Anar al contingut

Agastache mexicana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Toronjil morat (Agastache mexicana)

Toronjil morat (Agastache mexicana) és una planta medicinal pertanyent a la família Lamiaceae. És endèmica de Mèxic.[1] Aplega a medir fins a 60 cm d'altura en fulls lanceoladas i dentadas, flors a manera d'arracades de color roig. El seu hàbitat principal són els boscs tropicals caducifolios i de pi-encino. El seu aprofitament és en fins medicinals associades a padecimientos del sistema nerviós.

Descripció

[editar | editar còdic]

És una herba que alcança un tamany d'uns 40 a 60 cm d'altura, encara que en alguns casos aplega fins a de 1.5 m d'altura. Els seus brots són quadrats. Les seues fulles tenen forma de llança i en la seua part inferior són més amples que en la superior, les vores dels fulls són dentados i en pèls pel envés. Té les flors dispostes en arracades terminals, en número de 5 fins a 20, en forma tubular, de color roig viu o roig-morat i els seus fruts són color café. És una planta aromàtica.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

El toronjil és originari de Mèxic; està present en climes càlits, semicálidos i templats entre el nivell de la mar i els 780 metros i des dels 1600 als 2670 m s. n. m. Està associada als boscs tropicals caducifolios, subcaducifolio i perennifolios i a boscs espinosos, mesófilo de montanya, d'encino, de pi i mixt de encino-pi.

En Mèxic es distribuïx principalment en el centre del país, en els estats de Morelos, Tlaxcala, Estat de Mèxic i Pobla.[1]

Propietats

[editar | editar còdic]

En la medicina tradicional, esta planta s'usa freqüentment per a tractar el espante, com ocorre en els estats de Mèxic, Hidalgo, Michoacán, Morelos i Pobla. En este propòsit s'ampren diversos preparats, generalment acompanyats d'atres components. El cocimiento d'esta planta junt en flors de cempasuchil (Tagetes erecta) o els fulls d'esta planta (toronjil blanc), més toronjil estranger (Dracocephalum moldavica), mastranso (Mentha rotundifolia) i herba del ruc (Eupatorium petiolare), maceradas en aigua o alcohol, s'utilisen per a banyar al malalt. O basta prendre pels matins un té preparat en toronjil roig (Agastache mexicana) i Sant Dumenge (Hedeoma piperita), abans de les dotze del dia. La cocció del toronjil roig en el morat i el blanc, s'aconsella fregat en el cos dels chiquets espantats, se'ls cobrix en un llenç fins que suen, pero abans se'ls unge en les corvas i cames en ”esperits d'untar”; açò es fa tres voltes per semana. O be, es macera el toronjil en un litro de refine, acompanyat de pericón (Tagetes lluïda), ruda (Ruta chalepensis), estafiate (Artemisia ludoviciana var. mexicana) i cempasuchil (Tagetes erecta), i es deixa reposar fins que el macerado es torne vert. D'este preparat es pren una cucharadita diària fins a sanar, o també pot mesclar-se solament en herba del colp (sp. n/r) i en refine.[2]

En el tractament de malalties dels nervis i l'esglai, que s'adquirixen quan es reben impressions fortes, la planta es prepara combinada en els toronjiles blanc i blau. Atres curanderos recomanen donar-los junt en canella (Cinnamomum zeylanicum), manita (Chiranthodendron pentadactylon) i tila (Tilia mexicana).[2]

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • Toronjil
  • Toronjil blanc
  • Toronjil morat
  • Tzompilihuitz-patli Náhuatl
  • Tzompilihuiz-xihuitl Náhuatl
  • ; Toroji Otomí
  • Agastaché mexická Chec
  • Pinkil Tepehua[1]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Agastache mexicana va ser descrita per (Kunth) Lint & Epling i publicat en American Midland Naturalist 33: 227. 1945.[3]

Etimologia

Agastache: nom genèric que deriva de les paraules gregues: agan = "molt" i stachys = "una mazorca de dacsa o de blat" que tenen molts picos.[4]

mexicana: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Mèxic.

Subespecies
Sinonímia
  • Brittonastrum mexicanum (Kunth) Briq.
  • Cedronella mexicana (Kunth) Benth.
  • Dracocephalum mexicanum Kunth basónimo[5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Enciclovida».
  2. 2,0 2,1 «Agastache mexicana en Medicina tradicional mexicana». Archivat des d'el original, el 8 de juliol de 2016. Consultat el 16 d'octubre de 2012.
  3. «Agastache mexicana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 16 d'octubre de 2012.
  4. En Noms Botànics
  5. Agastache mexicana en PlantList

Enllaços externs

[editar | editar còdic]