i Nova York respectivament.
La paraula "obelisc" prové del terme grec obeliskos, que és diminutivo de obelos i significa "agulla", pero, a pesar del seu nom, les Agulles de Cleopatra no tenen relació en la gobernant de l'Egipte ptolemaico Cleopatra VII.
A voltes es denominada per error Cleopatra's Needle a l'obelisc erigit en la Plaça de la Concòrdia de París, esculpido en temps del faraó Ramsés II i obsequie a França de Mehemet Ali en 1826. No obstant, este obelisc mai va estar en Aleixandria, junt als dos anteriors, i la seua parella es troba en el temple de Luxor.
Història
[editar | editar còdic]
Els obeliscs varen ser esculpidos en granit roig, medixen prop de 21 metros d'altura, pesen unes 180 tonelladas i estan inscrits en jeroglífics egipcíacs. Varen ser erigits originalment en la ciutat de Heliópolis al voltant de 1450 a. C.
El granit provenia de les pedreres d'Asuán, prop de la primera catarata del Nilo. Les inscripcions varen ser gravades uns doscents anys despuix per ordenes de Ramsés II, per a commemorar les seues victòries militars. Quan varen ser traslladats a Aleixandria en l'any 12, es varen instalar en el Caesarium (un temple construït per Cleopatra), pero varen ser derribats més alvance. Gràcies a que varen quedar enterrats, varen quedar a resguart de l'acció atmosfèrica, i es conserven la majoria dels jeroglífics.
Obelisc de Londres
[editar | editar còdic]La agulla de Londres està en Westminster. Va ser un regal al Regne Unit que Mehemet Ali va fer en 1819, en commemoració de les victòries de Lord Nelson en la batalla del Nilo i de sir Ralph Abercromby en la batalla d'Aleixandria de 1801. Encara que el govern britànic va agrair el gest, va declinar finançar el cost de transportar-ho a Londres, per lo que va permanéixer en Aleixandria fins a 1877, quan sir Erasmus Wilson va patrocinar el seu transport a Londres. Va ser erigit en el Embankment (Londres), a la vora del Támesis.
Obelisc de Nova York
[editar | editar còdic]l'agulla de Nova York està en Central Park. Despuix de l'obertura del canal de Suez en 1869, Ismail Pasha va oferir un dels obeliscs a Estats Units en l'esperança de cultivar les relacions comercials, formalisant el fet el seu fill i successor Tewfik Pasha en 1879. William H. Vanderbilt va finançar el trasllat, i l'obelisc va quedar instalat en el parc en 1881.[1]
Elaboració dels obeliscs egipcíacs
[editar | editar còdic]Els obeliscs s'extreen de les pedreras obrint regates en el perímetro percutiendo en boles de dolerita. Abans de tallar els jeroglífics, es polia la superfície en pols d'esmeril. Per a comprovar la calitat del poliment, es pressionava la pedra contra una superfície plana, coberta d'ocre roig, que marcava les zones eixints; estes es polien i es tornava a comprovar la superfície. Les inscripcions es tallaven en esmeril, tal volta en l'ajuda de ferramentes de coure per a aplicar l'abrasivo. El coure era el metal més utilisat pels egipcíacs fins al Imperi Nou, que per sí solament no era lo prou dur com per a tallar les pedres més dures, com el granit.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Agujas de Cleopatra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.