Agotament del petròleu
El agotament del petròleu és la disminució en la producció de petròleu d'un pou, jaciment petrolífer o àrea geogràfica.[1]
Disponibilitat de recursos
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Reserves de petròleu.
El suministrament natural de petròleu de la Terra és efectivament fix perque el petròleu es forma de manera natural massa llent per a ser reemplaçat al ritme en que s'extrau. A lo llarc de molts millons d'anys, el plàncton, les bactèries i una atra matèria animal i vegetal varen quedar enterrats en sediment del fondo oceànic. Quan les condicions eren les adequades —falta d'oxigen per a la descomposició i suficient profunditat i temperatura de soterrament— estos restants orgànics es varen convertir en composts de petròleu, mentres que el sediment que els acompanyava es va transformar en arenisca, limolita i atres roques sedimentàries porosas. En quedar sagellats per roques impermeables com esquisto, sal o intrusions ígneas, varen formar els jaciments de petròleu que s'exploten en l'actualitat.[2][3]
Models de decliu de la producció
[editar | editar còdic]La teoria del pico de Hubbert realisa prediccions sobre les taxes de producció basant-se en les taxes prèvies de descobriment i en les taxes de producció previstes. Les curves de Hubbert prediuen que les curves de producció dels recursos no renovables s'aproximen a una curva de campana. Aixina, segons esta teoria, una volta superat el pique de producció, les taxes de producció entren en un decliu irreversible.[4][5]
A curt i mig determini, el decliu de la producció de petròleu es produïx de manera predible en funció de les circumstàncies geològiques, les polítiques governamentals i les pràctiques d'ingenieria. La forma de la curva de decliu varia segons es considere un pou, un jaciment o un conjunt de jaciments. A més llarc determini, els alvanços tecnològics han desafiat algunes d'estes prediccions.
Decliu de la producció d'un pou petrolífer
[editar | editar còdic]Un pou petrolífer individual sol produir a la seua taxa màxima al començ de la seua vida útil; posteriorment, la taxa de producció disminuïx fins a un punt en el que deixa de produir cantitats rendables. La forma de la curva de decliu depén del jaciment petrolífer i del mecanisme d'espente del jaciment. Els pous situats en jaciments en espente per aigua i per conya de gas solen produir a una taxa casi constant fins que l'alvanç de l'aigua o l'expansió de la conya de gas alcança el pou, provocant un brusc descens de la producció de petròleu. Els pous en espente per gas en solució i per expansió del petròleu presenten declius exponencials o hiperbòlics: molt ràpits al principi i que posteriorment tendixen a estabilisar-se.[6]
La forma de la curva de producció d'un pou petrolífer també pot vore's afectada per diversos factors no geològics:
- La producció del pou pot llimitar-se deliberadament per la falta de demanda del mercat o per regulació governamental. Açò reduïx la taxa de decliu, pero no modifica de forma significativa la producció total del pou.
- Pot recórrer-se a la fracturación hidràulica o a l'acidificació per a provocar un fort increment de la producció, lo que també pot aumentar les reserves recuperables d'un determinat pou.
- El jaciment pot sometre's a un proyecte de recuperació secundària o terciaria, tractat en la següent secció.
Decliu de la producció d'un jaciment petrolífer
[editar | editar còdic]Els pous petrolífers individuals solen formar part de jaciments petrolífers en múltiples pous. De la mateixa manera que ocorre en els pous individuals, les curves de producció dels jaciments petrolífers varien en funció de la geologia i de la forma en que són desenrollats i explotats. Alguns jaciments presenten perfils de producció simètrics en forma de campana, pero és més habitual que el periodo d'increment de la producció siga més breu i pronunciat que el posterior decliu. Més de la mitat de la producció sol obtindre's en acabant de que un jaciment haja alcançat un pico o un replanell.[7] Els perfils de producció de molts jaciments mostren picos ben definits, pero en els grans jaciments és més habitual que la producció alcance i mantinga un replanell abans de començar a descendir. Una volta que un jaciment entra en decliu, est sol seguir una curva de decliu exponencial.[8] A mida que este decliu s'estabilisa, la producció pot continuar durant molt temps a taxes relativament baixes.
Alguns jaciments petrolífers dels Estats Units duen produint durant més de cent anys.[9][10]
Les curves de producció dels jaciments petrolífers poden vore's modificades per diversos factors:
- La producció pot vore's restringida per les condicions del mercat o per la regulació governamental.
- Un proyecte de recuperació secundària, com l'injecció d'aigua o de gas, pot tornar a presurizar el jaciment i aumentar la recuperació total.
- El jaciment pot sometre's a un proyecte de recuperació millorada de petròleu, com la perforació de pous per a l'injecció de dissolvents, diòxit de carbono o vapor. Açò permet extraure una major cantitat de petròleu de la roca, incrementant la producció final del jaciment.
Decliu de la producció de múltiples jaciments
[editar | editar còdic]La major part del petròleu es troba en un reduït número de jaciments de gran tamany. Segons la teoria del pico de Hubbert, la producció comença llentament, aumenta cada volta en major rapidea, despuix es ralentisa i s'estabilisa fins a alcançar un màxim, despuix de lo que escomença a disminuir. En la fase final, la producció sol entrar en un periodo de decliu exponencial en el que el descens es torna progressivament menys pronunciat. És possible que la producció de petròleu mai aplegue realment a zero, pero terminarà sent molt reduïda.
Entre els factors que poden modificar esta curva figuren:
- Una demanda insuficient de petròleu, que reduïx la pendent de la curva i desplaça el seu màxim cap al futur.
- Forts auments del preu quan s'alcança el pico de producció, degut a que l'oferta no conseguix satisfer la demanda. Si l'aument dels preus provoca una caiguda brusca de la demanda, pot produir-se una depressió en la part superior de la curva.
- El desenroll de noves tecnologies de perforació o l'explotació de petròleu no convencional poden reduir la pendent del decliu en permetre produir més petròleu del que s'havia previst inicialment.
Producció en els Estats Units
[editar | editar còdic]La producció de petròleu en els Estats Units, excloent Alaska, va seguir durant vàries décades la curva teòrica de Hubbert, encara que posteriorment va començar a desviar-se considerablement d'ella. L'extracció de petròleu convencional en Estats Units va alcançar el seu màxim en 1970; a mitan de la década de 2000 havia descendit fins a nivells comparables als de la década de 1940. En 1950, Estats Units produïa més de la mitat del petròleu mundial, pero en 2005 eixa proporció havia caigut fins a aproximadament el 8 %. En 2005, les importacions nortamericanes de petròleu cru varen alcançar un màxim equivalent al doble de la producció nacional; des de llavors, la producció de petròleu del país ha aumentat i les importacions han disminuït un 41 %.[11]
El màxim d'extracció de petròleu convencional en 1970 havia segut predit per una de les dos proyeccions propostes per Hubbert en 1956. En 1972 es varen eliminar totes les quotes d'importació i els controls sobre la producció nacional de petròleu en Estats Units. A pesar d'això, i de que els preus es cuadruplicaron durant la crisis del petròleu de 1973, el decliu de la producció en els 48 estats continentals no es va revertir fins a 2009. Des de llavors, la producció de petròleu cru va aumentar de forma pronunciada entre 2009 i 2014, de modo que la taxa de producció d'octubre de 2014 era un 81 % superior a la mija registrada en 2008.[12]
La curva real de producció d'Estats Units es desvia de forma significativa de la curva proposta per Hubbert en 1956:
- Quan els excedents de petròleu varen provocar un excés d'oferta en el mercat i els baixos preus varen començar a afectar a les curves de demanda i producció, organismes reguladors com la Railroad Commission of Texas varen intervindre per a restringir la producció.[2]
- La curva va alcançar un màxim més elevat i més pronunciat de lo previst.
- L'extracció en els jaciments convencionals va disminuir despuix de 1970, pero va començar a recuperar-se i va alcançar un segon pico, de menor magnitut, en 1988. Açò va ocórrer perque el supergigante jaciment de la Baïa Prudhoe, en Alaska, no va ser descobert fins a 1968 i el Sistema d'oleoducte Trans-Alaska no es va completar fins a 1977. Despuix de 1988, la producció d'Alaska va alcançar el seu màxim i la producció total d'Estats Units va tornar a disminuir. En 2005, Prudhoe Bay ya havia produït més del 75 % de les seues reserves de petròleu.
- Increments de la producció durant la década de 2010.
-
Curva de decliu de la producció de petròleu en Alaska.
-
Producció històrica de petròleu cru en Estats Units, mostrant la seua similitut inicial en una curva de Hubbert.
-
Curva de decliu d'un pou petrolífer individual generada per mig d'un programa d'anàlisis de curves de decliu, utilisat en economia del petròleu per a indicar l'agotament d'un jaciment petrolífer. L'eix I utilisa una escala logarítmica. Producció de petròleu (llínea verda) i producció de gas (llínea roja).
-
Encara que les reserves provades de petròleu d'Estats Units varen aumentar en 3.800 millons de barrils en 2011, inclús despuix de descontar els 2.070 millons de barrils produïts, solament el 8 % dels 5.840 millons de barrils incorporats a les reserves es va deure al descobriment de nous jaciments (EIA d'Estats Units).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 2,0 2,1 Appenzeller, Tim (1 de juny 2004). “The End of Cheap Oil”. National Geographic.
- ↑ Dandekar, Abhijit Y. (2006). Petroleum reservoir roc and fluïu properties, CRC Press, p. 1. ISBN 0-8493-3043-2.
- ↑ Hubbert, M. King (June 1956). «Nuclear Energy and the Fossil Fuels 'Drilling and Production Practice'». API.
- ↑ «Peaking Of World Oil Production: Impacts, Mitigation, & Risk Management» (PDF). Science Applications International Corporation/U.S.Department of Energy, National Energy Technology Laboratory (February 2005). doi:10.2172/939271.
- ↑ Hyne, Norman J.. Nontechnical Guide to Petroleum Geology, Exploration, Drilling, and Production (en en), PennWell Corporation, pp. 435–437. ISBN 978-1-59370-269-4.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «Depletion and Decline Curve Analysis in Crude Oil Production».Department for Physics and Astronomy, Uppsala University.
- ↑ «Pennsylvania oil well celebrates 150 years of continuous production».
- ↑ How Much Oil? (in (en-US)), The Niobrara News. "Florence Field, near Cànon City, Colorat, was discovered in 1876."
- ↑ «U.S. Net Imports of Crude Oil and Petroleum Products (Thousand Barrels per Day)». US Energy Information Administration.
- ↑ «US crude oil production». US Energy Information Administration.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Agotament del petróleo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.